dilluns, 25 d’octubre del 2010

Plenari Torredembarra

30 setembre 2010. Ahir nou ple extraordinari de l'Ajuntament, convocat amb urgència, és clar, (en un dia de vaga general), amb dos punts a tractar.
En el primer, el govern demanava una modificació pressupostària per augmentar la partida destinada a les obres de reparació del carrer Antoni Roig i per acabar de pagar la despesa de la brossa, dos problemes urgents de finançament que té el consistori, segons ha explicat la regidora d'Urbanisme. Al final, l'alcalde ha retirat la proposta, per intentar consensuar-la, davant les dures crítiques de l'oposició, en majoria, ja que suposava retallar diverses partides socials.
El segon punt, acceptació de modificació de l'operació del crèdit tou a llarg termini, de prop d'un milió d'euros, formalitzat per la Generalitat l'any 2007 com subvenció per finançar el teatre municipal, s'ha aprovat amb els vots de l'equip de govern, si bé els regidors de l'oposició han lamentat que aquesta proposta s'hagi tingut que presentar l'últim dia hàbil per formalitzar-la, quan la petició d'acceptació de la Generalitat va entrar al registre municipal el 6 d'agost.
Un es pregunta quants documents estaran de 'viatge' per l'ajuntament tractant d'arribar al departament adient.

Crusoe de rodalies

30 setembre 2010. La història te la pots creure o no, com vulguis, però l'interessat així ho explica.
Un empresari madrileny, el dia 24 per la tarda, va llogar un patí de pedals a la platja de Vilaseca i quan era mar endins, va caure a l'aigua i no va poder pujar al patí. Amb el mòbil va fer una trucada avisant que s'estava ofegant. Va aconseguir refugiar-se en unes roques durant dos dies, cridant i demanant auxili, fins que al final, el dia 27, va decidir anar nadant fins a la platja de Salou, on el van localitzar. L'home va està desaparegut 54 hores (tres nits).
Lo onerós del cas és que la seva trucada d'auxili va mobilitzar durant dos dies i mig més de 60 efectius dels cossos d'emergències.
Ara el jutje té que decidir si investiga el cas o si l'arxiva.
Pels fantasiosos que munteu contes i historietes, cal afegir que el nàufrag era casat.

Anys vuitanta

30 setembre 2010. La jornada de vaga general convocada ahir pels sindicats va tenir un seguiment important, centrat en les grans fàbriques dels polígons industrials, especialment les del sector de l'automòbil que es van paralitzar per complet. En canvi la vaga va tenir una incidència molt menor en el sector serveis de les diverses ciutats. La presència de piquets informatius feia tancar botigues però en general el comerç va obrir les portes de forma majoritària.
Però el motiu principal pel què els treballadors no van anar a la feina va ser el reduït transport públic. Tot i que els serveis mínims dels mitjans de transport es van complir, van resultar insuficients per atendre a tots els que volien treballar. Talls a les vies d'entrada a Barcelona van contribuir a impossibilitar els viatges a la feina. Aquesta manca de mitjans de desplaçament va contribuir a que sectors com l'educació, la sanitat i el judicial registressin un ample seguiment de la vaga.
La manifestació al centre de Barcelona ha estat molt concorreguda tot i que els greus incidents amb grups radicals han dificultat la seva normalitat.
La vaga és un dret, però un transport públic suficient, també. I la coacció és un delicte. No es lògic que en aquest aspecte estiguem com en els anys vuitanta.

Sarkozy 1 - UE 0

29 setembre 2010. El duel entre Sarkozy i la Comissió Europea, sobre les expulsions de gitanos romanesos, el guanya el president francès. Després d'un llarg debat, la Comissió ha decidit no expedientar França per les expulsions, malgrat l'anunci inicial de la seva vice-presidenta, Viviane Reding, que va dir que ho faria.
L'executiu comunitari s'ha limitat a anunciar un procediment per infracció contra França sobre una qüestió molt menor: la incorrecta aplicació de la norma de la UE del 2004 sobre la lliure circulació de les persones. Aquest expedient encara es podria paralitzar, si el govern francès donés garanties de corregir la seva legislació abans del 15 d'octubre desprès de haver anul·lat la polèmica circular del 5 d'agost passat que el Ministeri d'Interior va enviar a les forces de seguretat amb l'ordre de desmantellar tots els camps il·legals, especialment els de gitanos.
Un nou exemple de la peculiar línia d'actuació i resolució dels inoperants serveis europeus.

