diumenge, 15 de febrer del 2009

Un pla integral car

14 Febrer 2009. Per recolzar el sector de l'automòbil el Govern va aprovar ahir un pla integral que injectarà més de 4.000 milions d'euros als fabricants, empreses auxiliars i concessionaris. El ministre d'Indústria va advertir que les companyies que acomiadin treballadors no tindran dret a l'ajuda, però queda la porta oberta perquè els expedients siguin pactats amb els treballadors.
En aquest projecte hi participen cinc ministeris. Apart d'indústria, acull l'ajornament de quotes de la Seguretat Social aprovat per Treball, passant per la potenciació del transport per ferrocarril i vaixell que afecta Foment, l'impuls a la investigació del Ministeri de Ciència i Innovació o els avals d'ICO que ha posat en marxa Economia.
Amb 4.000 milions d'euros (més que Gran Bretanya o Alemanya) segur que es reactiva el sector de l'automovil. El dubte és quan aguantarà l'invent.

Funcionaris i treballadors

13 Febrer 2009. Jutges i magistrats tenen prevista una aturada o una vaga el pròxim 18 de febrer. Ben mirat, tal com estan els jutjats, no té gaire importància que deixin d'anar a treballar un dia.
Els cinc sindicats de l'ensenyament públic català han declarat la guerra al conseller Ernest Maragall i han anunciat la convocatòria d'una nova vaga en escoles i instituts per al 19 de març (un divendres, està clar), contra la política del seu departament. Serà la tercera aturada que es registra a les aules catalanes en poc més d'un any. En aquest cas ja no es pot dir que no tingui importància un dia de vaga, doncs perjudicarà les famílies usuàries de l'ensenyament públic, afegint pressió a la feina de pares i mares.
I en aquest punt, tenim que remarcar les 'diferencies' espanyoles. Mentre la majoria de treballadors, enmig d’una crisi desbocada, veuen pendent d'un fil el seu lloc de feina, si encare el mantenen, i diuen a tot que sí davant les notícies d'acomiadaments i congelacions salarials, altre col·lectiu, amb feina segura i amb sous que sonen avui dia a privilegi, es poden permetre fer protestes laborals i muntar-se un cap de setmana de tres dies, deixant els alumnes sense classe.
Cada cop es va fent més ampla aquesta 'diferencia' entre afortunats funcionaris que es poden permetre el luxe de demanar millores i el reste d'assalariats quasi tots ells amb un contracte precari. En aquest aspecte, la paraula igualtat no existeix.

Nosaltres més

12 Febrer 2009. Coincidint amb el 200 aniversari del naixement del naturalista anglès Charles Robert Darwin, creador de la Teoria Evolutiva, els científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), entre els que hi han dos catalans, han demostrat que es incorrecta la teoria de que les seqüències de l'ADN dels homes i els dels parents vius pròxims a l'home, els ximpanzés, només es diferencien un 1,24%. La investigació de genoma humà i el dels monos ha demostrar que les diferències són fins deu vegades més del que es va concretar fa anys.
O sigui que homes i ximpanzés no tenim el 99% de semblança com fins ara creiem. Tenim 'només' el 88%.
Menys mal... Ja em piquen menys les aixelles.

