El que hi ha

30 juliol 2010. Ja ha quedat demostrat que, mai a la vida, patronal i sindicats no es posaran d'acord per establir un regim laboral, com somiava en Zapatero. I menys en els temps actuals, en que els empresaris saben que tenen la paella pel mànec, amb l'atur pels núvols.
Ahir, a la comissió de treball del Congrés dels Diputats, que tenia competència legislativa, va obtenir llum verda el nou marc de relacions laborals amb l'únic vot favorable del PSOE, i l'abstenció de CiU i el PNB, a canvi d'esmenes. Van votar en contra el PP, IU-IC-ERC i el Grup Mixt.
Aquesta normativa afavoreix descaradament a la patronal. Defineix un acomiadament dels treballadors més barat, segons les circumstancies econòmiques de les empreses(que poden variar com a can Barça).
Els sindicats criden a la vaga general, però es té que reconèixer que són els empresaris els que tenen que crear llocs de treball, ja que amb els creats per diverses disposicions del govern, no n'hi ha prou.
CiU ha reconegut que estàvem disposats a assumir el cost polític d'aquesta reforma i acompanyar el Govern, per no crear més incertesa fora d'aquesta cambra.

No passa res

28 juliol 2010. La junta anterior del Futbol Club Barcelona parlava d'11 milions d'euros de guanys i l'actual diu que hi ha pèrdues de 77 milions d'euros. Una diferència de 88 milions d'euros. Les dos comptabilitats estan garantides per firmes auditores de prestigi.
Aquesta és una petita demostració de com les empreses ens poden aixecar la camisa sempre que vulguin. Podem escoltar que bancs, multinacionals, caixes, etc. tenen tant de guanys o de pèrdues, però veien el que passa a can Barça, comprovem que, comptablement, foten el que els hi dóna la gana i els hi interessa i queda clar que els 'seus' resultats no es poden creure.
Altre exemple el tenim amb la Caixa de Catalunya, que malgrat la seva fusió i l'obertura d'un gran crèdit al seu favor, no passa l'examen de la Unió Europea.
Acabarem tots calbs... Ens prenen el pel por tots costats! Amb el vist-i-plau dels respectius governs, per més inri.

Bé d'interès cultural?

28 juliol 2010. A partir de l'1 de gener del 2012 ja no hi haurà curses de braus a Catalunya. Els turistes que vulguin comprovar si un endarreriment com aquest encare és possible en el segle XXI tindran que anar a València o a Múrcia o a altres comunitats necessitades.

Aquest matí el ple del Parlament ha decidit prohibir les corrides de toros per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La ILP antitaurina, doncs, ha acabat prosperant finalment just per la majoria absoluta, sobirana, de la cambra catalana.

32 diputats de CiU i 3 del PSC han recolzat la ILP antitaurina i s'han sumat als vots dels 21 d'ERC i els 12 d'ICV-EUiA.

El Grup Popular, que ha votat en contra, ja ha dit que presentarà en els pròxims dies a la Cambra Baixa una iniciativa en defensa de la llibertat dels ciutadans d'anar a les corrides de toros i a favor que aquestes siguin declarades bé d'Interès Cultural General. Perquè s'enfaden? Els que vulguin veure toros, que se'n vagin a Espanya.

Vegueries a llarg termini

27 juliol 2010. El Parlament català ha aprovat avui la llei de vegueries. El tripartit tira endavant la normativa amb els vots en contra de CiU, el PP i el grup mixt.
S'establiran set demarcacions territorials a Catalunya per substituir les quatre províncies, que estaran gestionades per consells de vegueria que supliran les diputacions, però inicialment, després de les eleccions municipals del maig del 2011, només seran operatives quatre de les set, les que corresponen a les províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La sentència recent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut 'blinda' les províncies actuals. La vegueria de Terres de l'Ebre es podria constituir només si s'acorda amb el Govern espanyol la modificació d'una llei estatal, i les altres dues (Catalunya Central i Alt Pirineu) s'ajornen per més endavant, ja que requereixen un canvi de límits provincials.
Veurem quan es triga en demanar l'anti-constitucionalitat d'aquesta llei.

Love-Parade-Mort

26 juliol 2010. El balanç de víctimes mortals del passat 24, al festival de música techno Love Parade de Duisburg, Alemanya, s'eleva a 20 després que avui hagi mort una noia alemanya de 21 anys com a conseqüència de les ferides greus que tenia.
Les dos noies catalanes que van morir en aquest accident, Marta Acosta i Clara Zapater, les dues de 22 anys, estaven a Alemanya en un programa d'Erasmus i tenien prevista la seva tornada la primera setmana d'agost.
Aquesta festa de música electrònica té més de 20 anys de vida. Es va iniciar a Berlín, però ara es va desplaçant cada any per ciutats alemanyes.
La policia ha confirmat que les persones ferides van ser més de 500. Les autoritats alemanyes han obert una investigació per saber si hi va haver homicidi per negligència. De moment, ha quedat clar que el lloc de la concentració i l'únic accés disponible eren petits amb relació als espectadors esperats.

España unida

26 juliol 2010. El rei Joan Carles I ha assistit a les festes del patró gallec i ahir, a Santiago de Compostel·la, coincidint amb l'ofrena per l'Any Jubileu, va defensar una Espanya unida i el pacte constitucional, després de l'alteració que ha provocat la sentència de l'Estatut.
Ho va fer d'una manera solemne i mística invocant fins i tot ajudes divines com la de l'apòstol Sant Jaume. Una mostra més que des d'Espanya veuen amb intranquil·litat l'auge sobiranista que s'està generant després de la resolució del Tribunal Constitucional (TC).
Rajoy no vol ser menys que el rei i avui, en un d'aquests actes que munta la dreta per menjar-lis el coco als estudiants, s'ha compromès a defensar la Constitució de 1978, que té futur, diu, i ha assegurat que el PP presentarà un gran projecte que afirmi Espanya, tot això està clar, després de demanar la dimissió d'en Zapatero i acusar-lo de la crisi mundial. Però... ell no ha invocat a cap sant.

Altre guerra santa

25 juliol 2010. Als quatre mesos de l'enfonsament de la corbeta sud-coreana Cheonan, que va causar la mort de 46 mariners al mar Groc, i que Seül atribueix a un torpede disparat per un submarí nord-coreà, els exèrcits dels Estats Units i Corea del Sud han començar unes maniobres militars al mar del Japó, de quatre dies de durada, com a demostració de força al règim comunista de Corea del Nord, que ha qualificat el desplegament naval de provocació i ha amenaçat d'utilitzar armes atòmiques en una 'guerra santa de represàlia'.
En les operacions participen vuit mil efectius de les forces armades nord-americana i sud-coreana, a més d'un portaavions i un submarí nuclears, diversos vaixells de la setena flota dels EUA, i uns dos-cents avions de combat.
Les maniobres han provocat dures crítiques de Pyongyang, que dissabte va acusar els EUA i Corea del Sud de portar la situació al límit.
Els americans estan obsessionats en evitar que paísos no 'amics', com Iran i Corea del Nord, enriqueixin urani, encare que sigui per serveis socials. Avui en dia els milionaris del món tenen tot el que volen i moriran de vells-vells, però somien amb les armes nuclears que són l'únic perill que no podrien evitar.

Nou pàrquing

25 juliol 2010. La vila de Torredembarra disposarà a partir de demà del seu primer aparcament subterrani vigilat, que va ser inaugurat ahir.
S'ha construït amb la subvenció del Fondo Estatal de Inversión 2009, amb un pressupost inicial de més de 2,5 milions d'euros, import que s'ha vist incrementat a l'hora de la veritat i malgrat que l'alcalde se n'ha ocupat personalment de la seva construcció, amb 1,2 milions (quasi un 50%) que aniran a càrrec de les arques municipals.
Disposa de 200 places per turismes, i en principi serà gestionat per una firma especialitzada, que cobrarà uns 10.000 euros mensuals, si bé es té la intenció de que, amb el temps, una empresa municipal que es crearà a l'efecte cuidi de la seva administració.
El preu del minut d'estacionament serà de 0,0236 euros, o sigui 1,42 euros l'hora (1,50 ?), i serà gratuït durant la primera setmana, del 26 juliol a l'1 agost, contràriament a l'oferiment inicial que era 'd'entre un mes i tres mesos de funcionament gratuït'.
Es confia que el pàrquing doni servei i potenciï la zona comercial del nucli antic.

Altafulla. Reviurà el Gaià

24 juliol 2010. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa petroquímica Repsol 'ja' han arribat a un acord que permetrà que el curs baix del riu Gaià recuperi un cabal ecològic, que es va tallar el 1977.
Després d'anys de reivindicació i de negociacions, el proper dia 30 està previst que Medi Ambient i Repsol signin el conveni per retornar un cabal a la part baixa del riu, amb un màxim de 124 litres per segon entre octubre i maig, 113 litres al juny, i 90 litres de juliol a setembre, si bé mai no s'alliberarà cap al riu més volum d'aigua que la que es registri a l'entrada del pantà. A Repsol se li compensaran amb aigua tractada procedent de les depuradores de Vila-seca i Tarragona.
La plataforma Salvem el Gaià és la principal protagonista d'aquest restabliment ecológic, que esperem arribi a ser una realitat l'any que ve.

Se'n va el xaval

24 juliol 2010. El capità del Madrid de futbol, el jugador que ha lluït durant les quinze darreres temporades el seu dorsal número 7, el màxim golejador en la història de l'entitat madridista, el veterà jugador Raúl, negocia la rescissió del seu contracte per marxar-se de l'equip d'en Florentino i fixar pel Schalke 04 alemany.
Cristiano Ronaldo està content perquè queda lliure el dorsal 7, que li agrada.
Basten només uns dies per trencar amb una emblemàtica trajectòria d'anys, però és que el Madrid ja té massa veterans 'endollats' i el negoci, ara, no tira.

Corre, corre...

23 Juliol 2010. La manifestació del passat dia 10 a Barcelona segons uns contra la retallada de l'Estatut, o segons altres pro 'decidim', ves a saber!, ha fet pujar l'efervescència de l'independentisme, alegrant la vida a ERC i fen ampliar els objectius de Ci/oU. Només faltava que el Tribunal Internacional digués que la declaració unilateral de Kosovo independent no viola cap llei. Ja molts somien en colors (en castellano, flipar).
Dins de l'eufòria i abans de que es refredi, els d'Esquerra, tant Puigcercós com Ridao demanen arreu avançar ja les eleccions, abans de que la competència s'organitzi i estan com estan enamorats de Convergència. Però Ci/oU té molts pretendents i juga amb avantatge. El seu secretari remarca la 'ingovernabilitat i caos' en què navega l'executiu, i el seu portaveu demana a ERC que aclareixin públicament si descarten reeditar per tercera vegada el tripartit. Que esperi, que s'ho diran!
Els que semblen més pràctics són els d'ICV-EUiA, que critiquen el debat obert per Esquerra en un moment en què la crisi, com apunta Joan Herrera, hauria de ser la prioritat absoluta de l'executiu.

Torredembarra, ple buit

23 juliol 2010. Amb més pena que gloria, com es habitual, es va celebrar el plenari ordinari mensual de Torredembarra, el que es tenia que realitzar el tercer dijous del mes i que va ser substituït per un d'urgent extraordinari per aprovar els pressupostos d'enguany, coincidint amb una baixa per vacançes d'una regidora de l'oposició i amb un error de votació d'altre.
Ahir les baixes eren també favorables al partit de govern, per una a dos, el què va permetre aprovar inicialment un projecte de SOREA de remodelació d'una estació de bombament de residuals, si bé no va quedar clar a sant de què la té que escometre aquesta empresa. També es van aprovar mocions presentades per ABG i es van anular les presentades per ERC, entre elles la sol·licitud de dimissió de l'actual alcalde.
En l'apartat de precs i preguntes l'alcalde va aclarir que els pressupostos es tenien que autoritzar per poder pagar part de les nòmines dels funcionaris i també ens vam assabentar de que no li agrada que les dades que es faciliten als representants del poble les donin aquests a conèixer per blocs d'internet als ciutadans i tampoc li agrada que les mocions que no s'han admet com urgents siguin comentades com precs i tampoc li agrada que ABG vulgui impugnar el últim ple extraordinari i tampoc li agrada que es tracti de difamar, crear dubtes, atacar i qualificar d'il·legítim.

Llenya al foc

23 juliol 2010. El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l'Haia, màxima instància judicial de l'ONU, va concloure que la declaració unilateral d'independència de Kosovo del 17 de febrer del 2008 'no va violar el dret internacional'.
El veredicte del TIJ no té caràcter vinculant, però estableix un precedent jurídic i sens dubte tindrà importants implicacions polítiques. Va en contra dels països que no han reconegut la independència de Kosovo, com és el cas d'Espanya, Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre, dins de la Unió Europea, i d'altres, com Rússia, tradicional aliat de Sèrbia i, Xina, anti-Tibet.
Sèrbia ja ha declarat que 'no reconeixerà mai la proclamació unilateral d'independència de Kosovo', però tal com estan les coses, cal pensar en l'alternativa d'alterar la frontera per incloure a Sèrbia els municipis del nord de Kosovo, de majoria sèrbia, a canvi d'un reconeixement de fet de la independència de la resta.
Al president espanyol li ha caigut damunt altre problema. Ja no ve d'un.

Aniversari

22 juliol 2010. L'escàndol del saqueig del Palau de la Música protagonitzat pel seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, va esclatar el 23 de juliol del 2009, demà farà un any, però el jutge que (diuen que) porta el cas continua esperant (diuen) un informe d'Hisenda, que igual arribarà al seu poder aquest any.
Els presumptes desviaments de milions d'euros per a finalitats particulars dels exdirectius, les presumptes comissions per obres públiques adjudicades pels governs de CiU i els indicis de presumptes traspassos de fons a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CDC i a l'actual responsable d'immigració d'aquest partit, estan penjats.
Les confessions de Millet i Montull el setembre del 2009 i la dilació a l'hora de citar-los a declarar, el 19 d'octubre, gairebé tres mesos després de l'escorcoll, van permetre que els advocats defensors despleguessin la seva estratègia i evitessin que els seus clients ingressessin a la presó tal com demanava la fiscalia i han demorat la nova compareixença dels imputats sobre les noves irregularitats descobertes, que (diuen) arriben al 35 milions d'euros.
Sí van anar a presó el mes passat, 13 dies, va ser per altre cas instruït per altre jutjat, per presumpte tràfic d'influències i l'apropiació indeguda en l'operació coneguda com hotel-Palau, aquesta vegada amb inusitada rapidesa al figurar encausats càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona i al esquitxar un conseller.
Una justícia lenta no és justícia. I potser que tan ràpida, tampoc.

Houston, we have a problem

22 juliol 2010. El president català, José Montilla i l'espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es van reunir ahir a la Moncloa per parlar de la situació política causada per la sentència del TC sobre l'estatut.
Montilla va dir al acabar que estava 'raonablement satisfet' perquè Zapatero havia entès que l'estat espanyol tenia un problema i que calien 'gestos polítics' de les institucions espanyoles, però no va concretar quins ni quan.
CiU i ERC van criticar durament el PSC per haver anteposat els interessos del PSOE als de Catalunya.

La febre de decidir

21 juliol 2010. Alfons López Tena, jurista valencià, acompanyat per Joan Laporta, advocat i l'expresident del FC Barcelona, i pel diputat d'ERC, Uriel Bertran i Arrué, economista, van proposar ahir en roda de premsa la creació d'una coalició integrada per partits sobiranistes, que es diria Solidaritat Catalana per la Independència.
Avui mateix CiU, ERC i ICV-EUiA han desestimat, amb diferents arguments, l'oferta. El portaveu de CiU, Oriol Pujol, ha respost que, abans de decidir-se a fer qualsevol moviment, ha de comprovar quin suport té a les urnes i ha recordat que CiU ja defensa un 'dret a decidir sense límits' de cara a la pròxima legislatura.
Per la seva part, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha comentat que no hi haurà majoria parlamentària per a la independència sense CiU.
La coalició ICV-EUiA ha estat l'opció política que ha expressat amb més claredat el rebuig a la proposta. La seva portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha retret a Laporta que demani aquesta unitat en roda de premsa en lloc de treballar discretament per aconseguir-la, i ha subratllat que la seva formació és d'esquerres i ecologista, i que per tant 'no farà una aliança electoral amb la dreta'.
Sort que, a part del PSC, està clar, hi ha altre grup català que no s'apunta a la moda de l'independentisme a decidir.

