dijous, 23 d’octubre del 2008

Però..., es pot arreglar?

23 Octubre 2008. El món dels diners i de les finanças es té que tornar a dissenyar. El descontrol ens ha portat al fracàs. I són els paísos que tenen més pes econòmic els que ho tenen que fer. A tal efecte, el dia 15 de novembre es celebrarà a Washington una cimera de caps d'estat per 're-fundar el capitalisme'. El Govern dels Estats Units, país amfitrió de la cimera mundial, va decidir ahir que els països que participin en la reunió siguin els que componen l'anomenat G-20, on d'Europa només estan inclosos Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit.
El G-20 és un grup de grans potències industrials i països amb economies emergents que es va crear l'any 1999 després de les crisis financeres asiàtica i russa. El grup inclou els membres del G-8 (Alemanya, Canadà, França, Itàlia, Japó, Regne Unit, Estats Units i Rússia), els més industrialitzats, i s'hi afegeixen Aràbia Saudita, Sud-àfrica, Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Corea del Sud, Índia, Indonèsia, Mèxic, Turquia i també la Unió Europea (UE), representada pel país que ostenta la presidència de torn, en aquest cas França. Com que aquest país ja forma part del G-8, a la reunió únicament hi haurà 19 alts mandataris estatals. El president nord-americà també ha invitat els màxims dirigents del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'ONU.
La no invitació a Espanya ha molestat al president Zapatero, que ha parlat amb Sarkozy, que li ha transmès la seva 'convicció de que Espanya té el seu lloc en la propera cimera financera internacional, si es té en compte el seu pes a l'economia mundial, però que són els 'amfitrions nord-americans' els que limiten l'assistència per aconseguir una reunió amb millor format.

Esmenes fora

22 Octubre 2008. El ple del Congrés ha rebutjat les esmenes a la totalitat al projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 gràcies als vots en contra del PSOE, el PNB i el BNG. Aquest resultat permet que els comptes continuïn el seu tràmit parlamentari.
Les esmenes, presentades per PP, CiU, ERC, IU-ICV, CC i UPD han estat rebutjades per 177 vots en contra, 170 a favor i l'abstenció del diputat d'UPN, soci polític del PP a Navarra.
Els pressupostos s'han salvat de la devolució gràcies al suport, juntament amb el PSOE, de només dos partits (PNB i BNG), que justifiquen el seu rebuig a les esmenes apel·lant al sentit de la responsabilitat per fer front a la crisi econòmica.
A rel de l'abstenció del diputat d'Unión Pueblo Navarro (UPN), el PP ha anunciat la ruptura de l'entesa amb aquest partit navarrès. L'altre diputat de UPN que ha votat a favor de les esmenes, no obeint les normes que havia rebut, serà sancionat per UPN i condecorat pel PP.
I és que la política és això: Política.

Falta de mitjans o de professionalitat?

21 Octubre 2008. Avui els hi tocava protestar als secretaris de jutjat. Una confrontació entre el Poder Judicial i l'Executiu.
Els secretaris han fet l'aturada, de 10 a 1 del migdia, per protestar per la sanció de dos anys de suspensió de càrrec i sou a la secretària del Jutjat Penal número 1 de Sevilla, per no haver tramitat adequadament l'execució de la sentència de condemna a Santiago del Valle, el pederasta convicte que va assassinar Mari Luz Cortés mentre no s'aplicava la seva sentència.
A la protesta s'han sumat de forma pràctica els jutges, que han convocat juntes per estar absents dels jutjats. Total, que s'han quedat penjats tots els judicis que es tenien que celebrar avui. Váyase a casa, que ya le avisaremos.
A l'endarreriment d'anys que pateixen els serveis judicials, només els hi feia falta això. Els jutjats es queixen de falta de mitjans i el govern diu que en tenen suficients. Qui té raó?

Una bona empenta

20 Octubre 2008. El general Colin Powell, secretari d'Estat de George Bush durant el primer mandat del president republicà, cap de l'Estat Major nomenat per George Bush pare i figura política republicana, va anunciar durant una entrevista que votarà Barack Obama en aquestes eleccions. Powell va explicar que recolza el demòcrata Obama per ser una figura transformadora i per creure fermament que en aquest punt de la història necessitem un president que no es dediqui bàsicament a continuar les polítiques dels anys recents.
L'aspirant demòcrata a la Casa Blanca ha assegurat avui que l'exsecretari d'Estat tindrà un paper en la seva administració, si guanya les eleccions el 4 de novembre.

