28 juny 2012.
Espanya, ahir, va guanyar a Portugal a futbol (amb mig equip català) i jugarà la final de la Copa d'Europa. I aquí s'acaben les bones notícies.
En tot el demés, continuem en el ull de l'huracà o a la vora del precipici o a prop de l'Apocalipsi, com vulgueu.
A veure si hi ha sort i a la trobada aquesta tarde dels líders europeus s'aprova la compra de bons sobirans amb diners del fons general de rescat, sempre, està clar, amb condicions estrictes que demana la Merkel. Quin remei!
Rajoy ja ha avisat de que Espanya no es pot finançar a uns interessos de més del 7%.
Bitàcola d'actualitat
dissabte, 30 de juny del 2012
Fora del test
28 juny 2012.
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, considera que el pacte fiscal català seria 'catastròfic' i 'devastador' per a Extremadura i l'arriba a qualificar de 'xantatge'.
Per aquest motiu, proposa un gran acord extremeny per lluitar contra un nou finançament català.
En lloc de lluitar contra les demés autonomies, tindria que preocupar-se en evitar que la seva visqui a les costelles d'altres.
El president d'Extremadura, José Antonio Monago, considera que el pacte fiscal català seria 'catastròfic' i 'devastador' per a Extremadura i l'arriba a qualificar de 'xantatge'.
Per aquest motiu, proposa un gran acord extremeny per lluitar contra un nou finançament català.
En lloc de lluitar contra les demés autonomies, tindria que preocupar-se en evitar que la seva visqui a les costelles d'altres.
Descontent
28 juny 2012.
Un 51% dels catalans votarien a favor de la independència, segons el baròmetre del CEO, l'agencia de la Generalitat. L'estat propi és, per primer cop, l'opció preferida per la majoria dels enquestats.
I és que la gent està molt descontenta de l'actual situació espanyola, amb tota la raó.
Un 51% dels catalans votarien a favor de la independència, segons el baròmetre del CEO, l'agencia de la Generalitat. L'estat propi és, per primer cop, l'opció preferida per la majoria dels enquestats.
I és que la gent està molt descontenta de l'actual situació espanyola, amb tota la raó.
Bancs amb aval
28 juny 2012.
L'Eurozona ha deixat ben clar als nostres dirigents que el rescat per reflotar bancs i caixes el donen a l'Estat, lo qual vol dir que, si els bancs no paguen les quotes de reemborsament o els interessos anuals corresponents, els tindrem que pagar tots els espanyols. Bé, tots no, perquè les retallades només afecten a currants incluits autonómos i jubilats.
La pregunta que es fa la gent comença a agafar força: ¿Per què el ciutadà normal té que pagar més impostos per compensar els errors que ha fet una empresa privada?
L'Eurozona ha deixat ben clar als nostres dirigents que el rescat per reflotar bancs i caixes el donen a l'Estat, lo qual vol dir que, si els bancs no paguen les quotes de reemborsament o els interessos anuals corresponents, els tindrem que pagar tots els espanyols. Bé, tots no, perquè les retallades només afecten a currants incluits autonómos i jubilats.
La pregunta que es fa la gent comença a agafar força: ¿Per què el ciutadà normal té que pagar més impostos per compensar els errors que ha fet una empresa privada?
El luxe de tenir llum
27 juny 2012.
El mes que ve puja altre cop la factura de la llum. La tarifa d'últim recurs (TUR), a la qual estan acollits més de 20 milions d'usuaris, pujarà a partir de juliol entre el 4% i el 5%.
Així ho ha estimat el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que ha justificat l'alça en la necessitat de contenir el dèficit de tarifa.
El preu mitjà del rebut de la llum ja va pujar l'abril passat un 7%. L'increment en un any i mig és del 21%, i en cinc anys ha pujat més del 60%.
L'electricitat era un servei de primera necessitat. Ara, pel que es veu, és un luxe explotat per monopolis internacionals mafiosos.
L'oficina estadística de la Comisión Europea (Eurostat) certifica que el cost de la llum pels usuaris domèstics espanyols és el més alt d'Europa, després de les illes de Malta i Xipre.
El mes que ve puja altre cop la factura de la llum. La tarifa d'últim recurs (TUR), a la qual estan acollits més de 20 milions d'usuaris, pujarà a partir de juliol entre el 4% i el 5%.
Així ho ha estimat el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que ha justificat l'alça en la necessitat de contenir el dèficit de tarifa.
El preu mitjà del rebut de la llum ja va pujar l'abril passat un 7%. L'increment en un any i mig és del 21%, i en cinc anys ha pujat més del 60%.
L'electricitat era un servei de primera necessitat. Ara, pel que es veu, és un luxe explotat per monopolis internacionals mafiosos.
L'oficina estadística de la Comisión Europea (Eurostat) certifica que el cost de la llum pels usuaris domèstics espanyols és el més alt d'Europa, després de les illes de Malta i Xipre.
Euro per recepta
27 juny 2012.
Hi han varies maneres de perdre el temps, basades quasi sempre en la demagògia partidista.
L'oposició catalana en bloc (PSC, PPC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat), té previst aprovar una proposta de resolució al Parlament en la qual, gràcies a la seva majoria, instarà el Govern d'Artur Mas a eliminar la taxa de l'euro per recepta.
La proposta es presentarà en les sessions de ple dels dies 4 i 5 de juliol, en las què el president Mas explicarà a la Cambra catalana l'últim pla d'ajust que ha hagut d'aplicar la Generalitat
per estalviar 1.500 milions d'euros respecte dels pressupostos aprovats inicialment per a aquest any.
L'Executiu de Mas, però, considera que el compliment del que es va aprovar en els pressupostos està per sobre de les resolucions i, com ja ha passat en altres moments d'aquesta legislatura, és molt probable que els nacionalistes incompleixin la mesura que s'aprovarà a l'hemicicle.
I tots ho saben, però la qüestió és 'fer partit'.
El PPC considera ara que cal eliminar aquest tribut perquè, amb les mesures empreses en
matèria sanitària pel Govern de Rajoy, mantenir l'euro per recepta implicaria una 'doble imposició'.
Hi han varies maneres de perdre el temps, basades quasi sempre en la demagògia partidista.
L'oposició catalana en bloc (PSC, PPC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat), té previst aprovar una proposta de resolució al Parlament en la qual, gràcies a la seva majoria, instarà el Govern d'Artur Mas a eliminar la taxa de l'euro per recepta.
La proposta es presentarà en les sessions de ple dels dies 4 i 5 de juliol, en las què el president Mas explicarà a la Cambra catalana l'últim pla d'ajust que ha hagut d'aplicar la Generalitat
per estalviar 1.500 milions d'euros respecte dels pressupostos aprovats inicialment per a aquest any.
L'Executiu de Mas, però, considera que el compliment del que es va aprovar en els pressupostos està per sobre de les resolucions i, com ja ha passat en altres moments d'aquesta legislatura, és molt probable que els nacionalistes incompleixin la mesura que s'aprovarà a l'hemicicle.
I tots ho saben, però la qüestió és 'fer partit'.
El PPC considera ara que cal eliminar aquest tribut perquè, amb les mesures empreses en
matèria sanitària pel Govern de Rajoy, mantenir l'euro per recepta implicaria una 'doble imposició'.
Auxili!
26 juny 2012.
Quan més escoltes i tractes d'entendre als polítics que tenim, més ganes t'agafen de que vingui algú, d'Europa o d'on sigui, que sàpiga de què va i els envii cap a casa.
Ens farien un favor. I també a ells, pobres... És desesperant el desconcert que porten a sobre.
Quan més escoltes i tractes d'entendre als polítics que tenim, més ganes t'agafen de que vingui algú, d'Europa o d'on sigui, que sàpiga de què va i els envii cap a casa.
Ens farien un favor. I també a ells, pobres... És desesperant el desconcert que porten a sobre.
Jugant amb l'IVA
26 juny 2012.
Tant la Unió Europea (UE) com el Fondo Monetari Internacional (FMI) s'han cansat de recomanar a Espanya apujar l'IVA, que té un dels tipus impositius més baixos de la UE (que deu estar d'acord amb els seus sous, els més baixos de la UE).
A Espanya l'IVA té tres tipus impositius: el general, del 18%, el reduït, del 8%, i el superreduït, del 4% (veure detall).
Només Dinamarca té un sol tipus impositiu per a tots els articles, del 25%. La resta d'estats en tenen dos i només cinc estats europeus (Espanya, França, Irlanda, Itàlia i Luxemburg) en tenen tres, un de superreduït, del 4%, que s'aplica a articles de primera necessitat.
Ara es veu que el govern està mirant quins productes poden passar de tributar el 4% a fer-ho al 8%, i quins poden passar del 8% al 18%. I també, és clar, si augmenta els tres tipus.
Si es puja l'IVA, el consum encara baixarà mes (amb els mateixos diners es compraran menys articles) i la producció de les empreses continuarà estancada.
Incrementar els tipus d'IVA no afavoreix el creixement.
Amenaçar que es pujarà potser sí, però la gent que ho volia aprofitar, ja ho deu haver fet.
Tant la Unió Europea (UE) com el Fondo Monetari Internacional (FMI) s'han cansat de recomanar a Espanya apujar l'IVA, que té un dels tipus impositius més baixos de la UE (que deu estar d'acord amb els seus sous, els més baixos de la UE).
A Espanya l'IVA té tres tipus impositius: el general, del 18%, el reduït, del 8%, i el superreduït, del 4% (veure detall).
Només Dinamarca té un sol tipus impositiu per a tots els articles, del 25%. La resta d'estats en tenen dos i només cinc estats europeus (Espanya, França, Irlanda, Itàlia i Luxemburg) en tenen tres, un de superreduït, del 4%, que s'aplica a articles de primera necessitat.
Ara es veu que el govern està mirant quins productes poden passar de tributar el 4% a fer-ho al 8%, i quins poden passar del 8% al 18%. I també, és clar, si augmenta els tres tipus.
Si es puja l'IVA, el consum encara baixarà mes (amb els mateixos diners es compraran menys articles) i la producció de les empreses continuarà estancada.
Incrementar els tipus d'IVA no afavoreix el creixement.
Amenaçar que es pujarà potser sí, però la gent que ho volia aprofitar, ja ho deu haver fet.
Mas a la CCN
25 juny 2012.
En una entrevista al canal internacional de la CNN de Nova York, el president Mas ha denunciat el dèficit fiscal de 20.000 milions de dòlars anuals que suporta Catalunya i ha reivindicat que, com altres territoris del sud d'Europa, Catalunya està fent bé la feina per superar la situació crítica, malgrat les quasi nul·les inversions que li destina Madrid.
Ja ha advertit en diverses ocasions que, davant la centrifugació del dèficit que fa Madrid cap a les
comunitats autònomes i els impagaments a la Generalitat, està disposat a explicar més enllà de les fronteres catalanes quina és l'actitud d'Espanya.
En una entrevista al canal internacional de la CNN de Nova York, el president Mas ha denunciat el dèficit fiscal de 20.000 milions de dòlars anuals que suporta Catalunya i ha reivindicat que, com altres territoris del sud d'Europa, Catalunya està fent bé la feina per superar la situació crítica, malgrat les quasi nul·les inversions que li destina Madrid.
