17 juliol 2012.
El ministre d'Economia, Luis Guindos, ha assegurat que el govern no pensa liquidar cap banc-caixa intervingut (ell diu cap banc del FROP, perquè té prohibit fer servir la paraula 'intervenció' o derivat).
En canvi, el governador del Banco de España, Luis María Linde, ha insistit en el congrés que les entitats no viables es deuran liquidar de forma ordenada.
Després Linde ha tingut que rectificar dient que 'liquidar' no vol dir 'liquidar'. Vol dir reflotar i subhastar. Reflotar una entitat que no té ni cinc, amb els diners que deixarà Europa, s.D.v., a càrrec de tots els ciutadans. I si l'invent no funciona, la tornarem a reflotar amb més quartos dels contribuents i ja està.
La credibilitat dels ministres, sobre tot d'en Guindos, està a ras de terra, com la d'Espanya. Per això fa gràcia que l'home insisteixi en donar explicacions (excuses) i frases de justificació, però sense dir les coses pel seu nom.
Guindos, a l'aula magna de l'escola de negocis Iese, a Barcelona,tres dies després de presentar el pla d'ajust més important de la democràcia, va sorprendre els assistents demanant a les empreses de l'Íbex-35, el selectiu borsari espanyol, que siguin 'sensibles' amb el context econòmic que viu el país i rebaixin la retribució dels seus consells d'administració.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va publicar la setmana passada que la retribució mitjana dels consells dels grups de l'Íbex va créixer un 5% l'any passat, fins als 7,5 milions d'euros, tot i la 'caiguda generalitzada dels resultats'. El sou mitjà d'un conseller va ser de 522.000 euros, un 4,4% més que el 2010.
El suggeriment de 'sensibilitat' plantejat pel ministre no figura en cap decret-llei, com les retallades 'habituals' a la clase treballadora. Ho demana per favor.
És d'esperar que tots els chupócteros nacionals renunciin a la seva assignació, o al menys, en tornin una bona part. Una utopia.
Bitàcola d'actualitat
dimecres, 18 de juliol del 2012
De comèdia en comèdia
17 juliol 2012. Artur Mas continua amb la seva manca de concreció i ahir va deixar ben clar que una cosa és l'actitud del PP del carrer Génova de Madrid i l'altra la dels populars catalans, amb la senyora Camacho al cap.
Dins de l'ambigüitat en què es mou, a CiU no li interessa perdre el que ha estat el seu principal soci al Parlament. Ni a la Camacho el protagonisme.
Amb la cooperació del PP català, per abstenció, Mas ha aconseguit l'aprovació de dos pressupostos amb importants retallades. Plegats han tirat endavant les lleis òmnibus i la nova Corporació de Mitjans Audiovisuals, han suprimit l'impost de successions i han pactat un govern de coalició a la Diputació de Barcelona. Tot amb els paripés corresponents.
A canvi d'aquests suports parlamentaris, CiU ha permès que alcaldies com les de Badalona i Reus quedessin en mans del PP. Més recentment, la federació ha tancat amb els populars la composició del Consell de l'Audiovisual de Catalunya amb la polèmica designació de l'exlíder del PP català Daniel Sirera com a membre. Altre reclicat. De conya!
Tota una gran comèdia dels partits de la dreta catalans, que desgraciadament continuarà.
Recentralització
16 juliol 2012.
Espanya v. Autonomies: un memorial de greuges insostenibles, que deixa en evidència l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat amb cadascuna de les decisions que ha pres Rajoy en menys d'un any i que han forçat CiU a replantejar-se el seu paper devant el Govern central.
-Les bonificacions dels peatges. El Govern es veu obligat a fer marxa enrere amb els descomptes per als usuaris habituals de les autopistes després que l'Estat hagi eliminat la partida que hi destinava.
-Reforma de l'administració local. L'Estat resta autonomia als ajuntaments per controlar-los més de prop.
-La no-flexibilització del dèficit. El govern espanyol manté intactes les exigències a les autonomies malgrat que Europa li ha relaxat l'objectiu de dèficit.
-El copagament farmacèutic. Els usuaris de la sanitat catalana pagaran més cars els fàrmacs que a qualsevol altre territori de l'estat espanyol.
-Més alumnes a les aules. L'Estat incrementa la pressió a les escoles públiques amb un decret d'ensenyament que envaeix competències.
-Immersió lingüística en dubte. L'ofensiva del PP contra la normalització lingüística als territoris de parla catalana on governa atia les sentències judicials contra el català.
-Reducció de les polítiques actives. Un 57% menys de fons per atendre els aturats.
-Liberalització dels horaris comercials. La llei espanyola posa en risc el model català en voler generalitzar el model madrileny.
-Retallades extres als funcionaris. Els funcionaris catalans veuran suprimida la paga de Nadal després que el Govern ja els hagi reduït la de l'estiu. Quelcom es trindrà que anular.