Olor a divorci

20 Octubre 2008. El 24è congrés d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha definit la seva línia, com calia esperar d'una formació que fa anys que intenta moderar el nacionalisme català. El seu lider, l'incombustible Josep Antoni Duran Lleida, ha deixat de banda qualsevol temptació d'ambigüitat i ha pres posicions contra els qui pretenen inclinar CiU cap al front de to sobiranista i estan a favor d'un pacte amb Esquerra Republicana. Duran ha proposat una opció oposada. Busca un acord amb els socialistes catalans, l'anomenada sociovergència.
Ara faltarà veure que diu el seu soci de CiU, Artur Mas, sobre el particular. Si bé, ja ens ho podem imaginar. CiU es va convertint, mica en mica, en C/U.
El més fàcil és que es tingui que canviar 'sociovergència' per 'sociounionisme' (perquè sociocristianisme no sona bé).

Equiparacions

19 Octubre 2008. Quan a un treballador li sembla que li paguen poc per la seva feina, lo natural és que se'n busqui d'altre que estigui més ben remunerada. Però aquesta 'naturalitat' té moltes excepcions perquè molts col·lectius tenen l'avantatge de formar un grup nombrós de feina, que poden, posant-se d'acord la majoria, fer vaga i aturar el seu centre, o la seva fàbrica o la seva feina professional i així, exigir millores. Amb igual situació es troben els funcionaris (sanitat, ensenyament, policia, administracions i un llarg etcètera), que amb el seu sindicat o sindicats darrera, i sigui quin sigui el seu rendiment, es troben amb la vida laboral solucionada.
I no tindria que ser així. Hi ha una discriminació entre els treballadors de les empreses grans i els de les petites.
Ahir eren membres de la policia nacional i la guàrdia civil, uns 10.000, els que es manifestaven a Madrit reivindicant l'equiparació dels seus sous amb els de les policies autonòmiques i municipals, que cobren uns 500 euros més al mes. Qualsevol els hi diu que es canviin de cos. Després de la protesta, el Ministerio de Interior va reivindicar la seva voluntat de diàleg, que el que es diu en aquests casos.
Degut a la mala època que ens està venint, i per tant, a les nombroses protestes que es produiran, el que tindria que fer el Ministeri és obligar als manifestants a reunir-se en un lloc aïllat, en que no aturin ni molestin a la gent que no té la culpa d'aquestes situacions.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Obama vs. McCain

18 Octubre 2008. L'Operación Triunfo nord-americana, o sigui el xou de la carrera cap a la Casa Blanca, està decaient, doncs el candidat demòcrata Barack Obama sembla haver aconseguit ja una avantatge decisiva.
Per el que es veu, va ser un fracàs del republicà McCain treure el nom de Joe, el lampista, per explicar que el pla tributari d'Obama perjudicaria els ciutadans amb més impostos, un recurs que deuria copiar d'en Mariano Rajoy i la seva 'nena', durant el cara a cara amb Zapatero. Alguns mitjans ho cataloguen com un muntatge dels republicans per intentar reduir distàncies amb Obama.
Però on realment John McCain va perdre l'oportunitat per retallar distàncies amb Barack Obama va ser en el tercer i últim debat de la campanya electoral. Però falten setmanes per la votació i és d'esperar que 'surti' algun 'detall' que mantingui calent el programa i el personal estigui entretingut fins la votació del guanyador.

Congrés de l'U sense la C

18 Octubre 2008. Avui ha començat a Sitges el XXIV Congrés d'Unió Democràtica de Catalunya, que servirà per donar a conèixer els plans de la formació amb relació a CiU i, com és lògic, per disparar les canonades corresponents al govern català.
Per entrar en calor, en el discurs inaugural, el secretari general senyor Pelegrí, ha acusat al tripartit 'd'adormir Catalunya per tal de mantenir-se en el poder' i els ha culpat de que 'Catalunya estigui tan lligada de mans i peus a Madrid'.
Aquest congrés té que remarcar que CiU continuarà com ara, i que malgrat les incompatibilitats registrades en el matrimoni Duran-Mas, aquest continuarà unit però un mirant a Bòston i l'altre cap a Califòrnia, bé, a Barcelona i a Madrid, per entendre'ns. Amb el temps, i amb la Casa Gran pel mig, s'imposarà el divorci, per desprès, passades les eleccions, tornar-se a reconciliar per ajuntar vots, segons siguin els resultats.