Ja ha advertit en diverses ocasions que, davant la centrifugació del dèficit que fa Madrid cap a les
comunitats autònomes i els impagaments a la Generalitat, està disposat a explicar més enllà de les fronteres catalanes quina és l'actitud d'Espanya.
Sol·licitant rescat
25 juny 2012.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha enviat avui al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, la carta en la què sol·licita, en nom del Govern, assistència financera per a la recapitalització de les entitats financeres que ho requereixin.
Les condicions del rescat (límit, termini, interessos, etc.) es concretaran en una reunió de l'Eurogrup el 9 de juliol.
D'aquí dos setmanes sabrem on ens hem ficat. Fins el 9 de juliol, tot el que es digui seran conjectures.
S'espera que el 10 de juliol encare aguantin les entitats a 'salvar'.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha enviat avui al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, la carta en la què sol·licita, en nom del Govern, assistència financera per a la recapitalització de les entitats financeres que ho requereixin.
Les condicions del rescat (límit, termini, interessos, etc.) es concretaran en una reunió de l'Eurogrup el 9 de juliol.
D'aquí dos setmanes sabrem on ens hem ficat. Fins el 9 de juliol, tot el que es digui seran conjectures.
S'espera que el 10 de juliol encare aguantin les entitats a 'salvar'.
Per viatges no serà
24 juny 2012.
El president Rajoy ha tingut una setmana moguda.
El dilluns anava a Mèxic per participar en la seva primera reunió dels G-20, molt content pels resultats de la votació grega, però els mercats no els van entendre en el mateix sentit. La prima de risc espanyola va pujar als 600 punts i la borsa va baixar.
El dimarts va aconseguir fer-se una foto amb Obama, Merkel, Hollande, Monti i Cameron.
El dimecres va anar a Brasil, a la cimera de desenvolupament sostenible Rio+20.
Després va anar a Roma per reunir-se amb la Merkel, Hollande, i Monti, més tranquil, ja amb la prima de risc més baixa. Van acordar dedicar 130.000 milions d'euros per impulsar el creixement europeu, sense concretar res com és norma i, altre foto.
El resultat d'aquesta setmana de viatges de Rajoy es veurà en la cimera de Brussel·les, el 28 i 29 d'aquest mes.
Veurem, primer, què passarà en aquests tres dies que falten.
El president Rajoy ha tingut una setmana moguda.
El dilluns anava a Mèxic per participar en la seva primera reunió dels G-20, molt content pels resultats de la votació grega, però els mercats no els van entendre en el mateix sentit. La prima de risc espanyola va pujar als 600 punts i la borsa va baixar.
El dimarts va aconseguir fer-se una foto amb Obama, Merkel, Hollande, Monti i Cameron.
El dimecres va anar a Brasil, a la cimera de desenvolupament sostenible Rio+20.
Després va anar a Roma per reunir-se amb la Merkel, Hollande, i Monti, més tranquil, ja amb la prima de risc més baixa. Van acordar dedicar 130.000 milions d'euros per impulsar el creixement europeu, sense concretar res com és norma i, altre foto.
El resultat d'aquesta setmana de viatges de Rajoy es veurà en la cimera de Brussel·les, el 28 i 29 d'aquest mes.
Veurem, primer, què passarà en aquests tres dies que falten.
A ballar
23 juny 2012.
Això s'encomana!
Això s'encomana!
Pajaritos a bailar, pajaritos a bailar, la la la lá!
Ja ballem, ja! i de capoll!
Per on anem?
23 juny 2012.
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha defensat que el fons de rescat s'apliqui directament a les entitats bancaries, sense passar pels estats, perquè l'ajuda no computi com a deute, tal com vol Espanya.
Però la cancellera alemanya, Angela Merkel, diu que no, que l'estat és qui té que administrar els rescats a les entitats.
I l'Eurogrup exigeix a Espanya a formalitzar la petició de rescat europeu per re-capitalitzar la banca 'd'aquí a dilluns', sense més dilacions ni endarreriments.
No es d'estranyar que aquí no sapiguem per on anem... A la cabina europea dels germans Marx tampoc s'aclareixen.
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha defensat que el fons de rescat s'apliqui directament a les entitats bancaries, sense passar pels estats, perquè l'ajuda no computi com a deute, tal com vol Espanya.
Però la cancellera alemanya, Angela Merkel, diu que no, que l'estat és qui té que administrar els rescats a les entitats.
I l'Eurogrup exigeix a Espanya a formalitzar la petició de rescat europeu per re-capitalitzar la banca 'd'aquí a dilluns', sense més dilacions ni endarreriments.
No es d'estranyar que aquí no sapiguem per on anem... A la cabina europea dels germans Marx tampoc s'aclareixen.
Consultors de fiar
22 juny 2012.
S'han donat a conèixer els resultats dels informes de les consultores Oliver Wyman i Roland sobre les necessitats de capital addicional (forats) de la banca espanyola, que aquestes assesories xifren entre 51.000 i 62.000 milions €.
Com han pogut 'desaparèixer' tants diners? Però no hi ha cap problema.
Si l'Eurogrup no ens deixa quartos, paguem cada espanyol uns 1.500 euros (per cap, no per família) i problema solucionat, fins que els taurons els tornin a robar.
Les entitats que més necessitats de capital tindran seran les quatre amb participació pública (Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia i Banco de Valencia). Les tres més grans (CaixaBank, BBVA i Santander) diuen no requeriran capital.
Al setembre està previst que es doni a conèixer la segona auditoria, aquesta banc per banc, prevista pel govern espanyol.
S'han donat a conèixer els resultats dels informes de les consultores Oliver Wyman i Roland sobre les necessitats de capital addicional (forats) de la banca espanyola, que aquestes assesories xifren entre 51.000 i 62.000 milions €.
Com han pogut 'desaparèixer' tants diners? Però no hi ha cap problema.
Si l'Eurogrup no ens deixa quartos, paguem cada espanyol uns 1.500 euros (per cap, no per família) i problema solucionat, fins que els taurons els tornin a robar.
Les entitats que més necessitats de capital tindran seran les quatre amb participació pública (Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia i Banco de Valencia). Les tres més grans (CaixaBank, BBVA i Santander) diuen no requeriran capital.
Al setembre està previst que es doni a conèixer la segona auditoria, aquesta banc per banc, prevista pel govern espanyol.
Castellers a N.Y.
22 juny 2012.
Els Castellers de Vilafranca van conquerir Manhattan. La colla castellera va aterrar a Nova York dimarts i s'estarà fins diumenge, coincidint amb la visita oficial que el president de la Generalitat, Artur Mas, està fent als EUA.
150 camises verdes van actuar a la vintena planta del Rooftop 230 Fifth Avenue, de Manhattan, davant del mític Empire State Building. Van descarregar la torre de 7 i el 5 de 7 i van rubricar amb un excel·lent 4 de 8.
Els verds han fet dues actuacions més a la ciutat: una a Battery Park i una altra a Central Park, enmig d'una gran expectació.
divendres, 22 de juny del 2012
Moral? Mo... què?
21 juny 2012.
El fins ara president del Consejo General del Poder Judicial i del Tribunal Supremo, Carlos Dívar, ha presentat aquest matí la dimissió amb 'el convenciment que era el millor per a la societat i la justícia'.
Però no ha fet menció a les raons que l'han portat a prendre la decisió: Les enraonies i especulacions morboses contra ell per haver carregat a l'erari públic 32 viatges, a Marbella i a altres llocs d'Espanya, sense voler explicar las 'circumstàncies'.
El fins ara president del Consejo General del Poder Judicial i del Tribunal Supremo, Carlos Dívar, ha presentat aquest matí la dimissió amb 'el convenciment que era el millor per a la societat i la justícia'.
Però no ha fet menció a les raons que l'han portat a prendre la decisió: Les enraonies i especulacions morboses contra ell per haver carregat a l'erari públic 32 viatges, a Marbella i a altres llocs d'Espanya, sense voler explicar las 'circumstàncies'.
SORTU sí
21 juny 2012.
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit corregir una altra vegada el Tribunal Suprem i legalitzar el partit polític 'Sortu'.
Els conservadors estan que trinen. (Conservador o de 'dretes', eufemisme: de 'centre-dreta': Persona amb mitjans econòmics notables, que té una bona posició, que viu la mar de bé i que
té por de que vingui 'algú' fent 'invents' i perdi quelcom de la 'seva' qualitat de vida).
La presidenta regional, Esperanza Aguirre, ha qualificat aquesta legalització com una vergonya". El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha mostrat la "discrepància" del Govern amb la decisió del TC i ha lamentat que la posició de l'alt tribunal no hagi estat la mateixa que
l'adoptada pel Suprem, o sigui que la formació "seguís sent il·legal".
Això de que el PP no 'domini' al TC és superior a les seves forçes.
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit corregir una altra vegada el Tribunal Suprem i legalitzar el partit polític 'Sortu'.
Els conservadors estan que trinen. (Conservador o de 'dretes', eufemisme: de 'centre-dreta': Persona amb mitjans econòmics notables, que té una bona posició, que viu la mar de bé i que
té por de que vingui 'algú' fent 'invents' i perdi quelcom de la 'seva' qualitat de vida).
La presidenta regional, Esperanza Aguirre, ha qualificat aquesta legalització com una vergonya". El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha mostrat la "discrepància" del Govern amb la decisió del TC i ha lamentat que la posició de l'alt tribunal no hagi estat la mateixa que
l'adoptada pel Suprem, o sigui que la formació "seguís sent il·legal".
Això de que el PP no 'domini' al TC és superior a les seves forçes.
Nou govern grec
20 juny 2010.
Grècia ja té govern.
El líder del partit conservador Nueva Democracia (ND), Andonis Samarás, ha jurat avui el càrrec de primer ministre de Grècia, davant el President grec, Karolos Papaulias.
En les pròximes hores s'espera conèixer la llista de ministres d'un govern en el què també participaran el partit socialdemòcrata Pasok i el de centre-esquerra Dimar .
Veurem com segueix ara la situació. El nou govern accepta en principi l'euro, però té la intenció de demanar un reajust de les seves obligacions amb Europa i Europa ja ha anunciat que 'va a ser quer no'.
Grècia ja té govern.
El líder del partit conservador Nueva Democracia (ND), Andonis Samarás, ha jurat avui el càrrec de primer ministre de Grècia, davant el President grec, Karolos Papaulias.
En les pròximes hores s'espera conèixer la llista de ministres d'un govern en el què també participaran el partit socialdemòcrata Pasok i el de centre-esquerra Dimar .
Veurem com segueix ara la situació. El nou govern accepta en principi l'euro, però té la intenció de demanar un reajust de les seves obligacions amb Europa i Europa ja ha anunciat que 'va a ser quer no'.
Més confiança!
20 juny 2012.
(No sé ben bé per què comento sobre aquest tema, que ja fa una 'mica' de oloreta).
El ministre d'Hisenda Montoro ha afirmat avui, durant la sessió de control al govern en el ple del Congrés dels Diputats, que Espanya està 'avui en millors condicions' per fer front a la crisi econòmica (ah! però no diu en què es basa) i que el país 'no necessita un rescat sempre que
es facin reformes estructurals'. (Senyor meu, per fer reformes estructurals, com 'tapar' els furats bancaris, es necessita primer un rescat de molts diners. Sí, ja sé que no existeix cap rescat).
I Montoro reclama a l'oposició 'responsabilitat' en les seves declaracions per transmetre 'confiança' als ciutadans.
El fotut del cas és que no es l'oposició la que té que transmetre 'confiança'. És el govern.
I el que passa és que amb el llibret del primer capítol del primer curs de Psicologia, no n'hi ha prou per guanyar-se al personal. La gent ja sap missa. I els mercats, més.
Falten accions, sobren paraules i paripés patètics.
(No sé ben bé per què comento sobre aquest tema, que ja fa una 'mica' de oloreta).
El ministre d'Hisenda Montoro ha afirmat avui, durant la sessió de control al govern en el ple del Congrés dels Diputats, que Espanya està 'avui en millors condicions' per fer front a la crisi econòmica (ah! però no diu en què es basa) i que el país 'no necessita un rescat sempre que
es facin reformes estructurals'. (Senyor meu, per fer reformes estructurals, com 'tapar' els furats bancaris, es necessita primer un rescat de molts diners. Sí, ja sé que no existeix cap rescat).
I Montoro reclama a l'oposició 'responsabilitat' en les seves declaracions per transmetre 'confiança' als ciutadans.
El fotut del cas és que no es l'oposició la que té que transmetre 'confiança'. És el govern.
I el que passa és que amb el llibret del primer capítol del primer curs de Psicologia, no n'hi ha prou per guanyar-se al personal. La gent ja sap missa. I els mercats, més.
Falten accions, sobren paraules i paripés patètics.
Egipte militar
18 juny 2012.
A Egipte, la transició cap a la democràcia està força complicada.
Després de la segona volta de les eleccions presidencials celebrades aquest cap de setmana, el
candidat islamista del partit Germans Musulmans, Mohammad Mursi, s'atribueix la victòria, però el mateix fa el seu rival, el general retirat Ahmed Xafiq, últim primer ministre del deposat president Hosni Mubàrak.
Els resultats oficials no es coneixeran fins d'aquí tres dies.
La Junta Militar que ara dirigeix el país, substituint a la Cambra baixa del Parlament dissolta la setmana passada, s'atribueix el poder legislatiu. Això significa que, sigui qui sigui el
guanyador de les presidencials, el poder essencial seguirà en mans dels militars.
Els Germans Musulmans i el moviment revolucionari que va enderrocar Mubàrak al febrer 2011, consideren que les noves disposicions de la Junta Militar equivalen a un cop d'Estat.
A Egipte, la transició cap a la democràcia està força complicada.
Després de la segona volta de les eleccions presidencials celebrades aquest cap de setmana, el
candidat islamista del partit Germans Musulmans, Mohammad Mursi, s'atribueix la victòria, però el mateix fa el seu rival, el general retirat Ahmed Xafiq, últim primer ministre del deposat president Hosni Mubàrak.
Els resultats oficials no es coneixeran fins d'aquí tres dies.
La Junta Militar que ara dirigeix el país, substituint a la Cambra baixa del Parlament dissolta la setmana passada, s'atribueix el poder legislatiu. Això significa que, sigui qui sigui el
guanyador de les presidencials, el poder essencial seguirà en mans dels militars.
Els Germans Musulmans i el moviment revolucionari que va enderrocar Mubàrak al febrer 2011, consideren que les noves disposicions de la Junta Militar equivalen a un cop d'Estat.
Majoria socialista
18 juny 2012.
François Hollande podrà governar a plaer amb la primera majoria absoluta que aconsegueix el Partit Socialista a França des de l'any 1981 amb François Mitterrand.
Els 314 dels 577 escons de la Cambra obtinguts a la segona volta de les legislatives deslliuren el president de la dependència, tant dels ecologistes com de l'extrema esquerra.
Amb majoria absoluta, Hollande no tindrà problemes per aplicar les seves receptes anticrisi (si a la Merkel li semblen bé).
On pot tenir problemes serà en la seva vida privada. La mare dels seus fills, Ségolène Royal, s'ha quedat sense escó al parlament en un duel amb un socialista dissident, diuen que recolzat per l'actual parella d'Hollande (primera dama?).
Grècia vota Euro
17 juny 2012.
Les eleccions parlamentàries a Grècia les ha guanyat el partit conservador Nova Democràcia (ND), liderat per Andonis Samaràs, amb prop del 30% dels vots. Tot i no obtenir la majoria absoluta, podrà governar amb els socialistes del Pasok, liderat per Venizelos, 12% dels vots, partit també favorable al pla de rescat financer firmat amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, a canvi d'un dur programa d'austeritat.
El partit Syriza, la coalició d'esquerra radical liderada per Alexis Tsipras, ha aconseguit un 26 % dels vots i es manté al marge. La pressió internacional exigeix a Grècia que formi ràpidament un govern i així pugui rebre el segon rescat econòmic, uns 130mM €.
La UE deixa entreveure possibles concessions però en cap cas la renegociació completa del rescat.
De res li ha servit a Espanya que Grècia hagi definit la seva posició.
Els mercats de valors continuen desconfiant de l'actual situació d'incertesa europea. I la prima de risc del deute espanyol ha pujat altre cop per sobre dels 7% d'interès, una xifra no assumible.
En Rajoy avui no podrà anar al futbol!
Les eleccions parlamentàries a Grècia les ha guanyat el partit conservador Nova Democràcia (ND), liderat per Andonis Samaràs, amb prop del 30% dels vots. Tot i no obtenir la majoria absoluta, podrà governar amb els socialistes del Pasok, liderat per Venizelos, 12% dels vots, partit també favorable al pla de rescat financer firmat amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, a canvi d'un dur programa d'austeritat.
El partit Syriza, la coalició d'esquerra radical liderada per Alexis Tsipras, ha aconseguit un 26 % dels vots i es manté al marge. La pressió internacional exigeix a Grècia que formi ràpidament un govern i així pugui rebre el segon rescat econòmic, uns 130mM €.
La UE deixa entreveure possibles concessions però en cap cas la renegociació completa del rescat.
De res li ha servit a Espanya que Grècia hagi definit la seva posició.
Els mercats de valors continuen desconfiant de l'actual situació d'incertesa europea. I la prima de risc del deute espanyol ha pujat altre cop per sobre dels 7% d'interès, una xifra no assumible.
En Rajoy avui no podrà anar al futbol!
Consells mutus
17 juny 2012.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que per ara no pensa aplicar les reformes que recomana el FMI d'apujar l'IVA i retallar els sous dels funcionaris.
Diu que Europa 'necessita més integració política, fiscal i bancària, i ha de transmetre un missatge al món que l'euro és un projecte irreversible, perquè, si no, es generen dubtes entre els inversors'.
Europa dóna consells a Rajoy i Rajoy dóna consells a Europa.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que per ara no pensa aplicar les reformes que recomana el FMI d'apujar l'IVA i retallar els sous dels funcionaris.
Diu que Europa 'necessita més integració política, fiscal i bancària, i ha de transmetre un missatge al món que l'euro és un projecte irreversible, perquè, si no, es generen dubtes entre els inversors'.
Europa dóna consells a Rajoy i Rajoy dóna consells a Europa.
Divar, el 4r
16 juny 2012.
Carlos Dívar, president del Consejo General del Poder Judicial, considera que la petició de dimissió que li van fer fa dos dies la majoria de vocals de l'òrgan judicial respon a una campanya organitzada per una guerra de poder. Insisteix en la seva innocència: 'No tinc la menor
consciència d'haver comès cap infracció'.
(Hi ha gent que es considera tant superior als demés que es creuen que la moral també la dicten ells).
Doncs, si esperava a dimitir després de fer-se la foto amb el Rei en l'acte del bicentenari de la Institució, es quedarà amb un pam de nas. El Rei evita la imatge amb el president del Tribunal Supremo viatjant a Yeda, on expressarà les condolences a la família Reial Saudita per la mort del príncep hereu.
A la celebració del bicentenari hi anirà el príncep Felipe. A veure si es deixa fotografiar.
Carlos Dívar, president del Consejo General del Poder Judicial, considera que la petició de dimissió que li van fer fa dos dies la majoria de vocals de l'òrgan judicial respon a una campanya organitzada per una guerra de poder. Insisteix en la seva innocència: 'No tinc la menor
consciència d'haver comès cap infracció'.
(Hi ha gent que es considera tant superior als demés que es creuen que la moral també la dicten ells).
Doncs, si esperava a dimitir després de fer-se la foto amb el Rei en l'acte del bicentenari de la Institució, es quedarà amb un pam de nas. El Rei evita la imatge amb el president del Tribunal Supremo viatjant a Yeda, on expressarà les condolences a la família Reial Saudita per la mort del príncep hereu.
A la celebració del bicentenari hi anirà el príncep Felipe. A veure si es deixa fotografiar.
Rescat? Quin rescat?
16 juny 2012.
Si no es pronuncia la paraula 'rescat', el 'rescat' no existeix. (Mariano Rajoy, juny 2012).
Si no es pronuncia la paraula 'crisi', la 'crisi' no existeix. (José Luis R. Zapatero, juny 2008).
I així anem.
Preparem-nos a afrontar una setmana que definirà les possibilitats econòmiques, europees i nostres, de benestar en l'avenir.
Si no es pronuncia la paraula 'rescat', el 'rescat' no existeix. (Mariano Rajoy, juny 2012).
Si no es pronuncia la paraula 'crisi', la 'crisi' no existeix. (José Luis R. Zapatero, juny 2008).
I així anem.
Preparem-nos a afrontar una setmana que definirà les possibilitats econòmiques, europees i nostres, de benestar en l'avenir.
dimecres, 20 de juny del 2012
I dura... i dura...
19 juny 2012.
Ángel María Villar Llona (Bilbao, 1950) es president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) des de 1988, o sigui, des de fa 24 anys, i ara renova per sisè cop, per 4 anys més.
¿Com és que no hi han altres candidats? Doncs... no, no n'hi han.
¿Com és possible que una entitat que mou tants milions (rep un percentatge de les quinielas), tingui, durant 24 anys, el mateix president i quasi mateixa junta directiva, malgrat les controvèrsies que s'han plantejat, els judicis pendents de resolució per irregularitats econòmiques i les greus deficiències de control i de gestió de subvencions denunciades?
Doncs... sí, és possible. Estem a Espanya.
Se sent una olor com la del Palau de la Música però més forta.
Però que ningú es pensi que 'tot' el futbol de primera línia es mou sota una màfia. No, no és veritat. Les màfies no estan tant ben 'organitzades' com la RFEF. Per cert! heu pagat el Plus?
I no es veritat, no, que, com el cas Bankia, el govern 'calli i atorgui'.
Recordo a aquell que parlava de 'chupópteros'. Ara ja no diu res.
Ángel María Villar Llona (Bilbao, 1950) es president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) des de 1988, o sigui, des de fa 24 anys, i ara renova per sisè cop, per 4 anys més.
¿Com és que no hi han altres candidats? Doncs... no, no n'hi han.
¿Com és possible que una entitat que mou tants milions (rep un percentatge de les quinielas), tingui, durant 24 anys, el mateix president i quasi mateixa junta directiva, malgrat les controvèrsies que s'han plantejat, els judicis pendents de resolució per irregularitats econòmiques i les greus deficiències de control i de gestió de subvencions denunciades?
Doncs... sí, és possible. Estem a Espanya.
Se sent una olor com la del Palau de la Música però més forta.
Però que ningú es pensi que 'tot' el futbol de primera línia es mou sota una màfia. No, no és veritat. Les màfies no estan tant ben 'organitzades' com la RFEF. Per cert! heu pagat el Plus?
I no es veritat, no, que, com el cas Bankia, el govern 'calli i atorgui'.
Recordo a aquell que parlava de 'chupópteros'. Ara ja no diu res.
dissabte, 16 de juny del 2012
Coalicions forçades
15 juny 2012.
El vicepresident primer del Gobierno de Navarra, i líder del Partido Socialista Navarro (PSN), Roberto Jiménez, va fer públic, fa dos dies, que no veia clares els comptes del govern foral i detectava un 'forat' per sobre dels 132M € que demanava gestionar el conseller d'Hisenda, quan feia pocs dies ja s'havia ajustat un dèficit de 52M €.
Jiménez va dir que en diferents departaments s'arrossega des de fa anys un dèficit pressupostari estructural que s'ha anat sortejant com s'ha pogut, i que es té que concretar. Aquesta nit, la presidenta del govern navarrès, Yolanda Barcina, ha destituït a Jiménez per 'deslleial' i pel fet que el vicepresident 'presumia d'aturar el Govern quan ell ho considerava oportú' i prenia 'decisions canviants' (?).
Dos consellers del PSN han dimitit al conèixer la decisió.
Les direccions d'Unión Pueblo Navarro (UPN) i del PSN es reuniran previsiblement aquesta tarda per abordar la feble situació en què ha quedat el Govern foral després de la decisió de la
presidenta, que ha representat la ruptura de la coalició de Govern.
El vicepresident primer del Gobierno de Navarra, i líder del Partido Socialista Navarro (PSN), Roberto Jiménez, va fer públic, fa dos dies, que no veia clares els comptes del govern foral i detectava un 'forat' per sobre dels 132M € que demanava gestionar el conseller d'Hisenda, quan feia pocs dies ja s'havia ajustat un dèficit de 52M €.
Jiménez va dir que en diferents departaments s'arrossega des de fa anys un dèficit pressupostari estructural que s'ha anat sortejant com s'ha pogut, i que es té que concretar. Aquesta nit, la presidenta del govern navarrès, Yolanda Barcina, ha destituït a Jiménez per 'deslleial' i pel fet que el vicepresident 'presumia d'aturar el Govern quan ell ho considerava oportú' i prenia 'decisions canviants' (?).
Dos consellers del PSN han dimitit al conèixer la decisió.
Les direccions d'Unión Pueblo Navarro (UPN) i del PSN es reuniran previsiblement aquesta tarda per abordar la feble situació en què ha quedat el Govern foral després de la decisió de la
presidenta, que ha representat la ruptura de la coalició de Govern.
Prima al 7
14 juny 2012.
Avui la prima de risc espanyola, el bo a 10 anys, arriba a altre rècord històric al tenir que oferir, en el mercat secundari, una rendibilitat del 7%, xifra que es considera insostenible i una inequívoca senyal de necessitat de rescat exterior.
Potser per evitar aquest límit psicològic del 7%, s'han reunit al migdia el president de govern, la vicepresidenta i els ministres d'Economia i d'Hisenda, en un qualificat ' gabinet de crisi', al final del qual Guindos ha fet unes declaracions assegurant que el govern té una 'ruta' a seguir i que sap quines mesures prendre.
Per lo vist, no ha convençut a ningú.
Avui la prima de risc espanyola, el bo a 10 anys, arriba a altre rècord històric al tenir que oferir, en el mercat secundari, una rendibilitat del 7%, xifra que es considera insostenible i una inequívoca senyal de necessitat de rescat exterior.
Potser per evitar aquest límit psicològic del 7%, s'han reunit al migdia el president de govern, la vicepresidenta i els ministres d'Economia i d'Hisenda, en un qualificat ' gabinet de crisi', al final del qual Guindos ha fet unes declaracions assegurant que el govern té una 'ruta' a seguir i que sap quines mesures prendre.
Per lo vist, no ha convençut a ningú.
Oposició llunyana
14 juny 2012.
El Partit Popular s'ha enfadat amb les declaracions que fa el comissari europeu Joaquín Almunia (socialista, ex-ministre de Felipe González), que ha facilitat detalls de les condicions del rescat europeu, cosa que el govern no ha fet, i ha recomanat tancar la Caixa intervinguda que no ofereix-hi possibilitats de sobreviure, en lloc de recapitalitzar-la.
Un portaveu adjunt del PP al Congrés i un eurodiputat del PP reclamen la 'dimissió' d'Almunia, per entendre que les seves declaracions demostren una gran 'deslleialtat' vers Espanya i perjudiquen els interessos dels espanyols.
És veritat! Es calla, no s'explica res, i així no es perjudica a ningú.
El Partit Popular s'ha enfadat amb les declaracions que fa el comissari europeu Joaquín Almunia (socialista, ex-ministre de Felipe González), que ha facilitat detalls de les condicions del rescat europeu, cosa que el govern no ha fet, i ha recomanat tancar la Caixa intervinguda que no ofereix-hi possibilitats de sobreviure, en lloc de recapitalitzar-la.
Un portaveu adjunt del PP al Congrés i un eurodiputat del PP reclamen la 'dimissió' d'Almunia, per entendre que les seves declaracions demostren una gran 'deslleialtat' vers Espanya i perjudiquen els interessos dels espanyols.
És veritat! Es calla, no s'explica res, i així no es perjudica a ningú.
Ara toca Recursos
13 juny 2012.
Lo del pacte fiscal català s'està refredant, un cop s'ha comprovat que cada partit vol una cosa diferent dels altres. Molt difícil coincidir.
Ara la Generalitat s'entretè en presentar recursos al Tribunal Constitucional (TC) i disputar-se competències amb Madrit.
S'ha decidit recórrer al TC el decret d'Educació que va aprovar el govern espanyol perquè considera que envaeix competències fixades per l'Estatut. Dos articles vulneren la Constitució i quatre més no respecten les competències de la Generalitat.
Però el govern no recorrerà per l'increment de la ràtio d'alumnes per aula. PSC, ERC i ICV-EUiA es plantegen demanar al Parlament que es recorri aquest tema, que consideren essencial. També es va recórrer el reial decret llei de mesures urgents sobre Sanitat, algunes contraries a la
Constitució i que envaeixen atribucions catalanes.
El Govern seguirà endavant amb l'aplicació de l'euro per recepta i es començarà a cobrar el 23 de juny, malgrat l'amenaça que l'executiu espanyol porti al TC aquesta mesura per invasió de competències.
Lo del pacte fiscal català s'està refredant, un cop s'ha comprovat que cada partit vol una cosa diferent dels altres. Molt difícil coincidir.
Ara la Generalitat s'entretè en presentar recursos al Tribunal Constitucional (TC) i disputar-se competències amb Madrit.
S'ha decidit recórrer al TC el decret d'Educació que va aprovar el govern espanyol perquè considera que envaeix competències fixades per l'Estatut. Dos articles vulneren la Constitució i quatre més no respecten les competències de la Generalitat.
Però el govern no recorrerà per l'increment de la ràtio d'alumnes per aula. PSC, ERC i ICV-EUiA es plantegen demanar al Parlament que es recorri aquest tema, que consideren essencial. També es va recórrer el reial decret llei de mesures urgents sobre Sanitat, algunes contraries a la
Constitució i que envaeixen atribucions catalanes.
El Govern seguirà endavant amb l'aplicació de l'euro per recepta i es començarà a cobrar el 23 de juny, malgrat l'amenaça que l'executiu espanyol porti al TC aquesta mesura per invasió de competències.
Rescat fantasma
12 juny 2012.
Continuem sense saber res de les condicions del rescat de 100mM€ que ens farà l'Eurogrup (si la cosa no es torça, que ja tot pot passar).
El Govern fa veure que no les sap, però és impossible que es subscrigui un crèdit de tanta envergadura sense concretar pèls i senyals.
El Govern calla quan no li convé comunicar una dada desfavorable, per exemple, l'afer Bankia.
A Europa sí que saben la lletra petita, i la van deixant anar. Així anem coneixent els 'petits detalls' que Rajoy-Guindos ens amaguen. Queda clar que el prestam es fa a l'Estat i no als bancs, com es volia que s'entengués.
Els bancs no són garants; ho som tots els espanyols. Cada ciutadà compromet, a la força, més de 2.000 € per tornar el crèdit si no ho fan quan toqui les entitats beneficiaries.
Es diu que l'interès a pagar serà entre 3 i 4% i que el FROB té que cobrar als bancs per anar bé, més d'un 8%. ¿A quant té que cobrar els interessos una entitat per cobrir un rèdit tant alt?
I també diuen que tindrem 'homes de negre' europeus a manta.
Queda clar que la transparència, per ara, no toca.
Continuem sense saber res de les condicions del rescat de 100mM€ que ens farà l'Eurogrup (si la cosa no es torça, que ja tot pot passar).
El Govern fa veure que no les sap, però és impossible que es subscrigui un crèdit de tanta envergadura sense concretar pèls i senyals.
El Govern calla quan no li convé comunicar una dada desfavorable, per exemple, l'afer Bankia.
A Europa sí que saben la lletra petita, i la van deixant anar. Així anem coneixent els 'petits detalls' que Rajoy-Guindos ens amaguen. Queda clar que el prestam es fa a l'Estat i no als bancs, com es volia que s'entengués.
Els bancs no són garants; ho som tots els espanyols. Cada ciutadà compromet, a la força, més de 2.000 € per tornar el crèdit si no ho fan quan toqui les entitats beneficiaries.
Es diu que l'interès a pagar serà entre 3 i 4% i que el FROB té que cobrar als bancs per anar bé, més d'un 8%. ¿A quant té que cobrar els interessos una entitat per cobrir un rèdit tant alt?
I també diuen que tindrem 'homes de negre' europeus a manta.
Queda clar que la transparència, per ara, no toca.
Banc d'Espanya-PP
11 juny 2012.
El nou governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde de Castro (67 anyets, recomanat del ministre d'Economia Guindos), ha promès (no jurat) el càrrec davant el rei Joan Carles i el president del Govern.
Substitueix a Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que ha exercit com a governador els últims sis anys.
Al felicitar el Rei a Linde li ha comentat 'En què momento' i en Linde li ha contestat que 'aquí estamos, a ver què pasa'.
El cap de l'Estat ha donat l'enhorabona al ministre d'Economia, Guindos, i a Rajoy pel resultat de les negociacions amb la UE sobre el finançament de la banca espanyola.
Els hi deuria donar l'enhorabona amb ironia, dic jo.
El nou governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde de Castro (67 anyets, recomanat del ministre d'Economia Guindos), ha promès (no jurat) el càrrec davant el rei Joan Carles i el president del Govern.
Substitueix a Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que ha exercit com a governador els últims sis anys.
Al felicitar el Rei a Linde li ha comentat 'En què momento' i en Linde li ha contestat que 'aquí estamos, a ver què pasa'.
El cap de l'Estat ha donat l'enhorabona al ministre d'Economia, Guindos, i a Rajoy pel resultat de les negociacions amb la UE sobre el finançament de la banca espanyola.
Els hi deuria donar l'enhorabona amb ironia, dic jo.
Gol!
11 Juny 2012.
Malgrat que tot estava arreglat (i per celebrar-ho en Rajoy se'n va anar al futbol), avui dilluns la prima de risc està igual o pitjor que divendres i la borsa de valors continua baixant.
Els mercats no 'traguen' (malgrat les cuñas publicitaries que continua fent la Cospedal).
divendres, 15 de juny del 2012
Rescat sense detalls
9 juny 2012.
Per fi, l'eurozona ens ha col·locat el rescat (també anomenat, segons les ideologies, prestam, ajuda, crèdit, o el nom que el govern vulgui), de fins a 100.000.000.000 d'euros, que es destinaran a reestructurar bancs, millor dit, a 'taponar' els furats de les caixes regionals, a través del FROB que administra el ministeri d'Hisenda.
A la llista de rescats de la Unió Europea (Grècia, maig 2010, 110mM€; Irlanda, novembre 2010, 85mM€; Portugal, maig 2011, 78mM€; i altre cop Grècia, juliol 2011, 130mM€ més 100mM€ de quita), s'afegeix ara Espanya, amb 100mM€, xifra a concretar.
Però hi ha una diferència. A Grècia, Irlanda i Portugal les han intervingut. A Espanya, diuen que no. 'Espanya es diferent', però... veurem quan es coneguin les condicions... (si ens les donen a conèixer).
De moment, els intervinguts ja es queixen de la discriminació.
Per fi, l'eurozona ens ha col·locat el rescat (també anomenat, segons les ideologies, prestam, ajuda, crèdit, o el nom que el govern vulgui), de fins a 100.000.000.000 d'euros, que es destinaran a reestructurar bancs, millor dit, a 'taponar' els furats de les caixes regionals, a través del FROB que administra el ministeri d'Hisenda.
A la llista de rescats de la Unió Europea (Grècia, maig 2010, 110mM€; Irlanda, novembre 2010, 85mM€; Portugal, maig 2011, 78mM€; i altre cop Grècia, juliol 2011, 130mM€ més 100mM€ de quita), s'afegeix ara Espanya, amb 100mM€, xifra a concretar.
Però hi ha una diferència. A Grècia, Irlanda i Portugal les han intervingut. A Espanya, diuen que no. 'Espanya es diferent', però... veurem quan es coneguin les condicions... (si ens les donen a conèixer).
De moment, els intervinguts ja es queixen de la discriminació.
Propaganda en directe
9 juny 2012.
La comunicació-transmissió oficial d'optimisme de que 'todo va bien', que a diari fa el govern pels mitjans de comunicació, li ha tocat avui a la secretària general del PP i també presidenta de Castella-la Manxa, señora Cospedal, que assegurava tota seria que 'no hi ha incertesa sobre l'economia espanyola' i que Espanya 'té la solidesa suficient per aguantar la situació actual i sortir
airosa dels moments en què ens trobem' i que així pensen Fons Monetari
Internacional (FMI), la Unió Europea i el Govern d'Obama.
Dir que no hi ha 'incertesa' en l'economia espanyola té gràcia, perquè tothom sap com està.
Però el govern va seguint la tàctica d'anar enganyant al personal i canviant el nom de les coses.
La comunicació-transmissió oficial d'optimisme de que 'todo va bien', que a diari fa el govern pels mitjans de comunicació, li ha tocat avui a la secretària general del PP i també presidenta de Castella-la Manxa, señora Cospedal, que assegurava tota seria que 'no hi ha incertesa sobre l'economia espanyola' i que Espanya 'té la solidesa suficient per aguantar la situació actual i sortir
airosa dels moments en què ens trobem' i que així pensen Fons Monetari
Internacional (FMI), la Unió Europea i el Govern d'Obama.
Dir que no hi ha 'incertesa' en l'economia espanyola té gràcia, perquè tothom sap com està.
Però el govern va seguint la tàctica d'anar enganyant al personal i canviant el nom de les coses.
Vuit anys i segueix
8 juny 2012.
Sembla mentida que, després de més de vuit anys, el diari espanyol 'El Mundo' segueixi oferint en primera plana 'notícies' amb relació a l'atemptat de l'11-M a Madrid.
Sembla mentida que, després de més de vuit anys, el diari espanyol 'El Mundo' segueixi oferint en primera plana 'notícies' amb relació a l'atemptat de l'11-M a Madrid.
Federico Jiménez Losantos continua amb la seva teoria. Ara ressalta altre recurs dels defensors de l'únic acusat contra la decisió de no admetre a tràmit una querella contra dues testimonis protegides i demana que s'enjudicii als jutges del cas, per ocultació de dades.
Segur que en J.L. es troba reconfortat mantenint les seves conviccions i a més, 'nodrint' a
una fidel clientela.
una fidel clientela.
RESCAT parcial
7 juny 2012.
Anem malament, però de moment, aconseguim sobreviure.
Per no rescatar Brussel·les a tota Espanya, que podria representar greus problemes per l'euro i
la comunitat europea, s'ha trobat la solució: Un rescat parcial, una ajuda al sistema bancari espanyol i no a l'Estat, mesura que fa uns dies no era viable (però a la cabina europea dels Marx es canvia d'opinió com de mitjons, cada dia).
Mira per on, les peticions del president Rajoy s'han atés, perquè els de la cabina s'han donat compte de que és l'unica sortida. Espanya és més complexa que les intervingudes Portugal, Irlanda o Grècia. No serveix fer el mateix.
El rescat, que no es diu rescat sinò ajuda, es farà a les entitats bancaries, que en teoria són privades, a través del compte oficial del Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB).
Ara falta saber de quina cantitat es parla i si arrivarem estalvis al dia en que auqesta xifra es
dongui a coneixer amb certa seguretat, no com ara, que cada dia canvia.
Anem malament, però de moment, aconseguim sobreviure.
Per no rescatar Brussel·les a tota Espanya, que podria representar greus problemes per l'euro i
la comunitat europea, s'ha trobat la solució: Un rescat parcial, una ajuda al sistema bancari espanyol i no a l'Estat, mesura que fa uns dies no era viable (però a la cabina europea dels Marx es canvia d'opinió com de mitjons, cada dia).
Mira per on, les peticions del president Rajoy s'han atés, perquè els de la cabina s'han donat compte de que és l'unica sortida. Espanya és més complexa que les intervingudes Portugal, Irlanda o Grècia. No serveix fer el mateix.
El rescat, que no es diu rescat sinò ajuda, es farà a les entitats bancaries, que en teoria són privades, a través del compte oficial del Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB).
Ara falta saber de quina cantitat es parla i si arrivarem estalvis al dia en que auqesta xifra es
dongui a coneixer amb certa seguretat, no com ara, que cada dia canvia.
Credibilitat zero
6 juny 2012.
El Partit Popular, gràcies a la majoria absoluta que va aconseguir fa sis mesos, governa en el Parlament, i fora d'ell amb decrets-llei, amb l'adhesió d'alguns partits afins a les seves ideologies, com CiU.
Governar a base del Boletín Oficial del Estado (BOE) és democràtic, no es pot negar, però no
genera unitat ni confiança cara als mercats i sobre tot, davant la Unió Europea.
Modificar, amb la piconadora, les estructures socials (com la sanitat i l'educació), que s'han forjat amb anys de consens entre les diferents forçes polítiques, fa sorgir la desconfiança, sobre tot quan semblen encaminades a la privatització.
I a més, ompla els Tribunals de queixes, denunciant la falta de diàleg i negociació. El PSOE va presentar ahir recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) pel decret que ha canviat el model de RTVE, anul·lant el consens per elegir la direcció.
La Generalitat presentarà un recurs davant el TC contra les retallades en matèria de sanitat, que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar fa dos dies vulneren la Constitució.
I la desconfiança creix també quan el president del Suprem està qüestionat o quan les comptes d'una entitat, com Bankia, són falsejades, i s'eviten les explicacions.
Una cosa és la majoria absoluta i altre, la credibilitat mínima.
El Partit Popular, gràcies a la majoria absoluta que va aconseguir fa sis mesos, governa en el Parlament, i fora d'ell amb decrets-llei, amb l'adhesió d'alguns partits afins a les seves ideologies, com CiU.
Governar a base del Boletín Oficial del Estado (BOE) és democràtic, no es pot negar, però no
genera unitat ni confiança cara als mercats i sobre tot, davant la Unió Europea.
Modificar, amb la piconadora, les estructures socials (com la sanitat i l'educació), que s'han forjat amb anys de consens entre les diferents forçes polítiques, fa sorgir la desconfiança, sobre tot quan semblen encaminades a la privatització.
I a més, ompla els Tribunals de queixes, denunciant la falta de diàleg i negociació. El PSOE va presentar ahir recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) pel decret que ha canviat el model de RTVE, anul·lant el consens per elegir la direcció.
La Generalitat presentarà un recurs davant el TC contra les retallades en matèria de sanitat, que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar fa dos dies vulneren la Constitució.
I la desconfiança creix també quan el president del Suprem està qüestionat o quan les comptes d'una entitat, com Bankia, són falsejades, i s'eviten les explicacions.
Una cosa és la majoria absoluta i altre, la credibilitat mínima.
SS seca
5 juny 2012.
Durant la seva compareixença davant la Comissió del Pacte de Toledo, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, ha avisat que 'en els pròxims mesos' la Seguretat Social podria tenir 'tensions importants de liquiditat' (manca de diners) a causa de desajustos en els fluxos de tresoreria relacionats amb les prestacions contributives, i que per tant, per pagar les pensions de
jubilació de juliol, no es descarta haver de recórrer al Fons de Reserva de la Seguretat Social.
Aquesta alerta 'dóna peu' a l'aplicació del retard de l'edat de jubilació que demana la Comissió Europea. El secretari d'Estat de Seguretat Social ha explicat que el Govern no és partidari d'accelerar el procés, però ha admès que és 'una discussió oberta'.
Durant la seva compareixença davant la Comissió del Pacte de Toledo, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, ha avisat que 'en els pròxims mesos' la Seguretat Social podria tenir 'tensions importants de liquiditat' (manca de diners) a causa de desajustos en els fluxos de tresoreria relacionats amb les prestacions contributives, i que per tant, per pagar les pensions de
jubilació de juliol, no es descarta haver de recórrer al Fons de Reserva de la Seguretat Social.
Aquesta alerta 'dóna peu' a l'aplicació del retard de l'edat de jubilació que demana la Comissió Europea. El secretari d'Estat de Seguretat Social ha explicat que el Govern no és partidari d'accelerar el procés, però ha admès que és 'una discussió oberta'.
Marina d'or-Vegas
5 juny 2012.
El multi-imputat president del PP a Castelló, Carlos Fabra, ha intentat 'salvar' (una mica tard) dos dels seus projectes emblemàtics de la regió: l'aeroport sense avions i la zona turística Marina d'Or-Golf i Mundo Ilusión sense turistes.
Ha ofert el complex al magnat nord-americà Adelson, pel seu 'EuroVegas'. El president de la Generalitat valenciana recolza l'idea.
Però l'empresari del mega-projecte d'oci ja li ha contestat que només estudia les ofertes de Madrid i Barcelona.
El multi-imputat president del PP a Castelló, Carlos Fabra, ha intentat 'salvar' (una mica tard) dos dels seus projectes emblemàtics de la regió: l'aeroport sense avions i la zona turística Marina d'Or-Golf i Mundo Ilusión sense turistes.
Ha ofert el complex al magnat nord-americà Adelson, pel seu 'EuroVegas'. El president de la Generalitat valenciana recolza l'idea.
Però l'empresari del mega-projecte d'oci ja li ha contestat que només estudia les ofertes de Madrid i Barcelona.
Baixa l'atur, però...
5 juny 2012.
Segons dades del ministeri d'Ocupación y Seguridad Social, el mes de maig, a Catalunya, el nombre de desocupats ha baixat en 4.789 persones, un 0,75% menys que l'abril. Però no es
considera una dada positiva, ja que al maig la baixada acostuma a ser més pronunciada.
El mercat de treball encadena així tres mesos de lleugeres caigudes en la taxa d'atur. El març passat 3.701 aturats menys, i a l'abril 2.526. El total de desocupats se situa en 631.000 persones. En el conjunt de l'estat espanyol, l'atur registra una baixada de 30.113 persones (-0,63%) quedant en 4.714.000 desocupats.
La recent reforma laboral 'encare' no dóna fruits.
Segons dades del ministeri d'Ocupación y Seguridad Social, el mes de maig, a Catalunya, el nombre de desocupats ha baixat en 4.789 persones, un 0,75% menys que l'abril. Però no es
considera una dada positiva, ja que al maig la baixada acostuma a ser més pronunciada.
El mercat de treball encadena així tres mesos de lleugeres caigudes en la taxa d'atur. El març passat 3.701 aturats menys, i a l'abril 2.526. El total de desocupats se situa en 631.000 persones. En el conjunt de l'estat espanyol, l'atur registra una baixada de 30.113 persones (-0,63%) quedant en 4.714.000 desocupats.
La recent reforma laboral 'encare' no dóna fruits.
dimarts, 5 de juny del 2012
Egipte calent
4 juny 2012.
A Egipte, creix la indignació per la 'fluixa' sentència judicial del Tribunal Penal del Caire, que condemna a cadena perpètua l'expresident Hosni Mubàrak i l'exministre de l'Interior Habib al-Adli, i absolt els seus dos fills i els seus col·laboradors.
La plaça Tahrir d'El Caire es va tornar a omplir de gom a gom a l'igual que les places centrals de la pràctica totalitat de ciutats del país, amb noves protestes i acampades populars rebutjant l'absolució judicial dels principals responsables polítics i policials de la mort de 841 egipcis
durant la revolta popular del febrer del 2011.
La segona volta dels comicis a la presidència, es celebrarà el 16 i 17 d'aquest mes, i la gent tem que si guanya el candidat Ahmed Shafiq, que va ser l'últim primer ministre del deposat Mubàrak i element de l'antic règim, acabi indultant Mubàrak.
Veurem si hi ha segona volta.
A Egipte, creix la indignació per la 'fluixa' sentència judicial del Tribunal Penal del Caire, que condemna a cadena perpètua l'expresident Hosni Mubàrak i l'exministre de l'Interior Habib al-Adli, i absolt els seus dos fills i els seus col·laboradors.
La plaça Tahrir d'El Caire es va tornar a omplir de gom a gom a l'igual que les places centrals de la pràctica totalitat de ciutats del país, amb noves protestes i acampades populars rebutjant l'absolució judicial dels principals responsables polítics i policials de la mort de 841 egipcis
durant la revolta popular del febrer del 2011.
La segona volta dels comicis a la presidència, es celebrarà el 16 i 17 d'aquest mes, i la gent tem que si guanya el candidat Ahmed Shafiq, que va ser l'últim primer ministre del deposat Mubàrak i element de l'antic règim, acabi indultant Mubàrak.
Veurem si hi ha segona volta.
...en casa del ahorcado
3 juny 2012.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy (és tan 'bo' que no hi ha dia en què no me'n recordi d'ell), ha assegurat durant la intervenció en la clausura de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, que 'España no está al borde de ningún precipicio' i ha carregat amb duresa contra els 'comentaris, alarmes i profecies' (és refereix a les crítiques) que situen Espanya al llindar de l''apocalipsis'.
Ho deu dir per tranquil·litzar-nos, si bé aconsegueix tot el contrari. El que sí es creu tothom es quan admet que 'las dificultades son muy graves', o sigui, 'lo hago muy bien pero el enemigo es muy fuerte!
I si digués que 'las dificultades me sobrepasan', encare se'l creurien més.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy (és tan 'bo' que no hi ha dia en què no me'n recordi d'ell), ha assegurat durant la intervenció en la clausura de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, que 'España no está al borde de ningún precipicio' i ha carregat amb duresa contra els 'comentaris, alarmes i profecies' (és refereix a les crítiques) que situen Espanya al llindar de l''apocalipsis'.
Ho deu dir per tranquil·litzar-nos, si bé aconsegueix tot el contrari. El que sí es creu tothom es quan admet que 'las dificultades son muy graves', o sigui, 'lo hago muy bien pero el enemigo es muy fuerte!
I si digués que 'las dificultades me sobrepasan', encare se'l creurien més.
Mut 2
2 juny 2012.
Rodrigo Rato ja ha pogut parlar.
Vint dies després de deixar la presidència de Bankia, Rato 'dispara' contra el govern i critica que el procés de recapitalització de Bankia s'efectuï 'a costa de fons públics i causant un gran perjudici als actuals accionistes' i apunta a les conseqüències 'molt negatives' que tindrà tot plegat per l'equilibri del sistema financer espanyol, que ara tindrà una cobertura per risc immobiliari per sota que la de Bankia. Hi hauran raons!
Rodrigo Rato ja ha pogut parlar.
Vint dies després de deixar la presidència de Bankia, Rato 'dispara' contra el govern i critica que el procés de recapitalització de Bankia s'efectuï 'a costa de fons públics i causant un gran perjudici als actuals accionistes' i apunta a les conseqüències 'molt negatives' que tindrà tot plegat per l'equilibri del sistema financer espanyol, que ara tindrà una cobertura per risc immobiliari per sota que la de Bankia. Hi hauran raons!
Futbol d'escapament
2 juny 2012.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha desitjat aquest divendres sort a la selecció de futbol espanyola en la pròxima Eurocopa a Polònia i Ucraïna, saludant d'un en un als jugadors.
Amb lo 'cenizo' que és, igual fa malbé l'únic que funciona a Espanya (amb l'ajuda dels jugadors
catalans, és clar!).
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha desitjat aquest divendres sort a la selecció de futbol espanyola en la pròxima Eurocopa a Polònia i Ucraïna, saludant d'un en un als jugadors.
Amb lo 'cenizo' que és, igual fa malbé l'únic que funciona a Espanya (amb l'ajuda dels jugadors
catalans, és clar!).
Paraules
1 juny 2012.
La cabina europea dels germans Marx està més embullada que de costum. Estan tots nerviosos
esperant si els grecs deixen el vaixell o si es queden i, les conseqüències que portaria el possible desembarc. Tots tenen les pertinences ben controlades perquè no els hi desaparegui res amb el tràfec.
La Comissió Europea exigeix a Espanya més ajustos pressupostaris concrets per al 2013 i el 2014 a canvi de donar-li un any més de termini per retallar el dèficit. Ja s'han donat compte de que era impossible deixar-lo a cero el 2013.
I la Merkel demana confiança en les reformes estructurals empreses (o al menys anunciades) pel govern espanyol i també en l'estabilització del sistema bancari europeu. Paraules.
Es comentava que Fons Monetari Internacional (FMI) havia començat a traçar plans de contingència per socórrer la banca espanyola en cas que el Govern sigui incapaç d'obtenir els 19.000 milions d'euros que necessita per recapitalitzar Bankia. La directora gerent del FMI,
Christine Lagarde, diu que no es veritat. Paraules.
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha criticat el Govern espanyol per la
seva actuació en la crisi de Bankia i ha demanat mecanismes creïbles per a la reestructuració i recapitalització de les entitats amb problemes.
I per altre costat, la vicepresidenta Soraya ha anat a Washington a donar explicacions i negant que busqui ajuda financera, malgrat que el seu viatge coincideix amb un dels pitjors moments per a l'economia espanyola. Ha parlat amb el el secretari del tresor dels Estats Units, Timothy Geithner que li ha dit que la UE 'podria' injectar diners del fons del rescat directament als bancs espanyols, sense la mediació dels estats, una opció no prevista actualment en el pacte d'estabilitat
financera i que 'per ara' no té el suport de la cancellera alemanya Merkel. Paraules.
La cabina europea dels germans Marx està més embullada que de costum. Estan tots nerviosos
esperant si els grecs deixen el vaixell o si es queden i, les conseqüències que portaria el possible desembarc. Tots tenen les pertinences ben controlades perquè no els hi desaparegui res amb el tràfec.
La Comissió Europea exigeix a Espanya més ajustos pressupostaris concrets per al 2013 i el 2014 a canvi de donar-li un any més de termini per retallar el dèficit. Ja s'han donat compte de que era impossible deixar-lo a cero el 2013.
I la Merkel demana confiança en les reformes estructurals empreses (o al menys anunciades) pel govern espanyol i també en l'estabilització del sistema bancari europeu. Paraules.
Es comentava que Fons Monetari Internacional (FMI) havia començat a traçar plans de contingència per socórrer la banca espanyola en cas que el Govern sigui incapaç d'obtenir els 19.000 milions d'euros que necessita per recapitalitzar Bankia. La directora gerent del FMI,
Christine Lagarde, diu que no es veritat. Paraules.
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha criticat el Govern espanyol per la
seva actuació en la crisi de Bankia i ha demanat mecanismes creïbles per a la reestructuració i recapitalització de les entitats amb problemes.
I per altre costat, la vicepresidenta Soraya ha anat a Washington a donar explicacions i negant que busqui ajuda financera, malgrat que el seu viatge coincideix amb un dels pitjors moments per a l'economia espanyola. Ha parlat amb el el secretari del tresor dels Estats Units, Timothy Geithner que li ha dit que la UE 'podria' injectar diners del fons del rescat directament als bancs espanyols, sense la mediació dels estats, una opció no prevista actualment en el pacte d'estabilitat
financera i que 'per ara' no té el suport de la cancellera alemanya Merkel. Paraules.
Mut i a la gàbia
31 maig 2012.
Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya (BE), deixarà el càrrec el 10 de juny, si bé el seu mandat s'acabava el 12 de juliol. Ja fa temps que s'assegura que el seu paper al BE és testimonial.
La compareixença ahir de Fernández Ordoñez al Senat, a la comissió que avalua els comptes de l'Estat per al 2012, va aixecar una inusual expectativa. L'encare governador va manifestar que per primera vegada l'entitat que representa havia quedat al marge de la darrera reestructuració financera i es va queixar d'haver-se convertit en el cap de turc del fracàs de les mesures impulsades per Luis de Guindos.
'Si el govern vol que estigui callat, ho faré. En un moment tan delicat s'ha d'estar al costat del govern' va dir i emparant-se en la gravetat de la situació, va aceptar que acatava les ordres de Rajoy de no parlar.
'Si el govern vol que estigui callat, ho faré. En un moment tan delicat s'ha d'estar al costat del govern' va dir i emparant-se en la gravetat de la situació, va aceptar que acatava les ordres de Rajoy de no parlar.
¿I la transparència anunciada pel cap de govern?
En un moment o altre ¿es podrà defensar el governador del BE?
Per variar: Pacte
31 maig 2012.
El 'pacte fiscal' continua donant ocupació al govern català i als grups polítics.
A la reunió d'ahir, que alguns qualifiquen com cimera, no va haver-hi cap acord entre els partits, com es preveia, ni de mínims, però sí que es va denotar un cert acostament entre CiU i el PSC. I és que els convergents afluixen, perquè no tenen ni cinc i esperen que Madrit ens faci una almoina per pagar les nòmines i no volen demostrar ara les seves 'apetències'. Més teatre. Més 'sí però no'.
L'acostament provisional de CiU i PSC deixa a part a ERC, que ha estat el principal soci de la federació en aquest camp i que ja fa dies que adverteix que s'exclourà si hi ha un pacte descafeïnat.
Els partits acorden celebrar una altra trobada multilateral abans del ple del juliol. Altre foto. Així es continuaran distraient i justificant el seu sou.
El govern català, a part de retallades i de aplaçar emergències, no ha fet altre cosa que donar versions de propostes de pactes i acords fiscals amb Madrit.
I lo que te rondaré morena.
El 'pacte fiscal' continua donant ocupació al govern català i als grups polítics.
A la reunió d'ahir, que alguns qualifiquen com cimera, no va haver-hi cap acord entre els partits, com es preveia, ni de mínims, però sí que es va denotar un cert acostament entre CiU i el PSC. I és que els convergents afluixen, perquè no tenen ni cinc i esperen que Madrit ens faci una almoina per pagar les nòmines i no volen demostrar ara les seves 'apetències'. Més teatre. Més 'sí però no'.
L'acostament provisional de CiU i PSC deixa a part a ERC, que ha estat el principal soci de la federació en aquest camp i que ja fa dies que adverteix que s'exclourà si hi ha un pacte descafeïnat.
Els partits acorden celebrar una altra trobada multilateral abans del ple del juliol. Altre foto. Així es continuaran distraient i justificant el seu sou.
El govern català, a part de retallades i de aplaçar emergències, no ha fet altre cosa que donar versions de propostes de pactes i acords fiscals amb Madrit.
I lo que te rondaré morena.
Ofecs i angoixes
31 maig 2012.
El Govern està angoixat (amb cert ofec) i busca suports internacionals per sortir dels difícils moments econòmics que pateix, agreujats en els últims dies per la situació de Bankia i de la prima de risc, que ha arribat a nivells propis d'un país intervingut.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va viatjar ahir a Berlín per reunir-se amb el seu homòleg alemany per abordar els últims esdeveniments, marcats per les pressions de la Comissió Europea perquè Espanya apugi l'IVA i endureixi la reforma laboral.
I la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz, ha viatjat a Washington, on avui es reunirà amb el secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geithner, i amb la directora gerent del FMI, Christine Lagarde.
A veure si hi ha sort i es troba una sortida (€).
D'on ve el vent
30 maig 2012.
Hi sortit a la finestra a veure si veia funcionaris de l'equip de rescat europeu, però encare no han arribat. Ho dic perquè la prima de risc ha pujat a 540 punts, rècord històric, i la borsa ha baixat un 2'59%. Més que ahir, menys que demà.
Mentre arriben, a veure si vaig al metge (amb co-pagament), per si em dóna alguna pastilla anti-somnis. Sí, perquè tinc la sensació que he vist i he escoltat 'coses' que mai han existit.
Mireu com estic, que em penso que el president Mas va proposar no fa gaire 'construir' de forma unilateral una Hisenda pròpia a Catalunya si el Govern de Mariano Rajoy rebutja el pacte fiscal.
També em crec haver sentit que Mas ha suggerit en diverses ocasions que l'avançament electoral és una possibilitat si les pretensions del Govern respecte a la finançament naufraguen a Madrid. Però res d'això avui és cert. Ho hi somiat.
Avui, Duran Lleida ha dit que el pacte fiscal, 'd'entrada', no té cap altre plantejament que no sigui reclamar un sistema de finançament que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos i articular un mecanisme per transferir a l'Estat una part del que s'ha recaptat. Si fracassem, haurem de pensar quin és el camí, ha apuntat, perquè no hi ha plans B. Aquesta és la versió d'avui a les sis de la tarde. Per la nit, ves a saber què serà el pacte fiscal, desprès de la
reunió de Mas amb els caps dels partits catalans.
I demà, seguirem parlam del pacte fiscal.
Hi sortit a la finestra a veure si veia funcionaris de l'equip de rescat europeu, però encare no han arribat. Ho dic perquè la prima de risc ha pujat a 540 punts, rècord històric, i la borsa ha baixat un 2'59%. Més que ahir, menys que demà.
Mentre arriben, a veure si vaig al metge (amb co-pagament), per si em dóna alguna pastilla anti-somnis. Sí, perquè tinc la sensació que he vist i he escoltat 'coses' que mai han existit.
Mireu com estic, que em penso que el president Mas va proposar no fa gaire 'construir' de forma unilateral una Hisenda pròpia a Catalunya si el Govern de Mariano Rajoy rebutja el pacte fiscal.
També em crec haver sentit que Mas ha suggerit en diverses ocasions que l'avançament electoral és una possibilitat si les pretensions del Govern respecte a la finançament naufraguen a Madrid. Però res d'això avui és cert. Ho hi somiat.
Avui, Duran Lleida ha dit que el pacte fiscal, 'd'entrada', no té cap altre plantejament que no sigui reclamar un sistema de finançament que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos i articular un mecanisme per transferir a l'Estat una part del que s'ha recaptat. Si fracassem, haurem de pensar quin és el camí, ha apuntat, perquè no hi ha plans B. Aquesta és la versió d'avui a les sis de la tarde. Per la nit, ves a saber què serà el pacte fiscal, desprès de la
reunió de Mas amb els caps dels partits catalans.
I demà, seguirem parlam del pacte fiscal.
Bons porqueria
30 maig 2012.
La degradacio financera de Catalunya i d'Espanya es greu.
L'agència Moody's acaba de rebaixar el deute català a nivell de bo porqueria i la Generalitat ha de refinançar aquest any 13.000 dels 41.000 milions que deu.
Es gasta més del que s'ingressa i, esgotat el recurs dels bons minoristes i, tenint en compte que la banca no presta diners a les autonomies, l'única solució seria alguna fórmula d'aval de l'Estat.
Però i... a l'Estat? qui l'avala?
La degradacio financera de Catalunya i d'Espanya es greu.
L'agència Moody's acaba de rebaixar el deute català a nivell de bo porqueria i la Generalitat ha de refinançar aquest any 13.000 dels 41.000 milions que deu.
Es gasta més del que s'ingressa i, esgotat el recurs dels bons minoristes i, tenint en compte que la banca no presta diners a les autonomies, l'única solució seria alguna fórmula d'aval de l'Estat.
Però i... a l'Estat? qui l'avala?
Taurons consentits
29 maig 2012.
Fa dies, potser mesos (anys?) que al mati, quan agafes els diaris i llegeixes les notícies, quasi sempre perds el bon humor matiner i l'esperit optimista.
Assabentar-te que un senyor banquer, de segona fila, que ha militat en les direccions d'entitats financeres que s'han enfonsat (Banc de València, BanCaixa i Bankia), rebrà 14 milions d'euros per deixar d'anar al seu despatx, per acomiadament o dimissió o el que sigui, no senta bé a la majoria de 'los españoles'.
Señor Aurelio Izquierdo Gómez, murcià, de 51 anys, enhorabona! Que bé que s'ho ha ha muntat.
Fa dies, potser mesos (anys?) que al mati, quan agafes els diaris i llegeixes les notícies, quasi sempre perds el bon humor matiner i l'esperit optimista.
Assabentar-te que un senyor banquer, de segona fila, que ha militat en les direccions d'entitats financeres que s'han enfonsat (Banc de València, BanCaixa i Bankia), rebrà 14 milions d'euros per deixar d'anar al seu despatx, per acomiadament o dimissió o el que sigui, no senta bé a la majoria de 'los españoles'.
Señor Aurelio Izquierdo Gómez, murcià, de 51 anys, enhorabona! Que bé que s'ho ha ha muntat.
Bankia secreta
28 maig 2012.
S'obren els mercats de valors i la prima de risc espanyola (diferència de preu entre el bo alemany i l'espanyol) se situa per sobre dels 500 punts bàsics, el que vol dir que si Espanya necessités diners a 10 anys, tindria que pagar uns interessos anuals al voltant del 6,5%, el què resulta inassumible.
Segurament per tractar d'evitar aquesta tendència alcista, el president del PP señor Rajoy, ha fet una conferència de premsa en la seu del seu partit, per dir que no té res a veure l'augment de la prima de risc sobirà amb el desgavell que ha patrocinat Bankia, (l'entitat fantasma que no es pot deixar caure perquè ningú sàpiga què amagen els seus llibres).
Es veu que els senyors 'mercats' no donen importància a que una entitat financera que va donar una resultats positius de més de 300.000 euros, al cap d'uns dies digui que estaven malament els comptes i que en realitat en va perdre més de 3.300.000 i que per funcionar en necessita 20.000.000, a part del més de 3.000.000 que tenia que tornar al FROB i no va tornar.
Els mercats són idiotes. I 'los españoles' es veu que també.
Ara, ni els bancs tenen credibilitat ni el president Rajoy tampoc.
S'obren els mercats de valors i la prima de risc espanyola (diferència de preu entre el bo alemany i l'espanyol) se situa per sobre dels 500 punts bàsics, el que vol dir que si Espanya necessités diners a 10 anys, tindria que pagar uns interessos anuals al voltant del 6,5%, el què resulta inassumible.
Segurament per tractar d'evitar aquesta tendència alcista, el president del PP señor Rajoy, ha fet una conferència de premsa en la seu del seu partit, per dir que no té res a veure l'augment de la prima de risc sobirà amb el desgavell que ha patrocinat Bankia, (l'entitat fantasma que no es pot deixar caure perquè ningú sàpiga què amagen els seus llibres).
Es veu que els senyors 'mercats' no donen importància a que una entitat financera que va donar una resultats positius de més de 300.000 euros, al cap d'uns dies digui que estaven malament els comptes i que en realitat en va perdre més de 3.300.000 i que per funcionar en necessita 20.000.000, a part del més de 3.000.000 que tenia que tornar al FROB i no va tornar.
Els mercats són idiotes. I 'los españoles' es veu que també.
Ara, ni els bancs tenen credibilitat ni el president Rajoy tampoc.
Egipte democràtic
27 maig 2012.
El comitè electoral egipci confirma que la segona volta de les eleccions presidencials d'Egipte es disputarà entre Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, i Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak i excomandant de les forces aèries. El-Mursi ha quedat en primera posició amb un 24,3% dels vots, seguit per Xafik amb un 23,3%. La participació ha estat del 46%.
La meitat dels vots de la primera volta van anar a candidats situats en un terme mig, des de l'esquerrà Hamdin Sabahi, en tercer lloc amb un 20,4%, fins a l'islamista moderat Abdel Moneim Abul Fotuh, amb un 17,2%, i l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Mussa, amb un 10,9%. Seguerix la transició d'Egipte cap a la democràcia, des que els generals es van fer amb el poder, després que una revolta popular va forçar Hosni Mubàrak a dimitir, l'11 de febrer del 2011.
El comitè electoral egipci confirma que la segona volta de les eleccions presidencials d'Egipte es disputarà entre Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, i Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak i excomandant de les forces aèries. El-Mursi ha quedat en primera posició amb un 24,3% dels vots, seguit per Xafik amb un 23,3%. La participació ha estat del 46%.
La meitat dels vots de la primera volta van anar a candidats situats en un terme mig, des de l'esquerrà Hamdin Sabahi, en tercer lloc amb un 20,4%, fins a l'islamista moderat Abdel Moneim Abul Fotuh, amb un 17,2%, i l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Mussa, amb un 10,9%. Seguerix la transició d'Egipte cap a la democràcia, des que els generals es van fer amb el poder, després que una revolta popular va forçar Hosni Mubàrak a dimitir, l'11 de febrer del 2011.
Res per aquí...
26 maig 2012.
Abans, ser banquer consistia en recollir diners de gent que no els necessitaven i deixar-los a altres que els necessitaven. Mira que era fàcil! I era una professió molt respectada.
Però la cosa s'ha complicat i ara és diferent. És una espoliació a alt nivell reservada per a VIP's.
L'ambició, amb forma de polítics i de taurons disfressats de directors i consellers han xuclat
tot el que han volgut dels bancs i els han deixat secs.
tot el que han volgut dels bancs i els han deixat secs.
I l'Estat, per mantenir l'economia, la seguretat dels dipòsits i les posibilitats de crèdits, té que donar més de 23.000 milions d'euros als gàngsters actuals de Bankia, perquè la gran Banca aparenti 'serietat' i 'solvència'.
I quan 'los españoles', els que menciona cada dos per tres el señor Rajoy, volen saber el què ha passat i com han 'desaparegut' tants milions, surt el ministre de Justícia, Gallardón, o altres dels seus companys, assenyalant que la investigació sobre la gestió de Bankia es farà 'quan sigui oportú' pensant en el millor per a Espanya. Quan s'hagi 'camuflat' tot?
Model nou
25 maig 2012.
Tots els polítics catalans sembla que estan d'acord en que Catalunya necessita superar la manca de recursos que pateix i que impossibilita el seu desenvolupament.
La solució passa per millorar l'actual model de finançament via Madrit. I el pacte fiscal o concert
econòmic que fa mesos pregona Convergència es converteix en el únic recurs.
Però, clar, cada partit planteja un pacte econòmic 'diferent'.
CDC volia un pacte ambiciós, de confrontament i ruptura, inacceptable per Madrit, que donés
pas a un pla B pro-sobiranista. Però ara ha canviat el vent i Mas parla, dins de l'ambigüitat que el caracteritza, d'utilitzar la fórmula de l'excepcionalitat legal, dins la LOFCA (Ley Orgánica Financiación Comunidades Autónomas), per facilitar l'acceptació del Govern de Mariano Rajoy,
passant-se al projecte del PSC, que vol mantenir aquest acord fiscal especificat, sistema País Basc i Navarra, però a part també volen un pacte 'social' que CiU no contempla.
El senyor Duran d'UDC donaria conformitat a un pacte sense 'xoc'.
El PPC vol l'acord dins del règim comú general de la LOFCA.
ICV-EUiA i ERC estan més aviat pel pla B de CDC.
Altres polítics advoquen directament per una proclamació unilateral d'independència des del Parlament ratificada després amb un referèndum i qualifiquen el pacte com una pèrdua de temps.
I perquè l'acord sigui el més ampli possible per poder negociar amb força a Madrit, els grups polítics catalans celebraran el proper dia 30 una reunió final per mirar d'arribar a un concens de 'quasi tots'. 'Tots' ja es dóna per impossible.
Tots els polítics catalans sembla que estan d'acord en que Catalunya necessita superar la manca de recursos que pateix i que impossibilita el seu desenvolupament.
La solució passa per millorar l'actual model de finançament via Madrit. I el pacte fiscal o concert
econòmic que fa mesos pregona Convergència es converteix en el únic recurs.
Però, clar, cada partit planteja un pacte econòmic 'diferent'.
CDC volia un pacte ambiciós, de confrontament i ruptura, inacceptable per Madrit, que donés
pas a un pla B pro-sobiranista. Però ara ha canviat el vent i Mas parla, dins de l'ambigüitat que el caracteritza, d'utilitzar la fórmula de l'excepcionalitat legal, dins la LOFCA (Ley Orgánica Financiación Comunidades Autónomas), per facilitar l'acceptació del Govern de Mariano Rajoy,
passant-se al projecte del PSC, que vol mantenir aquest acord fiscal especificat, sistema País Basc i Navarra, però a part també volen un pacte 'social' que CiU no contempla.
El senyor Duran d'UDC donaria conformitat a un pacte sense 'xoc'.
El PPC vol l'acord dins del règim comú general de la LOFCA.
ICV-EUiA i ERC estan més aviat pel pla B de CDC.
Altres polítics advoquen directament per una proclamació unilateral d'independència des del Parlament ratificada després amb un referèndum i qualifiquen el pacte com una pèrdua de temps.
I perquè l'acord sigui el més ampli possible per poder negociar amb força a Madrit, els grups polítics catalans celebraran el proper dia 30 una reunió final per mirar d'arribar a un concens de 'quasi tots'. 'Tots' ja es dóna per impossible.
Sant NV200
24 maig 2012. Feia temps que no podia comentar una bona notícia, com sembla aquesta. Em sento estrany!
La multinacional japonesa Nissan ha confirmat que la furgoneta elèctrica NV200 es fabricarà a Barcelona i suposarà una inversió de 100 milions d'euros a les instal·lacions de la Zona Franca.
La NV200 ja es fabrica aquí en la seva versió de motor d'explosió, factor que ha portat a triar també Barcelona per fabricar la versió elèctrica per tot el mercat mundial. El vehicle començarà a produir-se l'any que ve i crearà 700 nous llocs de treball entre directes i
indirectes.
Arriba Bankia!
24 maig 2012.
El ministre d'Economia Guindos va dir ahir, en la seva compareixença al Congrés de Diputats, que l'Estat donarà a Bankia tots els diners que facin falta per complir amb les exigències de les dues reformes financeres aprovades pel govern del PP, fer front als sanejaments de l'equip gestor i cobrir els riscos de la seva cartera.
El ministre no ha concretat la xifra, però va insinuar que serien uns 9.000 milions d'euros, posem 10mM per fer-ho rodó.
L'Estat va nacionalitzar el 100% de BFA el passat 9 de maig després que es convertissin en capital els 4.465 milions en préstecs públics que li va donar el 2010 del fons estatal FROB, o sigui que ja controlava el 45% de Bankia.
El ministre d'Economia Guindos va dir ahir, en la seva compareixença al Congrés de Diputats, que l'Estat donarà a Bankia tots els diners que facin falta per complir amb les exigències de les dues reformes financeres aprovades pel govern del PP, fer front als sanejaments de l'equip gestor i cobrir els riscos de la seva cartera.
El ministre no ha concretat la xifra, però va insinuar que serien uns 9.000 milions d'euros, posem 10mM per fer-ho rodó.
L'Estat va nacionalitzar el 100% de BFA el passat 9 de maig després que es convertissin en capital els 4.465 milions en préstecs públics que li va donar el 2010 del fons estatal FROB, o sigui que ja controlava el 45% de Bankia.
Europa altruista
24 maig 2012.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha tornat de la reunió europea de Brussel·les --en la què no ha hagut cap acord--, sense obtenir cap gest de suport, malgrat les seves reiterades i desesperades peticions d'ajuda, ni del Banc Central Europeu (BCE), ni del president de la Unió Europea (UE), Herman Van Rompuy, ni dels altres caps d'Estat i de Govern europeus, ni del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.
Rajoy dóna per 'urgent' que el BCE actuï per rebaixar la pressió sobre el deute espanyol.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha tornat de la reunió europea de Brussel·les --en la què no ha hagut cap acord--, sense obtenir cap gest de suport, malgrat les seves reiterades i desesperades peticions d'ajuda, ni del Banc Central Europeu (BCE), ni del president de la Unió Europea (UE), Herman Van Rompuy, ni dels altres caps d'Estat i de Govern europeus, ni del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.
Rajoy dóna per 'urgent' que el BCE actuï per rebaixar la pressió sobre el deute espanyol.
Jocs Olimpics (3ª)
24 maig 2012.
Madrid optarà per tercera vegada consecutiva a organitzar uns Jocs Olímpics. La capital d'Espanya, Tòquio i Istanbul han estat les tres ciutats que han passat el tall i des d'ahir anit són candidates oficials a acollir la cita olímpica del 2020.
Així ho ha decidit a Quebec (Canadà) el Comitè Olímpic Internacional (COI), que ha deixat fora de la carrera olímpica Doha i Bakú. Madrid ja va resultar derrotada en les dues temptatives anteriors per Londres i Rio de Janeiro, que acolliran els Jocs del 2012 i del 2016.
Les tres ciutats elegides com finalistes tenen que entregar a primers del 2013 detall del seu projecte. I abans, deuran pagar al COI, a fons perdut, 500.000 dòlars com canon per seguir com aspirants.
No us preocupeu, que ja ens passaran la factura.
Alternar idiomes
24 maig 2012.
Una moció del PP al Parlament, defensada per la diputada García Cuevas en castellà –mai parla en català al Parlament– pretenia obligar el president de la Generalitat, els consellers del Govern i els alts càrrecs institucionals a alternar l'ús del català amb el castellà quan participessin en actes públics.
La moció dels populars, que també incloïa referències concretes a garantir la presència del castellà als documents i butlletins oficials i a eliminar l'ús preferent del català a l'administració, ha sigut rebutjada perquè només ha aconseguit el suport de Ciutadans.
Ha caigut esclafada per la immensa majoria del Parlament: 104 vots en contra i 19 a favor. Contundent.
Quina manera de perdre el temps, però no es preocupi senyora Alicia, vostè a les seves!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)