Debats interns o externs?

11 Febrer 2010. El conseller Ernest Maragall ahir va declarar que Catalunya estava fatigada de tripartit. (Es veu que no va voler emprar la paraula 'cansada' i la va substituir per 'fatigada', que deu ser més suau). Catalunya, sobretot l'oposició, deu estar fatigada de tripartit, però, quan un ho diu, també s'entén que n'està fart.
L'opinió pública d'en Maragall ha rebut crítiques per part de tothom, fins i tot dels seus mateixos companys de partit i de govern. El president Montilla ha dit que 'ens hem de dedicar a parlar dels problemes de la gent, no dels nostres'.
Però ha sortit un defensor: El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha defensat avui el seu company de partit i de govern i ha dit 'Només faltaria que un conseller no pogués parlar de política i que no es pogués fer ressò de preocupacions dels ciutadans respecte de les institucions i de les diferents alternatives de govern'.
I també dins del PSC, la segona que ha defensat Maragall ha estat la consellera Montserrat Tura, que ha demanat que està bé que es preservi la imatge d'unitat del partit en època preelectoral, però que això no havia d'implicar la negació de la discrepància ni del debat intern.
És veritat que una coalició amb tres tendències comporta cert equilibri. Però cal saber quan i on es pot discrepar.

Embolica que fa fort

10 Febrer 2010. La Vanguardia anuncia avui a primera plana 'Revolcón a Zapatero en el Congreso por el gasto'. Carai!, penses... Qui ha fet donar tombs per terra al president? Però quan llegeixes la notícia, es tracta simplement de que han reduït el nombre d'alts càrrecs del govern un 25%, per votació majoritària de l'oposició, que li han fet la feina bruta a l'Executiu, ja que estaria molt mal vist que uns polítics demanessin la reducció de plantilla, que afectaria a companys seus.
Té raó la premsa anglesa quan cataloga a l'espanyola de paranoica (sensacionalista i partidista).

Viktor versus Iúlia

9 Febrer 2010. A Ucraïna, el partit de la populista exprimera ministra, Iúlia Timoixenko, va anunciar que impugnarà els resultats de la segona ronda de les presidencials, que van donar la victòria al seu rival, Víktor Ianukóvitx, de tendència pro-russa.
El nou president, el 2004, va guanyar a les urnes a l’actual president sortint i proeuropeu, Víktor Iúsxenko, però aquell resultat va ser anul·lat per presumpte frau electoral després d’una onada de protestes massives per tot el país: la revolució taronja. Esperem que aquest cop no hi hagi revolució i el nou president es posi a treballar de valent, ja que Ucraïna, a part de la crisi econòmica, pateix una forta corrupció i una forta divisió tant política com civil. El país està dividit al 50% en dos tendències, l'europea i la russa.

Costa Rica femenina

9 Febrer 2010. Laura Chinchilla, una elegant politòloga de 50 anys, s'ha convertit en la primera dona elegida presidenta de Costa Rica, al aconseguir gairebé un 47% dels vots, el doble que els seus contrincants, la qual cosa fa innecessària una segona volta.
El seu programa es centra en mantenir quatre anys més el país centreamericà en el seu rumb polític tradicional enmig d’una gran afluència turística. Chinchilla substituirà en el poder Oscar Arias, que va ser un dels seus mentors i la va incorporar al seu Gabinet com a ministra de Seguretat i de Justícia i també vicepresidenta. Pertany al socialdemòcrata Partit Alliberament Nacional (PLN), que ha governat Costa Rica durant 32 dels últims 50 anys.

Desqualificant, a falta d'altre cosa

8 Febrer 2010. Quan parles a un públic eufòric que et coreja i aplaudeix tot el que dius, deu ser molt difícil controlar-se i mantenir certa dignitat.
És el que li passa al dirigent conservador Rajoy, que durant un míting del PP a Atarfe (Granada), amb tot pintat de blau cel amb gavines, davant d’unes 10.000 persones, ha seguit pujant el seu to habitual de veu, que Déu n'hi do, i s'ha superat amb desqualificacions.
Ho ha catalogat tot. L'increment de l'atur, l'augment del deute, la falta de crèdit, la pujada d'impostos, han merescut les seves ja conegudes opinions al respecte. El públic contestava amb 'Zapatero dimissió' o 'Oa, oa, Mariano a la Moncloa'. Una meravellosa comunió! La seva visió tremendista, interessada, no es queda a Atarfe (Granada). Gràcies als mitjans de comunicació, repercuteix en tots els espanyols i també arriba a l'estranger, desprestigiant la identitat espanyola.
I ara faig la pregunta: Per promocionar un partit, per guanyar vots, es pot perjudicar a tot un país?