Morositat

17 Octubre 2008. La xifra de deutes pendents va en augment. La morositat dels crèdits concedits per bancs, caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit a particulars i empreses s'ha disparat, augmentant a l'agost passat fins al 2,44%, quan l'agost de 2007 estava en només el 0,76%. Molt més alta és la xifra de morositat de les empreses que s'anunciaven per la tele, que es dedicaven a deixar diners amb alts interessos. El seu pet és imminent.
I a part dels crèdits, estan les hipoteques. Les famílies cada vegada tenen més problemes per pagar-les, 'gràcies' a l'augment de l'Eurìbor. I lo greu és que, amb la baixada dels preus de la vivenda, ara hi han hipoteques per import més alt que l'actual preu de la casa, el mateix que va passar a Estats Units quan es va iniciar el fiasco financer.
Les caixes d'estalvi son les principals perjudicades al ser les principals concessionàries d'hipoteques. Per això no és estrany que el president del govern espanyol hagi considerat 'probable' que es produeixin processos de fusions i reestructuracions en el sistema financer, accelerats per la crisi actual, i parli de les caixes. Però ajuntar caixes amb manca de marge operatiu per les hipoteques penjades que arrosseguen no solucionarà res.
Els Vint-i-set paísos europeus han acordat celebrar una cimera global al novembre per reformar el Fondo Monetario Internacional (FMI) desprès del seu fracàs. I per crear un neocapitalisme que netegi de vampirs el món de les finançes.

Pressupostos a la primera

17 Octubre 2008. Després d'intenses negociacions al llarg de tot el matí entre el govern i els grups parlamentaris del Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), s'ha arribat a un principi d'acord segons el qual aquests partits no presentaran esmenes a la totalitat al projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per al 2009.
Amb els vots dels dos grups parlamentaris, el Govern es garanteix l'aprovació del projecte de Pressupostos i el rebuig a les esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups parlamentaris (PP, CiU, ERC-IU-ICV, CC). Als 169 diputats socialistes s'hi afegeixen els 6 membres del PNB i els 2 del BNG, s'arribaria a un total de 177 vots favorables als Pressupostos. Molt just, però majoria.
El preu de la 'coalició' ha sigut: Transferències de polítiques actives d'ocupació i de recerca, desenvolupament i innovació al País Basc i augment d'inversió en infraestructures a Galícia.

Val l'amnistia?

17 Octubre 2008. El jutge Baltasar Garzón obre una causa general per rescabalar (reparar, compensar) les víctimes de Franco, acusant a les juntes militars i Falange de dirigir un pla per acabar amb els seus adversaris. Senyala el jutge que 'els vençuts van ser perseguits, empresonats, desapareguts i torturats per aquells que havien trencat la legalitat vigent a l'alçar-se en armes contra l'Estat'.
També fa constar que 'el dret no admet normes de perdó o d'oblit quan es tracta de crims contra la humanitat'. Un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951.
La fiscalia ha anunciat que recorrerà la decisió del jutge. El fiscal en cap redacta l'escrit que presentarà directament davant el ple de la sala penal del mateix Garzón, i en el cas que no li donin la raó, recorrerà al Tribunal Suprem. El ministeri públic manté que la llei de la memòria històrica aprovada pel Parlament és la millor via per poder compensar les víctimes.
Però de moment, s'ha autoritzar l'exhumació de les restes mortals en 19 fosses comunes.
El president fundador del PP i expresident de la Xunta, Manuel Fraga, ha dit que 'és un disbarat' que Garzón 's'autodefineixi competent en un assumpte' en què, segons ell, és discutible que ningú tingui competència 'ja que ja hi ha hagut lleis d'amnistia'.
Localitzar i identificar cossos sembla una bona acció. Ara!, mirar judicialment enrere sembla que sedueix a molt poca gent.

A la rica esmena

16 Octubre 2008. El president ZP no troba cap partit disposat a recolzar els pressupostos. Els xantatges que rep semblen insalvables. El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida va anunciar ahir que el seu partit (seu i del senyor Mas), té presentada una esmena a la totalitat dels pressupostos generals del 2009, perquè el comptes de l'Estat no incorporen el nou sistema de finançament i no compleixen amb les inversions que s'han de realitzar a Catalunya. També els va qualificar de irreals, superats i destrossats pels canvis que ha provocat la conjuntura econòmica.
L'altre soci de CiU, Artur Mas, per fer la corresponent proclama diària en contra del govern català, ha demanat avui al PSC que prioritzi Catalunya per sobre del PSOE i doni suport a l'esmena a la totalitat dels pressupostos que CiU ha presentat al Congrés. Mas també ha deixar anar que mai un govern de Catalunya havia estat tan 'irrellevant' pel que fa a la política econòmica de l'Estat. El maquiavèl·lic fa recordar al conte de la lletera... es queixa tant que ningú ja li fa cas.