-Addicional tercera i competitivitat. Els impagaments reiterats de Madrit, d'obligacions legals,
dificulten encara més la reducció del dèficit de la Generalitat.
I la cosa encare no s'ha acabat.
Espanya v. Autonomies: un memorial de greuges insostenibles, que deixa en evidència l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat amb cadascuna de les decisions que ha pres Rajoy en menys d'un any i que han forçat CiU a replantejar-se el seu paper devant el Govern central.
-Les bonificacions dels peatges. El Govern es veu obligat a fer marxa enrere amb els descomptes per als usuaris habituals de les autopistes després que l'Estat hagi eliminat la partida que hi destinava.
-Reforma de l'administració local. L'Estat resta autonomia als ajuntaments per controlar-los més de prop.
-La no-flexibilització del dèficit. El govern espanyol manté intactes les exigències a les autonomies malgrat que Europa li ha relaxat l'objectiu de dèficit.
-El copagament farmacèutic. Els usuaris de la sanitat catalana pagaran més cars els fàrmacs que a qualsevol altre territori de l'estat espanyol.
-Més alumnes a les aules. L'Estat incrementa la pressió a les escoles públiques amb un decret d'ensenyament que envaeix competències.
-Immersió lingüística en dubte. L'ofensiva del PP contra la normalització lingüística als territoris de parla catalana on governa atia les sentències judicials contra el català.
-Reducció de les polítiques actives. Un 57% menys de fons per atendre els aturats.
-Liberalització dels horaris comercials. La llei espanyola posa en risc el model català en voler generalitzar el model madrileny.
-Retallades extres als funcionaris. Els funcionaris catalans veuran suprimida la paga de Nadal després que el Govern ja els hagi reduït la de l'estiu. Quelcom es trindrà que anular.
-Addicional tercera i competitivitat. Els impagaments reiterats de Madrit, d'obligacions legals,
dificulten encara més la reducció del dèficit de la Generalitat.
I la cosa encare no s'ha acabat.
Anticipació anti-protestes
15 juliol 2012.
En el XIII Congrés del PP andalús, a Granada, el president espanyol demanava ahir als seus militants que no s'avergonyeixin de les mesures desagradables i impopulars perquè 'fem el que hem de fer' i que poden sortir al carrer amb el cap ben alt i orgullosos de que no estan defenent els interessos de ningú, sinó treballant en benefici de tots els espanyols.
I perquè puguin sortir al carrer amb el cap ben alt, clausura anticipadament i per sorpresa el congrés, davant la previsió que hi podria haver protestes importants avui, dia previst de
clausura.
I estan treballant en benefici de tots els espanyols, i tant que sí! i lògicament, en contra de les autonomies, inclús de les governades pel PP, que divideixen l'emblema Una, Grande y Libre.
En el XIII Congrés del PP andalús, a Granada, el president espanyol demanava ahir als seus militants que no s'avergonyeixin de les mesures desagradables i impopulars perquè 'fem el que hem de fer' i que poden sortir al carrer amb el cap ben alt i orgullosos de que no estan defenent els interessos de ningú, sinó treballant en benefici de tots els espanyols.
I perquè puguin sortir al carrer amb el cap ben alt, clausura anticipadament i per sorpresa el congrés, davant la previsió que hi podria haver protestes importants avui, dia previst de
clausura.
I estan treballant en benefici de tots els espanyols, i tant que sí! i lògicament, en contra de les autonomies, inclús de les governades pel PP, que divideixen l'emblema Una, Grande y Libre.
Ni un miracle!
14 juliol 2012.
Això és el que tenim...
Ja ha quedat demostrat que no podem esperar miracles!
Endeutament socialista
14 juliol 2012.
La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha afirmat avui que les últimes mesures del Govern són 'dures' però 'inevitables per posar fi a l'endeutament sense control' dels socialistes i han estat elaborades amb 'sensibilitat' per un Govern que actuarà amb 'comprensió i humilitat'.
Molt bé!
Mariano, a esta señora no le quites la paga de Navidad, que es muy graciosa.
Marxa Negra
13 juliol 2012.
L'arribada a Madrit dels miners asturians-lleonesos, la 'marcha negra', va registrar una anifestació pel matí al Paseo de la Castellana, que va acabar amb cargues policials, provocant 8 detinguts i més de 70 ferits.
Els disturbis es van tornar a produir per la nit, a la Puerta del Sol, i carrers pròxims, amb barricades de contenidors cremant i persecucions dels antidisturbis als grups radicals.
Les concentracions estan convocades per la plataforma 'Hay Que Pararles Los Pies', que recolza el sector del carbó i va en contra de les retallades més grans de la democràcia.
L'arribada a Madrit dels miners asturians-lleonesos, la 'marcha negra', va registrar una anifestació pel matí al Paseo de la Castellana, que va acabar amb cargues policials, provocant 8 detinguts i més de 70 ferits.
Els disturbis es van tornar a produir per la nit, a la Puerta del Sol, i carrers pròxims, amb barricades de contenidors cremant i persecucions dels antidisturbis als grups radicals.