Laics papals pesseteros

28 setembre 2010. Gallecs i catalans estem de sort perquè el mes de novembre podrem veure en persona al papa de Roma. El dia 6 anirà a Santiago de Compostel·la on serà rebut per la vicepresidenta del govern i els prínceps. El dia 7 estarà a Barcelona, on serà saludat pels reis i pel president Zapatero.
La consagració del Temple de la Sagrada Família és el motiu d'aquest viatge papal, que porta de bòlid a Mossos i policia en general, que tenen que prendre totes les mesures possibles per evitar qualsevol incident o altercat.
L'Església catòlica espanyola té molt interès en que la visita de Benet XVI sigui un autentic bany de masses pel pontífex. És per això que l'arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach demana que els ciutadans surtin de casa seva, dels seus pobles, de les seves ciutats, per venir a saludar al papa i participar en els actes. Calcula que seran uns 400.000 fidels els que assistiran a la Sagrada Família i proximitats, perquè tots no hi cabran al temple. Una campanya amb cartells i banderoles s'ha iniciat per la ciutat, per promocionar la visita. Esperem que el papa no faci com va fer fa poc a Regne Unit, i no denunciï l'avanç del laïcisme i l'ateisme a Espanya.
Els que estan contents són els hotelers de Barcelona, que preveuen fregar el ple en els seus establiments durant la visita de Benet XVI i augmentar els seus preus entre un 15% i un 20%, gràcies als viatges organitzats per diferents grups catòlics.
A veure si quedem bé i ens qualifiquen de poble catòlic o, al menys, poc laic i aupem a l'arquebisbe al Vaticà.

Vaga, quin remei!

28 setembre 2010. La vaga general anunciada per demà ompla diaris i ràdios d'opinions de tota mena. Els comentaris a favor més interessats són, lògicament, les de les centrals sindicals, ja que la vaga és considerada per molts com una operació propagandística per netejar la seva imatge i per demostrar als seus afiliats que treuen profit de la quota que paguen.
Queda molt clar que el transport condicionarà el resultat de l'aturada. Tots sabem que als trens, busos i tramvies i ferrocarrils hi han treballadors ferventment enamorats i clàssics seguidors de les vagues i que, actuant de piquets no precisament informatius, sempre ha aconseguit reduir o anul·lar possibilitats de mobilitat.
També el percentatge de serveis en els horaris de mínims senyalats és baix i no hi haurà servei fora d'aquest horari. Aquesta limitació influirà en la gent que vulgui anar a treballar perquè no es podrà desplaçar. També se sent, a les botigues i locals de restauració, parlar de la por que tenen d'obrir, per temor a represàlies dels exaltats.
Doncs farem vaga, oi? Quin remei!

Corrides electoralistes

27 setembre 2010. L'última corrida de l'any a la Monumental de Barcelona va estar marcada pel veto del Parlament als toros a partir del 2012.
La penúltima temporada de braus a Catalunya es va tancar amb una pobre entrada, al voltant d'un terç de la plaça i amb l'assistència de l'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, a qui un matador li va dedicar un toro, del líder de Ciudadanos, Albert Rivera, a qui li van brindar altre i d'un diputat del PP català, que va sortir a collibè de la plaça. D'això, en el meu poble, li diuen oportunisme electoral.
La Camacho ja té anunciat que si el PP forma part del pròxim govern català, (com partit frontissa, com si no), lluitarà per anul·lar la llei contra les corrides de braus.