No corre pressa

15 Octubre 2008. Un assumpte tan transcendent de cara a l'Estatut català com és la renovació pendent de cinc membres del Tribunal Constitucional no va merèixer quasi cap atenció en la reunió Zapatero-Rajoy d'ahir. Van acordar tornar a parlar sobre aquesta qüestió a fons els pròxims dies. No van donar detalls ni pistes sobre en què podria consistir la sortida política a la situació de bloqueig tècnic que pateix des de fa mesos el Constitucional.
El Partit Popular manté els seus dos polèmics candidats: Francisco José Hernando i Enrique López, expresident i portaveu del Consell General del Poder Judicial, respectivament. Dos noms que el PSOE ja ha dit públicament que no són acceptables per haver adoptat des de fa temps, posicions públiques clarament contràries a assumptes com el mateix Estatut. Mentre, el que queda de Tribunal continua deliberant i té a les seves mans la sentència sobre la constitucionalitat del text estatutari català. És per això que hi han catalans que pensen que és el govern qui provoca aquest endarreriment.

Medicina general

15 Octubre 2008. La reunió ahir de Zapatero i Rajoy va servir per arribar a un acord de mínims. El president del Govern va aconseguir que el cap de l'oposició mostrés disposició a recolzar els decrets que els últims dies ha aprovat l'Executiu i que, fonamentalment, busquen revitalitzar el sistema financer i prevenir que, com ha passat en altres països, caiguin en el col.lapse per contagi internacional. Zapatero va garantir a Rajoy un escrupolós control sobre el repartiment de la gens menyspreable suma de recursos públics que es posarà a disposició dels bancs.
Rajoy, molt partidista, va insistir: 'Jo vull que aquests recursos tinguin control i arribin a les petites i mitjanes empreses i a les famílies'. El cap dels populars vol arribar al cor dels empresaris agreujats per l'actual situació, encare puguin tenir tendències socialistes.

Recessió laboral

15 Octubre 2008. El món del treball va fen aigues. Les multinacionals van eliminant llocs de feina.
Primer va ser Frigo (Unilever) la que anunciava el tancament de la seva factoria a Barcelona, posant 268 empleats al carrer. La Nissan anunciava fa dies que farà un expedient de regulació d'ocupació que afecta 1.680 treballadors de les plantes de Barcelona i Montcada i Reixac. També Telefónica té plantejat prejubilar abans de final d'any a 500 treballadors partir dels 48 anys dels 4.500 que té a la seva filial de mòbils i 200 dels 1.200 contractats a la seva participada Soluciones. I ara és la Seat la que anuncia que també presentarà expedient que implicarà a 750 treballadors i la Pirelli, amb un expedient que afectarà a 280 empleats.
La cadena de la recesió es va tancant. La gent no compra perquè no té diners, les empreses no venen i redueixen plantilles i la gent té menys diners.

Visca la Banca!

14 Octubre 2008. El passat dia 11 el Govern aprovava facilitar diners als bancs i caixes per afavorir la concessió de crèdits, entre altres mesures contra la crisi. El dia 12, el PP acusava al president del govern d'haver-se convertit en el president dels banquers, oblidant-se de les petites empreses i dels treballadors. Al mateix temps, el ministre d'economia opinava que no era partidari de ajudar a la banca espanyola (una de les millors del món).
Però ahir, en una reunió extraordinària del Consell de Ministres, quasi sincronitzada amb altres de similars celebrades a França, Alemanya i Itàlia, s'aprovava un decret llei amb dues noves mesures de suport al sector financer que pretenen donar l'empenta definitiva per desbloquejar l'activitat del sistema bancari i perquè aquest torni a donar crèdits a famílies i empreses. L'Estat queda autoritzat a entrar en el capital de bancs i caixes si es presenta algun problema de solvència, sempre que ho sol.licitin.
Jo, per quan sigui gran, volia muntar una petroliera, que no tenen cap problema. Si pujen els preus mundials, jo els pujo d'immediat. Si baixen, al cap d'una setmana els baixo. Benefici assegurat. Però ara m'ho estic rumiant... potser munti un banc. Si foto un desastre, el govern m'ho cobreix. Gloria!