Les concentracions estan convocades per la plataforma 'Hay Que Pararles Los Pies', que recolza el sector del carbó i va en contra de les retallades més grans de la democràcia.
Guanyaria ara el PP?
13 juliol 2013.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría en una roda de premsa de la Moncloa, ha volgut 'contrarestar' l'efecte de l'aplaudiment en el Senat a l'anunci de les retallades fet pel president. Amb un to seriós, quasi llastimós, ha tornat a declarat que aquest Govern ha adoptat mesures que no són senzilles ni fàcils ni populars, i que potser vivim un dels moments més difícils, dramàtics i traumàtics de la nostra història recent. I no ha dit allò de 'per culpa de l'herència rebuda'. Que estrany!
Però la realitat és que famílies, aturats, funcionaris i pensionistes són els principals afectats del gran ajust de l'Executiu del PP, que ha desballestat el programa electoral amb què va guanyar les eleccions de novembre.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría en una roda de premsa de la Moncloa, ha volgut 'contrarestar' l'efecte de l'aplaudiment en el Senat a l'anunci de les retallades fet pel president. Amb un to seriós, quasi llastimós, ha tornat a declarat que aquest Govern ha adoptat mesures que no són senzilles ni fàcils ni populars, i que potser vivim un dels moments més difícils, dramàtics i traumàtics de la nostra història recent. I no ha dit allò de 'per culpa de l'herència rebuda'. Que estrany!
Però la realitat és que famílies, aturats, funcionaris i pensionistes són els principals afectats del gran ajust de l'Executiu del PP, que ha desballestat el programa electoral amb què va guanyar les eleccions de novembre.
dissabte, 14 de juliol del 2012
¡Olé!, ¡Torero!
11 juliol 2012.
Va ser denigrant que, quan el president va acabar d'anunciar al Congrés els ajustos que pensava fer, tota la seva claca, de peu, li va dedicar un clamorós 'Homenatge palmero', com si hagués fet quelcom de mèrit.
Va ser denigrant que, quan el president va acabar d'anunciar al Congrés els ajustos que pensava fer, tota la seva claca, de peu, li va dedicar un clamorós 'Homenatge palmero', com si hagués fet quelcom de mèrit.
Un altre pas cap a la 'España profunda', la de Madrit i sus provincias.
Avui el president Rajoy, d'acord amb el que li han dictat des d'Europa, ha donat a conèixer les noves mesures (les que es mantenen dins de la línia ideològica del PP) per fer front a la crisi, i que s'aprovaran (si nadie lo remedia) en el Consejo de Ministros de passat demà, retallades que van en contra de la reactivació econòmica, que ja es dóna per impossible.
L'IVA passarà del 18 al 21% i el reduït, del 8 al 10%, es suprimeix la paga de Nadal dels funcionaris, el subsidi per atur es rebaixarà a partir del sisè mes de cobrament, la compra de nou habitatge no tindrà desgravació, etc. 'Ah! i em deixava la tradicional pujada del tabac, com cada tres mesos, el més fàcil de fer, inclús per un Ministre.
Baixant els sous i pujant els impostos és molt difícil que puguem sortir del pou inflacionista en que estem immersos.
El cas 'Palau' es mou!
10 juliol 2012.
El jutge instructor del 'cas Palau', Josep Maria Pijuan, va ordenat l'entrada i el registre dels domicilis de Fèlix Millet i el de la seva mà dreta, Jordi Montull, a les seves cases de l'Ametlla del Vallès i Teià (Barcelona).
A bon hora!! Al cap de tres anys d'iniciat el procés.
Després de tot el dia de escorcoll en el domicili d'en Millet, expresident i saquejador confés del Palau de la Música, l'equip judicial va confiscar 43.000 euros i una trentena d'obres d'art.
El jutge 'busca' efectiu, valors i documents que puguin guardar relació amb els diners defraudats, dels que ni tan sols s'han trobat la meitat del total desaparegut.
El magistrat va decidir unificar la investigació oberta pel saqueig del Palau de la Música i les indagacions obertes pels presumptes pagaments de l'empresa Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a través de l'entitat cultural, a canvi, diuen, d'adjudicacions
d'obres públiques. És a dir, se celebrarà un sol judici.
d'obres públiques. És a dir, se celebrarà un sol judici.
dilluns, 9 de juliol del 2012
Solucions
9 juliol 2012.
Itàlia i Grècia, a l'igual que Espanya, continuen buscant 'solucions' per no incrementar més taxes i impostos.
Grècia seguirà un programa que es centra per un costat, a millorar l'eficiència i reduir
l'administració pública i, per altre, augmentar l'abast de les privatitzacions per aconseguir inversions que redueixin el dèficit pressupostari i que permetin que els fons que van sortir de Grècia en els últims anys 'puguin tornar'.