Tranquil, Chaves

7 Febrer 2010. Els problemes de les vegueries persisteixen i tothom vol la seva sardina prop de la brasa. Lleida, Aran, Penedès, Tarragona, etcètera, continuen amb les seves reivindicacions.
Per acabar-ho d'aclarir, en Manuel Chaves, ministre de Política Territorial, que vigila des de la capital del regne el què fem amb el territori espanyol, alerta que la proposta de divisió territorial de Catalunya en set vegueries serà 'inconstitucional' si 'representa una alteració dels límits provincials o implica una desaparició de les províncies' perquè 'afectaria les competències que corresponen a l’Estat'. I assegura que, de moment, el Govern central no coneix els detalls de la proposta de l’Executiu català.
No se ponga nerviso, Don Manuel, dejaremos 'sus' provincias en 'su' mapa.

Reforma, quin remei!

7 Febrer 2010. El PIB (Producte Interior Brut) va caure 'només' un 0,1% el quart trimestre, o sigui que el final de la recessió sembla més a prop. I la inquietud social per la reforma de les pensions ha perdut virulència i es parla de discutir amb temps propostes alternatives. I a la cimera que van mantenir a la Moncloa el president del Govern, Rodríguez Zapatero, i els agents econòmics, la primera impressió és que en la reforma laboral s'ha donat un pas endavant, que ja era hora.
On des de l’any passat hi havia una actitud totalment tancada sobre el cost de l’acomiadament, ahir es va veure voluntat de diàleg. I fins i tot la possibilitat d’arribar a un acord sobre un contracte ja existent, el de foment de l’ocupació indefinida, que es fa servir molt poc. Si bé no s'ha aclarit si es rebaixarà el cost de l’acomiadament i es lesionaran els drets dels treballadors, la reacció favorable de la CEOE dóna que pensar.
Està la cosa tan malament, que qualsevol possibilitat de crear ocupació, per remota que sigui, sona a música celestial. Per favor, angelets, no desafineu!

Vull ser controlador

6 Febrer 2010. Els 2.401 controladors aeris espanyols són uns professionals privilegiats, que cobren uns 350.000 euros l’any de mitjana. El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret llei que canvia el seu panorama, tan difícil d’entendre en temps de crisi i austeritat, mitjançant tres mesures: liberalitzar el servei perquè no sols aquests empleats públics, sinó també empreses privades, puguin prestar-lo en un futur pròxim; ampliar la jornada laboral, de 1.200 hores anuals a 1.750, per reduir les hores extres; i treure als controladors la capacitat per estructurar la seva tasca sense retre gaires comptes a ningú.
La patronal CEOE, els hostalers, les aerolínies i tots els partits han aplaudit la mida.
Els controladors espanyols cobren el doble que a la majoria de països de la UE, el què fa que Espanya tingui les taxes de navegació aèria més altes d’Europa i que el dèficit d’AENA creix a un ritme anual de prop de 300 milions d’euros. Això és el que el Govern vol regularitzar amb aquest decret.
L'Associació Espanyola de Controladors Aeris (APCAE) ha comunicat que adoptarà les mesures legals necessàries per defensar els seus drets i exigir responsabilitats.
Veurem si a la propera Setmana Santa no hi han vagues en els aeroports. Seria estrany!

Algú votarà?