Motiu de divorci

14 Octubre 2008. Unión del Pueblo Navarro (UPN) i PP van firmar fa 17 anys un pacte segons el qual els populars renunciaven a tenir organització pròpia a Navarra i a presentar-se, per tant, a les eleccions a la comunitat foral. A canvi, UPN es comprometia que els seus diputats al Congrés formessin part del mateix grup parlamentari que el PP i a votar sempre junts mentre no anés contra els interessos de Navarra.
Però ara UPN anuncia que s'abstindrà en la votació dels Pressupostos al Congrés. La decisió que els seus dos diputats recolzin els Pressupostos Generals de l'Estat amenaça de provocar la ruptura amb el PP. La decisió dels foralistes navarresos és abstenir-se quan es voti l'esmena de devolució que presenten els que són els seus aliats en el conjunt d'Espanya, cosa que Rajoy i la seva gent no accepten.
Si el dia 23 es consuma aquesta ruptura de la disciplina de vot, el PP donarà per trencat el pacte i tornarà a organitzar-se com a tal a la comunitat foral.
Cal recordar que UPN va perdre la majoria absoluta en les últimes eleccions i continua governant perquè el PSOE es va abstenir en les votacions per la presidència i no va pactar amb els nacionalistes basquistes de Navarra. El líder d'UPN i president del Govern navarrès, Miguel Sanz, pensa ara que li aniria millor, si tingués les mans lliures, pactar amb el PSN-PSOE. Amb aquesta anàlisi, la ruptura entre UPN i PP resulta inevitable.

Xirinacs

14 Octubre 2008. Un homenatge a l’exsenador mort l’agost de l’any passat, Lluís Maria Xirinacs, es va celebrar ahir a la nit en un Palau de la Música Catalana ple, amb més 1.500 persones, i que va resultar insuficient per satisfer la demanda d’assistència.
La part musical va anar a càrrec de Joan Reig, Maria del Mar Bonet i Manel Camp, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix, l’Elèctrica Dharma i la Coral Sant Jordi. Va cloure amb la lectura, per part de Lluís Soler, del controvertit Acte de sobirania, que Xirinacs va deixar escrit abans de deixar-se morir.
L'acte va ser un clam d’insubmissió que reivindica la vigència del llegat independentista des de la no-violència

Tenia raó

13 Octubre 2008. El Marx ja va dir que el capitalisme fracassaria. I no va ser ahir. Ho va dir farà uns 140 anys. I també va dir que els governs són, simplement, els que organitzen els negocis dels burgesos, no dels dominants. ¿A veure si tenia raó i nosaltres, tan tranquils, anem prenent coca-coles i burguersplim?
Avui les borses de valors de tot l'orbe pujen. Què ho motiva? Les disposicions dels governs, avalant el no se sap què? O són els financers especuladors que ja consideren les cotitzacions el suficient baixes per comprar, amb la sana idea de vendre quan estiguin més altes?
Es veu que tenim que avalar als banquers, amb els diners de tots, perquè l'entremat que hi ha organitzat és tan greu, que no es pot deixar petar. Societats amb filials i filials amb filials, fan una cadena impossible de controlar. ¿On estan aquests diners que han desaparegut del concert financer mundial? (Ja no preguntem pels diners del petroli).
I lo fotut del cas és que ja en el any 2001 els nord-americans van començar a tenir problemes i van reduir els interessos del 6,5% al 2,5%, en un intent desesperat de surtin-se'n. Les finances mundials van continuar igual, com si res hagués passat. Les mafies guanyaven molts diners i tenien que aprofitat el cicle positiu, que ja començava a fer olor de socarrimat. I es va recorre a donar viagres a l'economia perquè aguantés i es pogués explotar un quants anys més. Doncs mira per on, ja està a la Uvi.
Marx, il·luminans!. Com s'arregla aquest caos? Caos malgrat avui puji la borsa de valors (no la de treball), que tornarà a baixar quan els especuladors vulguin recollir més beneficis.

Dia de no se sap què

12 Octubre 2008. Quan jo era petit, avui era el Día de la Raza. Però algú, ja fa anys, se'n va donar compte de que això de la 'raza' era impresentable, i ho va canviar per Día de la Hispanidad. Actualment s'observa que en segons quin lloc ja no és el Dia de la Hispanitat. És el Día de la Fiesta Nacional. (Nacional vol dir de la península ibèrica, Balears i Canàries, menys Portugal que l'any 1128 va dir 'quietos, a chupar palotro lao').
Aquesta discrepància ens permet calibrar cap on apunta la nostra premsa per poder anar seguint, fent la 'traducció' corresponent, els seus articles i notícies.
Consultant els diaris on line d'avui, sobre la desfilada de les forçes armades, es pot veure que ABC, País, Mundo, Razón, Vanguardia i Público parlen del Día de Fiesta Nacional, si bé País, Mundo i Público es mengen lo de Día. El Periodico i l'Avui fan referència al Dia de la Hispanitat. Queda clar que els catalans, menys La Vanguardia, no volen perdre clients amb lo de la Fiesta española. A Catalunya la festa ibèrica no cola (només el pernil).
També hi vist que hi han interpretacions variades sobre l'arribada del president Zapatero a la desfilada. Uns parlen de abucheos (País, Mundo, Periodico i Vanguardia), altres de pitos y abucheos (ABC i Razón) i l'Avui deixa els pitos per la ministra Chacón i pel president li col·loca crits de 'Zapatero dimisión'. Cada u amb la seva línia editorial i els seus interessos polítics. Per cert, el Público no menciona ni xiulets ni esbroncada. ¿El cronista és dur d'oïdes? ¿O és intel·ligent i no menciona el que practiquen quatre que assisteixen a la Fiesta només per fer-se notar?