Enemistat manifesta

12 Febrer 2009. La crisi que viu el PP és més que evident i el mateix Mariano Rajoy la va confirmar ahir a Madrid convocant el seu comitè executiu amb la intenció de demostrar unitat i fermesa. La foto no correspon a l'elenc artístic d'una obra teatral saludant al públic, no. Correspon al comitè nacional d'urgències del Partit Popular tractant de donar la cara, en una escapada cap endavant.
Per cert, una recomanació. Teniu que vigilar a on aneu a passar el cap de setmana. Sigueu prudents i abans d'anar-hi, demaneu la llista de invitats, o de comensals, o de clients. No sigui cas de que 'coincidiu' amb algú, os 'relacionin' i os acusin de 'quelcom'.
Per què ho dic? Perquè resulta ser que el ministre de Justícia Fernández Bermejo i el jutge Garzón van anar a una mateixa cacera i com que tothom ha vist en Berlanga, alguns pensen malament.
Així ho deu interpretar el señor Rajoy, que ha anunciat la ruptura de relacions amb el ministre Bermejo (referint-se al Pacto por la Justicia que van acordar el president del Govern i el líder del PP el passat mes de juliol, i que no ha servir per res), a qui retreu la filtració a la premsa del sumari del cas de la trama corrupta descoberta, i també exigirà al magistrat Garzón que deixi d'instruir-lo, per 'enemistad manifiesta'. I l'exministre Federico Trillo s'ha esquinçat les vestidures 'pel més descarat atac a la independència judicial en la història de la democràcia'.
Però vet aquí que després de les declaracions de Rajoy i companyia, surt un responsable del Partit Popular d'Andalusia, Bartolomé Molina, que admet que va ser ell l'amfitrió de la munteria a la que va invitar al ministre i a altres 60 persones. El magistrat, que és natural del poble on es celebrava, es va apuntar posteriorment.
El ministre de Justícia se'n riu de l'atac i diu que es tracta d'una cortina de fum del PP per amagar els seus problemes. I el jutge Garzón ha contestat enviant a presó a tres implicats i investigant quins funcionaris d'ajuntaments i comunitats autònomes de Madrid i València han rebut suborns i regals. Continuarà, és clar.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Encara Marbella

11 Febrer 2009. El Tribunal de Comptes ha condemnat a l'exalcalde de Marbella, Julián Muñoz, amb dues persones més, a tornar a l'Ajuntament de Marbella més de 50 milions d'euros, desviats des d'una societat municipal que van administrar entre el 1993 i el 2003.
El señor Muñoz encara té pendents un centenar de casos relacionats amb delictes urbanístics, malversació o blanqueig. Entre ells, els casos Saqueig II, Malaia, la peça separada, en què està implicat amb Isabel Pantoja i Maite Zaldívar i 47 causes per concessió de llicències, agrupades com a delicte continuat.
Tindrà que anar a molts programes de televisió per pagar el que deu.

Apa, il·legalitzats

10 Febrer 2009. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del partit basc Demokrazia 3 Milioi (D3M) contra la sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar les seves llistes electorals. També ha admès el recurs d'Askatasuna.
El Tribunal Superior va dictaminar que Askatasuna ha estat gestat i dirigit en tot moment per ETA i com tal és el mecanisme de successió dels partits polítics il·legalitzats. Pel que fa a l'agrupació D3M, el tribunal creu provat que els seus integrants, i les tres caps de llista, havien format part dels partits il.legalitzats amb anterioritat.
A veure si el TC explica i ens assabentem del per què una persona que hagi format part d'un partit que s'ha declarat il·legal no pot formar part d'altre partit. No pot haver canviat d'ideologia? És democràtica aquesta anul·lació?

ETA i TGV

9 Febrer 2009. ETA va reaparèixer ahir a Madrid amb l’explosió d’un artefacte al Camp de les Nacions, davant de la seu de l’empresa Ferrovial, una de les principals constructores del TGV al País Basc. L’atemptat no va causar víctimes però sí danys materials. gràcies a una trucada, la policia ha pogut evacuar la zona a temps.
El ministre de l'Interior, Afredo Pérez Rubalcaba, ha dit que amb aquest atemptat, ETA 'ha ratificat la decisió del Suprem d'anul·lar les candidatures de D3M i Askatasuna' per als comicis bascos de l'1 de març.