5 Febrer 2010. El CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), l'institut autònom de investigació que depèn del Ministerio de Presidencia, ha tret el seu sondeig trimestral, que atorga al PSOE l’estimació de vot més baixa des que va tornar al poder el 2004, el 36,2 %, 3,8 punts per sota del PP, malgrat que el PP també recula.
El desinterès ciutadà per la política està en alça. L'incapacitat del Govern d’aportar solucions convincents en la lluita contra la crisi econòmica i l'atur passa factura. El cas és que surten beneficiats els partits que només saben dir que no a tot, sense aportar cap solució. La proba la trobem en l'increment que experimenta el partit UPD, de la ex-socialista Díez, la 'lider' millor valorada, que només fa que anar per aquí i per allà posant-se al costat de minories queixoses o amb problemes.
Cau el tarannà del president Zapatero, cau la borsa i ningú està content. I ningú de recanvi. Quines perspectives!

Taurons

4 Febrer 2010. Emilio Botín, president del Grup Santander, anuncia uns beneficis de 8.943 milions de euros, un 0,7% més que en el 2008. Altre any de crisi i altre any en que la gran banca demostra que a riu regirat, guany de pescadors. El Santander podrà donar més dividens als seus accionistes i més bonos als seus directius i consellers.
En canvi, els pensionistes cobren menys que l'any passat. La societat privilegiada i la oprimida es van distanciant més dia a dia. Els taurons dominen i el govern no pot o no vol fer res per aturar-los. És una vergonya. L'únic que funciona a Espanya són les multinacionals explotadores i la banca idem.

La borsa tremola. L’Ibex 35, en una desenfrenada caiguda cap als mínims de l’any, perd el 5,94%, quedant a 10.241 punts, patint la més gran baixada en quinze mesos, amb bancs i constructores al capdavant de les pèrdues.
El desconcert actual del Govern i els comentaris i recomanacions del Banc Central Europeu (BCE), del Fons Monetari Internacional (FMI) i del comissari europeu Joaquín Almunia, han generat aquesta desconfiança generalitzada.
Ni el Banc de Santander, amb la seva declaració de guanys d'avui mateix, s'ha salvat. No ha pogut poder evitar que les seves accions es desplomessin el 9,4%.

Altre soldat per la pau

3 Febrer 2010. El príncep Felipe ha presidit aquest matí, en el pati d'armes del Quarter del Bruc de Barcelona, el funeral pel militar John Felipe Romero Meneses, mort a l'Afganistan en un atemptat contra el vehicle blindat espanyol que protegia una caravana d'aliments de l'ONU.
Al funeral han assistit el president Montilla, la vicepresidenta Salgado en representació del president espanyol, la ministra Chacón i altres personalitats, com el president del PP señor Rajoy, acompanyat per la delegació catalana del seu partit.
Com totes les oportunitats es tenen que aprofitar, hi ha algú que ha dit que en Zapatero, en lloc d'anar-se a resar amb l'Obama, podia haver assistit a l'acte. Un del PP? Sí, com ho saps?

Capítol primer de Vegueries

3 Febrer 2010. El consell executiu de la Generalitat ha aprovat els projectes de llei de vegueries i de l'àrea metropolitana de Barcelona. El text del govern preveu la creació de set vegueries en un procés 'gradual' vinculat a la tramitació d'una llei orgànica per part del govern espanyol per modificar els àmbits de les diputacions provincials de Catalunya i actualitzar l'àmbit administratiu metropolità.
Les demarcacions previstes per la llei de vegueries són l'Alt Pirineu-Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, si bé les primeres vegueries que es constituiran seran, segons Montilla, les de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A continuació, es constituirà la vegueria de les Terres de l'Ebre, amb capital a Tortosa, segons la previsió que figura al projecte de llei, com vol ERC. La resta de vegueries es constituiran 'progressivament', quan o com Déu doni a entendre. Hi han molts 'problemes' que solucionar.
Amb aquesta llei el PSC crea la potencial àrea metropolitana socialista de Barcelona. I ERC la 'seva' Terres de l'Ebre.

Guerra de veritat al cine

2 Febrer 2010. Un total de 75 cines de Catalunya (570 sales de les 790 existents) van tancar ahir les portes com a protesta per la futura llei del cine de la Generalitat, que qualifiquen com 'la sentència de mort del sector'. La normativa imposarà quotes de doblatge i subtitulat en català, que les grans cadenes exhibidores no accepten.
Com és lògic, els partits s'han espavilat per treure-li suc a la circumstància.
El líder d’ERC, Joan Puigcercós, en una cuidada escenificació on no van faltar fotògrafs, va anar a l’Alexandra acompanyat del president del Parlament, Ernest Benach, per veure Petit indi, l’única pel·lícula que ahir es podia veure en català a Barcelona.
El president de CiU, Artur Mas, va admetre que no té sentit que el català sigui una llengua 'residual' en el cine, encara que va advocar per 'una solució dialogada'. D'això se'n diu nadar entre dues aigües. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que no para, ha descobert que la normativa està feta segons els 'criteris electorals' d’ERC. i sembla que no hi sigui!