A Itàlia el Govern tecnocràtic de Mario Monti està aprovant en diverses etapes diverses mesures contra la crisi, que consisteixen pràcticament en retallades en les estructures de l'Estat, tractant de evitar apujar dos punts d'IVA el pròxim octubre, per no augmentar el dèficit.
Gestionen la supressió de la meitat de les diputacions, la supressió de 38 tribunals i de 37 fiscalies a tot el país, l'acomiadament del 10% de funcionaris i el 20% dels directius, amb un
procediment de prejubilació, i la retallada a la meitat del parc automobilístic estatal, a part d'altres mesures.
No es pot dir que el govern espanyol no tingui 'models' a seguir.
Itàlia i Grècia, a l'igual que Espanya, continuen buscant 'solucions' per no incrementar més taxes i impostos.
Grècia seguirà un programa que es centra per un costat, a millorar l'eficiència i reduir
l'administració pública i, per altre, augmentar l'abast de les privatitzacions per aconseguir inversions que redueixin el dèficit pressupostari i que permetin que els fons que van sortir de Grècia en els últims anys 'puguin tornar'.
A Itàlia el Govern tecnocràtic de Mario Monti està aprovant en diverses etapes diverses mesures contra la crisi, que consisteixen pràcticament en retallades en les estructures de l'Estat, tractant de evitar apujar dos punts d'IVA el pròxim octubre, per no augmentar el dèficit.
Gestionen la supressió de la meitat de les diputacions, la supressió de 38 tribunals i de 37 fiscalies a tot el país, l'acomiadament del 10% de funcionaris i el 20% dels directius, amb un
procediment de prejubilació, i la retallada a la meitat del parc automobilístic estatal, a part d'altres mesures.
No es pot dir que el govern espanyol no tingui 'models' a seguir.
Progressar
9 juliol 2012.
El secretari general del PSOE-Andalús, José Antonio Griñán, va aprofitar ahir la presència d'Alfredo Pérez Rubalcaba en la clausura del 12è Congrés Regional del partit, per demanar-li que 'assumeixi les demandes' d'Andalusia al Govern de la Nació en la seva tasca d'oposició i que no recolzi cap comunitat autònoma que vulgui 'progressar a costa d'Andalusia'.
Carai! Quina comunitat se'n aprofita d'Andalusia? Deu ser la central, de Madrit? O és que el Griñán ataca per defensar-se?
També el president d'Extremadura pateix el mateix síndrome.
És de desitjar que cada autonomia 'progressi' amb lo seu, que ningú la robi o l'exploti i que no tingui que dependre d'altres. Però està clar que és molt demanar! Hi han tradicions molt 'còmodes'.
El secretari general del PSOE-Andalús, José Antonio Griñán, va aprofitar ahir la presència d'Alfredo Pérez Rubalcaba en la clausura del 12è Congrés Regional del partit, per demanar-li que 'assumeixi les demandes' d'Andalusia al Govern de la Nació en la seva tasca d'oposició i que no recolzi cap comunitat autònoma que vulgui 'progressar a costa d'Andalusia'.
Carai! Quina comunitat se'n aprofita d'Andalusia? Deu ser la central, de Madrit? O és que el Griñán ataca per defensar-se?
També el president d'Extremadura pateix el mateix síndrome.
És de desitjar que cada autonomia 'progressi' amb lo seu, que ningú la robi o l'exploti i que no tingui que dependre d'altres. Però està clar que és molt demanar! Hi han tradicions molt 'còmodes'.
Santiago, un miracle
8 juliol 2012.
Quasi a la força tenim que tornar a parlar d'en Rajoy, que s'ha convertit en la clau (sense pany per ara) del nostre futur.
Què fa en Rajoy a Santiago de Compostel·la? Que juga 'la Roja'?
Doncs està claríssim, ha anat a la seva Catedral a tornar el Còdex Calixti, que va ser robat fa un any i recuperat la setmana passada en un poble d'allí mateix, de La Corunya.
Realment, la visita del president del govern a Santiago deu obeir a que Rajoy, com bon gallec que és, deu tenir molta devoció en el Sant Apòstol i li deu haver volgut fer 'in situ' una plegaria perquè salvi a tots els 'españoles'.
La veritat... perquè Espanya recuperi quelcom de la confiança europea, de la credibilitat financera i de l'activitat laboral que ha perdut, sí que faria falta un miracle. I gros!
Quasi a la força tenim que tornar a parlar d'en Rajoy, que s'ha convertit en la clau (sense pany per ara) del nostre futur.
Què fa en Rajoy a Santiago de Compostel·la? Que juga 'la Roja'?
Doncs està claríssim, ha anat a la seva Catedral a tornar el Còdex Calixti, que va ser robat fa un any i recuperat la setmana passada en un poble d'allí mateix, de La Corunya.
Realment, la visita del president del govern a Santiago deu obeir a que Rajoy, com bon gallec que és, deu tenir molta devoció en el Sant Apòstol i li deu haver volgut fer 'in situ' una plegaria perquè salvi a tots els 'españoles'.