Trames i partits

9 Febrer 2009. L'Audiència Nacional investiga una trama de corrupció que actuava en municipis del nord-est de Madrid i en el País Valencià i que implica a l'alcalde de Boadilla del Monte (municipi d'uns 20.000 habitants, a 15 quilometres de Madrid), Arturo González Panero, i a l'exregidor de Majadahonda i ara empresari, Guillermo Ortega, tots dos pertanyents al PP.
Ahir les populars Alicia Sánchez-Camacho, presidenta catalana, i María Dolores de Cospedal, secretària general, arremetien contra l'actuació de la Fiscalia de l'Estat en els casos de corrupció que s'investiguen, acusat el PSOE d'orquestrar una campanya de persecució sistemàtica contra els populars utilitzant de manera partidista els serveis del ministeri de l'Interior i de la fiscalia de l'Estat.
Però el numeret principal l'ha patrocinat el señor Rajoy i l'han emès totes les televisions. Primer el president del PP sortia dient que l'alcalde de Boadilla del Monte, involucrat en una trama de blanqueig de capitals, defraudació fiscal, suborn i tràfic d'influències, havia deixat el càrrec municipal a disposició del partit i que l'havien acceptat. A continuació, sortia l'alcalde, en reportatge realitzat a la mateixa hora, dient que no havia deixat res a disposició de ningú, ni del partit, amb el que encare no havia parlat.
Hi han vegades, sobre tot quan totes les coses surten malament, que és millor no obrir la boca.

Provocant la modificació de la constitució

9 Febrer 2009. Ha mort Eluana Englaro, la dona italiana de 38 anys que es trobava en estat vegetatiu des del 21, quan, degut a un accident de cotxe, va quedar en coma. Ha mort tres dies després que els metges, conforme els desitjos del seu pare i segons va autoritzar el Tribunal Suprem italià, deixessin d'alimentar-la.
La polèmica sobre l'eutanàsia ha omplert els diaris de tot el món, degut sobretot a que el primer ministre, Berlusconi, ha aprofitat la desgràcia per protagonitzar un lamentable espectacle d'oportunisme polític i de dogmatisme intransigent. Quan va saber que el pare decidia acabar amb la no vida d'Eluana, va redactar un decret, forçant la seva alimentació, que el president de la República, Giorgio Napolitano, es va negar a autoritzar. Aleshores va presentar al Senat una llei en el mateix sentit, debat que es va interrompre a l'anunci de la mort de la dona.
Al final, el Senat italià ha aprovat una moció en què es prohibeix suspendre l'alimentació i la hidratació als pacients com Eluana.
Silvio Berlusconi, corroborant les sospites que ventilen tant el Vaticà com els grups 'provida', ha assegurat que 'Eluana no va morir de mort natural. Va ser assassinada' i que és 'probable' que la seva mort 'hagi estat accelerada'.
Tot ha servit per deixar al descobert la pitjor cara de la política i la manipulació que realitza sobre les consciències.

Foc controlat

8 Febrer 2009. Més de 10.000 persones han col·lapsat la ciutat de Berga, convocats per la crida feta per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i els organitzadors de la Patum, reivindicant la preservació de la cultura del foc, un dels símbols dels Països Catalans. Més de 400 entitats d'arreu del país han omplert de foc la capital del Berguedà contra la normativa europea que limita de manera important l'ús dels artificis pirotècnics.
Al ministeri d'Indústria li toca ara elaborar una transposició que possibiliti aquestes festes populars basades en el foc (i en les explosions i en el soroll, que tot es té que dir).

Quin finançament?