Tornem amb el Malaia

27 setembre 2010. La pista número u del circ nacional es munta avui a Màlaga, on comença la vista oral del cas Malaia, quatre anys i mig després de intervenir-se l'ajuntament de Marbella.
El procés, que es calcula durarà un any, compte amb 95 imputats seguts a la banqueta d'acusats: dos ex-alcaldes, diversos regidors, un ex-cap de policia local, nombrosos empresaris i quantitat d'implicats en la xarxa de corrupció que hi havia muntada des de els mandats del ja finat, Jesús Gil, l'escandol polític espanyol més gros detectat fins ara.
Juan Antonio Roca, ex-gerent d'Urbanisme i l'únic que està empresonat, Julián Muñoz, ex-alcalde, Marisol Yagüe, ex-alcaldesa, Maite Zaldívar, ex-dona de Muñoz i Isabel Pantoja, ex-novia de Muñoz, són els tristament cèlebres protagonistes del show, que s'enfronten a penes que van dels 10 fins els 30 anys.
No tinguem cap dubte de que els mitjans de comunicació i especialment, la premsa rosa que viu d'airejar intimitats, ens donaran pels i detalls de com es desenvolopa el culebró.

Canvi a l'oposició britànica

26 setembre 2010. El jove polític Ed Miliband, de 40 anys, és des d'ahir el nou líder del Partit Laborista britànic. Ed Miliband, exministre d'Energia, es va imposar als altres quatre candidats que aspiraven a substituir Gordon Brown (59 anys, dimitit el maig passat, al perdre els laboralistes les eleccions generals), inclòs David Miliband, el seu germà gran, exministre d'Exteriors i el seu més directe rival.
Va obtenir una victòria final molt ajustada, sustentada en bona part en el suport decisiu dels sindicats i altres associacions afiliades.
Amb el seu triomf, una nova generació agafa el relleu del laborisme britànic, ara a l'oposició.

Quinieles

26 setembre 2010. Els socialistes i també els seus socis de Govern, Esquerra Republicana e Iniciativa, van pagant els plats trencats pel malestar creat per la crisi econòmica l pel tall de l'Estatut.
En una enquesta de Metroscopia que publica el diari El País (espanyol), la formació que lidera Artur Mas arriba als 61 escons, tretze més que en les darreres eleccions. El PSC, dels 37 escons baixa fins els 28. En la caiguda l'acompanyen ERC, de 21 a 12 i ICV, de 12 a 9.
Els que pugen, a més de CiU, són el PP, de 14 a 17, i Ciudadanos, de 3 a 4. I ja apareixen a les travesses els 'nous' partits. Obtindrien representació les opcions Reagrupament i Solidaritat Catalana, que aconsegueixen dos escons cadascú. Falten dos mesos, en els què poden haver-hi variacions, segur.

Cara a Cara televisiu

26 setembre 2010. Sembla ser (en aquests temps que corren tot sembla ser) que José Montilla i Artur Mas s'enfrontaran en un debat cara a cara un cop el president de la Generalitat dissolgui el Parlament el 5 d'octubre. En un format sense precedents a Catalunya, ahir Montilla es va mostrar disposat a batre's en duel dialèctic amb el candidat de la federació nacionalista, un cop 'o dos', per 'tractar d'arribar a la ciutadania al màxim i per clarificar cadascú les seves propostes' en la cursa cap a les eleccions del 28 de novembre.
La predisposició a la confrontació, per ara, és total i els estrategs de CiU i el PSC es reuniran la setmana vinent per concretar els detalls i l'escenari d'un debat que, just després de ser anunciat, va aixecar les crítiques ferotges d'ERC, ICV-EUiA i el PP, els partits 'frontissa', perquè els deixa fora del joc. Està molt clar que el pròxim president de la Generalitat serà en Mas o en Montilla. El president d'ERC ha aprofitat per fer la seva propaganda. Ha dit 'No sé què aclarirà aquest cara a cara entre Montilla i Mas, si ells estan d'acord en tot', volen deixar palès el seu 'exclusiu' independentisme.
El líder de Ci/oU surt amb avantatge, ja que té més presencia i s'expressa millor en català. Montilla deu confiar en demostrar l'ambigüitat dels projectes convergents.

Magatzem per desembre

25 setembre 2010. La ubicació del magatzem de residus nuclears, el ATC, es un problema. El govern central té la competència de senyalar el lloc del cementiri nuclear. Però la comunitat autònoma a qui correspongui té que concedir la llicencia de obres i altres permisos, el que comporta que es pot decidir el lloc però que pot quedar paralitzada instal·lació per part de la comunitat.
Fa uns dies, el ministre d'indústria va designar la localitat valenciana de Zarra, però al dia següent la vicepresidenta del govern va dir que es tenia que estudiar, que encara no era definitiu, potser davant la negativa de la Generalitat valenciana.
Ara tot apunta cap a Catalunya. A Ascó. Però després de les eleccions, quan no primin els interessos electoralistes i amb un nou Govern català que pot suavitzar l'actual oposició a una instal·lació que porta sota el braç una inversió milionària.