Perjudicats

11 Octubre 2008. La fundació privada Centre d'Estudis Jordi Pujol va organitzar un esmorzar per debatre sobre la imatge actual dels polítics i va convidar al Toni Soler, director del programa d'humor polític Polònia, que s'emet per TV-3.
L'expresident Pujol va renyar el director del xou per la censura satírica i ridiculització tan absoluta que fan del Papa Benet XVI (a càrrec de l'actor Toni Albà), dient que no toca.
No deixa de ser curiós que el Pujol es queixi del paperot del Papa i no es queixi del seu. Deu haver volgut fer com una especie d'indirecte. Ara!, tampoc va dir que el seu li fes gràcia. El que sí va comentar és que hi han polítics que surten més perjudicats que altres. En Soler deuria pensar que en la realitat també passa el mateix. Però s'ho va callar.
El que sí que ha sortit perjudicat avui ha sigut el president del PP, señor Rajoy. En una d'aquestes reunions que fa pel territori espanyol, amb els seus diputats, càrrecs autonòmics, delegats,
españoles i simpatitzants en general, des de la taula presidencial i mentre la gent seia, li ha comentat al seu soci andalús Javier Arenas que 'mañana tengo el coñazo del desfile... en fin, un plan apasionante', sense donar-se'n compte de que els micros estaven oberts i els mitjans de comunicació gravant. Es referia, és clar, a la desfilada a Madrit de les Forçes Armades en motiu del dia de la Hispanitat.
Per mirar de arreglar el pastel, aquesta tarda el president del Partit Popular ha emès un comunicat qualificant el seu comentari de 'expresión coloquial propia de una conversación de ámbito privado' i ha posat de manifest la seva 'postura ya conocida de máximo respeto, afecto y apoyo a nuestras Fuerzas Armadas, así como a la celebración de la Fiesta Nacional'. Els polítics mostren una façana exterior, la cara que tenen, però el que compte és l'interior.
Si es presenta a la desfilada, algú li tindria que dir que no calia que es molestés, que es podia haver estalviat el coñazo.

Res va bé

10 Octubre 2008. Costa trobar una notícia 'agradable', que no transmeti neguit. Res sembla anar bé. Les borses de valors van caient, els governs van buscant solucions, els bancs no tenen diners, tothom diu que les mides per fer front a la crisi són dolentes, que ells en tenen de millors, altres polítics van venent peix amb el rio revuelto, el Tribunal Constitucional hi és però no hi és, el ministre d'economia té les cordes vocals fotudes i les idees confuses, els espanyols estan espantats i els catalans emprenyats. (I Rodalies continua amb problemes diaris).
De tota aquesta col·lecció de contrarietats, la que em fa més 'gràcia' és que l'Estat (nosaltres) tingui que facilitar diners als Bancs i Caixes, quan fa una setmana érem la millor Banca mundial. Dir això i veure's obligats a garantir els dipòsits als clientes va ser tot una. Només hagués faltat que els desconfiats s'emportessin la xavalla que els hi queda i els deixessin en pilotes.
Se suposa que els bancs són per ajudar a la gent i a les empreses en els moments que ho precisin. Però, realment, mai ha estat així. La feina de les entitats financeres són ara acaparar les nòmines, pagar els rebuts i les targes i cobrar comissions. Concedir crèdits ara no toca. Les inversions a la trama social i de consum ja no els hi interessa. Treuen més rendiments invertint en les societats de serveis primaris, que guanyen el que volen i en multinacionals que dominen tot el mercat i no tenen competència.
El Banc d'Espanya és l'encarregat de controlar inversions i disponibilitats monetàries dels bancs, però aquí també tenim que reconèixer que quelcom falla.
I sigueu ben pensats i estigueu segurs de que els diners que rebran els bancs de l'Estat no serviran per tapar el seus forats i sortiran al carrer. Que ja os conec!