7 Febrer 2009. Van passant els dies, les setmanes i els mesos i l'acord de finançament de les Autonomies continua a la cuina central sense que la teca acabi de fer-se digerible, després de diversos tasts rebutjats pels comensals. Porta sis mesos de fogó en fogó. Tots volen 'trobar' el seu particular i peculiar sabor i això fa que l'àpat es converteixi en inviable.
El pretext del nou endarreriment és que continua havent-hi 'serrells' que compliquen la recta final de la negociació. Així es va reiterar ahir la vicepresidenta Fernández de la Vega. Amb tants serrells -que potser ja siguin del desgast de la peça-, estan tocant el voraviu.
Tal com van les coses, concretar d'una vegada el finançament donaria, en teoria, forces per contrarestar la crisi. Però, ves a saber... El que segur que farà és reactivar la polèmica entre autonomies.
I la sentència sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut català també s'està coent, amb massa cuiners.
I aquí, a Catalunya continuem igual, amb les mateixes lletanies. El PSC repicant i anant a la processó; CiU burxant per fer-se lloc a la primera fila; i els demés alçant-se sobre el reclinatori. I van discutint capellaneria i acòlits a quin sant encomanar-se.

Sous d'escàndol

6 Febrer 2009. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat que les entitats que es vegin forçades a recórrer als fons públics veuran limitat el seu salari a mig milió de dòlars anuals (390.000 euros). O sigui que els directius nord-americans ja poden començar a acomiadar-se dels seus ostentosos sous anuals.
A més, s'establiran restriccions als contractes blindats dels directius. 'Per als màxims executius, atribuir-se a si mateixos aquest tipus de compensacions enmig d'aquesta crisi econòmica no només és de mal gust, sinó que és una mala estratègia, i no ho toleraré com a president'.'El que irrita els ciutadans, i amb tota la raó, és que els executius siguin recompensats per haver fracassat, especialment quan aquestes recompenses són finançades pels contribuents'.
Amb aquestes mesures, l'actual president dels EUA vol evitar escàndols com els dels màxims responsables dels gegants hipotecaris Freddie Mac i Fannie Mae, que van rebre indemnitzacions milionàries quan van ser acomiadats després d'enfonsar-se les seves companyies i haver de ser rescatades per l'Estat. Un escàndol similar van protagonitzar els directius de l'asseguradora AIG, que van celebrar el seu rescat amb una festa per valor de gairebé mig milió de dòlars.
Tindria que prendre nota el president d'Espanya d'aquestes disposicions i implantar també una mica de decència en les condicions econòmiques dels responsables(?) de les grans entitats espanyoles. Tindria, però no ho pot fer. Qui mana, mana.

Pagant la cosa canvia

5 Febrer 2009. Ha tingut sort el jove de Mataró que aquest passat cap de setmana es va perdre, esquiant, a La Molina. Primer, perquè el van trobar, sa i estalvi, al dia següent. I segon, perquè no tindrà que pagar l'operació del seu rescat, que, així per sobre, se'n va per damunt dels 60.000 euros.
No ho tindrà que pagar ja que les recents normes disposen que sigui a partir del mes d'octubre vinent, quan els Bombers de la Generalitat passin factura real dels rescats provocats per imprudència o negligència evident. Ara la passen a títol 'informatiu'.
En la recerca d'aquest esquiador aventurer del snowboard, perdut per la Cerdanya el dilluns i localitzat el dimarts al migdia, hi van intervenir més de 100 agents, 20 vehicles i un helicòpter, despesa que encare pagarem entre tots. Els aventurers tenen set mesos per anar fent les seves escapades amb possible rescat de franc.
El problema serà quan entrin en vigor les normes, qui i com decidirà si el rescatat es culpable o no de la seva odissea. Però esperem al menys que l'idea de tenir que pagar dissuadeixi en part als amants del perill descontrolat.