Pressupostos van

24 setembre 2010. El Consell de Ministres ha donat avui via lliure als Pressupostos Generals de l'Estat, que s'han presentat com 'els pressupostos de la recuperació econòmica, de l'estabilitat i la confiança', segons ha definit la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega (alguna propaganda tenien que posar, no?).
La presentació oficial dels pressupostos serà el 30 de setembre al Parlament, dia de sant PNV. Els comptes estatals redueixen el 16% la despesa dels ministeris a costa de congelar les retribucions dels funcionaris (5%), de reduir l'oferta d'ocupació pública (un 10%), i de disminuir les despeses de funcionament (10%) i la inversió pública. Com es 'normal', cap grup polític està d'acord amb les xifres i tots destaquen els inconvenients, però de solucions, ni una.
El comentari més 'intel·ligent' és el de CCOO, que reclama que es pugi el salari mínim interprofessional. Señores míos: Si les empreses no volen o no poden contractar gent amb el salari actual, només faltaria que tinguessin que pagar més per fer-ho. Obviar les conseqüències de les idees absurdes sembla el deport nacional (a part del futbol).

Vaga obligatoria

24 setembre 2010. La Vanguardia ho posa molt clar a primera pàgina, amb tota la raó. El ministre Blanco pacta una vaga 'tranquil·la', que traduït vol dir segons els desitjos dels sindicats. Sembla que hagi dit 'sí senyors, el que vostès disposin'. El govern vol que Espanya es paralitzi. Que els treballadors decideixen. Som socialistes i obrers i espanyols.
Deu voler l'executiu que els sindicats no perdin la poca estima i credibilitat de què gaudeixen i tindre'ls a la contra, sí, està clar, però no gaire lluny. Se sent una veueta que diu: 'Si la vaga fracassa, fotran fora aquests i ves a saber qui vindrà'.
Amb els serveis mínims que s'han establert, el país farà vaga, o millor dit, no podrà fer res i diran que tothom ha fet vaga. I visqui la democràcia.

Llum de luxe

23 setembre 2010. Fa un parell de dies es va deixar anar que el rebut de la llum pujaria entre un 2% i un 4%. La gent deia 'bueno... un dos... vale'.
Ara es confirma que serà un 4,8% més car a partir d'octubre, la setmana que ve. Així ho va anunciar ahir el ministeri d'Indústria espanyol, que ha explicat que aquesta pujada suposarà un increment mitjà d'1,7 euros al mes per llar.
El que no ha explicat és que és la segona pujada de l'any i que representa una pujada anual de més del 9%, comptant la pujada del IVA.
Les organitzacions de consumidors denuncien que en els últims tres anys la llum haurà experimentat una puja del 30% de mitjana i que, amb relació a fa 6 anys, un 50%.
Se suposa que el govern hauria de treballar per reactivar l'economia, però no per introduir factors que redueixen la capacitat de compra dels consumidors. Però ja se sap que els que manen són les multinacionals explotadores de les necessitats primàries dels ciutadans.

Mala sort

23 setembre 2010. El jutge que investiga (o que té la feina d'investigar) el saqueig del Palau de la Música, ha dit que per ara no pensa citar a declarar a l'expresident de l'entitat Fèlix Millet, ni a la seva mà dreta Jordi Montull, ni a la filla d'aquest i exdirectora financera, Gemma Montull, en relació amb el presumpte desviament de fons de la institució cultural cap a Convergència, malgrat que la fiscalia i l'acusació han reclamat l'interrogatori.
El jutge els va contestar ahir dient que no prendrà cap decisió fins que els pèrits que han quantificat aquest presumpte desviament ratifiquin els informes que van elaborar sobre el cas. El jutge ha admès, en part, la petició dels advocats de Millet i Montull perquè s'ajornés la compareixença dels pèrits de Deloitte, contractats per l'actual equip directiu del Palau de la Música, que estava fixada per al pròxim 27 de setembre, acte que s'efectuarà el 18 d'octubre. Els funcionaris d'Hisenda que van analitzar la documentació confiscada pels Mossos el juliol del 2009 al Palau havien de ratificar el seu informe l'1 d'octubre, però el jutge va ajornar la seva compareixença fins al 25 d'octubre.
El mateix jutge preveu que amb aquestes dates pròximes a la campanya electoral, es podria aturar el procés judicial.
Quina 'mala sort'. Fins desprès dels comicis autonòmics no es podrà aclarir l'actuació de Convergència.