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Empipament

9 Octubre 2008. La Vanguardia publica una exclusiva amb la que tracta d'esperonar a tots els catalans emprenyats, amb l'habilitat que la caracteritza. Deixa anar que el Tribunal Constitucional podria retallar l'Estatut, i que si la llengua, i que si la negociació bilateral, però sense afirmar res, perquè no hi ha res en ferm.
És el toc suficient per donar peu a que els convergents tinguin ocasió de propagar, una vegada més, les seves reivindicacions. Està clar que cada dia no poden esbravar-se sols, pot ser contraproduent, i més desprès de dir que ara tocava estar callats amb l'entesa catalana recolzant al govern d'en Montilla.

Però dins la dreta catalana tots es fan favors... Un dia per tu, altre dia per mi. -Et va bé l'exclusiva, Arturo...!
Es tracta de pressionar a Madrit? Més aviat no. O al TC? Seria pitjor.
Tots recordem l'etapa Pujol i la seva campanya catalanista blandant la senyera, que després de molts anys de viure d'esperances, no ens va portar a enlloc. Ara la bandera és l'estelada, però la cançó del deixeble que l'oneja té la mateixa tonada. És l'avinentesa dels convergents aprofitar la crisi i aconseguir per fi assaltar la Generalitat. Però, és l'oportunitat dels catalans? La primera part del pla s'entén molt clarament. I la segona part, quina és? En què es té que confiar? I a més, un cop a dalt, el panorama canvia.
Ens deixem portar? ¿Sabem realment quin percentatge de catalans volen ser independents? Anem a pams, amb els peus a terra i esperem què diu el TC, amb certesa, de l'Estatut. No vindrà ara d'uns mesos...

dijous, 9 d’octubre del 2008

Kosovo

8 Octubre 2008. L'Assemblea General de l'ONU ha aprovat avui la proposta de Sèrbia de consultar al Tribunal Internacional de Justícia de La Haya si la declaració unilateral d'independència de Kosovo del febrer passat s'ajusta a dret.
La proposta ha rebut el recolzament de 77 dels 192 membres de l'ONU, amb 74 abstencions i 6 vots en contra.
El ministre de Exteriors de Sèrbia ha assegurat que respectaran l'opinió d'aquest tribunal malgrat no té caràcter vinculant i que sol·liciten la seva opinió per ser la via més prudent per resoldre la crisi que ha causat la declaració unilateral de Pristina. Però ha advertit que permetre independència de Kosovo suposa establir un precedent per altres llocs del món amb intencions secessionistes.
L'ambaixador d'Espanya davant l'ONU ha votat a favor de la proposta, però ha manifestat que un cop es conti amb l'opinió de la més alta instancia judicial internacional, correspon a l'Assemblea de l'ONU i a altres òrgans de decisió de les Nacions Unides arribar a les consideracions oportunes. Cal recordar que Espanya va ser un dels països, en el seu dia, que no van recolzar la declaració unilateral d'independència de Kosovo.
Que Espanya hagi votat a favor de la consulta vol dir que el govern està molt segur que no prosperarà. No fa falta ser gaire llest!

Consulta

8 Octubre 2008. Fa quasi tres anys l'Ajuntament d'Almuñecar (Granada) va demanar a la Junta d'Andalucia la celebració en el municipi d'una consulta popular sobre el seu Pla General d'Ordenació' Urbana (PGOU). La Junta s'ho va negar i aleshores l'ajuntament va recórrer davant el Consejo de Ministros, que al setembre del 2006 també es va pronunciar en contra. No es van donar per vençuts i al juny del 2007 van recórrer davant el Tribunal Supremo (TS).
Ara el TS s'ha pronunciat al seu favor, en contra de l'acord del Consejo de Ministros, aclarint que la denegació d'una autorització de consulta popular local menyscaba el principi de legalitat i democràtic que afavoreix la participació dels veïns en assumptes locals, sense pertorbar aquesta iniciativa els interessos de la comunitat.
L'Abogacía del Estado pot interposar recurs d'unificació de doctrina, però no hi han sentencies en aquest sentit que dictaminin el contrari.
Per fi els almuñequeros podran dir a on volen els xalets adossats, però... diu el seu alcalde que no serà vinculant.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Querelles