Treient la pota

1 Febrer 2010. El president de CiU, Artur Mas, ha indicat avui que 'no necessàriament' fitxarà persones d'altres partits per al seu govern, després que ahir, en el seu primer míting com a candidat (tercer primer míting en realitat), va llançar la idea de formar un govern amb els millors, encara que no fossin de CiU.
La presidenta del PPC Alícia Sánchez-Camacho, que cada dia se'n pensa una, ha manifestat que si Artur Mas ha de portar gent de fora per a un hipotètic Govern és que la federació Ci/oU no deu comptar amb gent de nivell.
I és veritat. Els convergents de segona fila es deuen haver queixat. O sigui que on on vaig dir dije dic diego.
A aquestes altures no vindrà ja d'una imprecisió més a afegir al nebulós full de ruta d'en Mas.

Club de Futbol Embolic

1 Febrer 2010. Les 'jugades' dels polítics acostumen a ser incomprensibles en el primer moment. I les 'jugades' dels que volen ser polítics encara més. El grup de Reagrupament i el senyor Carretero han muntat un numeret amb baralla i dimissions incloses. Algun dia sabrem l'explicació, en la què entrarà, segur, segons les opinions independentistes, el senyor Laporta.
¡Que se besen! ¡Que se besen!. Aquesta opció és una de les sortides que tenim! Apanyats anem.

Responsabilitats demagògiques

31 Gener 2010. 'S'està utilitzant del cos de bombers per demanar responsabilitats polítiques', va dir ahir la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Conselleria d'Interior en una roda de premsa. I va denunciar 'hem sentit moltes calúmnies, mentides o mitges veritats. S'està produint un judici paral·lel que el cos de bombers no es mereix' i 'el degoteig d'informacions sobre el cas està minant la confiança del cos de bombers'.
Fa pocs anys, quan una causa s'estava jutjant, quasi cap mitjà de comunicació difonia comentaris i menys, de polítics. Ara això ha canviat. El jutge deu llegir i sentir tots els dies declaracions 'a distancia' d'uns i dels altres, tant dels advocats defensors, com dels de l'acusació particular com dels d'implicats en el assumpte. I n'hi han de tots colors. Pot triar.
I sempre quedarà el dubte de si el magistrat sabrà filtrar tantes opinions interessades, polítiques i econòmiques.

Barbes a remull!

30 Gener 2010. El Consejo de Ministros han decidit que els treballadors (nascuts després de 1959) es jubilin als 67 anys. El que no han decidit és a quina edat es 'pot' entrar a treballar.
Fa un parell o tres de mesos, li demanaven a Zapatero que retallés despeses. I ell contestava '¿de dónde recortaría usted?' volent dir que no hi havia cap possibilitat de rebaixar. Però ara, algú li deu haver dit d'on té que retallar, i el gabinet anuncia 50.000 milions d'euros d'estalvi en tres anys. Obligat, perquè a Europa ja ens han clissat. Grècia està en bancarrota i Espanya l'hi va seguint els passos. Devem el 11% del nostre PIB (Producte Interior Brut) i ja ens han avisat que tenim que rebaixar sigui com sigui aquesta xifra.
Està clar que el president no pot anar fent proposicions econòmiques als 27 quan a casa seva estem hipotecats fins les arrels. Per això i com que no poden pujar la benzina ni el tabac perquè fa uns dies que ho ha fet, el partit socialista ha tirat mà dels seus benvolguts obrers i decideix que els espanyols es poden jubilar més tard, malgrat que alguns ho facin als 52 anys. Els únics que estan d'acord amb aquesta mida són els de la patronal de l'impresentable Gerardo.
Sindicats i partits encare estan flipant amb la notícia, si bé falta que el projecte passi pel parlament i tiri endavant.