Com fa trenta anys

22 setembre 2010. El departament de Treball ha emès l'ordre de serveis mínims per a la convocatòria de vaga general feta pels sindicats per proper dimecres dia 29.
L'ordre estableix entre altres mesures que metro, autobusos, ferrocarrils de la Generalitat, Tram, Rodalies Renfe i els serveis de transport de viatgers per carretera circulin a un 25% de la seva capacitat entre les 6.30 i les 9.30 h del mati i entre les 17 i les 20 h de la tarda. Fora d'aquest horari no hi haurà servei. L'odre també estableix que els centres d'ensenyament infantil i de primària (entre 3 i 12 anys) disposaran d'una persona de l'equip directiu i un docent per cada 6 aules. A més, les llars d'infants, de 0 a 3 anys, tindran una persona de l'equip directiu i el 25% de la plantilla. En l'apartat de Salut, s'exclou de la vaga general els serveis d'urgències i les unitats especials hospitalàries.
A Madrit s'està discutint, encara, els serveis mínims nacionals, de trens i avions. Els senyors dels sindicats estan obstinats en que no funcioni cap mitjà de transport. I així, que tothom tingui que fer vaga a la força. Com fa trenta anys.
Vaga general, malgrat algunes enquestes realitzades senyalen que la majoria de treballadors voler anar a la feina i no perdre un dia de salari, per una vaga que no porta enlloc. Quelcom fa olor de caduc.

Contra els bancs

21 setembre 2010. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a la tribuna de l'ONU, va proposar la recaptació d'una taxa sobre transaccions financeres dels bancs, destinada a lluitar contra la misèria en el món. La taxa també la defensen amb afany, dins de la Unió Europea, Alemanya i França.
De fet, ahir, el president francès, Nicolas Sarkozy, la va reclamar en el seu discurs a les Nacions Unides. 'Les finances s'han globalitzat, per tant ¿per què no demanar que participin en l'estabilització del món mitjançant un impost a cada transacció?', 'va preguntar.
França presidirà l'any que ve el G-8 (el club de països industrialitzats) i Sarkozy s'ha compromès a portar la proposta a aquest fòrum i també al G-20, el grup que inclou altres països (com Espanya) i els emergents.
La taxa per a les transaccions financeres requereix consens, perquè si no es produirien distorsions als mercats i les empreses canalitzarien les seves operacions pels països que no l'haguessin implantat. Entre els detractors més importants d'aquesta taxa hi ha els EUA, el Regne Unit i algunes potències que no han patit la crisi actual i no van fer servir el recat del sistema financer.

Festa?

20 setembre 2010. A la Festa de la Rosa del PSC, a Gavà (Baix Llobregat), a la què va assistir el president Zapatero, Montilla li va prevenir del candidat de CiU, dient-li que 'el 28-N m'enfronto a algú que t'ha negat el vot en dues ocasions per donar-l'hi a Aznar; que intenta per tots els mitjans que no t'aprovin els pressupostos; que vol veure Mariano Rajoy a la Moncloa; i que coqueteja amb les polítiques antisocials dels mateixos que han perseguit l'Estatut i que utilitzen la immigració'.
Per l'altre costat i dins de la 'guerra' preelectoral, Artur Mas va rebutjar que els socialistes centrin el seu missatge a denunciar la deriva sobiranista de CiU i va mostrar a Jaume Sobrequés, un exdirigent del PSC penedit, reformat, com l'home que ha vist la llum i ara és fidel a la federació.