Barça contra TV3

5 Febrer 2009. Televisió de Catalunya (TVC) estava molt contenta perquè el passat mes de gener el seu canal TV3 va liderar l'audiència catalana amb un 15,5% de quota de pantalla, per sobre de Tele5 (15,3%) i d'Antena3 (13,3%).
Però aquest primer lloc serà momentani, ja que es deu en gran part a les retransmissions de cinc partits de futbol del Barça, emissions que, ara mateix, estan suspeses a causa del deute pendent d'Audiovisual Sports (AVS) amb el F.C.Barcelona. TV3 ja no va poder emetre el partit de Copa, quarts de final, que el passat 29 de gener va enfrontar el Barça amb l'Espanyol. I avui tampoc transmetrà el Barça-Mallorca, anada de les semifinals.
El FC Barcelona va presentar una demanda primer contra AVS i posteriorment contra TVC, pel pagament dels drets televisius de la temporada de Lliga 2007-2008. AVS és el deutor d’aquest pagament, 29 milions d’euros, mentre que TVC és el garant solidari.
Aquest contenciós està pendent de resolució judicial i en aquests moments no hi ha sentència, ni hi ha Barça per TV3, ni haurà primer lloc d'audiència a Catalunya per un canal català. Tele5 s'endurà el gat a l'aigua. Que efímera (i pessetera) és la fama.

Toca reforma

4 Febrer 2009. Quin ensurt! La notícia comença dient que el conseller d'Educació proposa que el curs escolar s'avanci una setmana, perquè s'inicia molt tard. Com s'atreveix Maragall a desafiar les regles de l'ensenyament dictades per les associacions de professors, de pares i de centres? Però després continuo llegint i recupero l'alè. A canvi d'una setmana de vacançes al Febrer.
(L'últim canvi que es va realitzar en el període lectiu va ser en el curs 2005-2006, que es va avançar tres dies l'inici del curs).
Es tracta de regular la duració del segon trimestre del curs, que es fa molt llarg al no haver-hi dies festius fins Setmana Santa, i al mateix temps reduir el període de vacances d'estiu, 12 setmanes, el més llarg d'Europa. Els dies lectius anuals quedarien igual, uns 170, sense comptar vagues. (Quan sigui gran, vull ser professor).
La proposta de reforma del calendari escolar ha agafat per sorpresa la majoria dels responsables polítics, inclosos els del tripartit. Tots els partits parlen de precipitació, però Educació treu importància a aquestes crítiques i recorde que el més important és el que opini el Consell Escolar de Catalunya, òrgan de consulta de la conselleria, on està representada tota la comunitat educativa.
Educació decidirà si tira endavant el canvi de calendari i quan entra en vigor, si el setembre que ve o s'espera al curs 2010-2011, l' opció més factible davant la necessitat de compassar la reforma a altres canvis, com la necessitat d'avançar el tancament del procés de matriculació i la definició de les plantilles dels centres, un tasca indispensable per començar el curs més aviat sense sobresalts.
El problema ara serà: ¿Qui organitzarà activitats extra-escolars durant la setmana de festa de Febrer, per 'ocupar' als nens? ¿Qui les pagarà? Se suposa que el mateix que paga ara els dies de vacances de Setembre que es treuen. Bé, amb tantes sindicats i associacions, segur que trobaran la resposta.

Madrid 2012, 2016, 2020

3 Febrer 2009. El govern català ha acordat donar suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016, oferint-li serveis públics i logístics i mencionant la possibilitat que Catalunya sigui distingida amb alguna subseu dels Jocs Olímpics.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat que la decisió de donar suport a Madrid perquè sigui seu olímpica el 2016 es deu a un consens de tot el govern i tal com Madrid va fer amb la candidatura de Barcelona l'any 1992
Flotava en l'ambient la posició d'Esquerra respecte aquest tema, ja que l'any 2004 va declinar el seu suport a la candidatura de Madrid 2012 que finalment es va endur la ciutat de Londres. El aleshores president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va denunciar 'pressions i maniobres molt brutes' 'espanyoles' per impedir el reconeixement de la Federació Catalana d'Hoquei Patins com a membre de ple dret de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge. El líder d'ERC va dir que seria incomprensible que 'algú des de Catalunya pogués donar suport a aquesta candidatura de Madrid'. Manifestacions que van provocar el boicot al cava català.
En els cinc anys que han passat des d'aquestes declaracions, la posició dels republicans respecte la candidatura de Madrid s'ha anat suavitzant fins ara, acordant donar-hi suport en favor d'una decisió unitària de tots els membres de l'actual govern tripartit.
Menys mal... Només hagués faltat, per 'incrementar' el cariño que ens tenen per 'allí', dir que nanay...

