Res s'aguanta

3 agost 2012.

Es va caure a terra 'accidentalment' l'enorme bandera espanyola (que fa 21 per 14 metres i pesa gairebé 40 quilos) que llueix a la plaça Colón de Madrit.

Els bombers, amb un braç articulat, han aconseguit arribar fins a dalt de tot de l'asta, de 50 metres d'alçada, arreglar el desperfecte i, finalment, junt amb operaris municipals i de l'Armada, han aconseguit tornar-la a hissar.
Serà un presagi? Amb consonància amb la nostra situació econòmica', val més que posin altre bandera. Una de 2x1 metres, ja estaria bé.

Carmanyola cara

3 agost 2012.
La conselleria d'Ensenyament va autoritzar ahir que a partir del pròxim curs les escoles i instituts puguin implantar serveis de carmanyola (fiambrera), pels quals els alumnes hauran de pagar gairebé la meitat del preu del servei de menjador, que té com límit 6,20 euros per dinar.
El portaveu d'Ensenyament del PPC al Parlament, ha denunciat que 'ocupar una cadira al menjador durant mitja hora i utilitzar durant uns segons un microones pot tenir un petit cost,
però mai 3 euros', com sembla que es vulgui cobrar.
Té raó. Si es facilita l'ús de la carmanyola per pal·liar els efectes de la crisi a les famílies, no és congruent que es cobri la meitat del que costa un dinar a l'escola per, simplement, utilitzar el menjador.

Vaga a Renfe

3 agost 2012.
Els sindicats de les empreses públiques del sector ferroviari espanyol han convocat per avui una vaga de vint-i-quatre hores a Renfe i a les empreses Adif i Feve. S'oposen a les retallades i a la liberalització i privatització del sector, anunciat pel govern espanyol.
El Ministeri de Foment demana uns serveis mínims amb un 60% dels trens de rodalia i un 75% dels AVE i dels de llarga distància. En canvi, la Generalitat de Catalunya ha establert un
dispositiu de serveis mínims als trens de rodalia de Barcelona i regionals d'un 66% del servei entre les 6.00 i les 9.00, i entre les 17.00 i les 21.00. Durant la resta de la jornada, el servei serà del 33%.
Però de bon de matí ja s'han registrat sabotatges a les línies per part dels vaguistes.
Els sindicats han avisat que el mes que ve establiran contactes amb la resta d'empreses ferroviàries de l'estat afectades per acordar noves accions de pressió conjuntes.

Cap el rescat total

3 agost 2012.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, cedeix davant d'Alemanya i no va brindar, en l'esperada compareixença d'ahir, cap mesura per a rebaixar la pressió sobre els mercats del deute. (La cabina dels germans Marx no s'aclareix).

Draghi va condicionar tota intervenció del BCE a una sol·licitud d'ajuda al fons de rescat europeu formulada pels estats; és a dir, el BCE no comprarà deute, si abans els estats no demanen el rescat.

Una referència directa a Espanya i a Itàlia, que es veuen obligades a demanar el 'ja famós' rescat, per molt que ahir els caps de govern respectius, reunits a Madrit, fugissin d'opinar.

Aquesta mesura a l'exigència als Governs europeus que facin ús del fons de rescat ha estat rebut amb desànim als mercats: la borsa espanyola queia prop del 5% en pocs minuts i la prima de risc es tornava a disparar cap als 600 punts.

El consell de ministres espanyol es reuneix avui amb la condició de Draghi damunt la taula. El rescat sembla imminent, al no albirar-se cap més solució.

Deute per deute

2 agost 2012.
El Tresor Públic ha hagut d'augmentar els tipus d'interès per col·locar 3.132 milions d'euros en l'emissió de bons i obligacions d'avui.
En obligacions a 10 anys, s'han col·locat 1.046 milions d'euros, a un tipus mitjà del 6,647%,
davant el 6,430% de l'última subhasta. En bons a 4 anys, 1.024 milions, tipus mitjà 5,971, anterior a 5,536%. Finalment, el Tresor ha adjudicat 1.062 milions en obligacions a 2 anys, tipus 4.774%, aquest més baix que el 5,204% de la subhasta anterior. Poc ha influit que la prima de risc estigui 'només' a 530 punts.
Tot està pendent de la reunió del BCE aquest migdia.

Separats però junts

1 agost 2012.
L'enuig del govern català rau 'ara' sobretot en la decisió de l'executiu de Mariano Rajoy de no permetre que les comunitats autònomes puguin rebaixar l'objectiu de dèficit, tot i que la Unió Europea sí que ha afluixat les seves exigències en aquest àmbit amb l'Estat espanyol.
I la Camacho va dient-li al Mas que, si segueix així, no l'adjuntarà. Una pantomima constant.
Pel que es diuen uns i altres, semblen molt separats, però la realitat és que, malgrat tantes queixes i discussions, res canvia i les retallades 'centrals' i 'autonòmics' continuen i continuaran. La manca de diners de la Generalitat, per culpa de Madrit, que diu que tampoc en té, genera impagaments a les àrees de sanitat, educació i serveis socials comunitaris, que afavoreixen la ideologia dretana de perjudicar les competències traspassades per re-centralitzar-les a la capital del regne, a mesura de que es facin insostenibles.

Millor per mail

31 juliol 2012.

Aquesta tarda el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha convocat una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, a Madrit, per fixar el límit de dèficit de les autonomies per als pròxims anys (i fer-lis una nova demostració de joc de dits).

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no hi assistirà, segons ha anunciat el portaveu català, Francesc Homs, que assegura que el Govern d'Artur Mas no té la intenció de desairar l'Executiu central, però la Generalitat no pot assistir a una reunió en la què 'les decisions són unilaterals, estan tancades, sense diàleg i imposades arbitràriament'.

Mas-Colell no vol anar de simple oient. Diu que li envii un e-mail.

PS a Catalunya

31 juliol 2012.
Ernest Maragall va recolzar, fa una setmana, la proposta de pacte fiscal del Govern en contra de la consigna d'abstenció decidida pel seu grup parlamentari.
El secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, el convidava a tornar la seva acta de diputat per la seva indisciplina en la votació.
Maragall ha respòs que no té 'cap intenció' de renunciar al seu escó i adverteix que pensa exercir 'tots els drets' que li corresponen per defensar la seva posició al grup parlamentari socialista.
El sector catalanista del PSC ja fa temps que està latent, si bé no s'ha produït encare cap ruptura, que faria mal al PSOE federalista. Però no pot passar molt de temps sense que es produeixi el trencament amb la creació d'un nou partit.
Perquè no és el mateix 'Partit Socialista de Catalunya' que 'Partit Socialista a Catalunya'.

Copagament

30 juliol 2012.
L'Institut espanyol d'estadística (INE) ens vol fer creure que l'índex avançat de Preus de Consum espanyol (IPC) ha escalat tres dècimes el juliol, fins al 2,2%, a causa, sobretot, de la instauració del copagament i la 'conseqüent' pujada dels preus dels medicaments. Què voldrà dir conseqüent?
Quina sort tenen les empreses farmacèutiques que una 'reforma Rajoy', que perjudica a l'usuari de la sanitat pública, els hi permet pujar els preus. Sort o potser premeditació?
El malalt es té que fer càrrec del copagament de una medicina més cara.

Doble d'EROs

30 juliol 2012.
El nombre d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que s'han presentat a Catalunya del gener al maig d'aquest any ha augmentat un 84%, fins a 2.826, gairebé un 90% (quasi el doble) més que en el mateix període del 2011.
Han afectat un total de 40.659 treballadors, segons l'informe sobre la situació sectorial i laboral a Catalunya que presenta Comissions Obreres.
La xifra se ha disparat aquest any i ha arribat al nivell màxim al febrer, quan es van presentar més de 700 ERO, 'precisament' quan va entrar en vigor la 'reforma laboral Rajoy' que crearà (un any o altre) molta ocupació.

Primera, la CAM

29 juliol 2012.
El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha imposat una fiança solidària de 25,8 milions d'euros a cinc exdirectius de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), a petició de l'acusació particular del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i en previsió d'una possible futura condemna a l'antiga cúpula de la caixa alacantina, que suposaria l'obligació
d'afrontar la responsabilitat civil pels danys econòmics generats a CAM.
Els senyors imputats són: María Dolores Amorós Marco, Roberto López Abad, Vicente Soriano Terol, Teófilo Sogorb Pomares i Modesto Crespo Martínez.
La CAM va ser intervinguda pel Banc d'Espanya el 23 de juliol del 2011, substituint els seus administradors i injectant 2.800 milions d'euros per part del (FROB).
Actualment és propietat del Banc Sabadell, que se la va adjudicar per un euro. Els informes elaborats descriuen les nombroses irregularitats comeses pels antics gestors, sobretot en la concessió de crèdits al sector immobiliari (Terra Mítica-Zaplana) i en la concessió de pensions vitalícies per a la cúpula directiva.
El març del 2011, els gestors de CAM van comunicar uns beneficis de 38,9 milions d'euros i tres mesos després els comptes donaven unes pèrdues de 1.136 milions d'euros.
Seria desitjable que totes les Caixes que han fet fallida, com Bankia, 'rebessin' la mateixa atenció judicial.

Tot malament

28 juliol 2012.

Pugen els peatges de les autopistes un 7,5% a partir de demà. (Hi buscat si trobava quelcom que en lloc de pujar, baixés, però, a part de sous, no hi trobat res).

A Catalunya afecta a l'AP-7, l'AP-2 i C-33 (barrera Mollet). A aquesta pujada s'afegirà l'1 de setembre altre del 3%, per l'IVA.

El Ministeri de Foment ha autoritzat l'augment a les empreses concessionàries com a conseqüència de la derogació del Reial Decret 6/99, que establia el retorn del 7% dels beneficis a
aquestes entitats i que ara l'Estat deixarà de pagar.

I la benzina de 95 fregant l'euro i mig per litre!

També augmenta l'atur. A Espanya quasi 5.700.000 persones busquen ocupació. De cada quatre treballadors, n'hi ha un sense feina, i això que estem en el període estival en què el turisme 'feia'
baixar la desocupació. Feia! Ara fins i tot això s'ha acabat. I lo pitjor és que les xifres negatives s'ampliaran i a fi d'any tocarem els 6 milions d'aturats, malgrat la 'reforma Rajoy'.

A Catalunya l'atur ha baixat quelcom i ens quedem en el 22%. Al País Basc estan al 14,5% i a Andalusia al 34%.
Des d'Europa, el Fondo Monetario Internacional (FMI), després de veure les 'reformas Rajoy',
torna a rebaixar la previsió per a Espanya. Augmenten la xifra de recessió que van senyalar la setmana passada i adverteixen del risc d'arribar a la depressió.

Si bé des de Madrit, la vicepresidenta Soraya assegura per enèsima vegada que no hi haurà rescat total per Espanya. Diuen que ho diu perquè 'los españoles' no pateixin i se'n vagin a la platja tranquils. I la Soraya demana a Catalunya que es deixi de pactes i la crida a la 'responsabilitat', o sigui a pagar i callar.

I els ciutadans, doncs, 'tranquils', a la platja, que és el més econòmic que es pot fer i no està encare gravat (si la platja està aprop de casa i no passes per autopista).

Els que no se'n han assabentat de la crisi són els anglesos.
Han fet una inauguració dels Jocs Olímpics de pel·lícula, un luxe. Londres ha demostrat que amb crèdits i 15.000 voluntaris, es pot muntar tot un espectacle.
Confiem que els hi surtin els comptes...

Preguntes i evasives

27 juliol 2012.
Com se suposava, Rato no té culpa de res. En el Congrés, Rodrigo Rato va oferir la més esperada compareixença de la comissió que analitza el sistema financer. És innocent de tot. A més d'exculpar-se del forat que va passar de declarar 306 milions de benefici a 3.000 milions de pèrdues en només 28 dies.
Ha dit que era per l'avançament de possibles deterioraments futurs. I Rato va recular al 2010 i el 2011 per imputar a Ordóñez, del Banco de España, la creació i la sortida a borsa de Bankia.
Igual d'innocent es va declarar Narcís Serra, el president de Caixa Catalunya entre els anys 2005 i 2010, que va defensar com un procés 'modèlic' la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona
i Manresa, que ha acabat nacionalitzada i sense comprador.
I encare més innocent ha resultat Julio Fernández Gayoso, expresident de Nova Caixa Galicia,
que va obviar l'escàndol dels 33 milions en pensions adjudicats a quatre exdirectius, que van dur l'entitat a la fallida.
Cal tenir confiança en que, en el judici incoat pel partit Unió, Progrés i Democràcia (UPD) de Rosa Diez contra 33 exconsellers, davant l'Audiència Nacional, els fiscals puguin repreguntar sobre les contestacions 'tècnico-evasives'.

Cau el monopoli

26 juliol 2012.

Telefónica ha decidit suprimir el dividend i la recompra d'accions corresponent al 2012 i reprendre el pagament al 2013. L'objectiu de l'empresa és complir amb els venciments del deute fins a finals del 2013.

També ha decidit reduir en un 20% el sou dels consellers i en un 30% la remuneració dels directius (al gendre dels EEUU no).

Es podria pensar que aquesta retallada als 'privilegiats' es fa en consideració a l'actual situació econòmica/laboral del país. Però no ens enganyem... Telefónica té problemes a Amèrica del sud i a Espanya està perdent moltes línies fitxes. Tothom té mòbil i no precisament de Movistar. El seu benefici ha caigut més del 34% en el que va d'any.

No hi ha monopoli que mil anys duri!

Rendes 'antigues'

26 juliol 2012.

L'ex-president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Dívar, demana cobrar una indemnització de 208.000 euros.

Dívar, que va dimitir del càrrec el 21 de juny passat, arran de l'escàndol dels viatges pagats amb diner públic, s'acull a un decret del 1980 que estableix que els alts càrrecs que renuncien poden cobrar el 80% del sou durant dos anys, cosa que per a Dívar suposaria 24 pagues de 8.676 euros.

La Comissió d'Estudis i Informes del CGPJ ha avalat el cobrament, si bé la decisió final està en mans del ple del Consell, que es reunirà dilluns que ve.

Sembla una bona ocasió por acabar amb els antics beneficis i rendes que els càrrecs públics (i no públics) porten 'enganxats', establerts quan es tenia que consolidar la democràcia.
Quan un abandona la feina, en els país dels treballadors, se li diu adiós-buenas. Però com era el '4º d'España...

Euribor

25 juliol 2012.
El mes passat, l'oficina anglesa 'U.K.'s Financial Services Authority' donava a coneixer els detalls d'algunes de les infraccions comeses per el Barclays en la manipulació del LIBOR, (London InterBank Offered Rate) la taxa que fixa el tipus d'interès interbancari que s'aplica en el mercat de capitals de Londres.
La confirmació d'aquesta estafa ha generat gran desconfiança en la correcta aplicació de les taxes que es venen cobrant a les hipoteques, entre altres crèdits.
Aquí, a la zona Euro, l'EURIBOR, (European Interbank Offer Rate) és la taxa d'interès interbancària de referència, molt seguida per tractar-se de la taxa oficial més utilitzat per a préstecs amb tipus variables a Europa i per tant a Espanya, especialment els hipotecaris, des de
l'any 2000. (Abans el tipo era el Mibor).
Les dades que es fan servir per fixar l'Euribor les faciliten els més importants bancs europeus, incluits els espanyols Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), el Banco Santander Central Hispano i la Confederació Espanyola de Cajas de Ahorro.
Ara, a Itàlia, una associació d'usuaris de banca ha aconseguit que el fiscal del tribunal de Trani, al sub de la península, hagi obert un sumari per suposada estafa greu i manipulació greu dels mercats amb l'índex euríbor, per la sospita que alguns bancs van 'retocar' els tipus d'interès per obtenir un benefici propi.

Pacte fiscal aprovat

25 juliol 2012.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la proposta de pacte fiscal, un nou model de finançament propi, impulsada pel govern per una àmplia majoria. CiU, ICV-EUiA, ERC hi han donat el seu suport. El PSC s'ha afegit en part al consens, però s'ha desmarcat d'algun dels punts importants de la proposta, com el que reclama una hisenda pròpia per a Catalunya. El PP s'ha abstingut en la majoria de les votacions i Ciutadans (C's) i Solidaritat Catalana per la Independència hi han votat en contra.
Molt 'realista' ha estat el president del grup parlamentari d'ERC, Joan Puigcercós, que ha mostrat el seu suport al text sobre el pacte fiscal, amb el què s'evitaria, entre d'altres coses, paradoxes com que des de Madrit 'ens rescatin amb els nostres diners i exigeixen que els hi donem les gràcies'.
Potser més 'realista' ha estat el portaveu de C's, que qualifica el pacte d'inviable i de pèrdua de temps.

Crema l'Alt Empordà

25 juliol 2012.
Els incendis de l'Alt Empordà, a la Jonquera i a Portbou, iniciats diumenge a la tarda, des d'avui estan oficialment en fase de control. No obstant, no s'espera poder-los donar per extingits fins d'aquí dos dies.
Quatre persones han mort i sis estan ingressades, i 14.000 són, aproximadament, les hectàrees
cremades, afectant a disset municipis. Unes 1.300 persones van fer nit fora de casa seva, en centres d'acollida.
Més de 1.500 efectius han participat intensament en les feines d'extinció, entre ells els bombers de la Generalitat i de França, Agrupacions de Defensa Forestal, efectius de l'exèrcit i del Ministeri de Medi Ambient, Mossos d'Esquadra, policies locals, tècnics i voluntaris de Protecció Civil i membres de Creu Roja i del SEM.
Aquests incendis, que es comenta poden ser provocats, han 'distret' durant tres dies l'opinió de diaris i ciutadans sobre la desastrosa situació econòmica espanyola i catalana.

Finançament i usura

24 juliol 2012.
El Tresor Públic espanyol ha col·locat 1.628 milions en lletres a tres mesos, si bé ha hagut d'elevar el tipus mitjà d'aquest paper des del 2,362%, últim registrat, fins al 2,434%, el nivell més alt des del novembre passat.
També ha col·locat 1.420 milions en lletres a sis mesos i l'interès mitjà ha passat del 3,237% al 3,691%, també el nivell més alt des del novembre.
La demanda d'aquests valors ha estat de quasi 3 vegades més que la quantitat oferta, per
l'alt rendiment que dóna.
La prima de risc es manté alta. Està rondant avui els 630 punts, davant la por de que Espanya necessiti un rescat total.

Síria bloquejada

23 juliol 2012.
A Síria, les coses van de mal en pitjor. Les confrontacions entre l'exèrcit de Baixar al-Assad i les forces de l'oposició es lliuren a les dues grans ciutats del país: Damasc, la capital política, i Alep, la capital econòmica.
No hi ha dia en que no es contin per desenes o per centenars els morts registrats en els enfrontaments o en els atacs.
A Nova York continuen les gestions del Consell de Seguretat de l'ONU per aprovar una resolució sobre l'actual situació a Síria.
Però Rússia i la Xina rebutgen els esborranys presentats pels països occidentals. La setmana passada va ser la tercera ocasió en què les dues potències recorren al seu dret de veto per bloquejar resolucions pensades per aïllar el president sirià i posar fi a un conflicte que ja dura 16 mesos.

Buscant diners

22 juliol 2012.
Espanya viu desconcertada, sense un futur assegurat i amb la incertesa d'on anirem a parar.

I Catalunya va 'jugant' al pacte fiscal, amb menys possibilitats que al 'Monopoli'.

Quin panorama! Cap administració té quartos. Ni Madrit ni les autonomies. I els bancs, menys!

Després de Suíssa, som el país europeu amb els impostos més alts. On estan els diners?

La comunitat valenciana va demanar fa dos dies adherir-se al fons autonòmic de liquiditat (creat pel reial decret llei la setmana passada), per fer front a les seves necessitats crematístiques.

Avui han sigut els murcians els que estudien si s'apunten també.

I el senyor Conseller català ho està mesurant, per saber si convé.

Mentre els polítics es dediquen a demanar diners, els carrers estan calents. Enfrontaments d'ahir a la nit, al final de la manifestació contra les retallades que va tenir lloc a Madrid, 40.000 persones segons la policia, 500.000 segons els convocants, van acabar amb 15 detinguts i 40 ferits lleus.

I tal com van les coses, això no és res.

BCE, però independent

21 juliol 2012.
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha refredat qualsevol esperança que quedés sobre la possibilitat d'un cop de mà de la institució que presideix a les finances de l'Estat espanyol, per exemple, adquirint deute sobirà i, així, alleugerir els interessos del deute.
Tot i reconèixer els 'esforços' que fan els contribuents espanyols per resoldre la crisi del sistema bancari, Draghi insisteix que el BCE que encapçala 'no passa per resoldre els problemes financers dels estats'.

Dividir Renfe

20 juliol 2012.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha anunciat avui que el govern ha aprovat la divisió de Renfe en quatre entitats estatals diferents. Aquestes companyies s'especialitzaran en el transport ferroviari de viatgers; el transport de mercaderies; la fabricació i manteniment de material ferroviari, i l'arrendament de trens i material infrautilitzat.
L'Estat liberalitzarà el transport de passatgers a partir de juliol de 2013 i donarà entrada a la competència de nous operadors.
Segons la ministra, Renfe acumula un deute de 5.200 milions d'euros i unes pèrdues anuals de 100 milions, mentre que Adif té un deuta de 15.000 milions i pèrdues de 200 milions a l'any. Per rebaixar aquestes xifres, el govern 'idea' la nova organització.
No cal ser molt llest per saber que la privatització 'parcial' de Renfe segur reflectirà una pujada dels preus dels viatges.

Cop de destral

19 juliol 2012.
Els diputats del PP han tirat endavant només amb els seus vots el nou pla d'ajust de Mariano Rajoy (la pujada de l'IVA, la rebaixa del sou dels funcionaris i la retallada de les prestacions per desocupació, entre altres mesures), que suposa el cop de destral més gran a l'Estat del benestar de la història d'Espanya.
Grups de l'esquerra minoritària parlamentària (IU-ICV-CHA, BNG, ERC i Amaiur) s'han negat a votar i han deixat els seus escons per mostrar el rebuig a les retallades.

Macarra (amb perdó)

19 juliol 2012.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha 'amenaçat' amb no poder pagar els salaris dels empleats públics si no s'augmenta la recaptació.
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha dit que 'és molt lleig això que fa Montoro d'amenaçar amb el fet que es puguin no pagar les nòmines, perquè situa les coses en el terreny de la coacció:
si no ens portem bé, no ens enviarà la remesa, i 240.000 persones a Catalunya es quedaran sense cobrar el seu sou a final de mes'.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Homs ha titllat aquest tipus de plantejament amb un to chulesco i amb un abús d'autoritat, propi d'un 'macarra'.
Els populars catalans ja s'han queixat i exigeixen la dimissió del portaveu de l'Executiu, Homs. És la guerra! (de paraules). Per necessitats del guió.

Cau Mallorca

18 juliol 2012.
El PP ho ha aconseguit! El català ja no és un requisit per treballar a l'administració pública balear, on es demanarà només l'espanyol. Un important primer pas.
El Parlament de Mallorca va aprovar ahir la reforma de la llei de la funció pública del govern del popular José Ramón Bauzá, que arracona la llengua catalana en benefici del castellà i la deixa com un mèrit, o com un complement.
El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, subratllava que la llei aprovada 'va en consonància amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i amb el Constitucional i no dóna prevalença a cap de les dues llengües oficials'. Ah, no?! 'L'objectiu és treure el requisit per a
l'accés a la funció pública i així s'ha fet', ha dit.

Reduint descontents

18 juliol 2012.

La gent està emprenyada amb les retallades i es prodiguen, cada cop més, les manifestacions de protesta als carrers, moltes convocades a través de les xarxes socials.

I el govern vol pal·liar el nombre de queixas i va ideant invents.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la sessió de control al govern al Senat, va declarar ahir que els funcionaris de qualsevol administració pública que cobrin menys de 962 euros al mes (1,5 vegades el salari mínim interprofessional) tindran paga extra de Nadal. Es calculen en uns 15.000 els 'agraciats'.

O sigui que, dels més de 2.500.000 funcionaris, més de 2.485.000 es quedaran sense paga (i els que estan cobrant un euro més al mes de la quantitat fixada, es quedarà sense cobrar més de 430 €, conseqüència de les 'excepcionals' mesures, les més fàcils, del gloriós govern).
També el govern es pronuncia a favor de solucionar el problema que tenen els propietaris dels bons preferents a perpetuïtat, incobrables, per reduir la gent descontenta.

Munar culpable

17 juliol 2012.
L'Audiència de Palma ha condemnat Maria Antònia Munar, exlíder d'Unió Mallorquina (UM), expresidenta del Parlament balear i del Consell de Mallorca, a 5 anys i mig de presó per delictes de corrupció relacionats amb l'anomenat cas Maquillatge. El seu exvicepresident ha estat condemnat pels mateixos delictes a 2 anys i 7 mesos, amb atenuant de confessió.
El jutge ha trobat Munar culpable dels delictes de malversació continuada, prevaricació, frau a
l'administració i falsedat en document oficial.
A veure si es veritat i aviat podem veure una foto de la senyora espavilada rere les reixes.
Però tindrem que esperar un parell d'anys, ja que, segur, la espavilada recorrerà contra aquesta decisió davant el Tribunal Suprem.
Però anar a presó als 60 anyets li caurà la mar de bé!.