Catalunya Objecte

21 juliol 2010. Ahir, al Congrés, els partits catalans van demostrar la seva incapacitat de posar-se d'acord.
El pla d'acció per fer front a la decisió del Tribunal Constitucional de retallar l'Estatut va fracassar. Ni el grup socialista, incloent-hi els 25 diputats del PSC, va voler afegir a la seva proposta el pacte de mínims aconseguit divendres al Parlament, que recull el preàmbul de la Carta catalana, ni CiU, ERC i ICV van recolzar l'única resolució, la del PSOE, que semblava que podria tirar endavant.
Tots van a la seva i a tractar de complir les seves ambicions. Catalunya només és un dels conceptes de què disposen per aconseguir més vots.

De vaga i cobrant

20 juliol 2010. El decret del febrer passat pel qual es va rebaixar el sou i certs avantatges dels controladors aeris està provocant una vaga encoberta amb baixes mèdiques laborals en aquest col·lectiu, com mesura de pressió per negociar el conveni del sector que s'està tramitant.
A conseqüència d'aquestes baixes, que venen a ser d'un quart de la plantilla, els aeroports d'El Prat de Barcelona i els de Balears i el d'Alacant pateixen els últims dies retards d'una mitjana de trenta minuts.
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), l'entitat pública adscrita al Ministeri de Foment que s'encarrega del controls aeris dels aeroports es queixa de que son baixes laborals 'deliberades', mentre la Unión Sindical de Controladores Aéreos (USCA), diu que les baixes són conseqüència d'un excés de pressió per els treballadors.
El ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que demanaria a la Seguretat Social i fins i tot a la fiscalia que investigués les baixes laborals i ha comunicat avui que prepararà els controladors aeris militars perquè treballin en torres de control civils en 'situacions excepcionals'.
Un dret dels treballadors és el dret de vaga. Però anar al metge per demanar la baixa amb una excusa per boicotejar l'empresa no és cap dret. És un delicte.

A 'coapagar'

19 juliol 2010. El sistema sanitari públic espanyol és un pou sense fons en el què, per més augments pressupostaris que es destinin, sempre es queda sec. I posar ordre i concert en el conjunt ja es dona per impossible.
El Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF) debat, fa setmanes, l'aplicació d'un copagament per part dels pacients, una solució per salvar una assistència de qualitat amb una finançament sempre insuficient. En aquest consell hi participen totes les comunitats autònomes, per prendre una determinació que afectaria a totes per igual.
Com que la paraula copagament desagrada, els responsables d'Economia reunits al CPFF parlen de fixar 'taxes d'ús' de petita quantia: un o dos euros per visita mèdica, més un euro per cada recepta de fàrmacs, i dos euros més quan un usuari recorri al servei d'urgències d'un hospital sense patir una emergència que ho justifiqui. També estudien cobrar de dos a cinc euros per cada cinc dies d'ingrés hospitalari. Unes mesures gens populars que l'Executiu central no considera convenient posar en marxa en aquests moments. Desprès de les eleccions, millor.
Però no hi ha dubte que, a la llarga, acabarem pagant. El monstre sanitari s'ha fet tan gran que no hi ha qui el pugui controlar.

Atracció mortal

18 juliol 2010. Ahir, una noia de 15 anys va morir al parc d'atraccions del Tibidabo, al desprendre's el braç de l'atracció El Pèndol, on havia pujat amb tres menors més, que van resultar ferits de diversa gravetat. L'accident va passar quan la cistella on anaven muntats va caure a terra.
Aquesta atracció, El Pèndol, de fabricació italiana, puja una cistella amb 4 persones i la deixa caure 40 metres, agafant una velocitat d'uns 100 km/h. És una de les atraccions estrella des de la seva inauguració el 2006, i està autoritzada per a persones d'entre 1,40 i 1,90 metres d'altura. Com totes les atraccions, passa un control diari, un de setmanal i un altre d'extern, una vegada a l'any, que es va portara terme el 9 de juny passat.
Parc d'Atraccions del Tibidabo S. A. (PATSA), empresa explotadora de les atraccions, depèn de l'empresa municipal Barcelona Serveis Municipals.
El grup municipal del PPC al consistori barceloní ha estat el primer voltor que ha sobrevolat El Pèndol i avui ja ha sol·licitat que s'assumeixin responsabilitats. No serà el primer.

Fora anuncis

18 juliol 2010. La ministra de Igualdad, Bibiana Aído, diu que vol acabar amb els anuncis econòmics de sexe que surten a la premsa. S'ho pren com una tasca que considera 'un objectiu irrenunciable' de la seva cartera ministerial.
La Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) respon que si el Govern considera que es tenen que suprimir els anuncis relacionats amb la prostitució, no te que fer res més que prohibir-la ( l'exercici, no els anuncis).
És una sort que l'Executiu es preocupi d'aquest important problema en la vida dels ciutadans. És d'agrair!
(Hi ha un refrany que diu que quan el diable no té feina, mata mosques amb la cua).

Desunits

17 juliol 2010. La retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional ha comportat un aclariment sobre els programes i intencions dels partits polítics catalans. De quelcom ha servit la manifestació pro-estatut i pro-decidim del passat dia 10, que en realitat ha estat un tret de sortida del període electoral autonòmic.
Veiem com el PSC es pronuncia sobre la defensa íntegra de l'Estatut, i advoca per avançar cap a un Estat federal i plurinacional, si ve des de Madrit els hi diuen que sí, que val, que tranquils. CiU s'ha decidit per mantenir una ampla vessant, tractant d'abastar-ho tot. Des del radical 'decidim' fins l'ullet als populars, tant aquí com a l'altiplà central. Té l'avantatge de que és la formació amb menys desprestigi.
Els d'Esquerra, que sostenen que no acaten la sentència del TC, es posen el rètol de 'insubmisos' i donen per acabat el camí del tripartit i declaren la guerra a Espanya, situant la independència com a propera estació per a Catalunya, 'un possible estat dins de la Unió Europea'.
ICV demana encare concretar amb el PSC, ERC i CiU 'un full de ruta' que obligui l'executiu central a recuperar la integritat dels punts retallats pel Tribunal Constitucional. És l'única formació que demana anar tots units.
El PP no varia i continua detractant contra tot el que es mou, somiant amb una Catalunya dominada.
Falten pocs mesos perquè se celebrin les eleccions catalanes. Temps suficient perquè passi de tot.

Denominador comú

16 juliol 2010. El Parlament de Catalunya ha aconseguit salvar la unitat en defensa de l'Estatut amb un pacte de mínims, després de constatar la impossibilitat d'acordar un text conjunt entre el tripartit i CiU.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha proposat com a resolució unitària la ratificació del text íntegre del preàmbul de la Carta catalana, que inclou la definició de Catalunya com a nació i el seu reconeixement com 'realitat nacional'. La proposta ha comptat amb els vots d'ICV-EUiA, ERC i de CiU, malgrat que aquestes dues últimes formacions han advertit que la consideren insuficient.
Al final, la resolució s'ha aprovat per 115 vots a favor i 18 en contra del PPC i de Ciutadans.

Qui mana?

16 juliol 2010. La retallada dels sous públics d'entre un 0,6% i un 7% va ser aprovada pel govern central el 25 de maig passat i va suscitar el rebuig frontal dels sindicats, que van fer una vaga de la funció pública el 8 de juny.
Els sindicats van presentar un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional contra la mesura, que l'alt tribunal va admetre el 9 de juliol passat.
El recurs justifica que la retallada trenca l'acord de negociació col·lectiva del sector públic firmat per l'Executiu i els sindicats l'any passat i que ja pactava una moderació salarial. Els sindicats s'agafen també al fet que les alces salarials acordades estaven previstes als pressupostos generals de l'estat.
Si l'Audiència Nacional pren una decisió a favor de CCOO i la UGT, la rebaixa de sous dels funcionaris podria quedar en no res .

Zapatero v. Rajoy

15 juliol 2010. El Periódico i La Vanguardia coincideixen en les seves portadas, que diuen que Zapatero 'surt viu' del debat de l'estat de la Nació.
El debat, amb esbroncades i constants interrupcions per part dels diputats de la bancada contrària, va viure els moments d'apogeu quan Zapatero va defensar el pla d'ajust, quan ell i Rajoy van abordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya i quan Rajoy va demanar l'avançament electoral. 'El millor servei que pot fer al país per tallar aquest calvari és dissoldre el Parlament i convocar eleccions', va afirmar en la seva primera intervenció el líder del PP. Un pobre i reiteratiu missatge que ja no té força. Zapatero li va contestar que presentés una moció de censura, però clar, amb un programa darrera. Va acusar a Rajoy de no definir-se ni dir als espanyols la seva política.

Festa local

15 juliol 2010. Les festes del Quadre que es celebren aquests dies a Torredembarra no tenien programada cap obra teatral. Segurament per aquesta raó, el Consistori va organitzar ahir, a la sala de plens de l'Ajuntament, un sainet sota el títol de Pressupostos 2010, que va comptar amb un duet protagonista que van completar una actuació per enregistrar en el glossari dels moments més negatius de la historia contemporània torrenca, que ja és dir.
Fruit d'aquesta interpretació, es van poder aprovar, dins d'una teòrica democràcia, el pressupostos d'enguany, que veuen la llum aprofitant la baixa per vacances d'una regidora de l'oposició, o sigui amb majoria simple dels vuit vots del regidors del govern, al no poder comptar l'oposició amb els seus nou regidors.
A conseqüència del sainet inicial, que va evitar que es rebutjés la urgència del ple extraordinari, els representants de l'oposició municipal van abandonar l'acte, que va concloure amb només els regidors de la coalició de govern autors d'aquests pressupostos que, lluny de la contenció, augmenten els de l'any anterior un 3,3% en xifres totals i en un 10,4% l'apartat de personal, malgrat la retallada que pateixen des d'aquest mes els treballadors municipals. L'activitat social continuarà aguantant-se a base d'endeutament per crèdits.

Festa continguda

14 juliol 2010. A França no estan, tampoc, per tirar coets.
El president francès, Nicolas Sarkozy, en plena crisi econòmica, viu un dels seus moments més baixos de popularitat arran de la polèmica originada per l'afer Bettencourt i la dimissió del ministre francès de Treball, Éric Woerth, del càrrec de tresorer del partit governamental UMP.
En la commemoració, aquest matí a París, dels tradicionals actes de celebració de l'assalt a la bastilla, el 14 de juliol de 1789, hi participen enguany caps d'estat representants de 14 colònies franceses a l'Àfrica que fa 50 anys van proclamar la seva independència. D'aquesta manera, a la tradicional desfilada militar als Camps Elisis hi són present les tropes africanes. Però la crisi econòmica ha dut a suprimir la tradicional recepció a l'aire lliure que acostumava a fer-se en acabar la desfilada.

Condicions

13 juliol 2010. Queda clar que el president de CiU, Artur Mas, no vol regalar els vots dels 'decidim' als d'Esquerra i torna a apuntar-se a totes les opcions, a l'independentisme, a l'autonomia i si cal, al que decideixi el PP (Mas de president català i Duran de ministre). Ara toca jugar a tots els números.
Mas condiciona la unitat política catalanista contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut a què el tripartit assumeixi el lema de la manifestació del 10 de juliol, 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Obligar un lema a una puntual i especial coalició política és dir que no s'està d'acord amb la idea. Demana que les forces catalanes 'agafin un nou rumb' cap al dret a decidir sense límits. Sembla que perdi de vista la realitat i que aposti per la ciència-ficció, però no. Ell, des de dalt, va aprendre a aguantar programes anys i anys sense fer res.
No estan els polítics reclamant a Madrit. Estan preparant-se per les pròximes eleccions i els seus propis interessos.

No ha passat res

12 juliol 2010. El govern del PSOE 'respecta' la manifestació de dissabte a Barcelona i admet que va ser important i nombrosa, però no creu que suposi un 'punt d'inflexió' en les relacions entre Catalunya i l'Estat, tot i el to independentista que va tenir.
L'executiu socialista reconeix que va ser una manifestació important que expressa la insatisfacció de la societat catalana respecte a la sentència de l'Estatut, però assegura que les retallades que ha patit el text són 'mínimes'. Asseguren que això es veurà un cop s'hagi fet una lectura més acurada de la decisió del TC.
Sembla que diguin 'Aquí no ha pasado nada'.

Felicitats per la part que ens toca!

11 juliol 2010. Tot el país ha quedat paralitzat tres hores, amb la gent enganxada a la tele. I España ha quedat campiona del món de futbol. Holanda subcampiona. L'ajuda dels catalans Xavi, Piqué, Pujol, Cesc, Capdevila i Busquets a la selecció ha estat decisiva, i al final de la pròrroga, el barcelonista Iniesta ha clavat el gol decisiu. Felicitats per la part que ens toca.
Ha estat un partit molt igualat, amb un desafortunat arbitratge, que ha beneficiat als holandesos. Però el futbol ha guanyat al joc brut i marrullero.

Viu, viu

11 juliol 2010. L'expresident cubà Fidel Castro ha visitat aquesta setmana el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNIC) a l'Havana, en la que ha estat la seva primera aparició pública des que va emmalaltir el 2006.
Fidel Castro, que encara és el primer secretari del governant Partit Comunista de Cuba, complirà 84 anys el 13 d'agost i no apareixia en la vida pública del país des del 26 de juliol del 2006. Només se l'ha tornat a veure a través d'imatges, les últimes del mes de febrer, quan va rebre la visita del president del Brasil, Lula da Silva.
Aquesta 'sortida' de Fidel de la seva bombolla és significativa. A veure si és veritat que quelcom canvia a Cuba.

I tant que sí!

11 juliol 2010. És molt interesante i, no es pot obviar, l'opinió de l'únic partit que no va participar en la concentració catalana contra la sentencia de l'Estatut o a favor de la independència, com es vulgui entendre.
La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha acusat el president Montilla i el cap de l'oposició Mas, de 'cometre una gravíssima irresponsabilitat' per anar a la manifestació 'independentista'. La dirigent popular ha acusat els dos líders de 'donar ales' al separatisme i 'cridar a la insubmissió legal'. Camacho ha assegurat que les posicions amb CiU són oposades i que el PP 'no té res a pactar ni negociar amb CiU'. Això està per veure.
Des del cap del PP, Rajoy i Aznar, a la clausura del seu Campus FAES, no s'han callat i han fet diverses manifestacions. Celebren a duo que la sentència del TC sobre l'Estatut 'haya dejado claro' que a Espanya 'hay una única nación' (algú dirà: Carai! A Catalunya també!). Aznarfriendbush ha dit que cal 'felicitar al PP per el ejercicio de responsabilidad i por haber alertado sobre la inconstitucionalidad del Estatuto'. Etcètera, etcètera.

Prou

11 juliol 2010. La concentració d'ahir a Barcelona, segons els titulars dels diaris:
El Periódico: Catalunya crida PROU! La resposta al TC desborda Barcelona.
La Vanguardia: Catalunya sentencia. Rotunda réplica en la calle al Constitucional.
El País: Catalunya se echa a la calle contra el recorte del Estatuto.
ABC: Montilla lidera una marcha independentista.
El Mundo: Montilla recibe su castigo tras presidir la mayor manifestación contra España (el castic deu ser les increpacions que va rebre Montilla de quatre exaltats nacionalistes espanyols).
La Razón: (amb lletra petita) La manifestación pro-Estatut se convierte en un acto de exaltación de los independistas radicales.
El premi a la manipulació se l'emporta la portada del diari ABC de Madrit, al retallar la senyera i convertir-la en la bandera espanyola.
El comentari més generalitzat és que la manifestació va tenir un ambient majoritàriament independentista.

Quina vergonya!