La veritat... perquè Espanya recuperi quelcom de la confiança europea, de la credibilitat financera i de l'activitat laboral que ha perdut, sí que faria falta un miracle. I gros!
Nous deures
7 juliol 2012.
Les fotos del president de govern amb cara de preocupació estan a l'ordre del dia. Però més cara de preocupació fem els 'españoles', que no tenim, com ell, el sou assegurat.
Les fotos del president de govern amb cara de preocupació estan a l'ordre del dia. Però més cara de preocupació fem els 'españoles', que no tenim, com ell, el sou assegurat.
La UE torna a avisar Rajoy que ha de fer els deures per obtenir la pròrroga del termini per complir amb el dèficit i li recorda que la flexibilitat està supeditada a la presentació d'un pla
pressupostari ""creïble"" per al 2013-2014 i a demostrar que controla la 'despesa excessiva de les autonomies'.
pressupostari ""creïble"" per al 2013-2014 i a demostrar que controla la 'despesa excessiva de les autonomies'.
I Rajoy té que anar passat demà dilluns a Brussel.les per rebre el vist-i-plau al seu nou pla de lluita contra el dèficit. La pressió dels mercats i dels socis comunitaris europeus és màxima i es parla de una retallada necessària de 30.000 milions d'euros, dels què 10.000 serien per aquest any. Es preveuen (ja fa temps que aquí tot es preveu) un ajust del 15% en la despesa dels ministeris (sense tancar els duplicats per traspàs de competències), la pujada dels tipus d'IVA reduïts (del 4 i del 8 al 18%), augmentar el tipus reduït en la compra de habitatge nou i suprimir la deducció, el ajust en les autonomies del personal sense selecció o interí, i la eliminació d'una part de la paga de Nadal dels funcionaris de totes les administracions. També els salaris rebran un ajust dels complements.
Itàlia ha convençut a la Merkel de que farà moltes retallades 'creïbles'.
Itàlia ha convençut a la Merkel de que farà moltes retallades 'creïbles'.
Veurem si a nosaltres també ens creuen.
Grans centres comercials
5 juliol 2012.
En relació a la nova llei de comerç que prepara el govern Rajoy, l'Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) calcula que la liberalització d'horaris comercials en la totalitat del territori nacional, amb la consegüent obertura dels centres comercials els diumenges i festius, suposaria la creació de 37.387 nous llocs de treball.
Molts llocs de treball semblen, però la qüestió es enlluernar. Un cop autoritzada la nova llei, vindrien les excuses i els llocs de treball es quedarien en els mateixos o menys.
Segons el president de l'AECC, l'actual situació econòmica del país i concretament la del sector
comercial 'requereix prendre mesures de manera immediata, o en cas contrari es veurà com un percentatge important del comerç estarà abocat al tancament'.
Però si la gent no pot o no vol gastar diners, ampliar centres i horaris no sembla ara la solució i menys, per les botigues normals.
comercial 'requereix prendre mesures de manera immediata, o en cas contrari es veurà com un percentatge important del comerç estarà abocat al tancament'.
Però si la gent no pot o no vol gastar diners, ampliar centres i horaris no sembla ara la solució i menys, per les botigues normals.
Madrit vol afavorir als grans supermercats en detriment dels més petits.
Subhastes inassumibles
5 juliol 2012.
El Tresor ha aconseguit col·locar 3.000 milions d'euros, el màxim previst, en bons a 3 i a 4 anys i obligacions a 10 anys, però amb una demanda a la baixa i la prima de risc de nou per sobre dels 500 punts bàsics, que s'ha disparat fins als 544.
En la subhasta, s'han adjudicat 1.239 milions en bons a tres anys cedint un rendiment del 5,197% (5,510% l'anterior). A quatre anys, se n'han col·locat 1.015 milions amb un tipus del 5,621% (5,443% anterior) i en obligacions a 10 anys, 747,2 milions amb un rendiment del 6,505% (6,121% anterior).
Com ja ha reconegut el president de govern, aquests alts rèdits no són assumibles. I aquest mes queden pendents tres subhastes, per fer front a més de 18.000 milions d'euros en amortitzacions.
Molt parlar i moltes reunions i molts acords a l'eurozona, però tot segueix igual o pitjor.
El Tresor ha aconseguit col·locar 3.000 milions d'euros, el màxim previst, en bons a 3 i a 4 anys i obligacions a 10 anys, però amb una demanda a la baixa i la prima de risc de nou per sobre dels 500 punts bàsics, que s'ha disparat fins als 544.
En la subhasta, s'han adjudicat 1.239 milions en bons a tres anys cedint un rendiment del 5,197% (5,510% l'anterior). A quatre anys, se n'han col·locat 1.015 milions amb un tipus del 5,621% (5,443% anterior) i en obligacions a 10 anys, 747,2 milions amb un rendiment del 6,505% (6,121% anterior).