Beneficis sí

2 Febrer 2009. Després de que els bancs espanyols donessin a conèixer els guanys que han obtingut l'any passat (i per tant, que els clients -pares de la criatura a base de pagar comissions- sabessin quan milions queden a disposició dels senyors accionistes i de la legió de senyors consellers i enxufats en general), el president del govern, amb beu baixa però una mica molest, els hi ha dit que ara no és l'hora de grans beneficis, sinó que ara toca donar crèdits a la gent per reanimar el mercat. Però això, és clar, a toro passat.
Tractant de deixar clar qui té el mànec de la paella, el president ZP ha convocat altre cop els banquers per demanar-lis que afluixin la mosca si són tan amables i que els diners que han rebut de l'Estat arribin al carrer. Els taurons li han dit que sí, però que volen més pasta.
Dóna la sensació de que han estat els banquers els que han demanat la reunió amb el president. I és que Espanya, el país de les companyies de serveis, es troba sota l'influencia del capitalisme explotador, quan l'actual capitalisme, com sistema, ha fracassat arrel del món. Però bancs i multinacionals i monopolis camuflats tenen que seguir explotant-lo i no sembla que sigui l'estat espanyol el que ho pugui evitar.

No generala

2 Febrer 2009. Un es pensa que ja ho ha vist tot... però resulta que no. Fulleges un diari i caram!... te n'adones de que encara hi han coses que tenen la capacitat de sorprendre'm.
Diu la notícia (diari Avui http://www.avui.cat/ i Libertad digital http://www.libertaddigital.com/) que el cap de la base aèria de l'exèrcit espanyol de Saragossa, general de brigada Santos Senra Pérez, va imposar el faixí de general a la mare de Déu de la Soledat, de la Real Cofradía del Santísmo Sacramento de Minerva y de Santa Veracruz, de la ciutat de Lleó.
Imposar la insígnia de general a una imatge, per molt mare de Déu que sigui, és greu. Amb raó la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España es va queixar amb una carta oberta al president del Govern i a la ministra de Defensa.
Però rumiant, arribes a la conclusió de que no pot ser. El pati està esvalotat, però fins aquí no hem pogut arribar. I consultes a l'Ajuntament de Lleó, que era qui patrocinava la imposició. I comproves que la redactora de la notícia fa servir la paraula 'imposar' en lloc de 'donar', i el faixí de general no és per la verge, sinó que és el del general Senra, que el cedeix a la Confraria perquè la imatge el llueixi en les processons de Setmana Santa.
El motiu del regal és que el general Santos Senra està unit a la ciutat de Lleó per llaços d'amistat des de fa molts anys.
La meva capacitat de sorpresa ja s'ha quedat alleujada.

Declarada

1 Febrer 2009. El primer ministre d'Islàndia, Geir Haarde, i tot el govern, han presentat la seva renuncia i han acordat la dissolució de la coalició que representaven, degut a la onada de protestes produïdes per la crisi econòmica que està afectant al país i que el situa en una precaria situació.
Jóhanna Siguroardóttir, una lesbiana reconeguda, de 66 anys, antiga hostessa, fins ara Ministra de Afers Socials i Seguretat Social, ha estat designada Primera Ministre d'Islàndia, al front d'un govern interí en minoria, amb la coalició d'Aliança Socialdemòcrata i del Moviment d'Esquerra-Verda amb l'objectiu de preparar les eleccions parlamentaries avançades previstes per la primavera.
Es tracta de la primera persona obertament homosexual que encapçala un govern en el món. Reconeguda, eh?