10 juliol 2010. Quina vergonya. L'equip de tennis espanyol ha fet el ridícul a la Copa Davis, perdent davant de França, que no té cap figura, per un 3-0 fulminant. Feliciano i Berdasco no han vist bola.
En principi cal dir que es una llàstima que el campió mundial Rafa Nadal, no hagi pogut defendre els colors espanyols. Els dòlars són els dòlars. En els últims deu anys Espanya ha guanyat dos enciameres i una olimpíada, amb la cooperació del tennista balear. I avui s'ha comprovat que anem malament sense en Nadal.
Cal demanar al Ministre d'Esports, que distregui la seva atenció del futbol i faci neteja a la federación española de tenis. No hi ha dret que jugadors de primera fila, com ens pensàvem que eren, realitzin una demostració tan nefasta. I això que porten un equip de dotze o catorze persones. Hi han tants jugadors, tècnics, etc., que no els hi pogut comptar. Quan es guanya es pensa carai!, quanta gent treballant per l'equip. Però quan es perd i es fa pena, es té que demanar que prou de reenganxats i de falsos especialistes. Es té que enviar a la gent a casa (i de pas que passin per la perruqueria), i començar de cero.
Si no poden o no volen jugar només amb l'incentiu d'equip espanyol, ens esborrem de les competicions i ja està. No més vergonyes! Quina lliçó ens han donat els gals (i sense grenyes).

Anem-hi

10 juliol 2010. Avui és el dia en que el català-català es juga el seu capital polític. Primer, assistint a la concentració d'aquest vespre a Barcelona com protesta per la retallada de l'Estatut. Segon, comprovant si aquesta queixa traspassa l'Ebre i traspassa els Pirineus. I després, observant si s'obre algun camí per aconseguir el poder anar tirant, per algun lloc i pas a pas, cap a la independència de Catalunya.
Els diaris espanyols ja sabem tots el què diran. Tots amb la seva línia editorial. Falta veure la premsa estrangera si destaca la reivindicació i a quin nivell.

Cuba rectifica

9 juliol 2010. El dissident cubà Guillermo Fariñas seguia una vaga de fam que va iniciar fa 135 dies, a favor de l'excarceració dels presos polítics malalts.
Ahir la va abandonar després de que el govern de Raúl Castro anunciés l'alliberament de 5 presoners polítics de manera imminent i de 47 més al llarg de quatre mesos. Els excarcerats pertanyen a l'anomenat Grup dels 75, els opositors detinguts i jutjats sense garanties el 2003.
L'anunci del govern cubà es va produir durant la visita del ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, que va viatjar a l'illa per donar suport a la mediació de l'Església en l'alliberament d'opositors al règim comunista empresonats. No s'ha concretat, no obstant, si es tracte de un desterrament, com sembla.
L'Estat espanyol acollirà els cinc primers alliberats i les seves famílies, que viatjaran cap a Madrid pròximament.
La diplomàcia europea ha celebrar l'anunci del govern cubà, que significa un pas absolutament crucial per a la normalització de les relacions entre la UE i l'Havana.

Altre 'mesura'

8 juliol 2010. Després dels Jocs Olímpics d'Hivern i de la remodelació de la Diagonal, l'ajuntament de Barcelona es despenja amb un altre revolucionaria idea. Cobrar una taxa als que pernoctin a la ciutat. Això mateix s'ho van plantejar fa tres anys, i el 'no' va ser rotund. Ara hi ha crisi i la fam fa esprimir les ments dels il·lustríssimes cervells municipals.
Aquesta possibilitat de peatge és més vella que el anar a peu. França l'explotava ja abans de la guerra. Moltes declaracions d'intencions s'han registrat en aquest aspecte, però només grans urbs, com Nova York i Paris, irreemplaçables i sense competència, es poden permetre aquest impost turístic sense no tenir la dubte de que no perdran visitants. Roma també s'ho ha pensat, però de moment, no l'ha aplicat.
A Espanya, les Balears ja van implantar el 2001 aquesta taxa, que va durar dos anys. Altres pobles turístics han estudiat la mesura, però no és viable si no s'aplica a totes les localitats i no propicïi fàcils canvis de destinació.
És el que diu el consistori barcelonès. Que ho té que aprovar el govern per tot el territori. Si no, caca...

Ara, muts!

7 juliol 2010. Fèlix Millet i Jordi Montull fa una setmana abandonaven la presó de Brians 2, després de 13 dies de captiveri. Ahir, els dos xoriços més coneguts del país van comparèixer a la comissió parlamentaria que investiga el suposat desviament de fons de constructores a Convergència a través del Palau.
Van complir amb l'obligació de presentar-s'hi però no van obrir la boca. Ni els diputats ni una legió de periodistes van arrencar cap declaració als dos processats.
Ja es veia vindre que aquesta comissió 'política' iniciada pel tripartit no serviria per aclarir res. A aquestes altures ningú dirà res que sigui veritat. Està clar que la finalitat és fer l'acusació contra el partir rival i 'ahí queda eso'. que és la manera de fer política que més s'estila avui en dia.

Titelles

6 juliol 2010. Els partits polítics han 'inventat' propagar les seves idees a través dels ajuntaments. Fa mesos va ser el tema de l'empadronament dels immigrants. També les autoritzacions de les consultes sobre la independència catalana han tingut i encare tindran que debatre en els plenaris. Fa poc el tema de l'ús del mocador integral o el burca també ha passat a ocupar el temps dels regidors municipals. La 'propaganda' que porten implícites aquestes qüestions deu ser productiva per les agrupacions polítiques. Les localitats i les sigles dels partits recurrents surten als diaris i tots contents. El de menys és si s'aprova o no la moció que presenten els regidors 'interessats'. Resulta una demagògia barata.
Els ajuntaments no poden legislar, només poden variar les ordenances municipals. Però... que més dona...
Ara ha tornat a sortir altre 'tema', aquest últim amb relació a la retallada de l'Estatut. L'Ajuntament del Port de la Selva s'ha declarat 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Una moció semblant es va també autoritzar a Vilafranca del Penedès. I molts pobles es sumaran a la iniciativa a partir d'ara. A què juguem? Cada dia hi han més votants 'moralment exclosos'.

Discusions

5 juliol 2010. Tota la política catalana està hores d'ara dedicada a resoldre el problema d'identitat que comporta la pròxima manifestació anunciada pel proper dissabte dia 10 a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural i un fotimer d'entitats de tota mena. I és que hi ha un problema. L'organitzadora vol que el cap de la mani porti una pancarta que digui 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Si tenim en compte que el que es vol és queixar-se de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, està clar que el tema de la concentració no lliga gaire amb la retallada que ens han aplicat, que, per cert, encare ningú sap fins on arriba realment. I la raó és la paraula 'decidim', que és la preferida dels independentistes.
CiU, o al menys, Convergència segur que no té cap problema amb el títol. Ara no toca. Ara sí. Esquerra encare té menys problemes. Però és el PSC, i el president de la Generalitat els que no veuen amb bons ulls aquest 'decidim' que sembla que no ve a conte. Montilla vol portar la senyera simplement.
Malgrat que l'idea és anar tots plegats, les discussions entre els partits polítics estan calentes. Costa molt anar junts. Òmnium, que es la que té que decidir (ara sí) diu que mirarà de trobar un consens total. Veurem.

Defensora

4 juliol 2010. María Luisa Cava de Llano (62 anys, nascuda a Barcelona, militant primer d'Aliança Popular i del Partit Popular després, establida a Eivissa, Balears) és des del passat dia 1 Defensora del Pueblo en funcions, per temps indefinit, fins que no hi hagi l'elecció de nou titular de la Institució.
PSOE i PP es tenen que posar d'acord per trobar un candidat amb consens, ja que la seva designació requereix l'aprovació de les Corts, amb vot favorable de 210 diputats i la ratificació de tres quintes parts del Senat.
Cava de Llano era adjunta del seu predecessor Enrique Múgica Herzog, 78 anys, que portava en el càrrec des del 2000, nomenat pel Partit Popular, malgrat els seus principis socialistes, a l'haver registrat un desplaçament ideològic a la dreta. No està descartat que torni a ser elegit per un tercer mandat.
Els espanyols no es queden sense defensor, per si hi ha quelcom més que impugnar al TC.

Tres mesos president

3 juliol 2010. S'ha produït el relleu a la directiva del C.F.Barcelona i el nou president, el primer que ha fet, és treure-li el nomenament de president d'honor a Cruyff, que li va atorgar en Laporta fa tres mesos, i rebaixar-lo a soci d'honor, per no està previst en els estatuts del club, segons Rosell, la figura de 'president honorific', i per tant, requeria una modificació dels estatuts que havia de ser aprovada per l'assemblea de compromissaris.
Al assabentar-se Cruyff que el seu 'títol' creava problemes a la nova junta, va agafat l'emblema de la distinció i el va entregar a la recepcionista de les oficines del Camp Nou, ja que la secretaria no va trobar a ningú per atendre a l'ex-tècnic. 'Em va costar molt acceptar-lo, però no em costa molt poc tornar-lo. No vull ser una molèstia', va manifestar.
El que és més esgarrifós, dins del Barça-Laporta, és la quantitat que s'embutxacarà l'antic director general corporatiu, un tal Joan Oliver, que marxa de l'entitat mitjançant 'una sortida pactada' amb una liquidació de 852.787 euros, un import que s'aproxima molt als 900.000 euros anuals que tenia com a salari, el sou d'uns 70 treballadors. Vergonyós. Al menys, ho podrien silenciar.

Decidir o Estatut?

3 juliol 2010. Òmnium Cultural ha convocat pel dia 10, dissabte vinent, una manifestació en defensa de l'estatut, en la que participaran tots els partits polítics catalans, menys PPC i Ciutadans, està clar, sindicats i unes tres-centes entitats de tota mena.
La manifestació, que vol ser molt participativa i mobilitzar la societat civil catalana en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, es farà sota el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'.
Veurem que passa el dia 10, perquè no es veu clar que el president Montilla es posi sota una pancarta que demana 'decidir', paraula que és la referència dels independentistes. És molt fàcil que es formin dos o més grups.

Algú ha empatat

2 juliol 2010. El mateix dia (abans d'ahir) que la jutge Rosa Palacios treia de la presó els senyors Millet i Montull, imputava de ofici, sense que cap acusació ho demanés, el tinent d'alcalde de Barcelona i regidor d'Urbanisme Ramón García-Bragado, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, i l'advocat Carles Díaz, cintant-los a declarar el dia 12 pròxim.
Podrien ser acusat de prevaricació i falsedat documental.
La jutge detalla en la seva interlocutòria d'imputació que existeixen indicis que Ramón García-Bragado, Ramón Massaguer i Carles Díaz, a causa de la influència exercida per Fèlix Millet i Jordi Montull, van ocultar la verdadera titularitat d'Olivia Hotels sobre les finques objecte del procediment urbanístic, i van faltar a la veritat en la tramitació.
García-Bragado i Massaguer van estar cessats provisionalment per l'alcalde Jordi Hereu només de les seves funcions d'urbanisme.
No deixa de ser curiós el que passa amb aquest afer del Palau/Hotel. Fa un any s'obria un procés en un jutjat, en el què, a part dels acusats, estan implicats convergents. Ara, amb una velocitat prodigiosa, en uns dies, en altre jutjat i amb els mateixos acusats, s'obra un procés en que estan implicats càrrecs socialistes. Ara la cosa està més anivellada. Coincidència? Casualitat? O és que ens estan fent una sessió de titelles de caire polític?

Lío, lío, lío

2 juliol 2010. L'ex-president AznarfriendBush ha dit, en una d'aquestes conferencies que es munta, que l'Estatuto de la Generalidad 'ha sido un lío' i, 'es un lío', 'pero un lío de socialistas'. I sobre la sentencia del TC sobre l'Estatuto, que és el 'desenlace de una mala historia, de una historia lamentable en su inicio y en su desarrollo', i altres coses així. Que maco que és!

Feixista!

1 juliol 2010. De trepas n'hi han a tot arreu. Trepa, abreviatura de trepador, (en català seria grimpador), es diu d'aquells i més sovint d'aquelles, que amb les seves 'qualitats' guanyen posicions dins de l'escala social, laboral, etc.
La secretària general del PP espanyol, María Dolores Cospedal, ha titllat el president de la Generalitat, José Montilla, de 'feixista' i 'antidemocràtic' per la seva reacció a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Ha criticat que Montilla vulgui encapçalar l'intent de recuperar l'estatut i, en aquest sentit, ha afirmat: 'Creo que los comportamientos antidemocráticos y en los que se excluyan a determinados partidos políticos porque no piensan igual son comportamientos muy antidemocráticos y muy fascistas'. Se suposa que es refereix a que el grup parlamentari d'ICV-EUiA, ha proposat a las formacions catalanes que vetin al PP como aliat de govern a Catalunya, pels seus atacs a la carta magna catalana. No deu saber que el PP català de la seva bona companya Alícia, s'exclou sol.
A última hora, Cospedal demana disculpes a Montilla, però torna a insistir que intentar reeditar el 'Pacte del Tinell' és antidemocràtic i feixista, segons ella.

Juny 2010

30 juny 2010. La titular del jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona, Míriam de Rosa Palacio, amb l'acord de la fiscalia, ha decidit la posada en llibertat provisional dels senyors Millet i Montull, que han passat 12 dies a la presó Brians-II. La presó provisional ha estat revocada després d'haver comparegut tots els testimonis citats en la primera ronda de declaracions, que ha finalitzat avui i, per tant, acaba la capacitat dels imputats d'influir en els testimonis, el motiu del seu empresonament. Dotze dies, de moment, són 12 dies, però la pancheta que llueix Millet a la sortida demostra que no s'ho passat tant malament amb els seus col·leges.

30 juny 2010. Després de la sentència sobre l'Estatut, la situació catalana està molt embolicada. El president Montilla té que protestar perquè hi han molts socialistes catalans enfadats per la retallada i no vol perdre la seva confiança (vot), i per tant, es posa a l'altre costat de lo que pregona el govern central, que diuen que l'Estatut 'viu'. El PP de Madrit, en canvi, diu que es té que assumir la sentencia i obrar amb serenitat, una versió light d'allò de 'agua y ajo'. Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas, s'han reunit aquest matí al Parlament i han decidit ajornar la cimera de partits i el ple extraordinari fins a conèixer els detalls de la sentència de l'Estatut, que serà a finals de la setmana que ve.

29 juny 2010. La immobiliària Grup Sacresa, controlada per la família Sanahuja, va presentar ahir concurs de creditors (suspensió de pagaments) amb un passiu de 1.800 milions d'euros. Es tracta del tercer concurs més important presentat en el sector immobiliari espanyol, només superat pel de Martinsa, amb un passiu de 7.000 milions i el d'Habitat, amb 2.800 milions. El principal creditor de Sacresa és el banc anglès HSBC (Hong Kong and Shanghai Banking Corporation), amb un deute de 680 milions, si bé aquesta quantitat no s'ha inclòs en el concurs perquè Sacresa li ha ofert al HSBC un 10% del capital de Metrovacesa com a garantia de pagament. A la llista de creditors hi figura el Royal Bank of Scotland (RBS), seguit del BBVA (220 milions) i el Banco Popular (213 milions). També deu 82 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), òrgan creditici de la Generalitat. Els problemes de Sacresa provenen del mal negoci que va fer comprant Metrovacesa l'any 2008. La immobiliària era la primera d'Espanya el 2007, amb més de 1.000 milions de beneficis, però només un any més tard, l'empresa es convertia en una de les 'víctimes' de la bombolla immobiliària i ja tancava l'exercici amb pèrdues.

29 juny 2010. Ahir al vespre, el Tribunal Constitucional (TC) va aconseguir pactar una resolució sobre l'Estatut Català, després de quatre anys de tenir-lo al calaix. I com era d'esperar, anul·la 14 articles i en reinterpreta 23 més, que afecten la llengua, la justícia, el finançament i el Síndic de Greuges. Alló de l'España de las Autonomías ha passat a la història. Perquè autonomia vol dir criteri propi i comporta certa llibertat. I una cosa és controlar i l'altre és ordenar i administrar com si fóssim uns estúpids inútils. L'España conservadora necessita de Catalunya i no vol deixar-li corda. Té por que s'escapi. Però ves a saber què és pitjor. Aquest nacionalisme espanyol encrespa els ànims i cada cop hi ha més gent pensant amb la independència.

28 juny 2010. La reunió del G-20 que es va celebrar el cap de setmana passat a Toronto (Canadà) s'ha acabat amb un comunicat que es resumeix amb la consigna que cada país actuï d'acord amb les seves circumstàncies, o com es diu en similars circumstàncies, amb un 'sálvese quien pueda'. Per quarta vegada s'han reunit els líders de les 20 economies més importants del món, les més riques, del G-8, i els grans països emergents. S'ho deuen haver passat la mar de bé, però de bones idees, cap ni una. Espanya hi ha assistit com a convidat permanent, per intentar trobar una sortida coordinada de la crisi.

27 juny 2010. Per salvar els pressupostos per al 2011 i aconseguir així esgotar la legislatura els socialistes només compten amb el PNB i Coalició Canària, com a conseqüència del calendari electoral català, amb CiU molt ocupada en barallar-se amb els socialistes d'aquí. Però les coses han canviat is'ha generalitzat la creença que unes eleccions anticipades només agreujarien la caòtica economia i s'ha estès la percepció que l'atac dels mercats i les mesures de retallada també afecten la resta dels països europeus. La responsabilitat del que passa no recau només sobre les espatlles de Zapatero. Així ho ha entès el PNB, que es presenta com a salvavides del Govern i s'ha mostrat disposat a negociar no només els pressupostos, sinó la mateixa continuïtat de la legislatura. El preu d'aquest recolzament serà alt i conscient del valor dels seus vots, el president del PNB, Iñigo Urkullu, ha condicionat el suport a un acord satisfactori sobre l'autogovern basc, com demanar més competències per a Euskadi, mantenir el termini de construcció de l'alta velocitat basca i fins i tot podria tenir a veure amb l'evolució política del conflicte basc. Però, a més d'aquests aspectes, l'interès del PNB és mantenir les diputacions forals en que ara governen, després de les eleccions locals de 2011, i per això exigirien als socialistes que incompleixin el pacte amb el PP basc i no li prengui la Diputació d'Àlaba, l'única que en principi podria perillar. Això no és extorsió ni xantatge, no us equivoqueu. Se'n diu coalició puntual.

26 juny 2010. Els ­advocats de l'entitat Fundació Orfeó Català-­Palau de la Música van entregar ahir al jutge Juli Solaz, que investiga fa gairebé un any el saqueig de milions d'euros de la institució, proves s'han trobat als ordinadors de les secretàries dels dos exdirectius, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. D'aquesta documentació es desprèn que els dos directius controlaven des dels seus despatxos obres públiques adjudicades pels governs de CiU, era Jordi Pujol, especialment la línia 9 del metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i, segons algunes fonts, obres hidràuliques. Els documents comprometedors també detallen suposades comissions del 4% i un presumpte desviament de fons a persones vinculades a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i a la Fundació Ramon Trias Fargas (ara CatDem), lligada al mateix partit. Deixem de banda si aquests ordinadors ja van ser registrats des del primer moment i el seu contingut figurava ja en el jutjat. És més important comprovar com començen a sortir a la llum més documents, fins ara silenciats, amb noms, fins ara només suposats. Quan trigarà el jutjat en prendre mides? O encare no toca. Per la seva part, Convergència Democràtica, en un comunicat, lamenta un cop més aquestes 'conjectures'.

26 juny 2010. El G-20 es reuneix aquest cap de setmana a Toronto (Canadà) per debatre les mesures de sortida de la crisi financera mundial. Dos anys després del crac, encare segueixen discutint, el què vol dir que no tot està controlat i que hi ha perill de tornar a caure. A la reunió entre les grans economies mundials és previst que es debati sobre la conveniència de retirar els estímuls fiscals per limitar el seu impacte en l'encara incipient recuperació. Aquesta mesura provoca la discrepància entre la UE i els EUA en les estratègies per sortir de la crisi. Europa (Alemanya, França, Grècia, Espanya, Portugal i, ara el Regne Unit) han dirigit les seva política econòmica en la retallada de la despesa pública. En canvi, els EUA insisteixen a mantenir els estímuls a l'activitat econòmica, perquè consideren que la seva retirada prematura podria precipitar una recaiguda i posar en risc la tornada al creixement.

25 juny 2010. En contra del que s'esperava i anunciava, la tarifa elèctrica no pujarà aquest mes de juliol. El Govern i el PP van arribar ahir a un principi d'acord per negociar un Pacte d'Estat en matèria energètica, de moment amb l'únic resultat de suspendre l'encariment del preu regulat de l'energia previst per al mes que ve. Les butxaques de les famílies ho notaran, perquè es parlava d'una alça d'entre el 5% i el 7%. Amb tot, la llum no quedarà congelada, perquè l'IVA pujarà del 16% al 18%. Però la pujada serà més forta, segurament a primer d'any, con li agradaria al PP, o després de les eleccions generals, com voldria el PSOE. Quan més trigui, més increment. Els taurons elèctrics necessiten pagar als seus consellers i als seus accionistes.

24 juny 2010. Un greu accident de tren ha commocionat la nit de revetlla i la diada de Sant Joan. Aquesta nit, a l'estació de Castelldefels-platja, 13 persones han mort atropellades per un tren. L'accident s'ha produït quan una trentena de viatgers, la majoria joves, que havien baixat d'un tren de Rodalies i que es dirigien a la platja per celebrar la revetlla de Sant Joan, van optar per travessar les vies en lloc d'utilitzar un pas inferior de l'estació, moment en què passava un tren Euromed, que els ha atropellat. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha declarat un dia de dol oficial després de visitar aquest matí Castelldefels. Malgrat el terrible impacte del succés, no trigarem gaire en veure com es transforma en altre afer polític.

23 juny 2010. El PSOE va salvar el primer tràmit de la convalidació al Congrés, el decret de reforma laboral que fa uns dies va aprovar el Consell de Ministres, gràcies a l'abstenció dels tres principals partits de l'oposició, el PP, CiU i el PNB. Tots els partits de l'esquerra minoritària (ERC, ICV, IU, BNG i Na-Bai) van votar en contra, de manera que no seran els interlocutors de l'Executiu en les negociacions en què Zapatero i el ministre Corbacho, hauran de buscar aliances, que tindran que venir dels tres partits hegemònics de la dreta parlamentària.

22 juny 2010. El conseller Antoni Castells ha anat al despatx de la jutge de Rosa Palacio per declarar com testimoni i ha reconegut que en la tramitació de l'hotel del Palau es van cometre errors administratius i ha atribuit la responsabilitat en la poca cura a la directora de Patrimoni, Inmaculada Turu. Castell aclareix que el conveni que va firmar amb Fèlix Millet el març del 2006 era un protocol d'intencions que no comportava drets i obligacions immediats i que només podia tenir conseqüències a posteriori. Subratlla, en contra del que li retreuen els partits de l'oposició, que ell no és responsable del seguiment dels convenis que firma i que l'Administració té garantida la compensació econòmica, que segons els seus càlculs, arriba als 5,6 milions d'euros. Sembla que s'allunya el perill d'una imputació contra Castells, que hauria comportat conseqüències polítiques impredictibles, però no serà gràcies a l'oposició, que segur que continuarà burxant.

21 juny 2010. Juan Manuel Santos, el delfí del president sortint, arrasa a la segona volta i es converteix en el successor d'Alvaro Uribe a Colòmbia. L'exministre de Defensa, candidat de la dreta, ha obtingut un 69% dels vots, derrotand així el seu rival, el candidat dels verds Antanas Mockus, amb el 27%.

20 juny 2010. Els obrers xinesos ja s'han cansat de l'explotació a que viuen sotmesos. Una onada de vagues ha obligat a diverses firmes estrangeres a apujar els salaris, mentre les nacionals s'ho pensen. En els últims 30 anys, Xina s'ha convertir en la segona economia mundial. Tot ha canviat a la Xina menys els seus treballs alienants i robòtics de llargues jornades i curts salaris. Els obrers, combustible de la fàbrica global i artífexs del miracle xinès, diuen que ja n'hi ha prou. L'absència de sindicats no governamentals s'està acabant. S'anuncien protestes mentre els treballadors no tinguin sous dignes ni mecanismes vàlids per resoldre les disputes amb les empreses, opina Geoffrey Crothall, de China Labour Bulletin, que des de Hong Kong defensa els drets dels treballadors xinesos.

19 juny 2010. Un mes i mig després que Espanya comencés a registrar enormes especulacions sobre la seva solvència com a país amb les conseqüents tensions financeres, el Fons Monetari Internacional (FMI) va recolzar i fins i tot va elogiar amb autoritat les mesures anticrisis del Govern. El director gerent d'aquest organisme, Dominique Strauss-Kahn, va destacar després d'entrevistar-se ahir amb el president José Luis Rodríguez Zapatero l'enorme confiança que es desprèn d'unes mesures eficaces per a la reducció del dèficit i que, va sentenciar, 'posen les bases per a dues dècades de creixement'. La visita de Strauss-Kahn a Madrid –atenent una invitació del cap de l'Executiu– es va produir en el context més favorable per aplacar la ira dels mercats i amb un Zapatero instal·lat en un ambient econòmic i financer més confortable. A veure quan dura la tranquillitat.

18 juny 2010. Ha mort l'escriptor portuguès José de Sousa Saramago, amb 87 anys, Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Va residir a Lisboa, fins l'any 1991, en què, al vetar el govern portuguès la presentació de la seva novel·la 'L'Evangeli segons Jesucrist' al Premi Literari Europeu, al·legant que ofenia als catòlics, Saramago abandona Portugal com a acte de protesta i s'instal·la a l'illa de Lanzarote, Canàrias, on ha mort. Altres títols seus coneguts són: Levantado del suelo (1980), L'any de la Mort de Ricardo Reis (1984), Assaig sobre la ceguesa (1995), El viatge de l'elefant (2008) i l'últim publicat seu, Caïm (2009).

18 juny 2010. En Millet i companyia copa tots les portades dels diaris. Que l'hagin engarjolat quan ja ningú creia que això fos possible, té la seva gràcia. Van anar pel dematí al jutjat mig rient, i per la nit anaven, de franc, a la presó, però, està clar, sense somriure. Serà per pocs dies, però ja tot és diferent. Quinze dies sense llibertat segur que ensenyaran a aquests senyors respectar els diners que no són seus. Curioses i gracioses són les declaracions d'un dels seus advocats, el més fatxenda, que per recusar la presó provisional que se'ls hi ha impost per no influir sobre els testimonis que tenen que declarar, justifica que els seus clients són uns marginats a qui ningú fa cas. El mateix guapet es permet recomanar públicament al conseller Castells que vagi a declarar un cop desdejunat. Segur que el conseller es posarà nerviós.

18 juny 2010. Els que gaudeixen llegin obres literàries de qualitat tenen l'ocasió d'adquirir l'últim èxit editorial. Es tracta de l'obra de l'escriptora Alicia Sánchez Camacho, que porta per titul 'Temps de dones', i que l'autora va presentar abans d'ahir a l'hotel Casa Fuster de Barcelona, acompanyada per la periodista Pilar Rahola. Doneu-vos pressa en comprar-lo, doncs és fàcil que la primera edició s'esgoti ràpidament.

17 juny 2010. Mira per on, la jutge ha ordenat presó provisional, comunicada, incondicional sense fiança per Millet i Montull, pel cas de l'hotel del Palau, al considerar que hi han indicis suficients de delictes molt greus i per risc evident de destrucció de probes. Els acusats ingressaran aquesta mateixa nit a la Model de Barcelona. Buuueeeno...! És veritat que, quan es compleix el que un està desitjant (al menys per uns dies) se sent una grata joia interior.

17 juny 2010. El Tesoro Público ha adjudicat avui Deuda del Estado per valor de 3.479 milions d'euros en bons a 10 i 30 anys. Està clar que, per col·locar-la sense problemes ha tingut que elevar l'interès marginal de les dues denominacions fins al 4,911% i el 5,937%, respectivament. Amb aquesta bona rendibilitat, la demanda ha superat les previsions, ja que les entitats han sol·licitat 5.600 milions d'euros en obligacions a 10 anys, de les quals finalment es van adjudicar 3.000, mentre que la demanda de deute a 30 anys s'ha elevat a 1.100 milions d'euros, i se'n van adjudicar 480. Des de l'abril del 2009, en què l'agència d'avaluació de riscos Standard & Poors (S&P), (la que talla el bacallà en el món de les especulacions), va rebaixar la qualificació del deute a llarg termini d'Espanya fins al nivell AA, es tenen que oferir interessos més alts per compensar el risc denunciat. El deute alemany, en canvi, surt amb uns interessos mes baixos al haver-hi, diuen, menys risc pels compradors.

16 juny 2010. Com que de economia no es pot parlar, perquè la gent es posa de mal humor, i d'independentisme tampoc, ja que el tema es va refredant, malgrat les aspiracions dels Reagrupats, el burca i el cas Millet/Palau són ara les noticies mediàtiques diàries. Amb aquests dos assumptes els diaris van omplin fulles i fulles. El desitjat protagonisme d'alguns ajuntaments han convertit l'intranscendent ús de les burques i dels vels integrals en un problema social, creant una muntanya de opinions favorables i en contra. L'obligació natural de que tothom vagi amb la cara descoberta per motius de seguretat l'han convertit molts partits en un atac a les creences religioses dels immigrants, amb motius clarament demagògics. El cas Palau, amb la investigació de la comissió parlamentaria i amb noves dades i càrrecs, ha incrementat la incomprensió sobre la decisió judicial de que els implicats no estiguin a la presó. I amb relació al caire polític que ha pres el cas, tampoc es descobrirà res, ja que després de tants anys, tot ha quedat amanyat i ningú declararà a aquestes altures que van aplicar diners negres a una organització política a canvi de quelcom. No queda gent que vagi amb el lliri a la mà. Se l'han vengut. Però d'alguna cosa es té que discutir, sobre tot en temps de crisi.

16 juny 2010. El maquiavèl·lic Artur Mas va descartar el convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya en la pròxima legislatura si per fi por ser elegit president de la Generalitat. 'El país no està madur per fer-ho', va afirmar ahir en l'última sessió d'una sèrie de set en què CiU ha volgut analitzar, amb un nou format, els problemes i els actius de Catalunya. Al final no li ha quedat més remei que posar ordre a les idees de la federació Convergència-Unió, i donar la raó a Duran Lleida, malgrat el desencís que patiran molts del seus seguidors. Ara no toca independència. El concert econòmic, serà el seu 'tema estel·lar'. Però encare queden molts dies per les eleccions i sempre cap la possibilitat de que es tingui que canviar, oi?

15 juny 2010. Tardarà molt temps en ser controlat el desastre ecològic pel gran vessament de petroli al golf de Mèxic provocat per l'explosió d'una plataforma petroliera el 20 d'abril passat causant la mort d'11 treballadors. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha incrementat la pressió sobre British Petroleum (BP) perquè es faci càrrec de les indemnitzacions pels danys provocats pel vessament, el més greu de la història del país. Demana que s'obri un fons de compensació que es gestionaria de forma independent amb 20.000 milions de dòlars (gairebé 16.230 milions d'euros) per pagar indemnitzacions i neteges. Obama també vol limitar les noves llicencies per extracció de cru.

14 juny 2010. El govern central va filtrant globus sonda amb les condicions que regiran la reforma laboral que demà passat volen decretar. Però ningú està conforme, ni sindicats ni patronal. Els sindicats estan buscant data per la vaga general per després de vacançes. A l'estiu les vagues es veu que no surten bé. I la patronal, està clar, totes les ofertes els hi semblen poc. I els partits s'amaguen amb excusas, ja que ells no votaran una llei que perjudiqui els treballadors amb les eleccions tan pròximes. És qüestió de matemàtiques. Hi han més treballadors que empresaris. I el govern, buscant la manera de que el decret tiri endavant. Patètic tot plegat, si tenim en compte que es imprescindible una nova regulació de les normes d'ocupació per beneficiar els contractes i reduir l'atur.

14 juny 2010. Sandro Rosell Feliu, de 46 anys, barceloní, serà el nou president del C.F. Barcelona a partir del 1er. de juliol i amb un mandat de sis anys. A les eleccions celebrades ahir al Camp Nou, a las què estaven convocats 118.665 socis, van votar el 48'09% (56.581), i el 61'35% (35.021) ho van fer a favor de Sandro Rosell, el 14'09% (8.044) per Agustí Benedito, el 12'29% (7.014) per Marc Ingla, i el 10'80% (6.168) per Jaume Ferrer, el cap del projecte de continuïtat protegit per el president sortint Laporta.

14 juny 2010. Les eleccions generals de Bèlgica van tornar a demostrar ahir que entre flamencs i valons hi ha una divisió enorme. Els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), de Bart de Wever, van obtenir una victòria històrica, amb el 28% dels vots. A la zona francòfona de Bèlgica i a la capital, Brussel·les, el que es va imposar va ser el Partit Socialista (PS), que va obtenir un 35% dels vots. Els uns i els altres ara hauran d'emprendre unes negociacions difícils per formar el govern, que amb sort durarà nou mesos, com l'últim. Des de l'abril de 1993 el Regne de Bèlgica, amb el rei Albert II al capdavant, és integrat per tres comunitats (francesa, flamenca i alemanya) i tres regions (Flandes, Valònia i Brussel·les), les primeres amb competències relatives als individus (ensenyament, sanitat i cultura) i les segones amb competències de caire territorial (polítiques econòmica, industrial i agrícola). Comunitats i regions tenen una autonomia molt àmplia, i poden arribar a signar tractats internacionals. Tot lo qual fa dificultós que es posin d'acord per formar el govern federal i fer-lo durar.

13 juny 2010. Unes 20.000 personas van participar ahir a la tarda en una manifestació que ha recorregut el centre de Barcelona convocada por la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) per reivindicar el dret a la independència de Catalunya. A força de reivindicar, algú es donarà per assabentat. Però es corre el perill de caure en la monotonia de reivindicar massa sovint i restar-li importància al fet.

12 juny 2010. Ja està en marxa la nova querella presentada per la fiscalia contra Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i Jordi Montull, la seva mà dreta, per irregularitats en l'operació urbanística per construir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. Un dia ha trigat la jutge de Barcelona Miriam de Rosa Palacio a admetre la denuncia i ja ha citat a declarar el proper dia 18 els exdirectius de l'entitat com a imputats per un presumpte delicte de tràfic d'influències (pressió a diversos càrrecs per persuadir-los de portar a terme el projecte) i un altre d'apropiació indeguda. Com a testimoni, el dia 21, declararà el conseller d'Economia, Antoni Castells, que va firmar un conveni amb Millet el març del 2006 sobre la permuta d'ús d'uns terrenys, i el dia 23, el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramón García-Bragado. Aquesta jutge, titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona, al què li va tocar per repartiment la querella presentada el passat dia 10 pel fiscal especial de delictes urbanístics Antoni Pelegrín, ha decidit assumir-ne la tramitació i no inhibir-se, com se suposava, a favor del jutge Juli Solaz, el que investiga des de fa gairebé un any el saqueig del Palau pels mateixos implicats i que ha estat catalogat, inclús des de determinats àmbits judicials, de lent. No es 'normal' tanta rapidesa en les tramitacions jurídiques. Es deu a la diligencia pròpia d'aquesta jutge? Cal tenir present que l'Artur Mas està molt content per la implicació del conseller Castells en aquesta vessant del cas 'Palau'. 11 juny 2010. Celebrar el centenari del PSOE, commemorant el dia aquell en què el primer i aleshores únic diputat socialista, Pablo Iglesias, va entrar per primer cop a l'edifici de la Carrera de San Jerónimo, ha estat l'excusa perquè l'ex-president González i president Zapatero es reunissin en el Congrés, amb centenars de parlamentaris i ex-parlamentaris socialistes. Ja Felipe González havia aclarit que el que havia dit de 'rectificar es de sabios y hacerlo cada dia es de necios' no anava per Zapatero. Ahir tot cohesió i força de partit.

11 juny 2010. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anat a Roma, perquè s'avorria per falta de feina i, ha matat d'un tret dos pardals. Primer ha estat rebut pel papa Benet XVI en un clima 'molt positiu' i de 'gran cordialitat', segons fonts vaticanes (o sigui que no els hi ha demanat quartos). Després de rebre la vendició papal, ha anat a veure al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que li ha pispat l'aureola. El primer que ha fet el president ZP al tornar ha sigut aparcar la llei de llibertat religiosa, una de les promeses estrella del programa electoral del PSOE que l'Executiu s'havia compromès a presentar abans de l'estiu. Aquest objectiu queda aparcat fins que vinguin temps millors. Influencia papal o massa problemes per crear-ne més?

10 juny 2010. L'última reunió que s'havien fixat el Govern central, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT per pactar la reforma laboral ha acabat aquesta matinada sense acord, després de més de deu hores de discussió.Segons fonts sindicals, el desacord es deu a les grans diferències que existeixen per la posició de la patronal, sobre l'abaratiment de l'acomiadament i en especial les causes i la supervisió judicial dels processos de rescissió de contractes. Mentre els sindicats atribueixen el fracàs de la negociació a la patronal que 'vol aprofitar la conjuntura de crisi per aconseguir les seves antigues aspiracions', els representants dels empresaris ressalten la falta de flexibilitat sindical per permetre a les empreses reduir plantilla amb facilitat i costos més baixos. Quan el que necessita el país és ampliar plantilles per pal·liar l'atur, la patronal només pensa en reduir-les. El Govern té previst aprovar la reforma, amb o sense l'acord dels agents socials, el pròxim 16 de juny.

10 juny 2010. CiU va recolzar fa dos dies que el Parlament tramiti una consulta independentista. Ahir, Duran Lleida, el cap de la federació CiU en el Congrés deia que en el seu programa no contempla la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. 'Això ho dono com segur' va declarar. El líder dels nacionalistas, Artur Mas, mai ha renunciat a la independència, e inclús flirteja amb ella, però no ho aposta tot a una carta per no perdre vots. Altre episodi de l'ambigüitat que ja fa temps que dura. CiU o Ci/oU? 9 juny 2010. L'ex-president Jordi Pujol, amb motiu de complir 80 anys, ha escrit una carta sense destinatari, que publiquen alguns diaris, en la què potser vol justificar els seus 23 anys al front de la Generalitat amb els resultats que tots coneixem. Però ell diu que està content. Ah!, i també diu que no vol que li facin cap celebració per l'aniversari. Lo més curiós del cas és que la Vanguardia la publica, però amb castellà. Un detall que es pot considerar molt representatiu de la tasca de Pujol, de sí però no. I estrany, perquè La Vanguardia publica cartes en català de lectors. Per què no de ex-presidents? Qui ha ordenat la traducció? El mateix diari o el gabinet de premsa de l'ex? I per què? Cosas veréis, Sancho...!

9 juny 2010. El pròxim dia 14 tindrà lloc la presentació d'un llibre de la FAES-Aznar sobre la lluita contra ETA, escrit pel portaveu d'Interior del PP, Ignacio Cosidó. La peculiaritat és que l'ex-president reunirà en l'acte els que van ser els seus ministres d'Interior, o sigui Jaime Mayor Oreja (1996-2001), Mariano Rajoy (2001-2002) i Angel Acebes (2002-2004), que van gestionar durant els seus mandats la lluita contra l'organització terrorista, gràcies a la qual es possible la derrota de la banda. (Veure notícia) Tindrem ocasió de sentir, altre cop, com el señor Mayor Oreja desenvolupa la seva tesis preferida de que l'actual Govern està negociant amb ETA. (Segur que TV Intereconomía ho dona en directe)

8 juny 2010. Amb el lema 'No a la retallada de pensions i salaris. Que la crisi la paguin els especuladors', la manifestació de treballadors del sector públics ha aplegat unes 30.000 persones a Barcelona. També s'han registrat concentracions a les principals capitals.El govern de la Generalitat estima que la vaga de funcionaris convocada aquest dimarts ha tingut un seguiment d'entre un 13 i un 15% de mitjana a Catalunya. Les dades de l'executiu contrasten fortament amb les donades pels principals sindicats, CCOO i UGT, que han situat la xifra de seguiment de l'aturada en el 75 per cent. Semblants xifres s'han registrat a Espanya.

8 juny 2010. La Mesa del Parlament ha acordat aquest matí la tramitació d'una iniciativa popular per celebrar un referèndum vinculant el 2011, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA. Han rebutjat la proposta PSC, PPC i Ciutadans. La iniciativa persegueix la convocatòria de la votació sota el paraigua de la llei de consultes, aprovada recentment per la Cambra, que obre la porta a celebrar referèndums vinculants, encara que sempre amb l'autorització prèvia de l'Estat, l'obstacle més important. El front de les consultes independentistes ha superat el primer pas. Ara la iniciativa passarà a ser debatuda en comissió. 8 juny 2010. La Conselleria de Salut de la Generalitat emprendrà accions legals pels insults proferits pel periodista Eduardo García Serrano contra la titular del departament, Marina Geli, en el programa 'El gato al agua' del canal de TV Intereconomía. (Veure notícia) El tertulià, fill de l'escriptor falangista Rafael García Serrano i amb les mateixes tendències, va qualificar a la Consellera de guarra, puerca i de fabricar degenerados, i va dir 'Esta tipa es una zorra repugnante', tot amb relació a la campanya d'educació sexual per a adolescents, promogut per l'Institut Català de Salut.

8 juny 2010. Fa poc Felipe González va advertir el Govern de les conseqüències de 'rectificar diàriament'. Ara ha estat el president d'Extremadura, el socialista Guillermo Fernández Vara, que va manifestar per radio que 'Espanya té un problema de credibilitat a l'estranger i ... s'ha d'analitzar si alguns dels membres del Govern tenen aquesta capacitat en aquests moments. I si la resposta és que no, serà necessari posar al capdavant d'algunes institucions gent a la qual es cregui, per tant, fa falta gent que, quan digui coses a fora, sigui creguda'. S'acosten els comicis autonòmics i desmarcar-se del president Zapatero, que no gaudeix ara de gaires simpaties, hi han barons socialistes que ho consideren oportú. D'això se'n diu confiar en el partit.

7 juny 2010. L'auditoria elaborada por la empresa Deloitte y el despaig de advogats Garrigue sobre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música exposa una de les táctiques que el seu expresident Felix Millet i el seu equip feien servir per desviar diners dels recaudats per a les obres de remodelació de la seu de l'Entitat. Feien servir la mateixa factura per aconseguir subvencions de diferents administracions, a part de la justificació irregular de les ajudes rebudes. Així van lograr un desviament de fons per sobre dels 9 milions d'euros cap a fins particulars. Uns artistes!

6 juny 2010. Els cooperants pro-palestins Laura Arau i Manuel Tapial, viatgers de la 'Flota de la llibertat' que va rebre l'atac d'Israel fa una setmana, van criticar, al arribar a Barcelona, la manca de suport del govern espanyol durant la seva detenció per part de l'exèrcit israelià i durant el seu viatge de tornada. Ahir, els dos activistes van reiterar el propòsit d'emprendre accions judicials contra l'Estat d'Israel. Consideren que el moviment social que s'ha generat a nivell internacional, després de l'atac de dilluns que van produir 9 morts, suposa el començament d'una lluita pacífica per aconseguir 'el principi de la fi d'Israel'. Es té que estar molt eufòric per parlar del final d'Israel.

5 juny 2010. La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va passar ahir al Consell de Ministres un informe amb noves dades estadístiques europees que justifiquen 'la necessitat' de prohibir fumar en 'espais públics tancats'. L'últim euro-baròmetre, va explicar la ministra a la roda de premsa posterior, constata que l'exposició al fum als bars i restaurants espanyols (entre un 85% i el 93%) duplica la mitjana de la UE, mentre que la inhalació de fum dels cambrers (40,2%) dobla la dels treballadors de la construcció i quadruplica la d'altres sectors. Amb aquestes dades europees, Jiménez ha optat per la via ràpida que ofereix la proposició de llei negociada pels grups parlamentaris per endurir la llei antitabac, davant del projecte de llei elaborat pel Govern, més laboriós. Aquesta enquesta europea també revela que l'entrada en vigor fa quatre anys de la llei antitabac no ha aconseguit reduir el nombre de fumadors (que ha passat del 34% al 35% de la població) si bé, les estadístiques del Govern proven que el percentatge de fumadors s'ha estabilitzat al voltant del 27%. Tampoc els constants augments del preu del tabac (l'últim un 7% aquesta setmana) han dissuadit al personal. Jiménez va sentenciar 'La meva responsabilitat és protegir la salut. Per això seria una greu irresponsabilitat que no actués per evitar les 166 morts diàries que provoca el tabac. Aquests 166 morts no va aclarir si són segons les estadístiques europees o segons les espanyoles. Tampoc diu si són fumadors actius o passius o neutres. Europa no deu registrar aquest detall. Tampoc fa cap comparació, per exemple, amb els morts que provoca la contaminació urbana. No deu interessar. La proposta de llei prohibirà fumar a partir del gener del 2011 a tots els espais públics tancats, excepte en algunes habitacions d'hotel (un 30% del total), les presons, els centres psiquiàtrics i els clubs de fumadors. (Els fumadors tindrem que anar a la presó o al manicomi a fumar). El sector de la restauració, per la seva part, calcula que amb la reforma tancaran 40.000 negocis. I es que el cafè, sense el cigarret, no sap igual.

5 juny 2010. Semblava que el Partit Popular català estava tranquilet, descansant, però no era així.Entonant la seva cançó preferida de , la presidenta Alícia Sánchez, després de dir fa uns dies a Santiago que volia exportar a Catalunya el 'bilinguismo integrador' i el 'cambio' implantat pel seu homolog a Galícia en les eleccions autonòmiques del 2009, s'ha disparat i ha anunciat que portarà al Consell de Garanties Estatutàries la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretén prohibir les curses de braus a Catalunya, per comprovar si aquesta llei s'ajusta a la Constitució. Considera que Catalunya ha de deixar de ser el territori del no, de les prohibicions i les sancions imposades pel tripartit, i ha de tornar a ser terra de llibertats, (de llibertats espanyoles). També voldria que la comissió parlamentària creada pel cas Millet s'estengui al cas Pretòria, 'sobre el qual encara hi ha molts punts foscos', ha dit. També ha indicat, sobre la prohibició del burca i el nicab, que portarà al Senat una iniciativa perquè es prohibeixi el seu ús als espais públics, perquè els drets de les dones ha de ser igual per a totes. I avui, a Coma-ruga, Vendrell, ha criticat que el president de la Generalitat no hagi inclòs entre les mesures per reduir el dèficit la reducció de conselleries. Suprimint-ne quatre s'aconseguiria estalviar 1.500 milions d'euros, ella diu. Com es pot comprovar, la cap del PPC es preocupa pels principals problemes del catalans. Em ve al cap aquella venedora d'enciclopèdies a domicili. No va callar fins que li vaig dir que no entenia l'idioma .

4 juny 2010. Els diaris acusen la crisi i van perdent compradors. Tothom no disposa de 40 euros al mes per gastar-se'ls en conèixer desgracies i veure anuncis, que és el que normalment llueixen els diaris. Per compensar la baixada de vendes, han optar per fer pagar les consultes on line a la xarxa. Ja fa temps, a la web de La Vanguardia només es pot consultar el diari del dia, però si en vols un dels 30 dies anteriors, tens que pagar. En canvi, si el vols més endarrerit, no. Ara, el Periodico també agafa la mateixa norma. Abans deixava les noticies tres o quatre dies. Ara, aprofitant un nou format, ja no. Només les del dia i si vols consultar les anteriors, a passar per caixa. Que ho provin, però em fa l'efecte que ho tenen cru.

3 juny 2010. La comissió constituïda ahir al Parlament per investigar el cas Palau o Millet tractarà de descobrir les males pràctiques polítiques que han aflorat durant la indagació judicial al voltant del saqueig d'aquesta institució, indagació que es veu que va xino-xano, sense preses, amb els implicats al carrer. Es podria donar el cas que la comissió parlamentaria tragués conclusions a las que el senyor jutge no ha 'pogut' arribat. La pregunta del milió és: ¿van servir els tripijocs de Fèlix Millet, a part de per al seu lucre personal, per finançar il·legalment activitats de CiU o del seu entorn a canvi que el Govern convergent adjudiqués obres públiques a una constructora? Tan aprop dels comicis autonòmics, es fa difícil creure que els partits no sucumbiran a la temptació de treure el corresponent rèdit polític de l'assumpte.

3 juny 2010. Les caixes d'estalvi ja no poden aguantar més sense compartir les seves penes. Caixa Penedès i Sa Nostra van aprovar ahir la constitució d'una 'fusió freda', sota el Sistema Institucional de Protecció (SIP), amb Caja Murcia i Caja Granada. Caixa Girona, que s'havia despenjat de diverses fusions anteriors, ara aprova ser absorbida per la Caixa. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), per la seva banda, va aprovar fa una setmana constituir també per la via del SIP 'fusió freda', una nova societat amb Cajastur (Astúries), Caja Cantabria i Caja Extremadura. El passat dia 17 ja es van aprovar definitivament a les assemblees generals els dos processos de fusió que afecten la major part de caixes del país: la fusió més gran, entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa; i una altra sota el nom d'Unnim, que aplega Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Amb els milions d'euros de crèdit, que per la seva integració rebran del FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) podran anar tirant uns quants anys més i els seus directius i consellers podran percebre els esplèndids sous (i pensions) que tenen assignats. Altres caixes que encara no s'han pogut fusionar són: Bancaixa, Caixa Ontinyent, Caixa Pollença i Caixa Laietana.

2 juny 2010. L'OTAN condemnà l'operació militar d'Israel, d'abans d'ahir, contra la flota que duia ajuda humanitària a la franja de Gaza, en la què van resultar morts 9 activistes. Després que el Consell de l'Atlàntic Nord celebrés una reunió d'urgència a Brussel·les a instàncies de Turquia, el secretari general de l'OTAN va demanar 'una investigació ràpida, imparcial, creïble i transparent' de l'incident, tal com també demanen les Nacions Unides i la Unió Europea. Israel ha començat a alliberar els 680 activistes segrestats de la 'Flota per la llibertat', però mantindrà el blocatge a Gaza, segons manifestés el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que considera 'fonamental' mantenir la franja blocada per evitar l'entrada d'armes.

1 juny 2010. Ahir expirava el termini fixat inicialment per Zapatero per assolir un acord de negociació d'una reforma laboral. Govern, els sindicats CC OO i UGT, i les patronals CEOE i CEPYME es van reunir però com era d'esperar, la reunió es va acabar sense cap acord concret, tot i que van anunciar que continuarien la negociació aquests dies vinents. Els principals esculls de la negociació són, com sempre, la rebaixa de les cotitzacions, els models de contractació i l'abaratiment dels acomiadaments. El govern central es veurà obligat a emetre un decret i els sindicats amenacen amb una vaga general, ja anunciada per el dia 8. Mentre, els senyors de les patronals es freguen les mans, mirant cap el PP, dient 'que bé ho fem, eh?'

1 juny 2010. Ha dimitit el president de la República Federal Alemanya, Horst Koehler, que plega després d'haver fet unes declaracions en què lligava la presència alemanya a l'Afganistan amb interessos econòmics del país. No es poden dir les coses pel seu nom. Koehler no va aprendre la lliçó de que a l'Afganistan si va per política hu-ma-ni-tà-ria. El president d'Alemanya té un paper més aviat simbòlic en la vida del país. La direcció dels afers polítics recau en la cancellera Angela Merkel, la que ha convertit Berlín en capital d'Europa i la mateixa que no ha parat fins que s'ha carregat l'economia d'en Zapatero i la que encara clama perquè es retallin les pensions espanyoles.

Maig 2010

31 maig 2010. Una petita flota, amb ajuda humanitària per la franja de Gaza (l'enclavament palestí controlat pels islamistes de Hamàs i bloquejat per Israel), ha estat atacada aquesta matinada per soldats israelians, al no atendre l'advertència que els hi han fet de dirigir-se al port de Ashdod. A bord dels sis vaixells que formaven la flotilla, 3 de càrrega i 3 de passatge, hi viatjaven unes 700 persones. Sembla ser que hi han hagut diversos morts, però la informació és confusa, ja que ve de l'ONG lligades a Free Gaza, patrocinadora del viatge. Israel no ha fet cap comunicat. Davant aquest altercat, ens podem fer diverses preguntes. ¿Què hi fan 700 persones en un viatge d'ajuda humanitària? ¿Per què no s'han seguit les instruccions que Israel té donades per canalitzar les ajudes a la franja? ¿Per què han disparat els soldats israelians? I la més conseqüent: ¿Què pinten les Naciones Unidas i el seu Consejo de Seguridad?

31 maig 2010. Després del suïcidi polític del PSOE seguint les instruccions europees i americanes i vistes les actuals prediccions que treuen les enquestes senyalant que Ci/oU, amb l'ajuda d'algú, guanyarà les eleccions catalanes i municipals i que el PP, amb l'ajuda d'algú, guanyarà les espanyoles, els partits polítics estan pletòrics i exuberants. L'exaltat líder d'Unió, Duran Lleida, l'home que, propiciant l'aprovació de la retallada espanyola, va salvar l'Euro i va evitar que Espanya anés a fer-li companyia a Grècia, va escopetejat. Ha dit que, en Zapatero tindria que destinar el seu cadàver a no sé què, no recordo. També el Trias, que no hi cap en sí, ha encarregat un bastó de comandament a la seva mida. I el líder de Convergència, Mas, va dient que quan ell mani, anul·larà tot el que no li agrada. En canvi, els del PP, serà per lo de València o per què saben que en uns mesos pot canviar tot, no fan les manifestacions habituals.

30 maig 2010. La consulta a Sabadell sobre la independència de Catalunya ha obtingut, diuen els organitzadors, una participació del 13,08%. Han estat convocades 173.423 persones, comptant menors de 16 anys i immigrants. Un 92% ha votat pel sí, segons les primeres dades ofertes aquesta nit pel director de la campanya, que està molt content perquè el percentatge de participació supera el 12,17% de la consulta sobre la Diagonal de Barcelona. La votació ha comptat amb 30 meses, 170 urnes i quasi 1.000 voluntaris. Ja han votat en les diverses consultes sobre la independència de Catalunya més de 500.000 persones.

30 maig 2010. La tisorada catalana va ser aprovada pel Govern ahir, dissabte, dia de la setmana poc freqüent per a les reunions de l’Executiu, perquè es volia aconseguir que les mesures d’ajust ja entrin en vigor al mes de juny. El conseller Castells va confirmar que el decret afectarà de manera directa o indirecta tots els empleats públics de l’Administració o de les seves empreses, que sumen unes 240.000 persones. Els professors de col·legis concertats patiran també una rebaixa salarial del 5%, mentre que la Generalitat reduirà la seva aportació en els convenis o concerts amb empreses de sanitat i altres sectors. A veure qui és el valent que defineix qui són funcionaris públics i qui no. Els problemes de 'qualificació' ja es deixen sentir al carrer. Ningú és empleat públic.
30 maig 2010. El secretari general de Ci/oU i portaveu dels nacionalistes catalans al Congrés, Josep Antoni Duran, emulant el futur soci Rajoy i somiant amb un ministeri, considera ara és el moment de parlar del copagament sanitari, de la durada massa llarga del subsidi d'atur i del manteniment de la prestació a qui rebutgi una oferta de feina. O sigui, vol discutir les bases primordials de l'actual govern socialista. Sobre la reforma laboral, en què govern espanyol, sindicats i patronal s'han de posar d'acord demà, Duran ha criticat Zapatero que, no només ha tardat a acceptar parlar d'aquest assumpte, sinó que l'ha vingut desqualificant acusant-lo de promoure l'acomiadament lliure. Subratlla Duran que Europa podria acabar 'imposant' aquesta mesura i seria convenient que 'alguna vegada' el president s'anticipés 'al que li demanaran des de fora'. Està clar que els de fora no poden admetre que Espanya tingui unes avantatges que ells no volen que existeixin, per evitar comparacions. Unió està a l'ona de la dreta europea. Lo curiós és que la dreta no combrega amb la paraula nacionalisme que fa servir Convergència. O ja saben que és simplement un 'atrapa-tontos marca Pujol?

29 maig 2010. No hi ha com retallar el sou als empleats públics perquè la teva consideració com polític surti greument deteriorada. És una de les normes que està en la primera lliçó dels tractats de Política. Quan parlem de funcionaris estem parlant de més de 3 milions d'espanyols, el què vol dir, uns 10 milions de vots, comptant els dels familiars, els suficients per donar el govern a un partit determinat. Amb el cabreig que porten els que patiran la retallada, no és estrany que en un sondeig fet aquesta última setmana surti el PP com el partit més 'simpàtic' amb quasi majoria absoluta. Quines perspectives... Sortim de Guatemala i ... El pla del PSOE per acabar la legislatura és complicat. Semble únic. Aguantar les vagues que es produiran. Aprofitar l'activació de les vendes que es realitzaran el mes de Juny (perquè el mes de juliol tot pujarà amb l'IVA). Aprofitar la baixada dels aturats que hi haurà per l'estiu. I buscar-se un recolzament per els pressupostos del 2011. I per sobre de tot, que els senyors de la gran dreta de la Unió Europea i el Banc europeu i les poderoses Agencies es donin per contents amb com han quedat de tocats els governs socialistes (Grècia, Espanya i Portugal, oh casualitat) i no vinguin amb noves exigències. El vots dels emprenyats que ara se'n han sortit, amb els temps potser tornin a mare. Per això és imprescindible pel PSOE que no s'avancin les eleccions. És l'esperança que li queda a Zapatero i companyia.

28 maig 2010. El jutge del cas Gürtel veu indicis de delictes, fins a set, del Govern valencià. Però Francisco Camps, president de la Generalitat, ara s’ha fet nacionalista i embolicat amb la bandera valenciana, potser com a mostra de desesperació, ha fet un pas més en la seva desacreditació del procés judicial. 'Vostè s’acull a l’únic que li queda, el Codi Penal. Jo m’acullo a la senyera i als meus conciutadans', va proclamar Camps en resposta al portaveu dels socialistes valencians. Continua amb la seva teoria de la conspiració, i no dóna cap justificació, presentant-se com una víctima de 'l’envit de tot un aparell de l’Estat per intentar generar una ombra de dubte sobre un govern democràtic' i assegurant que ha de lluitar davant d’infinitat d'enemics, com la policia, la fiscalia i el PSOE. Des de les files del PP espanyol no es deu sentir el vol dels voltors sobre els tarongers llevantins. No diuen ni piu. 27 maig 2010. El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat declarar-se incompetent per emetre una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, com demanaven la Generalitat i el Parlament, als quals recorda que la llei estableix que els magistrats han de seguir en funcions fins que prenguin possessió els seus substituts. En mantenir-se el sou sí que es posen d'acord. Per tant, mentre les forces polítiques no decideixen per majoria de 3/4, o sigui PSOE i PP junts, la renovació dels magistrats en funcions del tribunal, aquest, amb la seva actual composició, seguirà deliberant sobre la sentència de l'Estatut, que fa gairebé quatre anys que està pendent. Tot això després que ahir la presidenta del TC, María Emilia Casas, donés per fet que hi haurà una sentència sobre l'Estatut abans de l'estiu, encare que sigui en una votació article per article.

27 maig 2010. El Congrés ha aprovat per un sol vot el reial decret de mesures per reduir el dèficit, la 'retallada' com s'anomena. Han votat a favor els 169 diputats del PSOE, i en contra els 153 del PP, els 5 d'ERC-IU-ICV, els 6 del PNB i 4 del grup mixt, que sumen 168. S'han abstingut Coalició Canària (2), Unión del Pueblo Navarro (1) i CiU (10). A la votació hi han assistit tots els 350 diputats, fet gens habitual, però ja es calculava que aniria la cosa de poc. Menys mal que s'ha superat aquest difícil pas, perquè costa imaginar que hagués passat si no s'hagués aprovat. Del panorama dolent que tenim per davant haguéssim passat a una situació pitjor, que ja és dir. Ara vindran les protestes i les vagues. Es té que anar a aconseguir un acord laboral, sigui el que sigui, ja no ve d'aquí, per baixar els aturats. El que provocarà més protestes i més vagues. Sort que és el que passa a tota Europa.

26 maig 2010. El grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV han registrat avui la petició formal perquè el parlament constitueixi una comissió d'investigació sobre la relació entre els comptes de Convergencia Democràtica de Catalunya (CDC) i el cas del Palau. En saber el suport del PSC a la proposta d'ICV i ERC, Artur Mas ha demanat que s'ampliessin les investigacions parlamentàries a casos com Pretòria i als ajuntaments socialistes implicats, però PSC i ICV ho han refusat. Aquesta comissió augura un final de legislatura i una campanya electoral crispats amb la corrupció i el finançament anormal dels partits. ¡Más madera!

26 maig 2010. El vaixell de guerra sud-coreà Cheonan es va enfonsar, el 26 de març passat, mentre navegava en les seves pròpies aigües territorials, perdent la vida 46 mariners. Estudis d'una comissió d'experts internacionals han comprovat que el vaixell va ser atacat per un submarí nord-coreà, segons restes d'un torpede que es va localitzar en la nau enfonsada. El president de Corea del Sud, Lee Myung-bak, va reclamar al seu veí del nord que es disculpés per l’incident, però el seu homòleg del Nord, Kim Jong-il, continua negant que hi tingués res a veure i va anunciar ahir la congelació de totes les relacions amb el Govern de Seül, amenaçant d’atacar els vaixells de Corea del Sud que violin les seves aigües, en resposta als durs retrets i a la bateria de sancions anunciada pel president sud-coreà. El Govern xinés, única gran potència defensora del règim nord-coreà, prefereix de moment no prendre partit, però els EUA han expressat un 'total suport' a les exigències de Seül i garanteixen la defensa de la meitat sud de la península davant un possible atac militar del nord. La tensió crònica entre les dos coreas es va fen cada cop més greu. La Corea comunista molesta molt als EUA.

25 maig 2010. Segons el 'Boletín Oficial del Estado' (BOE) que es va publicar ahir, avui dimarts entrava en vigor la prohibició a Ajuntaments i Diputacions d'endeutar-se a llarg termini. No podien demanar cap crèdit fins el gener del 2012. Aquesta norma, apareguda per sorpresa, va obligar a diverses administracions locals a convocar plens extraordinaris a última hora d'ahir per tal d'aprovar la contractació de crèdits ja que sense aquests, Diputació i Ajuntaments haurien tingut problemes per tirar endavant els seus projectes. Però molts ajuntaments no es van poder mobilitzar tant ràpidament i van fer una queixa general. La Federació de Municipis de Catalunya va traslladar el trasbals que representava la prohibició al president Zapatero, que ha tingut que rectificar. El BOE que s'ha publicat aquest matí ja informava que finalment, la prohibició no entrarà en vigor fins el gener del 2011. Aquests canvis sobtats no volen dir que el Govern vagi a cops, no, ni que Espanya vagi malament, no,... que va!

24 maig 2010. Després de la compareixença d'avui del president de la Generalitat, José Montilla, al Senat per exigir la renovació urgent del Tribunal Constitucional (TC) el PSOE està disposat a desbloquejar la renovació dels quatre membres del Tribunal amb el mandat caducat i acceptarà, en última instància, els dos candidats proposats pel PP. Així ho ha indicat la portaveu del grup socialista al Senat. La designació dels quatre nous jutges, que correspon al Senat, està paralitzada des del 2007, quan el PP va presentar a totes les comunitats autònomes els dos mateixos candidats. El PSOE no va acceptar aquesta decisió al considerar que desnaturalitzava l'esperit de la llei, dirigit a despolititzar al màxim el TC obrint a tots els governs territorials la potestat de consensuar els candidats. El nom dels dos magistrats elegits pels populars, Francisco José Hernando i Enrique López, també va ser motiu de discrepància al ser considerats pels socialistes com a representants de l'ala més dura del sector conservador de la judicatura i per haver-se manifestat en públic tots dos en contra de la constitucionalitat de l'Estatut. Lo més probable és que el PP faci la mateixa proposta; que el PSOE l'accepti però, un cop nomenats, presentila seva recusació immediata, cosa que portaria el TC a un bucle sense solució que el paralitzaria altre cop.

23 maig 2010. De la rebaixa de sous públics decretat pel Consell de Ministres només se'n salva el funcionari que cobri menys de 950 euros al mes, l'equivalent a 1,5 vegades el salari mínim. Des d'aquesta quantitat cap amunt el govern aplica rebaixes salarials que van des del 0,56% fins al 7%. I a mesura que s'escala en l'administració pública es continua elevant la rebaixa, des del 8% que s'abarateix la nòmina d'un director general fins al 10% de la dels secretaris d'Estat o al 15% de la dels ministres i el president del govern. Es molt fàcil resumir les mesures d'ajust en quatre paraules. Però a l'hora de portar-les a terme els problemes per diferències que es poden crear seran molts. Els sous que cobren, per exemple, els presidents autonòmics, varien molt i per tant, una reducció percentual no afecta en igual als titulars. I l'aplicació de les normes en diferents autonomies podria variar per interpretació pròpia i crear discrepàncies. Veurem si el text que té que aprovar ara les Corts és més concret.

23 maig 2010. Las Caixes començen a petar. El Banc d'Espanya ha ordenat la intervenció de Cajasur, que no va poder fusionar-se amb Unicaja, i l'injectarà, mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) més de 500 milions d'euros perquè pugui sortir del furat en que es troba i complir els requisits mínims de solvència. Quan Cajasur amb sede a Còrdova s'hagi estabilitzat, es vendrà, parcial o totalment. Aquesta ha estat la segona intervenció del Banc d'Espanya a una caixa amb problemes, després de fer-ho amb Caja Castilla-la Mancha. I no serà l'última. Hi han moltes caixes carregades de crèdits i hipoteques de l'eufòria del 'tocho'!

22 maig 2010. Els partits polítics catalans demanen una comissió d’investigació al Parlament del cas Fèlix Millet i, especialment, dels possibles pagaments a tercers amb el Palau com a pont, segons les anotacions fetes públiques aquesta setmana, que vinculen entregues de Ferrovial al Palau per concessions del Govern de CiU a aquesta empresa. El PPC ja va apostar per la investigació parlamentària després de l’estiu passat, quan es va destapar el cas, i aquesta setmana, després de conèixer les noves dades, demana per carta a la resta dels grups que recolzin la comissió, ja que ells van reclamar la comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, el què els impedeix sol·licitar-ne una altra en el mateix any. Els socialistes, en canvi, creuen que hi ha poc temps per desenvolupar la comissió i temen que es converteixi en un nou camp de batalla amb CiU, accentuat per la proximitat electoral. Artur Mas, de CiU, malgrat la constatació de pagaments fins ara desconeguts del Palau a proveïdors de CDC i del mateix Palau amb diners de Ferrovial, diu que atribueix el rebrot del ‘cas Palau’ a la imminència electoral i afirma que el tripartit 'amplifica sospites' per intentar perjudicar CiU a les urnes. La qüestió és que es van descobrint nous desviaments i el Millet i companyia estan en llibertat. Què hi ha darrera?

21 maig 2010. El líder del PP, Mariano Rajoy, altre cosa no tindrà, però disposa de bons guionistes. No hi ha la certesa de que siguin els del Buenafuente. Però són graciosos. En un acte sobre institucions celebrat a Còrdova, ha censurat les mesures d'estalvi contingudes en l'últim decret llei del Govern, ja que 'donen una estacada al feble' i revelen la 'degradació' en què ha caigut l'Executiu i el 'travestisme' del president Zapatero. També demana amb urgència es procedeixi a 'una dieta d'aprimament' de totes les administracions i una llei que obri la porta a la privatització de les televisions públiques autonòmiques. Que bo. Quan totes les cadenes nacionals de TV estan amb l'aigua al coll, qui invertirà en unes problemàtiques TV regionals?

20 maig 2010. Avui a Grècia està prevista una vaga general de 24 hores, convocada pels sindicats majoritaris, contra les mesures d'austeritat adoptades pel govern. Tot el país es quedarà sense serveis de vaixells, de trens i de transport públic. La vaga, la cinquena general en aquest any, ha estat organitzada pel sindicat de funcionaris estatals i per la Confederació de Treballadors, que aglutinen dos milions d'afiliats. Els serveis de trens de rodalia i de tramvia funcionaran avui a partir de les 10.00 hores fins a les 16.00, només per a facilitar l'accés dels manifestants al centre d'Atenes on els treballadors es congregaran en dos punts per a dirigir-se després cap al Parlament. Els sindicats rebutgen les mesures d'estalvi en el sistema de seguretat social, que afecta als treballadors i jubilats i, especialment, a la gent jove. A més denuncien l'alt índex d'atur, que va arribar el 12% al febrer. Si estiguessin al 20% com aquí, que passaria? Podem anar prenent el grau d'humitat de les barbes del veí. 20 maig 2010. Nova demostració d'ineficàcia del Tribunal Constitucional (TC). El ponent conservador Guillermo Jiménez no va aconseguir sumar una majoria en el ple que donés suport a la seva proposta de sentència contra l'Estatut, el més dur contra la carta catalana fins ara, ja que anul·lava una vintena d'articles i en reinterpretava una vintena més. Ni tan sols va fer falta sotmetre-la a votació per l'evidència que seria derrotada. Els conservadors la consideraven tou i els progressistas la trobaven dura. Després que la retirés, la presidenta del TC, María Emília Casas, va anunciar que redactarà un altre esborrany 'tan aviat com sigui possible'. Cal esperar que el dictamen arribi abans de les eleccions de la tardor. S'agreuja encara més la profunda crisi que afecta el Constitucional, amb quatre magistrats amb el mandat caducat des de fa més de dos anys, i es reforçen les tesis del govern i dels partits catalans que han emprès una ofensiva al Senat per reformar la llei de l'alt tribunal i evitar que dicti sentència.

19 maig 2010. La cimera Unió Europea-Amèrica Llatina que es va celebrar ahir a Madrid aspirava a ser la reunió destacada del semestre de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), però els problemes econòmics en els mercats i el pes de la recessió s'emporten el protagonisme i ajornen qualsevol negociació, a l'espera de millors circumstàncies. Els únics acords concrets de la cimera es limiten al terreny comercial: s’han desbloquejat les negociacions entre la UE i Mercosur (integrat per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai), que estaven congelades des del 2004, s’ha aconseguit un acord d’associació amb Centreamèrica, el primer que firma la UE amb una regió integrada per diversos països i avui es firmaran dos acords comercials més amb Colòmbia i Perú. Suposa un pas endavant, però res concret. La panoràmica internacional no està per fer moltes piruetes.

18 maig 2010. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mantingut fins ara la declaració d’alerta pandèmica pel H1N1 (grip A). Es resistia a desactivar aquesta situació en previsió que l’epidèmia rebrotés de forma agressiva. L’assemblea general que aquest organisme va iniciar ahir a Ginebra (Suïssa), en presència de 60 ministres de Sanitat i delegats de 193 països, va revocar el màxim nivell d’alerta, que està destinat a les situacions de risc absolut per a la salut humana. Que el món doni així per tancat aquest capítol, que degut a la fluixa penetració de la grip, va crear acusacions d’alarmisme i va parlar de favors a la indústria farmacèutica. Tot lo qual no vol dir que, d'aquí un parell o tres de mesos, s'obri altre capítol, es crei una nova amenaça i es tingui que tornar a fabricar milions i milions de vacunes, ja que les velles no servirien.

18 maig 2010. El Barça ha guanyat la lliga. La supremacia de dos equips per sobre dels restants ens ha portat a una final amb suspens, amb un guió que hagués firmat el propi Hitchcock (i en Zapatero, per amagar la crisi). Acabada la competició, comprovem que els equips que més quartos tenen, perquè tenen més socis, són els que tallen el bacallà. Hi ha gent que diu que els 'pobres' també compten, però amb la classificació final, amb aquesta trentena de punts que treuen uns als altres, poc es demostra la 'força' dels dèbils. Mentre hi hagin dos equips amb avantatge econòmica, l'interès es manté, però que manin els diners, no és gaire esportiu. Ja han començat a córrer les exorbitades quantitats que es pagaran (o que diuen que es pagaran) als millors. I arribes a la conclusió de què així, qualsevol. Esport? Negoci? On està la diferència? La sensació de què es treu profit a l'afició es va fent patent.

18 maig 2010. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ho té 'tot preparat' per si al juny fa el salt a la política després de finalitzar el seu mandat al capdavant del club, i ha reiterat que l'única opció amb què treballa en aquests moments és la creació d'una nova formació política, descartant així sumar-se a Reagrupament. Laporta ha dit i ha fet tantes coses, que una de més ja no té cap importància ni credibilitat.

18 maig 2010. Les assemblees de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa, per una banda, i les de Sabadell, Terrassa i Manlleu, sota el nou nom d'Unnim, per altra, van donar l'aprovació definitiva al seus respectius processos de fusió, i els dos grups començaran a operar el 1er. de juliol. Del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la nova Caixa Catalunya utilitzarà 1.250 milions d'euros i Unnim demanarà 350 milions. Neixen, així, unes caixes de dimensions més grans que poden accedir amb més garanties als mercats internacionals de finançament, alhora que aconsegueixen unes sinergies que els permeten retallades de despeses. Altre problema que tenen que resoldre és la gran quantitat de immobles que, conseqüència de l'impagament de hipoteques, tenen en el seu actiu. Fins que el preu de l'habitatge no s'estabilitzi, el seu patrimoni atípic no podrà transformar-se en liquiditat.

17 maig 2010. Després de la desfeta patida per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per la fracassada consulta sobre la remodelació de la Diagonal, la direcció del PSC li ha fet costat i ha proclamat rotundament que té tot el seu suport per continuar com a cap de llista a les eleccions municipals de 2011. L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona ha nomenat a Jordi William Carnes com a primer tinent d'alcalde, en substitució de Carles Martí, que va ser destituït com cap de turc del referèndum.

16 maig 2010. El govern de Tailàndia, malgrat haver renunciat a imposar el toc de queda a la capital, ha donat un ultimàtum als camises vermelles perquè abandonin el centre de Bangkok avui mateix. Els protestants estan atrinxerats des de fa cinc setmanes. I l’executiu tailandès va declarar ahir l’estat d’emergència en cinc províncies de la regió nord-est del país, bastió del front dels camises vermelles. Ara per ara, ja són 22 les províncies que, juntament amb Bangkok, han aplicat aquesta mesura.

15 maig 2010. L'Executiu ha ajornat l'aprovació de la retallada per l'ajust de la despesa fins el consell de ministres del proper dia 20, ja que a part de la complexitat tècnica del decret, la Moncloa tem quedar-se per primer cop sense cap aliat en el Congrés, per la impopular congelació de pensions contributives. Les pensions són 'afer més sensible' del lot d'ajust dràstic, i el repte es trobar els set vots que el PSOE necessita al Congrés per no ser derrotat. L'alarma ha saltat abans que el decret es redacti. Tot i l'esperança que PP, CiU i PNB avalin el PSOE per convalidar les mesures al Congrés que abracen l'austeritat i lamenten fins i tot les falles comunicatives d'una congelació que no afecta les pensions mínimes i les no contributives. De la llista d'aliats al Congrés fins i tot podrien caure PNB, Coalició Canària i el diputat d'UPN Carlos Salvador, les tres crosses amb què José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar l'últim pressupost que recollia l'alça de l'IVA. No seria res d'estrany que ara diguessin que en lloc de Diego hi ha que dir digo.

14 maig 2010. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, ha estat suspès cautelarment avui en les seves funcions pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ). El CGPJ ha aplaçat la decisió sobre el trasllado temporal a la Corte Penal Internacional de L'Haya, tal com el jutge té demanat. Garzón porta vint anys en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, si bé s'ha acollit a dos excedències els anys 1993 i 2005. Entre altres, ha instruït casos d'àmplia repercussió mediàtica, com el del GAL, el del dictador Pinochet o la suspensió d'activitats de Batasuna. Se l'acusa de prevaricació per iniciar diligencies sobre desaparicions en l'etapa del franquisme, atribuint a persones mortes delictes que haurien prescrit o estarien amnistiats per la llei d'Amnistia de 1977 i que no serien competència de l'Audiència Nacional. Acusació presentada per Manos Limpias, un pseudo-sindicat dirigit per un responsable del partit d'ultradreta Fuerza Nueva i per L'associació Libertad e Identidad. La querella presentada també per Falange Española es va retirar del procés, per ser presentada fora de termini.

13 maig 2010. Vivim uns dies molt transcendents en la història espanyola. Potser sí que tenia raó l'amic d'en Bush quan deia fa anys que 'España va bien'. Queda molt clar que ara no va bé, més aviat va força malament, o més aviat, senzillament, no va. El govern, amb la retallada d'ahir, queda desacreditat. ¿Com es possible que en Rajoy, a base de repetir que no es fa res, s'hagi carregat el país i el seu partit quedi com únic recurs? El PP no és més que un grup de viejos roqueros ansiosos de 'recuperar' el poder, però amb camuflades baralles internes, i que es troba altre cop amb el cas Gürtel que no deixa clara la seva integritat. Les forçes judicials estan immerses en una lluita contra el jutge Garzón que va delatar corruptes i en una divisió inacceptable que deixa l'Estatut català i altres per simpatia, tocats i sense possibilitats de desenvolupament. Hi han molts treballadors a l'atur que tindran que acceptar qualsevol condició laboral que tinguin a bé donar-lis i els que tenen ocupació perdran, com els pensionistes, poder adquisitiu. Bancs i caixes no tenen ni cinc. On estan els nostres diners? I la nostra força? On anirem a parar?

13 maig 2010. El cop de timó que ha donat el govern ha estat massa fort. Ha tirat la protecció social que portava a terme per la borda. Ja ho ha dit el cap de l'oposició. Ni ell mateix s'hagués atrevit a prendre les mesures que ha pres el govern socialista (socialista ?). Només han quedat contents els empresaris, que ara encare demanen que s'abordi el conveni laboral amb més avantatges per les empreses. Que estigui content el president de la patronal, el Gerardo de Air Comet i Viajes Marsans, és clar exponent del viratge que ha donat Espanya. Adéu, senyors socialistes. Els sindicats han donat per trencat l'acord laboral i ja han anunciat una vaga al sector públic pel dia 2 de juny.

13 maig 2010. Després de quatre dies de procés, el 8,54% del cens (Inclosos imberbes i estrangers) ja ha votat en el referèndum sobre la reforma de l'avinguda Diagonal, segons xifres que dóna l'Ajuntament de Barcelona. Queden tres dies i per tant, el percentatge de vot no arribarà al 20%, una xifra que deixa ben clar que els únics que es preocupen de la Diagonal són els que hi viuen aprop, sobre tot els comerciants. Males llengues diuen que el vot amagat C, que proposa cap de les dos variants suggerides, és el que rep més vots. El sistema ha patit moltes incidències i 'xous' i l'oposició (CiU i PP) han fet públiques nombroses queixes pel servei deficient que han rebut i demanen l'anulació de la consulta. Podrien demanar l'anulació, amb més raó i sentit, pels moments actuals de l'economia, que no es presta a fer grans inversions en infraestructures. Val més guardar els diners per actuacions socials. Però l'alcalde està molt ficat amb aquest projecte i amb els jocs olímpics, que tampoc han rebut recolzament públic i segur que no el para.

12 maig 2010. El president del Govern, Rodríguez Zapatero, en la seva compareixença avui davant el Congrés dels Diputats, ha anunciat les mesures que adoptarà l'Executiu per aconseguir la reducció addicional del dèficit públic en 15.000 milions d'euros que la Unió Europea exigeix a Espanya. Aquestes mesures, molt impopulars, comporten, entre altres coses, la reducció del 5% 'de mitjana' del sou dels funcionaris a partir del mes que ve i congelació salarial per al 2011. També suspendre la revalorització de les pensions el 2011, excloent les no contributives i les pensions mínimes. El president ha reclamat als espanyols 'un esforç nacional i col·lectiu' per aconseguir la reducció del dèficit i ha dit (amb la boca petita) que no descarta la possibilitat d'apujar els impostos a les rendes més altes. Però, de moment, a pagar els de 'sempre'. Les mesures seran aprovades passat demà pel Consell de Ministres per a la seva entrada en vigor immediata. Els sindicats ja han anunciat una resposta sindical contundent contra la retallada del poder adquisitiu de funcionaris i pensionistes.

12 maig 2010. El conservador David Cameron, de 43 anys, es va convertir ahir en el primer ministre més jove que té el Regne Unit des del 1812. L’encàrrec que formalment li va fer ahir a la nit la reina per formar Govern posa fi a 13 anys de laborisme i obre una nova era en la vida política del país. Però els conservadors no arriben al poder sols. Cameron ha hagut de cedir i resignar-se a compartir un Govern de coalició amb els liberal-demòcrates i el seu cap Nick Clegg, nomenat vice-primer ministre, després d’unes llargues i crispades negociacions.