Com ja ha reconegut el president de govern, aquests alts rèdits no són assumibles. I aquest mes queden pendents tres subhastes, per fer front a més de 18.000 milions d'euros en amortitzacions.
Molt parlar i moltes reunions i molts acords a l'eurozona, però tot segueix igual o pitjor.
Més avisos de retallades
5 juliol 2012.
La 'número dos' de l'Executiu, Sáenz de Santamaría, ha llançat aquest matí, des de la Fundación FAES (instituto de pensamiento del PP) i seguda al costat d'Aznar, un avís (o amenaça) a les comunitats autònomes perquè compleixin l'objectiu del dèficit públic i ha recordat que el ministerio de Hacienda pot 'enviar una delegació' a les autonomies per controlar els desfasaments pressupostaris.
Ja el president del Govern, Mariano Rajoy, va demanar fa tres dies a les comunitats que facin 'més esforços' per complir amb el dèficit. També ha anunciat la número dos que, entre les
mesures d'ajust que prepara l'Executiu per a les pròximes setmanes, s'ha inclòs la regulació del sistema de retribució dels alcaldes i regidors, adequant els seus sous a la mida del municipi, modificant la llei de bases del règim local. I la implantació d'una central de compres única per a totes les Administracions, per aconseguir millors preus. (La central de compres l'assenyalaria Madrit, està clar!)
mesures d'ajust que prepara l'Executiu per a les pròximes setmanes, s'ha inclòs la regulació del sistema de retribució dels alcaldes i regidors, adequant els seus sous a la mida del municipi, modificant la llei de bases del règim local. I la implantació d'una central de compres única per a totes les Administracions, per aconseguir millors preus. (La central de compres l'assenyalaria Madrit, està clar!)
dissabte, 7 de juliol del 2012
Dretes catalanes
5 juliol 2012.
Altre acord camuflat entre convergents i populars catalans. CiU i el PPC han presentat aquest dijous una resolució conjunta al Parlament en què s'insta el Govern català a 'valorar la continuïtat' de la taxa de l'euro per recepta en els pressupostos del 2013.
El text final suavitza el redactat que havien proposat els populars, en què es plantejava 'suprimir' la taxa a partir de l'1 de gener. Aquest terme, 'suprimir', ja no apareix en el text que han consensuat els dos grups a causa de les reticències dels nacionalistes a acceptar-lo.
Amb aquesta 'nova' aliança, el Govern ha evitat una resolució conjunta de tota l'oposició per reclamar l'eliminació immediata de l'euro per recepta.
El PPC, que defensava aquesta possibilitat, ha acabat desmarcant-se de l'esquerra i recolzant a CiU.
Altre acord camuflat entre convergents i populars catalans. CiU i el PPC han presentat aquest dijous una resolució conjunta al Parlament en què s'insta el Govern català a 'valorar la continuïtat' de la taxa de l'euro per recepta en els pressupostos del 2013.
El text final suavitza el redactat que havien proposat els populars, en què es plantejava 'suprimir' la taxa a partir de l'1 de gener. Aquest terme, 'suprimir', ja no apareix en el text que han consensuat els dos grups a causa de les reticències dels nacionalistes a acceptar-lo.
Amb aquesta 'nova' aliança, el Govern ha evitat una resolució conjunta de tota l'oposició per reclamar l'eliminació immediata de l'euro per recepta.
El PPC, que defensava aquesta possibilitat, ha acabat desmarcant-se de l'esquerra i recolzant a CiU.
divendres, 6 de juliol del 2012
Comerç català
4 juliol 2012.
Els màxims responsables de la Confederació de Comerç de Catalunya, Pimec Comerç, Cedac, Cocam, ABC de Catalunya, CCOO i UGT han firmat i presentat avui un manifest sectorial del comerç on expressen el seu 'rebuig' a la nova llei de comerç que prepara el Govern Rajoy.
El manifest, de sis punts, assegura que el consum i la renda familiar no augmentaran per l'ampliació dels horaris, sinó que el consum es repartirà i es beneficiaran les grans superfícies.
Els màxims responsables de la Confederació de Comerç de Catalunya, Pimec Comerç, Cedac, Cocam, ABC de Catalunya, CCOO i UGT han firmat i presentat avui un manifest sectorial del comerç on expressen el seu 'rebuig' a la nova llei de comerç que prepara el Govern Rajoy.
El manifest, de sis punts, assegura que el consum i la renda familiar no augmentaran per l'ampliació dels horaris, sinó que el consum es repartirà i es beneficiaran les grans superfícies.
Bankia a l'Audiència
4 juliol 2012.
L'Audiència Nacional ha admès a tràmit la querella presentada pel partit Unió, Progrés i Democràcia (UPD) de Rosa Diez contra 33 exconsellers de Bankia, entre els quals hi ha l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato i polítics del PP, PSOE i IU que formaven part de la cúpula de l'entitat.
