16 Gener 2009. L'encara president de EE UU. George W. Bush, es va acomiadant. Fa uns dies ho feia dels seus principals 'aliats' en la seva invasió d'Iraq, els ex-primers ministres del Regne Unit i d'Austràlia, Tony Blair i John Howard, i de la seva pòlissa de assegurança a llatino-amèrica, el president colombià Alvaro Uribe, condecorant-los al tres amb la medalla de la Llibertat, que és l'honor civil més gran que pot concedir el president nord-americà (si bé ja n'ha concedit 78 durant el seu mandat). El gran absent d'aquest 'adiós muchachos...' va ser l'expresident espanyol Aznar. Deuria estar donant alguna conferència.
I ahir, en el seu últim discurs televisat a la nació, el mandatari, sense cap autocrítica, va reiterar els seus vells arguments, es va vanagloriar d'haver mantingut la seguretat al país des de l'11-S, va dir que ara l'Afganistan és una jove democràcia que lluita contra el terrorisme i que l'Iraq és altre democràcia en el cor del Pròxim Orient. Menys mal que ha repetit que algunes coses ara les faria d'una manera diferent, que no deixa de ser un reconeixement dels seus errors.
Els nord-americans esperen a l'Obama com l'aigua de maig. I potser tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada