dissabte, 18 de setembre del 2010

Torredembarra, ple 'ordinari'

17 setembre 2010. Ahir es va celebrar el plenari ordinari mensual del Consistori, que va durar 4 hores i 45 minuts, un 'desgraciat' nou record de duració. Va quedar patent dos coses: l'interès que tenen els polítics en el principal col·lectiu de la vila: la gent gran, pel gran nombre de vots que representen i el que té l'equip de govern en aconseguir un vot de l'oposició per poder aprovar la sol·licitud d'un crèdit i poder sortir del forat.
Es van aprovar, entre altres propostes:
Una moció de ERC proposant la gestió del pàrquing Filadors per administració directa de l'ajuntament (amb l'abstenció de l'equip de govern, que abans demanarà informes per estudiar-ho).
Un dictamen del govern proposant la modificació de l'article 25 de les Ordenances municipals (amb l'abstenció d'ABG).
Una moció de ERC demanant que l'Ajuntament presenti al Jutjat l'execució provisional de la sentència sobre l'adjudicació del contracte de l'aigua, clavegueram i aigues pluvials a l'empresa Aquàlia (amb l'abstenció d'ABG i de l'equip de govern, que abans demanarà informes per saber si es pot fer). Una moció de PSC demanant una Comissió Permanent de revisió bimensual de Comptes (amb l'abstenció d'ABG).
Una moció d'ABG proposant que la ràdio municipal pugui emetre, a part de publicitat institucional i pròpia, publicitat comercial (amb l'abstenció de Laura Pradeda i l'equip de govern, que abans demanarà informes per estudiar-ho).
I una moció de la regidora no adscrita Laura Pradeda demanant la creació de una Comissió Permanent de la Gent Gran (amb l'abstenció d'ABG). Aquesta proposta ha estat la que ha presentat més 'debat'. Resulta que la regidoria d'Urbanisme, oh casualitat!, ha destapat, amb la sorpresa de quasi tothom, que ja té preparada (aparaulada) una modificació puntual del Pla General, per ubicar damunt del pàrquing Filadors, la nova seu de l'Associació de Jubilats i Gent Gran, per la què Pradeda està clamant des de fa més d'un any. La regidora no adscrita no ha caigut en el parany i ha preguntat amb quins diners es pensa finançar el projecte, si ella no pensa votar a favor de cap nou crèdit. La situació ha canviat radicalment. S'han creuat paraules i el president del ple ha acabat retirant la paraula a Pradeda, per faltar-li, ha dit, al respecte (i per xafar-li el pla).
Per altre costat, no s'ha comentat res del recurs que ABG va dir que formalitzaria contra la Corporació per no haver-li deixat canviar el seu vot en la aprovació dels pressupostos, en el ple extraordinari del 15 juliol.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Pocs gols i poca gespa

15 setembre 2010. Ahir el Barça de futbol es va recuperar de la derrota amb el Hércules i va guanyar en partit de la Champions per 5-1 al Paratinaicos grec (o com s'escrigui).
Avui el Madrit ha guanyat al Ajax per 2-0, adormint a les ovelles. Qui ha vist al Ajax i qui el veu...
Per cert, tenim que obrir una col·lecta perquè el Real, pobret, compri gespa, que la té molt fotuda.
I altre per cert... Que hi feia en Rafa Nadal al costat del Florentino, al llotja del Bernabeu. Quina llàstima... Aquest noi em queia bé... Però fins aquí podíem arribar. Ni que hi tingués que ser per propaganda es pot admetre. (El voldran enredar perquè els hi regali la gespa?)

Dret comunitari

15 setembre 2010. La comissària de Justícia de la Comissió Europea, Viviane Reding, va anunciar ahir que proposarà obrir en el termini de dues setmanes un expedient contra el Govern francès per violació de dret comunitari a causa del seu comportament 'discriminatori' contra ciutadans de la Unió Europea (UE) en les expulsions de gitanos romanesos i búlgars. Les autoritats franceses van assegurar que cap grup ètnic havia estat blanc específic de les expulsions, però resulta que el Govern havia emès una circular, creada pel director de gabinet del Ministeri de l'Interior el 5 d'agost, en què s'ordenava a la policia desmantellar els campaments d'immigrants irregulars 'prenent com a prioritat els dels gitanos romanesos'.
No és aquest l'únic problema que té el president Sarkozy. El diari 'Le Monde' va denunciar ahir haver estat espiat per ordre del Palau de l'Elisi, seu de la Presidència francesa, tractant d'identificar la font que filtrava informacions sobre l'escàndol que envolta la multimilionària Liliane Bettencourt i defensar així l'actual ministre de Treball, Eric Woerth. La Federació de Periodistes Europeus (FEP) ha manifestat el seu suport al diari francès 'Le Monde' i ha condemnat els atacs del Govern gal contra els drets dels informadors.

Vaga pro-PP

14 setembre 2010. CCOO i UGT afrontaran la prova de foc de la vaga del proper dia 29. Uns 4.500 delegats d'aquests sindicats van participar a La Farga de l'Hospitalet en una assemblea on els líders Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez van escalfar els ànims i van advertir que Zapatero es veurà obligat a rectificar la seva política social després de la vaga general anunciada. Els convocants donen per feta una aturada total dels transports públics, (metro, autobusos de Barcelona, Rodalies i Ferrocarrils) gràcies a l'àmplia presència sindical en aquestes empreses i al suport d'altres centrals. Que els treballadors no puguin desplaçar-se a la feina és l'objectiu principal.
Pels currantes no és fàcil cridar 'Zapatero dimissió', que ara és el mateix que dir 'Rajoy president'.
Els sindicats tenen que justificar la seva existència i culpar al govern, no als empresaris, de la manca d'ocupació. Però una vaga general en res beneficiarà la crisi.

Vaga amb serveis, porfa

14 setembre 2010. Els treballadors tenen dret a fer vaga, però els ciutadans també tenen els seus drets, com els serveis mínims, emparats igualment per la llei.
Els empleats de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) feien vaga parcial avui queixant-se de la rebaixa en un 5% del sou decidida per la Generalitat al juny, per ser l'única empresa pública de transports a la qual se li ha aplicat un descompte salarial. La vaga era de 7 a 9 del matí i de 6 a 8 de la tarda i tenia prevista un serveis mínims de la meitat dels trens habituals. Però uns 80.000 passatgers s'han trobat amb que, segons l'empresa, han estat boicotejats una vintena de trens, i això ha impossibilitat la circulació de cap comboi.
El sabotatge que s'ha produït és inadmissible i no es pot acceptar com defensa dels interessos legítims dels empleats de FGC. S'agraeix que UGT i CCOO impedissin que en l'aturada parcial de dues hores de la tarda es repetissin els actes de sabotatge que els piquets de vaga havien realitzat pel matí.
Es repeteix la manca de serveis mínims que els mateixos treballadors van provocar durant la jornada de vaga del 30 de juny passat. Esperem que 'algú' faci quelcom al respecte aquest cop. El dimarts que ve anuncien altre vaga...

Joc brut

14 setembre 2010. L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, aposta per líder de CiU Artur Mas com a nou president de la Generalitat en una entrevista a la revista MésCat, un butlletí que es reparteix entre militants i simpatitzants de CDC. Maragall considera que Mas guanyarà 'perquè toca', fent al·lusió, se suposa, a la celebre frase d'en Jordi Pujol.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha qüestionat avui els 'escrúpols' de CDC per haver entrevistat 'ara' a Pasqual Maragall en el seu butlletí intern i deplora el joc brut.

Entesos... o no!

13 setembre 2010. Per 'aclarir' encare més la postura de Ci/oU, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha dit aquest dilluns que la seva formació no es planteja la qüestió de la independència de Catalunya en la pròxima legislatura perquè hi ha altres prioritats com 'l'economia, la reconstrucció de la consciència col·lectiva i l'autoestima del país'.
Puig ha indicat que el seu partit opta en aquests moments pel dret a decidir i no per reclamar, per ara, un referèndum d'autodeterminació: 'No estem d'acord que la prioritat sigui que en aquesta legislatura haguem d'anar cap aquest atzucac que, al nostre entendre, comportaria avui una derrota democràtica catalana i, a més, una fractura social important al país'.
Quan més declaracions fan menys se sap cap on van.
Per altre costat o pel mateix, la president del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat aquest dilluns que el líder de CiU, Artur Mas, vol convertir-se 'en el proper Ibarretxe català' i ha afegit que només el PP pot parar aquest independentisme 'que genera preocupació en molts catalans'. Si ella ho diu...

Dia de Diada

11 setembre 2010. La tradicional acte de l'ofrena al monument a Rafael Casanova per part de partits i institucions ha disposat aquest any d'un nou format, allunyant el públic de l'escenari i per tant 'blindant' als polítics de les xiulades habituals dels 'quatre' manifestants exaltats.
La Diada ha estat utilitzada pels diferents partits en les seves manifestacions, per fer campanya de cara a les eleccions del 28 de novembre. Ja el president, José Montilla, en el seu discurs institucional, es va desvià de la Festa catalana i va alertar de la 'pulsió separadora' que mou els seus adversaris. CiU i ERC han criticat el to 'partidista' del discurs. O sigui que, tot dins de la normalitat que ens envoltarà durant els dos mesos i dies que manquen per els comicis autonòmics. Tots els partits buscant vots entre acusacions mútues. Per altre banda, uns nou mil manifestants van sortir als carrers de Barcelona a reclamar la independència, en una marxa on hi va participar gent de desenes d'entitats sobiranistes, representants de sectors culturals del país, militants de l'esquerra independentista, representants del PSM i d'ACPV, i dirigents i militants de formacions sobiranistes, com és el cas de Reagrupament, Esquerra i Solidaritat Catalana.

Nou anys

10 setembre 2010. Han passat nou anys del atemptat a les Torres Gemelas de Nova York.
Amb motiu de l'aniversari, s'ha generat una polèmica amb el projecte que hi ha de construir a la Zona Zero un centre islàmic, amb mesquita inclosa, que també inclou un centre d'art, una piscina i altres equipaments oberts a tots els ciutadans. Dues terceres parts dels novaiorquesos advoquen per canviar l'emplaçament a més distància del World Trade Center, segons una enquesta publicada per The New York Times.
Dintre dels que consideren el projecte una profanació de l'espai 'sagrat' on l'atac terrorista va segar la vida de prop de 2.800 persones, es troba un pastor evangelista de Florida, que ha anunciat la crema de 200 exemplars de l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, coincidint amb el novè aniversari de l'11-S. Les intencions del reverend integrista Terry Jones han provocat una onada mundial d'indignació i repulsa, i una alerta global pel risc d'atacs terroristes.
Les civilitzacions tenen que arribar a entendre's, però no hi ha cap aproximació positiva.

Reforma

9 setembre 2010. El Congrés ha aprovat avui la reforma laboral del govern Zapatero. Després de dos mesos d'aprovar-se el decret que n'avançava algunes mesures, ha passat l'últim tràmit parlamentari.
Amb el suport de diferents grups de l'oposició i amb la decisiva abstenció del PNB, el PSOE ha aconseguit tombar les principals modificacions incorporades pel Senat, que dificultaven encara més la contractació i facilitaven més l'acomiadament. Per altra banda, s'escurcen el període per a no acceptar una feina en estat de desocupació i els dies d'indemnització per any treballat.
El text final generalitza la indemnització de trenta-tres dies dies per any treballat en lloc dels quaranta-cinc actuals; ara, si l'empresa acredita pèrdues o dificultats econòmiques que la facin perillar, la indemnització serà de vint dies per any treballat. La fixesa laboral serà obligatòria pel sol fet de treballar tres anys seguits en una mateixa empresa.

Tancat per desnonament

8 setembre 2010. La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha anunciat avui que els ajuntaments que tinguin un nivell d'endeutament inferior al 75% del seu pressupost es podran endeutar al 2011 fins a aquest percentatge, per destinar-ho únicament a inversions.
Aquesta disposició rectifica part del decret de mesures de contenció del dèficit aprovat el maig passat pel govern.
La nova 'variació' deixa a una quarta part dels ajuntaments, que ja superen el límit senyalat, igual que abans. Tindran que esperar altre rectificació 'salvadora' o baixar la persiana?

No estem fins

8 setembre 2010. En els quarts de final del mundial de basquet de Turquia, Sèrbia ha acabat amb Espanya, la campiona del món.
Només Navarro, amb 27 punts i Garbajosa amb 18, han estat a l'altura de la confrontació. Sense direcció i sense pivots, l'equip espanyol ha anat a remolc tot el partit, fins que, a falta de vint segons, ha aconseguit empatar. Però un triple des de vuit metres ha donat la victòria a Sèrbia, que ha comptat amb un bon percentatge de triples i amb la efectivitat de la seva gent alta.

Futbolero

8 setembre 2010. Un eurodiputat de CiU, un tal Tremosa, ha assegurat en el seu bloc i al seu perfil de Facebook que Montilla 'és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia' i s'ha preguntat què hauria dit el PSC 'si Jordi Pujol hagués convocat eleccions en un dia de Barça-Madrid'. Es veu que no li agrada que li xafin el partit. O està emprenyat perquè en Mas el pensa posar molt avall de la llista?
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha criticat que CiU no hagi desautoritzat les declaracions de Tremosa, que ha qualificat de vergonyoses i impresentables i les ha trobat una 'sortida de to tan greu sobre un tema tan sensible'. I ha afegit: 'aquests nens de papa que no van fer res s'atreveixen a dir que el president seria el preferit de Franco'.
El president de la federació, Artur Mas, ha lamentat que Tremosa hagi entrat en el terreny dels 'retrets personals' i que la seva voluntat era 'fer una campanya en positiu i molt constructiva'.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Per Nadal a casa

7 setembre 2010. El president de la Generalitat, José Montilla, ha aclarit per fi la incògnita: les eleccions catalanes se celebraran el pròxim 28 de novembre, diumenge. Encara que legalment podria allargar la legislatura fins al 16 de desembre, el llarg pont de la Constitució ha desaconsellat fixar les eleccions en l'últim mes de l'any.
A l'escollir el 28-N, Montilla deixa prou marge de temps per intentar minimitzar les eventuals conseqüències que puguin tenir per al PSC la convocatòria de vaga general (29 setembre) per part dels sindicats majoritaris contra la política econòmica del Govern i la reforma laboral.
Artur Mas s'ha apressat en dir que, siguin a la data que siguin, aquestes eleccions són les del canvi i que hi han moltes ganes de canvi, i que Ci/oU està preparada per assumir-lo. (A la tercera va la vençuda. Això no ho ha dit, malgrat ho deu tenir trepat al cervell. Ho dic jo).

dilluns, 6 de setembre del 2010

Contes que donen de sí

6 setembre 2010. El candidat de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, ha afirmat avui, a Catalunya Ràdio, que el seu repte és convertir Catalunya en 'l'estat millor del món' i, més concretament, 'en el quart estat europeu'. (Quan se surt d'una convenció, sempre hi ha l'esperit eufòric).
Segons ell, el primer pas seria una 'declaració unilateral d'independència' per construir un estat i que, des de Madrid tindrien 'l'oportunitat de demostrar la seva cultura democràtica'. Per Laporta, l'important seria llavors la reacció de la UE i l'ONU.
Queda patent que una cosa és parlar de futbol quan tens darrera uns bons tècnics que ho fan tot i altre, parlar de política amb utopies impracticables. Perquè tindria que saber el ex-president del Barça (el que tenia al Guardiola per guardar-li la roba quan es banyava), que segons totes les enquestes, només una quarta part dels residents a Catalunya miren cap l'independentisme, i molts d'aquests encara qüestionen a quin preu.
O sigui que el seu 'primer pas' queda a anys vista, per quan els convençuts de que estaríem millor com estat siguin majoria i, en quan al 'segon pas', que els de Madrit ho acceptessin, ja no és de 'somiatruites', és de ciència-ficció.
Bé, està clar que estem ja en període electoral i es pot dir de tot per guanyar adeptes i un parell d'escons.

Pacte unilateral insuficient

5 setembre 2010. ETA ha fet una declaració assegurant 'no portaran a terme accions armades ofensives', un pacte unilateral d'alto el foc però en uns termes decebedors que ni tan sols han satisfet es expectatives creades per l'esquerra abertzale, que va pressionar la banda per aconseguir una treva definitiva i verificable.
El text es limita a fer públic que ETA va prendre 'fa alguns mesos la decisió de no portar a terme accions armades ofensives' amb l'objectiu d'obrir 'un procés democràtic' de 'negociació i diàleg', però no precisa si la decisió de no matar serà temporal, ni sota quines condicions i deixa oberta la possibilitat de continuar amb les extorsions i altres activitats terroristes al marge dels atemptats. Ni la paraula treva ni l'expressió alto el foc figuren en el comunicat.
El Govern i la resta dels partits responen units que el pas fet per l'organització armada és insuficient.

La millor defensa

4 setembre 2010. La polseguera que ha aixecat el pròxim 'trasllat' de Corbacho, del ministeri de Treball a les llistes catalanes, ha sigut notable.
El president català Montilla ha dit que està content amb el recolzament, però els rivals del PSC, que veuen en el ministre de Treball un blanc idoni per atacar durant la campanya electoral, ja han començat a disparar. Recordem que promocionar-se atacant el contrari és la primera pràctica en política, sobre tot de la espanyola.
Artur Mas, de Ci/oU, ha relacionat Corbacho amb 'el lideratge de l'atur a Europa i al món desenvolupat', i amb l'enfrontament amb els sindicats per la reforma laboral.
ERC s'ha decantat per explotar el nul catalanisme de l'exalcalde de l'Hospitalet i ha llançat una crida: 'Ens oferim a totes aquelles persones catalanistes i d'esquerres que volen que les decisions que impliquin el país es prenguin des de Catalunya i sense cap lligam a Madrid'.
La presidenta del PP a Catalunya, s'ha aferrat també a l'argument que l'exalcalde de l'Hospitalet és 'el ministre de l'atur' i ha posat en dubte que sigui un esquer a l'àrea metropolitana, on hi ha moltes àrees castigades per l'atur.
Veien aquests atacs, és bo recordar que l'atur espanyol és conseqüència de què, al principi dels primers anys 2000, el govern (PP, 1996-2004) no va saber o no va voler 'parar' el desorbitat creixement immobiliari i la bomba els hi va explotar als socialistes (2007). Tampoc es pot ignorar que Corbacho va ser molt valent al posar-se al front de Treball, un ministeri ja sentenciat com molt problemàtic. I també cal tenir en compte que la patronal no ha fet res per activar la contractació laboral i pal·liar l'atur. Al Cèsar lo que és del Cèsar...
El partidisme s'oblida sovint de les realitats.

Ministre a les llistes

3 setembre 2010. El president Zapatero ha autoritzat que el ministre de Treball, Celestino Corbacho (Badajoz, 1949), concorri a les llistes del PSC a les eleccions catalanes de la tardor i per tant, abandonarà pròximament el Govern. Corbacho ja va comunicar la seva intenció de tornar a la política catalana en una reunió el passat dia 4 d'agost amb el líder del PSC i president de la Generalitat, José Montilla (Iznájar, Córdoba, 1955).
El que va ser alcalde de l'Hospitalet durant catorze anys i també president de la Diputació de Barcelona ocuparà un lloc destacat en la candidatura de Montilla, possiblement el número tres, ja que el segon lloc sembla ser recaurà en Laia Bonet (Valls, Tarragona, 1972), ara secretària del Govern.
La Vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández s'ha mostrat rotunda a l'hora d'afirmar que la baixa de Corbacho de la cartera de Treball sigui una senyal de què l'executiu espanyol està en crisi: 'No hi ha crisi de govern', ha insistit i ha explicat que la decisió de Corbacho d'anar a Catalunya és d'ell mateix.

Socialistes C i socialistes E

2 setembre 2010. El conseller d'Economia Antoni Castells, ja va anunciar que no aniria a les llistes socialistes en les pròximes eleccions, si bé no ha dit encare què farà. Ahir va ser el conseller d'Educació, Ernest Maragall, el que va remarcar el seu punt de vist crític amb el rumb del PSC i va insistir en dir allò que no acaba de funcionar: la relació amb el PSOE.
Maragall es queixa de no tenir veu pròpia a Madrid i de no haver estat capaços de recuperar l'equilibri polític. I reconeix que no sap si anirà a les llistes i que això dependrà de si el partit 'presenta el projecte que jo crec que ha de presentar'. Ja va remarcar al juliol la necessitat de canvis al PSC i va lamentar el comportament del partit a l'hora de donar resposta a la sentència contra l'estatut.
Quants grups 'socialistes' es presentaran a les eleccions?

Atur amunt

1 setembre 2010. Segons les dades d'agost del ministeri de Treball espanyol l'atur torna a créixer, després d'uns quants mesos de descensos en el nombre de desocupats.
A Catalunya és on hi ha hagut un increment més gran, amb 16.703 desocupats més, un creixement del 3,10% respecte del juliol; ara hi ha 555.894 inscrits a les llistes de l'atur.
Malgrat totes les mides adoptades per el govern, a Espanya continuem rondant els 4 milions de parats.

Congestió a la xarxa

31 agost 2010. Telefónica fa pública la seva 'preocupació per l'ús il·limitat' que alguns clients fan de les tarifes planes per Internet, provocant una congestió de la xarxa, però afirma que continuarà oferint-les als seus usuaris.
Doncs ara serem els usuaris els que estarem preocupats, perquè aquest avis de la Telefónica només té una interpretació... Volen pujar encare més les tarifes.
Un globus sonda, per veure com responen les demés companyies de serveis?
En part, seria lògic que un internauta que rep 3 megas pagués més que un que en rep un, però tindrien que baixar-li la tarifa a aquest últim, cosa que no deu interessar. Seria més 'beneficiós' pujar-li al de tres, però... com resulta que som l'estat de la Unió Europea que tenim més car l'accés a internet, l'increment no és tan fàcil. Hi ha crisi i està la competència esperant una ocasió. Però de ganas, segur que n'hi han!

Mitja volta, ar!

31 agost 2010. Avui finalitza oficialment l'ocupació militar nord-americana de l'Iraq, que va iniciar el març de 2003 George W. Bush.
En un discurs televisat, el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, ha dit aquest dimarts que les forces de seguretat iraquianes estan preparades per afrontar soles tot tipus d'amenaces, ja siguin domèstiques o externes. Maliki ha celebrat la fi de la intervenció militar nord-americana: 'L'Iraq avui és sobirà i independent'.
Aquesta tarda, el president dels EUA, Barack Obama, té anunciat un solemne discurs que segur estarà ple de justificacions i agraïments, però amb l'absència de la paraula 'victòria'.
El futur de l'Iraq no està gens clar, ja que els atemptats terroristes no s'han aturat i el govern és incapaç de garantir la seguretat de la majoria de la població. A part, el bloqueig polític es manté.
Sis mesos després de celebrar-se les eleccions parlamentàries, la coalició xiïta del primer ministre Nuri Kamal al-Maliki i la coalició laica de Ayad Allawi són incapaços de formar govern. I la tensió augmenta.

Temps mort contra interdependents

30 agost 2010. Artur Mas es desganyita reclamant les eleccions pel 24 d'octubre, adduint el desgast del tripartit i la seva agonia i que Catalunya està afectada per un impàs.
Preguntat per les diferents sensibilitats que hi ha a CiU en l'àmbit nacional, Mas ha subratllat que dins de la federació hi ha gent 'clarament independentista', però el terme independentisme 'ha passat a la història' perquè els països ja no són independents, sinó 'interdependents'. Un nou qualificatiu 'clarificador' per liar més la troca. També s'ha declarat 'disposat a qualsevol pacte postelectoral inclòs amb el PP'. Clar!... si no hi arriben...
Per la seva part José Montilla no ha volgut aclarir la data de la convocatòria de les eleccions ja que ha incidit que els primers en saber-ho seran el membres del govern i el president del parlament.
Sembla lògic que els socialistes demanin tots els 'temps morts' disponibles, per veure si se arregla el panorama.

A fer-se el fort

28 agost 2010. Nicolas Sarkozy, el president francés, està fent mèrits per passar a la història com el més bel·ligerant contra els ciutadans d'origen estranger que no respectin la llei.
'La nacionalitat s'ha de merèixer', va afirmar fa poc a Grenoble, on va tenir que anar arran dels disturbis en un barri desafavorit, fent un pas inèdit que li ha valgut dures acusacions de discriminació: va anunciar que es retiraria la nacionalitat als 'francesos recents' que atemptessin contra la integritat d'un membre de les forces de l'ordre. Segons el document legislatiu elaborat pel Ministeri de l'Interior, aquesta mesura s'estendrà als polígams.
Tota l'oposició va denunciar la iniciativa com a 'contrària a la tradició republicana' i als principis recollits en el primer article de la Carta Magna, que garanteixen la igualtat de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió.
Sarkozy, curiosament, és fill d'immigrant. El seu pare procedeix d'Hongria.

Foto oficial

27 agost 2010. Torno a referir-me al diari conservador, que dóna molt de sí. A l'acte oficial organitzat a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) per rebre els cadàvers dels guàrdies civils i el traductor morts en atemptat a l'Afganistan hi han assistit el president Zapatero i el cap de l'oposició, els ministres de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de Defensa, Carme Chacón, així com el cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad), general José Julio Rodríguez.
A la portada de La Vanguardia surten en Rajoy i la seva secretaria petita i en Zapatero.
A El País, surt Zapatero i la ministra Chacón a l'igual que El Mundo.
A l'ABC només surten els companys dels militars assassinats portant el fèretres.
El Periodico ni ho esmenta en portada.
Es d'esperar que el PP doni les gràcies a La Vanguardia, l'únic diari nacional que ha cregut oportú treure'ls en la 'foto', per la seva promoció.

Calor i calor

26 agost 2010. Quan semblava que l'estiu ja tocava a la seva fi, i després d'un agost de termòmetres relativament moderats a Catalunya, l'arribada d'una massa d'aire càlid procedent del nord d'Àfrica ha activat totes les alertes per calor extrema. Tant el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) com la delegació catalana de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) van avisar ahir del risc que algunes zones, en especial del sud de Lleida, de l'interior de Tarragona i pràcticament tot Girona –menys el Ripollès i la Cerdanya– registrin entre avui i demà temperatures extremes, que en alguns casos s'acostaran als 40 graus.
Però tampoc aquest escés de calor guarda relació amb el canvi climàtic, que en realitat no existeix. Oi que no?

Ajuda humanitària

26 agost 2010. Al principi de la invasió d'Afganistan els dolents eren 'insurgents'. Després alguns talibans es van tornar dolents i ara, per el que es veu, tots els talibans són dolents. La proba la tenim en el titular de La Vanguardia, que parla de 'los talibanes matan a tres españoles' i no diu 'unos talibanes', o sigui que ara, per el què es veu, tots els talibans estan en contra dels nord-americans i, està clar, de nosaltres, ficats en l'embolic, això sí, amb missió humanitària.
Tot realment trist, perquè no sabem el què passa a Afganistan. Només el que ens volen dir les agencies americanes. I desgraciadament, també i només faltaria, quan hi han incidents amb les nostres forçes, amb ferits i morts, com el cas d'ahir.
A l'antiga base de Qala-i-Naw, el xòfer del cap de la policia afganesa a la zona va començar disparant al traductor espanyol d'origen iranià, una acció que va ser repel·lida pels guàrdies civils que en aquell moment es trobaven a la base impartint un curs als policies afganesos. L'assassí va tenir temps de matar també a dos agents de la benemèrita abans de ser abatut a trets.

Lliberats

24 agost 2010. Albert Vilalta i Roque Pascual, els dos cooperants catalans segrestats per Al-Qaida a Mauritània el novembre passat, van arribar ahir a la nit, sans i estalvis, a Barcelona. El seu alliberament ha posat fi a 268 dies de captiveri. Recordem que la seva companya, Alicia Gámez, va ser alliberada, no se sap ben bé per què, el 10 de març.
Es parla, en alguns mitjans, del pagament del rescat d'uns set milions d'euros, xifra que mai quedarà confirmada.
El govern i l'alcalde de Barcelona estan molt contents per l'èxit del rescat, com tots, és clar, però ens agradaria saber més detalls del cas, com per exemple, per què ara i no 8 mesos abans. Però només sabrem el mínim de l'expedient.
Doncs, apa! senyors cooperants, a preparar la nova travessia pel desert, que es veu que és molt divertit.

Ajuntaments pelats

22 agost 2010. Els ajuntaments, quasi tots, estan sense un duro.
Potser que algun dia, les lleis obliguin als possibles regidors municipals a tenir algun títol per desenvolupar la seva tasca. Però de moment, ara, molts consistoris estan en mans de persones no preparades, que els han portat a la bancarrota. Ja fa anys que es manté l'idea de 'qui vingui darrere que ho arregli', i tots els governs municipals volen fer-ho millor que els anteriors i la seva deute va creixent i creixent fins límits inassolibles.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, ha llançat un missatge d'alerta (més aviat un crit d'auxili) amb què resumeix la gravetat dels comptes públics dels ajuntaments davant la triple sacsejada que els espera a partir del gener vinent, ja que el 2011, les corporacions locals hauran de començar a tornar els 1.500 milions d'euros com liquidació definitiva de l'exercici del 2008. Aquesta és la quantitat que les corporacions locals van rebre de més el 2008 del Ministeri d'Economia i Hisenda, quan es van calcular les transferències de l'Estat als ajuntaments i les diputacions en funció d'una optimista previsió d'ingressos que després no es va complir per efecte de la crisi econòmica.
A part d'iniciar en pagaments mensuals (a terminis, quin remei) d'aquesta deute, les corporacions locals tenen prohibit endeutar-se a llarg termini, o sigui que no podran finançar cap projecte.
Hi han ajuntaments que estan ja al límit i a punt d'entrar en el col·lapse financer. Com s'arregla això?

Llei d'acollida-Ley de acogida

20 agost 2010. El president Montilla es manté ferm, tant en defensa de l'Estatut com en l'atacada llei d'acollida d'immigrants, que la defensora del poble (i exdiputada del PP), María Luisa Cava de Llano, ha presentat contra aquesta norma per considerar que prima el català sobre el castellà.
Assegura Montilla que el Govern la desenvoluparà i aplicarà perquè és la seva obligació davant una llei que està vigent. 'Mentre no hi hagi un tribunal que digui el contrari', la llei està en vigor, ha dit. El president lamenta que la intervenció de la flamant defensora del poble en funcions s'emmarqui 'en la línia que ha defensat el PP, que és anar contra tot el que significa desenvolupar l'Estatut'.
La llei d'acollida atorga una preferència lingüística a favor del català sobre el castellà, un fet que va en contra de l'article 3 de la Constitució, que es refereix al castellà com a llengua oficial de l'Estat i fixa el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
Total, que si galgos, que si podencos, i els verdaders problemes actuals, atur i economia, desbocats.

Municipis versus Estats

18 agost 2010. L'Amfiteatre Flavio, conegut com el Coliseu de Roma, l'amfiteatre més visitat del món aixecat entre els anys 72 i 80 dC, va rebre l'any 2009 3,5 milions de visites que van proporcionar 30,4 milions d'euros a les arques de l'Estat.
L'ajuntament de la capital reclama ara a l'Estat italià 'almenys un 30%' per reinvertir en projectes de manteniment d'aquest i d'altres béns arqueològics. Aquest any es calcula que es recaptaran 35 milions d'euros, i l'assumpte s'ha convertit en el centre d'una guerra per la tutela dels monuments i les àrees arqueològiques i, descaradament, pels diners que aquests generen. Ja fa anys que hi ha altre disputa per la propietat del David de Miquel Àngel, entre l'alcalde de Florència i el ministre de Cultura, reivindicació que ha ressorgit amb força després d'anys de polèmica.
Els ajuntaments passen mals moments econòmics i s'accentua ara la guerra relativa als drets de gestió dels monuments i els museus italians, que l'industria del turisme, que no minva, manté d'actualitat.

També sous europeus

16 agost 2010. El Govern tira cap un canvi en el model tributari espanyol, a l'alça, està clar, i no només en les rendes superiors.
Ara, el ministre de Foment, José Blanco, es despenja i deixa clara aquesta intenció, i com els impostos espanyols són 'molt baixos', en un futur, que no precisa, s'haurà de pensar a buscar fórmules per 'homologar-los' a la mitjana de la Unió Europea amb l'objectiu d'aconseguir serveis i infraestructures 'de primera'. Lo dolent dels 'globus sonda' és que a la llarga es converteixen en reals decrets.
Abans de homologar els impostos amb Europa, potser podrien començar per homologar els sous... no? No és el mateix pagar el 20% de 100, per exemple, que tributar el 25% de 200. De 80 que resten en el primer cas a 150, que queden dels segon, hi ha una 'petita' diferencia. Els sous de la Europa central són, com mínim, el doble dels espanyols. Malgrat aquesta avantatge per les industries de fora, aquestes no l'aprofiten segurament per la poca estabilitat que ofereix la trajectòria espanyola en matèria laboral i econòmica. A més, hi han altres paísos en què la mà d'obra encara és més barata.
Som els pobres de la pel·lícula i a més, cornuts.

Ara toquen incendis

14 agost 2010. L'estiu passat li va tocar a Grècia patir una onada greu d'incendis. Aquest any, després de Rússia, l'hi ha tocat en torn a Portugal. L'onada d'incendis que assolen el país veí continuava ahir amb 43 incendis actius, la majoria al nord del país. Fins a 700 homes es van desplaçar a la zona per apagar aquests focs que han cremat aquest any 68.000 hectàrees.
Davant d'aquesta situació crítica, el president del país, el conservador Aníbal Cavaco Silva, i el primer ministre, el socialista José Sócrates, van interrompre les seves vacances per reunir-se amb l'Autoritat Nacional de la Protecció Civil (ANPC).
Les flames han arribat als parcs naturals de Peneda Gerés i Serra da Estela, fronterers amb Galícia i Castella i Lleó, respectivament. Els focs també han provocat l'evacuació temporal d'alguns llogarets i el tall de carreteres. La policia portuguesa va anunciar ahir l'arrest de tres pastors acusats d'haver provocat alguns incendis a les localitats de Mogadouro, Tabuaco i Serenancelhe. Amb aquests últims arrestos hi ha un total de 15 detinguts sota la mateixa acusació.
I a Galícia, dos bombers voluntaris de la Xunta van morir dijous a la nit quan participaven en les tasques d'extinció d'un incendi a Fornelos de Montes (Pontevedra). Els sindicats sospiten que les víctimes, de 27 i 35 anys, es van veure sorpresos per un canvi de vent quan es trobaven en un paratge de difícil accés.

Laboratoris beneficiats

12 agost 2010. Fa quinze mesos la Organización Mundial de la Salud (OMS) va recomanar als paísos que es preparessin per fer front a una forta pandèmia de grip A (H1N1). Espanya va adquirir 13 milions de dosis per afrontar-la, si bé, finalment, només se n'han tingut que utilitzat uns tres milions. Quatre milions es van donar a l'Organització Panamericana de la Salut i dos milions es guarden en estoc com a mesura de prevenció.
Els quatre milions de vacunes que han sobrat acabaran en una incineradora. Tenint en compte que cada dosi de vacuna contra la grip A costa 7,3 euros (mentre que la de grip estacional només en val 0,70), es cremaran més de 28 milions d'euros.
Durant molts de mesos, l'OMS es va resistir a acceptar l'evidència que el seu nivell d'alerta excedia de molt la gravetat de la situació, i la seva insistència a mantenir les mesures preventives va afavorir de manera descarada els interessos dels laboratoris encarregats de fabricar la vacuna.
Des que es va detectar la malaltia fins avui, enque l'OMS ha decretat el final de la pandèmia, a Espanya han mort 350 persones a causa de la grip A, un nombre de morts molt inferior a les gairebé 8.000 que cada any provoca la grip comuna o estacional.
Per proper hivern, s'implantarà una vacuna trivalent, que ja inclou una soca contra la grip A. Serà difícil que aquest any ens 'col·loquin' altre 'alarma' de pandèmia. O també toca, senyors taurons farmacèutics?

Com ajudar?

11 agost 2010. La Comissió Europea (CE), l'ONU i els Estats Units s'han compromès a ampliar les ajudes econòmiques a la població del Pakistan afectada per les inundacions, en la que ja es considera la pitjor catàstrofe natural que ha assolat el país. Però els talibans pakistanesos han instat avui el Govern a rebutjar l'ajuda occidental, al entendre que tot el material serà robat per funcionaris corruptes i els diners aniran a parar a les seves comptes.
Segons les xifres aportades avui per l'Autoritat de Desastres del Pakistan, més de 1.300 ciutadans han mort a causa de la catàstrofe i gairebé 1.500 han resultat ferits, mentre que 722.00 vivendes han patit danys i els afecta són almenys 14 milions de persones.

Marea negra

9 agost 2010. La lluita contra la fuga de petroli que ha donat origen a la marea negra del golf de Mèxic està 'quasi' acabada després de la cimentació del pou submarí que va causar la catàstrofe. El tap de ciment sembla haver tingut efecte, ha declarat el president Obama i ha previngut de la necessitat de 'seguir treballant' per netejar les costes del golf de Mèxic, en el que la seva administració va qualificar de la pitjor catàstrofe ecològica de la història dels Estats Units.
Per la seva part, la petroliera BP ha anunciat que ja ha formalitzat un dipòsit inicial de 3.000 milions de dòlars dels 20.000 (uns 15.150 milions d'euros) previstos en concepte d'indemnització pel vessament del petroli, després de les negociacions mantingudes amb el Ministeri de Justícia dels EUA. El fons que ha creat la companyia britànica és per compensar a les víctimes del vessament de petroli.

Climatologia

8 agost 2010. El canvi climàtic deu existir, perquè es van produint fenòmens atmosfèrics cada cop més greus que no es poden catalogar com 'normals', ja que per la seva transcendència, tenen escassos o cap antecedents. L'ona de calor que ve castigant la Rússia central i els monsons del Pakistan i de la Índia són el dos catàstrofes naturals que han assolat grans territoris i s'han cobrat moltes vides.
A Rússia, els focs forestals provocats per una forta onada de calor han pobles sencers al centre de Rússia, on els incendis i les localitats afectades es compten per centenars. Des de principis d'estiu s'han devastat més de 750.000 hectàrees de bosc. El fum i les cendres han arribat a Moscou i la mortalitat s'ha doblat a la capital russa, que dels 360 morts habituals diaris ha passat aquests dies a superar els 700. Al Pakistan, sis milions de pakistanesos estan pendents de rebre ajuda humanitària a causa de les inundacions produïdes per les pluges monsòniques.
A l'Índia, 170 persones desaparegudes a causa de l'allau de fang provocada per les pluges torrencials a la zona turística de Leh.
També a la Xina, un despreniment de terra a la ciutat de Zhouqu, al nord del país, ha deixat almenys 700 morts i més de mil desapareguts.
Hi ha canvi climàtic i no ens ho volen dir? S'amaga per no tenir que forçar els països industrialitzats la lluita contra la contaminació? Tot és possible. I els greus cataclismes es continuaran incrementant.

Vagues especuladores

7 agost 2010. Ahir a la tarda es van reprendre les converses entre els controladors aeris i Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), per tractar de trobar un acord a les pretensions del col·lectiu.
Tot i que en un primer moment semblava que s'acostaven les posicions en alguns temes, finalment les converses van acabar-se quan els representants de l'ens aeroportuari van aixecar-se de la taula i va indicar que no hi tornarien a seure fins que la USCA (Unión Sindical Controladores Aéreos) no desconvoqui l'aturada prevista, que encara no té data. A més, consideren oportú la figura d'un arbitratge que tanqui el conflicte. És una vergonya que aquest col·lectiu de funcionaris 'jugui' a convocar una vaga per la segona quinzena d'agost, sense fixar el dia, per perjudicar els viatges i el turisme, o sigui, agencies, hotels, restauració, botigues, etc., ja que al no donar a conèixer el dia de vaga, els afecten tots. Cap viatger té ganes de quedar-se un dia o dos tancat en un aeroport, com ha passat.
Ja fa anys que dura aquesta prepotència i xantatge, però els governs no han sabut fer res per controlar aquest problemàtic camp dels serveis aeris, com personal de vol i de control. Inclús el personal de terra es permet el luxe de formular reivindicacions. Ara sí parla el ministre de controladors militars i de promocionar aquestes feines de responsabilitat, però de moment no hi ha una solució raonable que limiti les exigències d'aquests senyors potentats. Potentats perquè amb un sou mitjà com tenen, de 16.000 euros mensuals, 12 vegades més que un sou 'normal', no entren dins del concepte de treballadors. Realment, són uns interessats especuladors laborals. I volen que els atengui el ministre!
Cal repassar la llei del dret de vaga, per molt de dretes que això soni. Els col·lectius que treballen pel públic no poden fer aquests abusos que només fan que trasbalsar la vida de la gent, perjudicar l'economia i produir un distanciament entre els seus sous i condicions de feina i els dels currantes que no tenen cap possibilitat de reivindicar millores.