A més de Rato, el jutge imputa Bankia i el Banco Financiero de Ahorros (BFA) com a persones jurídiques i 32 exconsellers més de l'entitat, entre els quals hi ha José Luis Olivas, expresident de Bancaixa i Banco de Valencia; Ángel Acebes, exministre de l'Interior, i Arturo Fernández, president de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM).
Esperem que aquesta investigació no es contagi de l'endarreriment que caracteritza els serveis jurídics i serveixi per donar llum a l'actual foscor bancaria que promou l'executiu.
L'Audiència Nacional ha admès a tràmit la querella presentada pel partit Unió, Progrés i Democràcia (UPD) de Rosa Diez contra 33 exconsellers de Bankia, entre els quals hi ha l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato i polítics del PP, PSOE i IU que formaven part de la cúpula de l'entitat.
A més de Rato, el jutge imputa Bankia i el Banco Financiero de Ahorros (BFA) com a persones jurídiques i 32 exconsellers més de l'entitat, entre els quals hi ha José Luis Olivas, expresident de Bancaixa i Banco de Valencia; Ángel Acebes, exministre de l'Interior, i Arturo Fernández, president de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM).
Esperem que aquesta investigació no es contagi de l'endarreriment que caracteritza els serveis jurídics i serveixi per donar llum a l'actual foscor bancaria que promou l'executiu.
I l'aigua també
4 juliol 2012.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès avui al Parlament que es tornarà a apujar el preu del rebut de l'aigua. A una pregunta formulada en la sessió de control sobre la informació de que Aigües Ter Llobregat (ATLL), l'organisme que proveeix les empreses que donen servei a l'àrea de Barcelona, necessitava incrementar en un 20% la factura final per als ciutadans per sanejar els seus comptes.
'L'aigua ha de pujar perquè les empreses que la gestionen estan en fallida, no per responsabilitat de CiU', ha manifestat Artur Mas.
També ha defensat la privatització de la mateixa ATLL, per reduir el dèficit autonòmic. Aquest tipus de mesures, ha assegurat, eviten més retallades en serveis socials com la sanitat i 'educació. O sigui que a part de la pujada 'normal' vindrà la pujada per la privatització.
Pagem més pels serveis elementals i paguem ara pels serveis sanitaris. I de cobrar més no hi ha cap possibilitat!
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès avui al Parlament que es tornarà a apujar el preu del rebut de l'aigua. A una pregunta formulada en la sessió de control sobre la informació de que Aigües Ter Llobregat (ATLL), l'organisme que proveeix les empreses que donen servei a l'àrea de Barcelona, necessitava incrementar en un 20% la factura final per als ciutadans per sanejar els seus comptes.
'L'aigua ha de pujar perquè les empreses que la gestionen estan en fallida, no per responsabilitat de CiU', ha manifestat Artur Mas.
També ha defensat la privatització de la mateixa ATLL, per reduir el dèficit autonòmic. Aquest tipus de mesures, ha assegurat, eviten més retallades en serveis socials com la sanitat i 'educació. O sigui que a part de la pujada 'normal' vindrà la pujada per la privatització.
Pagem més pels serveis elementals i paguem ara pels serveis sanitaris. I de cobrar més no hi ha cap possibilitat!
Liquiditat Thyssen
4 juliol 2012.
El quadro 'La resclosa' obra del pintor anglès John Constable (1776-1837), que era propietat de la baronesa Carmen Thyseen i estava exposat al Museu Thyssen de Madrid, s'ha subhastat a la sala Christie's, de Londres, per 22,4 milions de lliures, que venen a ser 27,8 milions d'euros.
No s'ha obtingut el preu de sortida, fixat en 32 milions d'euros.
La baronessa, que va decidir vendre el quadro per solucionar problemes de liquiditat, confiava aconseguir els 32 milions o fins i tot una xifra superior.
De totes maneres, és el preu més alt pagat mai en una subhasta per un obra d'aquest artista anglès.
El quadro 'La resclosa' obra del pintor anglès John Constable (1776-1837), que era propietat de la baronesa Carmen Thyseen i estava exposat al Museu Thyssen de Madrid, s'ha subhastat a la sala Christie's, de Londres, per 22,4 milions de lliures, que venen a ser 27,8 milions d'euros.
No s'ha obtingut el preu de sortida, fixat en 32 milions d'euros.
La baronessa, que va decidir vendre el quadro per solucionar problemes de liquiditat, confiava aconseguir els 32 milions o fins i tot una xifra superior.
De totes maneres, és el preu més alt pagat mai en una subhasta per un obra d'aquest artista anglès.
Que no es digui
3 juliol 2012.
Agents de policia han portat a terme avui escorcolls al domicili de l'expresident francès Nicolas Sarkozy, i als seus despatxos professionals a París, en el marc de la investigació pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya el 2007, que es relaciona amb el seu llavors tresorer, Éric Woerth, i la multimilionària hereva de L'Oréal, Lilliane Bettencourt.
És evident que, passats cinc anys dels fets que s'investiguen, no trobaran gaire cosa, i menys en llocs 'evidents'.