12 maig 2010. El Tribunal Suprem ha anunciat la seva decisió de reobrir la causa dels vestits regalats per la trama Gürtel a diversos alts càrrecs del PP de València, inclòs Camps, el cap del Govern autonòmic, que està acusat d'acceptar regals de l'empresa Orange Market, una de les més actives en la trama Gürtel. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va arxivar la causa oberta contra Camps al considerar que no hi havia relació entre els regals i l'adjudicació de contractes públics a Orange Market, la societat d'Álvaro Pérez, el Bigotes. El tribunal valencià ni tan sols va entrar a estudiar un contundent informe policial referit a la facturació de l'empresa, però en canvi l'instructor del cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), sí que ho ha inclòs en el sumari. Camps ha assegurat que segueix comptant amb el suport de Mariano Rajoy per ser el pròxim candidat del partit a la reelecció. No deu recordar Camps que Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, també comptava amb el suport d'en Rajoy, fins que li van ensenyar on estava la porta.

11 maig 2010. A l’Iraq la violència no para. Una nova onada d’atacs ha causat 102 morts i centenars de ferits en la jornada més sagnant de l’any. Dos cotxes bomba esclaten a Bagdad, al pàrquing d’una fàbrica tèxtil al sortir els treballadors. També Bàssora i Hil·la pateixen altres atacs semblants. Fa dos mesos de les eleccions generals però el país continua sense nou govern, degut a l'impossibilitat de posar-se d'acord xiïtes i sunnites. I els plans dels EUA de retirar el seu Exèrcit a finals del 2011 es van endarrerint, ja que no volen deixar l'Iraq igual o pitjor que quan el van envair.

11 Maig 2010. Desprès de que la Unió Europea i el Fon Monetari Internacional acordessin crear un diposit de fins a 750.000 milions d'euros per donar liquiditat als paísos membres amb problemes de solvència i també per defensar l'euro dels atacs manipulats dels especuladors, les borses de valors han pujat com mai i han recuperat el que han perdut els últims dies. La borsa espanyola va experimentar ahir un enlairament sense precedents, guanyant el 14,43% sobre el tancament del divendres passat. Però avui, de matí, ja tornava a baixar. No sembla que hi hagi relació entre la fluixa marxa de l'economia espanyola i els cops que dóna la borsa a conseqüència de les martingales dels taurons nacionals i internacionals.

10 maig 2010. Segons diu la responsable d'organització nacional del PP, a tot Espanya el partit compten amb uns 800.000 adscrits, tots amb el seu carnet amb gavina inclosa. Lo curiós és que, a part de València, Galícia i Madrid, que són les autonomies on més 'normal' sembla que hi hagin més adeptes, és Andalusia el territori amb més nombre d'afiliats. Aquesta dada dóna que pensar... Encara es manté el caciquisme de la Espanya rància? o és casualitat?

10 maig 2010. L'ultim baròmetre del CIS del mes d'Abril revela que el PSOE recupera recolzament electoral i aconsegueix el 38%, retallant 1,5 punts a l'avantatge que li treia el PP, que continuaria sent el partit més votat, amb el 39,5%. L'enquesta apunta les classificacions obtingudes pels polítics, tots suspensos> (notes sobre un màxim de 10). Josep Antoni Duran Lleida, es converteix por primer cop en el líder polític millor valorat, amb una nota de 3,74. El president de Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, amb 3,71 punts, igualat amb la dirigent de UPyD, Rosa Díez. (Està clar que no és el mateix dirigir un país sota la crisi internacional que buscar un bona ombre on refugiar-se). Rajoy, ha baixat al 3,09 de classificació. Els ministres van una mica millor. El titular del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, segueix sent el millor valorat, amb un 4,67 de nota. La ministra de defensa, Carme Chacón, treu 4,46. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, es queda amb 4,22. I la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, continua sent la que pitjor puntuació registra, un 2,89. El PP ja ha justificat la davallada acusant el Govern, que porta el CIS, d’haver fet coincidir el treball de camp de l'enquesta amb l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel i amb el cas Matas.

9 maig 2010. Els ministres d'Economia de la Unió Europea (UE) es reuneixen avui a Brussel·les, de manera urgent, per ratificar la posada en marxa d'un mecanisme permanent d'assistència financera, sobre les bases que s'han seguit per rescatar Grècia. El mecanisme, aprovat ahir pels setze caps d'estat i de govern de la zona euro, té per objectiu defensar l'euro, estabilitzar el mercat del deute públic i frenar el contagi de la crisi d'endeutament grec. Aquest fons de rescat s'activarà demà mateix amb l'obertura dels mercats. L'esperança de la UE és que les borses europees 'captin' la seguretat que representa la creació d'aquesta garantia i no continuin a la baixa. 9 maig 2010. El president de CiU, Artur Mas, ha evitat pronunciar-se sobre la proposta de fa dos dies del seu soci, líder d'UDC, Josep Antoni Duran, que demanava un govern de concentració a Espanya per recuperar la confiança dels mercats i convocar eleccions, encara que ha opinat que PSOE i PP haurien de rellevar José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per la seva 'falta de sentit d'Estat'. No menciona la moció de censura que demana Duran Lleida, ni la realitat de que el únic partit que pot presentar una moció contra el govern és el del senyor Rajoy. Ara resulta que en Rajoy es té que rellevar. Continua CiU la seva política indefinida. Un diu una cosa i l'altre, altre.

8 maig 2010. < Totes les persones empadronades a Barcelona més grans de 16 anys podran votar entre els dies 10 i 16, a través d'internet i en els 108 punts de consulta, sobre el futur de la Diagonal. Poden triar per un dels dos projectes que es presenten o per cap dels dos. L’alcalde, Jordi Hereu, molt interessat en aquesta remodelació, apel·la a l’esperit solidari dels barcelonins i exposa que un dels motius 'fonamentals' per reformar l’avinguda és la necessitat que 'l’artèria principal de la ciutat guanyi l’accessibilitat que ara no té', mentre que el líder de CiU al consistori, Xavier Trias, insisteix que l’alcalde ha d’explicar 'el cost real de la consulta abans que els barcelonins comencin a votar'. Es parla de 3 milions d'euros. Dóna la sensació de que, votin el que votin els ciutadans, l'alcalde tirarà endavant amb el seu projecte.

7 maig 2010. A les eleccions legislatives britàniques celebrades ahir cap partit ha aconseguit la majoria absoluta. Els conservadors 'tories' d'en David Cameron obtenien 306 escons (106 més que en els comicis del 2005), els laboristes d'en Gordon Brown 258 (98 per sota) i els liberals d'en Nick Clegg 57 (4 per sota, quan esperaven un important avanç). Altres partits es repartien 29 escons més. O sigui que el primer ministre Gordon Brown haurà de dimitir, fins i tot en l’escenari aritmèticament encara possible, que una coalició de laboristes amb liberals i demòcrates pogués aconseguir la majoria absoluta, que són 326 escons. Nick Clegg ha rebut dues temptadores ofertes dels dos partits principals dels Comuns, el Conservador i el Laborista, per entrar en el nou govern. Només faltarà que el partit que vulgui governar accepti les seves exigències.

7 maig 2010. Les intencions de CiU, mica en mica, es començen a fer patents. El seu programa és que el senyor Mas arribi per fi a presidir la Generalitat i que el senyor Duran i Lleida arribi per fi a ministre de l'Estat espanyol. Però, com? Doncs amb el recolzament del PP, aquí i allà. S'ha acabat lo dels notaris i lo de la casa gran. Així ho demostren les manifestacions que el president de UDC i secretari de general de CiU i portaveu al Congrés, ha fet en la seva carta als militants d'Unió, plantejant presentar una moció de censura a l'actual executiu per substituir-lo per un 'govern ampli' de diversos partits que actuï contra la crisi i que després convoqui eleccions anticipades. Està clar que per fer possible una moció de censura necessita el PP. Opina ara que el president Zapatero 'no és capaç de liderar Espanya en aquests moments difícils' i que també ha demostrat 'ser un fracàs a l'hora de dirigir Europa'. Portem el camí de que Catalunya, a model de Galícia i Euskadi, es converteixi, per un plat de llenties, en altre feu espanyol, amb consellera Camacho inclosa.

6 maig 2010. José Montilla i Mariano Rajoy han mantingut una reunió al Palau de la Generalitat, que com era presumible, no ha servit de res. No s'ha trobat cap punt d'encontre pel que fa a la pretensió del president de la Generalitat de renovar el Tribunal Constitucional que ha de sentenciar l'Estatut. Montilla advertia un cop més sobre la 'fractura difícilment reparable en relacions entre Catalunya i Espanya', mentre el líder del PP li ha demanat 'pedagogia', després de subratllar que 'no s'ha de tenir por al TC'. El president català ha demostrat interès per evitar la retallada de l'Estatut i Rajoy ha demostrat que amb els vots dels seus incondicionals que viuen a Catalunya i la cooperació de CiU ja en té prou per portar els seus plans endavant.

5 maig 2010. La vaga general a Grècia, convocada pels sindicats majoritaris contra les mesures d'austeritat aprovades pel govern, ha paralitzat el trànsit aeri, marítim i ferroviari del país. Milers de persones s'han concentrat davant del Parlament i els antidisturbis han respost amb gasos lacrimògens als llançaments d'objectes. Un grup de manifestants han cremat una sucursal bancària al centre d'Atenes i tres persones han resultat mortes. Funcionaris i empleats de diversos sectors privats també s'han afegit a la protesta, que suposa la quarta vaga general d'aquest any. Però Grècia no ha trobat altre solució que aplicar mesures d'estalvi com la reducció de sous dels funcionaris, l'augment dels impostos i una flexibilització de la legislació laboral, afectant principalment a la clase treballadora i pasiva.

5 maig 2010. El líder del PP i el president de l'executiu espanyol s'han reunit aquest matí a la Moncloa per tractar el rescat de Grècia i la situació econòmica espanyola. Rajoy demana actuar ja, mentre Zapatero insta a confiar en tot allò que el seu govern està duent a terme. Han acordat agilitzar el procés de reestructuració del sistema financer i la reforma de la llei de les Caixes, perquè aquestes es puguin acollir al FROB abans del 30 de juny. L'altre punt d'acord ha estat el suport al rescat de Grècia, que suposarà que l'Estat aporti, dins del pla global dels paísos membres europeus, un crèdit d'uns 10.000 milions € (a tornar en còmodes terminis). En quan a altres assumptes de la política econòmica espanyola i la seva recuperació, es mantenen les discrepàncies. I en quant el TC, ni s'ha insinuat.

5 maig 2010. Un quadre del pintor malagueny Pablo Picasso (1881-1973) s'ha convertit en l'obra d'art més cara de la història al ser adjudicat en una subhasta a Nova York per 106,5 milions de dòlars (82 milions d'euros). El quadre, que es titula 'Nu, fulles verdes i bust', que l'artista va pintar en un sol dia al març de 1932, va ser adjudicat per la casa de subhastes Christie's a un desconegut que va participar per telèfon. Aquesta venda converteix el quadre en l'obra de art més cara adquirida en una subhasta, i el quart quadro més car de tots els temps. Ha pres el títol a l'escultura d'Alberto Giacometti, 'L'Homme que marche', que va ser venuda al mes de febrer passat a Londres per 104,3 milions de dòlars (80,4 milions d'euros). La riquesa està mal repartida. Déu continua de vacances. (Veure els quadres més cars)

4 maig 2010. Una carta subscrita per 84 entitats sobiranistes catalanes demana al president del Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra que 'renyin' Espanya per negar el dret a l'autodetermianció de Catalunya. L'acció és el preludi de la concentració d'aquest dissabte davant la seu de l'ONU a Ginebra per reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Els promotors de la marxa a Ginebra pel dret a decidir de Catalunya volen que el Consell dels Drets Humans de l'ONU tingui en compte el 'conflicte pacífic' entre Catalunya i Espanya. Molt demanar. 4 maig 2010. L'atur a Catalunya ha experimentat durant el passat abril un descens de 10.382 persones, un 1,72%, la baixa més important entre les comunitats autònomes, deixant la xifra total de desocupats catalans un altre cop per sota de les 600.000 persones, segons dades fetes públiques aquest dimarts pel ministeri de Treball i Immigració. Al conjunt de l'Estat s'ha registrat una reducció de 24.188 aturats, un 0,6%, i el nombre de desocupats s'ha situat en 4.142.425 persones. La dada de l'atur de l'abril trenca la tendència alcista i és la primera caiguda que registra la desocupació en els últims nou mesos.

4 maig 2010. En una entrevista a RAC1, l'encara president del FC Barcelona va assegurar ahir que si finalment decideix dedicar-se a fer política i presentar-se com a cap de llista a les eleccions catalanes al front d'un partit, serà 'per ser president de Catalunya i per dirigir el país, no per ser diputat o conseller'. (El 'Llum de gas' encare no estava obert). Avui, Laporta ha assegurat en un esmorzar que la situació de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya han demostrat la impossibilitat de l'Estat de les autonomies, per la qual cosa aposta per 'anar directes a una Constitució catalana' situant com a únic horitzó possible la independència de Catalunya. Menys mal que reconeix que la política és més complexa que presidir un club de futbol (amb el Guardiola darrere).

3 maig 2010. El sindicat espanyol de maquinistes i ajudants ferroviaris (SEMAF), ha convocat tres dies de vaga, avui, dimecres i divendres, exigint més mesures de seguretat, que sona a tòpic, i 50 places al pàrquing subterrani de l'estació de Sants, de Barcelona. La conselleria de Treball i el ministeri de Foment han fixat els serveis mínims essencials. Per als trens de Rodalies s'ha establert el 66%, entre les 6.00 i les 9.30 hores i entre les 17.00 i les 20.30 hores. Per a la resta de la jornada seran del 33%. Això representa que molts viatgers perdran mitja hora o més en els viatges d'aquests dies. Els serveis públics abusen de la seca condició! Es tindrà que fer una nova regulació del dret de vaga. Els senyors volen aparcar gratis, a cobert, a prop del tren, per no caminar gaire. No poden anar al treball com fan tots els treballadors, amb metro o amb bus? Els demés són tontos? I lo dolent del cas és que ho aconseguiran.

2 maig 2010. Degut a les ordres rebudes de la Moncloa, ha canviat l'ambient socialista català amb relació a promoure en el Senat de l'altiplà central que el TC, després de cinc intents, es declari 'incompetent' per pronunciar-se sobre el text. Montilla contradiu el seu director electoral, Jaume Collboni, i garanteix que convidarà Zapatero als mítings. I per altre part, Miquel Iceta 'matisa' les declaracions del conseller d'Economia Castells criticades per la Moncloa. Ara l'assumpte s'ha convertit en un 'no', 'sí', 'ja veurem'. Els de CiU han dit que ja sabien que passaria això.

1 maig 2010. L'explosió i posterior enfonsament d'una plataforma marítima de perforació de British Petroleum (BP), al golf de Mèxic, va causar un important vessament de fuel, que el vent porta cap les costes dels estats sud de Nord-Amèrica, Florida, Alabama, Louisiana i Mississipí, amenaçant amb pèrdues milionàries a pescadors i turisme de la zona. La taca gegant de fuel ha començat a arribar a la costa de les illes del delta del riu Mississippí de Louisiana i el risc per a les espècies d'aus, tortugues i mamífers marins podria créixer a mesura que avanci. Malgrat que s'està lluitant contra la marea negre, el dipòsit de petroli de la torre, que s'ha enfonsat a una profunditat considerable, continua deixant escapar fuel en quantitat i no es pot taponar. Aquest vessament es pot convertir en l'atac ecològic més gran de la història.

1 maig 2010. Bona l'ha va armar ahir el conseller d'Economia Antoni Castells, al tornar a criticar l'aptitud de José Luis Rodríguez Zapatero que, segons ell, defensa amb escassa energia la Carta catalana davant el risc d’una retallada per part del tribunal. Castells s'ha convertit en el socialista més catalanista. També el cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, va qualificar de poc prudent que el president espanyol vingui a Catalunya a recolzar la candidatura de José Montilla en les eleccions autonòmiques. Han reaccionat ràpid a la Moncloa i fonts del Govern central van reconèixer el seu malestar per les declaracions i van reclamar al PSC que col·labori tensant menys la corda i garantint la 'lleialtat institucional'.