7 Octubre 2008. L'Espanya profunda es queixa. No volen reconèixer que reben més diners que el demés i no accepten cap ironia.
(Diari Avui, avui) El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, amic i successor de Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha anunciat que el seu govern autonòmic presentarà aquesta setmana una querella criminal contra l'exdiputat d'ERC Joan Puig i contra el regidor d'ICV-EUiA Lluís Suñé, per les afirmacions 'ofensives per als extremenys' fetes durant l'estiu passat, d'acord amb el que disposa l'article 543 del Codi Penal, que 'castiga a quien ultraja u ofende a España o a las comunidades autonómicas', i després que el gabinet jurídic del govern regional hagi analitzat la qüestió en els últims mesos (temps n'han tingut).
La Junta entén que 'hay suficientes elementos que pueden hacer viable la presentación de esta querella'. (Per 'presentar' una querella, qualsevol element serveix. Que sigui acceptada ja es altre cosa).
7 Octubre 2008. Ara em ve al cap, no sé perquè, aquell vell adagi que diu que per ajudar a un poble, se'ls ha de donar canyes i ensenyar-los a pescar. Però no diu res de què es té que fer amb la gent que no té 'facilitat per pescar'. Se'ls si té que posar el peix a taula cada dia?

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Unitat catalana

7 Octubre 2008. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Heribert Barrera i Joan Rigol, expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, (en lloc d'anar al dòmino) es van reunit ahir a la tarda amb el president de la Generalitat, José Montilla, per expressar el seu suport al cap de l'Executiu català en el procés de negociació del nou model de finançament.
Van dir que qual cal anar tots a una per fer 'respectar l'Estatut' i perquè ens hi juguem els diners que Catalunya necessita.
Molta 'unió catalana', (més soroll que nous), però les reunions per l'acord es van endarrerint i endarrerint.

Pais virtual

7 Octubre 2008. La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va anar el diumenge a una festa de barri, a guanyar admiradors, i va tenir la sort d'enxampar un micro, i per tant, l'ocasió, primer, de fer gala del seu inconmesurable ingenyi i segon, de demostrar que està en actiu. (Els polítics, tenen que deixar anar les seves conclusions de tant en tant, sinò es queden amargats (més de lo habitual).
Va acusar el president del govern espanyol Zapatero, i el president de la Generalitat, Montilla, de 'viure en un país virtual'. I deu tenir raó, doncs de 'països virtuals' els populars hi entenen un rato, com van demostrar l'11-M.

Cimeres

7 Otubre 2008. El passat dia 4 Sarkozy, com president de torn de la Unió Europea, es van reunir amb els líders del països europeus membres del G8, o sigui, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit, per tractar de propostes anticrisi i prendre mides.
Ara el president francès s'està esforçant per compensar d'alguna manera els dirigents exclosos d'aquest prestigiós miniclub i ha convidat el president Zapatero, el primer ministre polonès, el portuguès i el belga, i ja s'ha reunit amb el danès. Una agenda espessa que li servirà per preparar la cimera de Brussel·les del dia 15.
La relació entre Zapatero i Sarkozy ha estat pràcticament perfecta fins ara, malgrat que el líder espanyol va començar malament, per haver mostrat el seu suport més entusiasta a la candidata socialista, Ségolène Royal en la carrera a l'Elisi. Els dos mandataris tenen ara una excel.lent sintonia, amb resultats molt possitius en la col.laboració antiterrorista.

Mercaders

6 Octubre 2008. Mira que el negoci bancari està ben clar. Tu em portes diners i et pago una mica i jo deixo els teus diners a altres i cobro molt. Però amb això es veu que no guanyen suficient i venen les inversions i els seus forats.
Després de petar la bombolla immobiliària, ha petat la bombolla bancària. El crac de la construcció es veia vindre i era de domini general. Ja no podien pujar més els preus dels habitatges, quan la meitat estan per vendre. Ara..., lo dels Bancs es portava lo més amagat possible. Era una cosa impensable. On estan els diners?
Si la gent s'ho hagués olorat i els pocs que es poden permetre el luxe de tenir-ne haguessin començat per precaució a treure els seus quartos, s'hauria produït, no un crac, sinó un pataplum. Davant el perill i per donar garanties als benaventurats estalviadors, aquests dies tot són anuncis estatals de projectes per recomprar amb diners públics l'escombraria que el bancs tenen en els seus actius con inversions i per garantir els dipòsits.
Però quelcom hi ha que falla. Desprès de que els Estats Units tiressin endavant, a empentes i rodolons, el famós rescat, es preveia que les borses mundials tornarien al seu nivell habitual. Però no ha estat així. Totes, pel dematí, arrastren més pèrdues. Lo qual fa pensar que no són els governs els que tenen la paella pel mànec. Són els insaciables taurons financers els que mouen la batuta i porten el carro de l'economia mundial a on els interessa. I noi... quant més esbrines, més mala llet t'agafa!