Adéu Labordeta

19 setembre 2010 El polifacètic cantautor, polític i escriptor aragonès José Antonio Labordeta ha mort als 75 anys d'edat, a Saragosa, víctima d'un cancer.
Entre cançons i poemes, va arribar a la popularitat al protagonitzar la serie Un país en la mochila, de Televisión Española, recorregen Espanya amb la motxilla a l'esquena mostrant la cara més desconeguda del país. Ferm defensor d'Aragó i contrari al transvasament del riu Ebre, Labordeta va ser diputat al Congrés durant dues legislatures, de 2000 a 2008, amb la Chunta Aragonesista i es va fer famós per enviar a la merda tot el banc del Partit Popular l'any 2003.
Durant la legislatura de 2000 al 2004, sota la Presidència de José María Aznar, Labordeta va ser la veu que va liderar la lluita contra el transvasament de l'Ebre i contra la guerra de l'Iraq.
Va ser un dels pocs diputats honestos amb el seu electorat i amb si mateix, molt coherent amb el seu pensament i forma de vida.

Protestant

18 setembre 2010. Milers de guàrdies civils s'han manifestat avui pels carrers de Madrid per exigir millores laborals i salarials que equiparin la seva situació a la dels policies nacionals.
La marxa va ser prohibida inicialment per la Delegació del Govern, que va veure en l'acte un 'inequívoc caràcter sindical' vetat per llei a la Guàrdia Civil. Els agents van haver de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que els va donar la raó i va acabar autoritzant la protesta.
El ministre de ­l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha manifestat que manté el seu compromís per seguir millorant les condicions laborals de la Guàrdia Civil, sempre conjugant els interessos dels ­funcionaris amb el manteniment dels nivells de seguretat.

Evangelicant

17 setembre 2010. La històrica visita d'Estat que Benet XVI fa aquests dies al Regne Unit, és la primera d'un papa a aquest país des que Enric VIII va trencar amb l'Església de Roma l'any 1534.
Abans i durant aquesta polèmica visita, el Pontífex s'ha cansat de reconèixer públicament que va faltar rapidesa i fermesa davant els casos de pederàstia. En el primer acte per terres britàniques, durant l'audiència oferta per la reina Isabel II al palau de Holyrood, el Pontífex va denunciar l'avanç del laïcisme i l'ateisme al Regne Unit. Per la tarda, uns 70.000 fidels van oir la missa a l'aire lliure oficiada pel Papa a Glasgow, el mateix recinte en què el 1982 Joan Pau II va reunir 250.000 creients. L'entrada costava 30 euros i una tercera part es va quedar sense vendre's.
Avui ha realitzat una trobada amb el món de la política a Westminster Hall i davant el primer ministre, James Cameron, i els expremiers Gordon Brown, Tony Blair, John Major i Margaret Thatcher, ha assenyalat que la religió 'no és un problema' que els legisladors hagin de solucionar, sinó un factor que contribueix de manera vital al debat nacional, que traduït vol dir que l'estat no té que assenyalar ni afavorir cap religió.
Aquest viatge papal a un país on només el 10% dels habitants són catòlics deu obeir a raons evangèliques, no? Com quan en Rajoy ve a Catalunya.

Seguim a Afganistan

16 setembre 2010. El president del Govern, durant el primer debat al ple del Congrés dels Diputats dedicat al conflicte de l'Afganistan i a la presència de tropes espanyoles al país asiàtic des de fa nou anys, ha reconegut que el contingent espanyol es troba en un 'escenari bèl·lic', realitzant una tasca d'estabilització, cosa que l'acció militar per si mateixa no pot aconseguir. Espanya ha destinat 1.900 milions d'euros a una operació militar en què han perdut la vida 93 dels seus ciutadans. Les últimes víctimes van ser els dos guàrdies civils que van morir al costat del seu intèrpret el 25 d'agost passat, un atemptat pel qual, segons va avançar el cap de l'Executiu, han estat detingudes quatre persones.
Quan es retiraran els 1.500 soldats espanyols destacats a l'Afganistan? Ho faran de la mà de la missió ISAF (Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat), a diferència del que va passar a l'Iraq, Haití i Kosovo, en que Espanya es va retirar de manera unilateral.
El compromís és seguir a l'Afganistan fins que tots els aliats decideixin de manera conjunta deixar el país. Zapatero, no es va referir al pla dels EUA de començar el replegament dels seus militars el juliol de l'any que ve, però va dir que el dia 20 de novembre, durant la cimera de l'OTAN a Lisboa, potser podrà esbossar un calendari de retirada