D'això se'n diu 'cobrir l'expedient'.
I és que des del passat 16 de juny, la immunitat presidencial de Sarkozy s'ha acabat.
Agents de policia han portat a terme avui escorcolls al domicili de l'expresident francès Nicolas Sarkozy, i als seus despatxos professionals a París, en el marc de la investigació pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya el 2007, que es relaciona amb el seu llavors tresorer, Éric Woerth, i la multimilionària hereva de L'Oréal, Lilliane Bettencourt.
És evident que, passats cinc anys dels fets que s'investiguen, no trobaran gaire cosa, i menys en llocs 'evidents'.
D'això se'n diu 'cobrir l'expedient'.
I és que des del passat 16 de juny, la immunitat presidencial de Sarkozy s'ha acabat.
Taxa 'penjada'
2 juliol 2012.
Desprès de que, fa una setmana, entrés en vigor el nou copagament 'català' d'un euro per recepta, ahir es posava en marxa el copagament 'espanyol', un tant per cent del preu del medicament. (Els catalans som privilegiats, ja que 'podem' cooperar dos cops en el desgavell administratiu de
la Sanitat).
Però a Catalunya, de moment, no es cobrarà fins més endevant la taxa sobre l'import del medicament, amb l'excusa, segons diu el Servei Català de Salut, de que podria ser que 'algun' pensionista pagués al mes per sobre del límit corresponent a la seva renda (?).
El que passa de veritat és que el sistema informàtic no està preparat per la funció de assenyalar el tant per cent que l'usuari té que pagar del medicament, ni en el cas de pensionistes (10%) ni en el cas dels treballadors en actiu (40, 50 o 60%).
Aquí som molts ràpids en 'inventar' taxes i impostos, però no ho som per posar-les correctament en pràctica. Recordem que es té que preservar el dret a la privacitat i de les dades personals.
Al setembre, o a l'octubre, es calcula que el programa que fan servir les farmàcies especifiqui el
porcentatge a cobrar i si arriba o no al límit màxim a pagar.
Desprès de que, fa una setmana, entrés en vigor el nou copagament 'català' d'un euro per recepta, ahir es posava en marxa el copagament 'espanyol', un tant per cent del preu del medicament. (Els catalans som privilegiats, ja que 'podem' cooperar dos cops en el desgavell administratiu de
la Sanitat).
Però a Catalunya, de moment, no es cobrarà fins més endevant la taxa sobre l'import del medicament, amb l'excusa, segons diu el Servei Català de Salut, de que podria ser que 'algun' pensionista pagués al mes per sobre del límit corresponent a la seva renda (?).
El que passa de veritat és que el sistema informàtic no està preparat per la funció de assenyalar el tant per cent que l'usuari té que pagar del medicament, ni en el cas de pensionistes (10%) ni en el cas dels treballadors en actiu (40, 50 o 60%).
Aquí som molts ràpids en 'inventar' taxes i impostos, però no ho som per posar-les correctament en pràctica. Recordem que es té que preservar el dret a la privacitat i de les dades personals.
Al setembre, o a l'octubre, es calcula que el programa que fan servir les farmàcies especifiqui el
porcentatge a cobrar i si arriba o no al límit màxim a pagar.
Farmacia sospitosa
2 juliol 2012.
No deixa de ser sospitós que l'industria farmacèutica espanyola, Farmaindustria, recolzi el no finançament dels 426 medicaments que figuren en la llista que ha confeccionat el ministeri de Sanitat aprovada aquesta setmana. Aquesta mesura representarà importants baixades de les xifres de vendes de les companyies afectades.
¿A canvi de què Farmaindustria accepta aquesta desfinanciació que li representa una retallada del seu negoci?
I altre circunstància. ¿Per què les farmàcies es brinden a fer de recaptadors de l'Estat, amb la feina que això els hi representa?
També dóna que pensar la cessació (o dimissió, ves a saber) de la directora general de Farmàcia del ministeri, dos dies abans de que entrés en vigor el copago farmacèutic, quan portava menys de sis mesos en el càrrec. Les explicacions del govern no han convençut a ningú.
Tot fa olor a 'gato encerrado', que, com l'afer de Bankia, no interessa que de moment es conegui.
No deixa de ser sospitós que l'industria farmacèutica espanyola, Farmaindustria, recolzi el no finançament dels 426 medicaments que figuren en la llista que ha confeccionat el ministeri de Sanitat aprovada aquesta setmana. Aquesta mesura representarà importants baixades de les xifres de vendes de les companyies afectades.
¿A canvi de què Farmaindustria accepta aquesta desfinanciació que li representa una retallada del seu negoci?
I altre circunstància. ¿Per què les farmàcies es brinden a fer de recaptadors de l'Estat, amb la feina que això els hi representa?
També dóna que pensar la cessació (o dimissió, ves a saber) de la directora general de Farmàcia del ministeri, dos dies abans de que entrés en vigor el copago farmacèutic, quan portava menys de sis mesos en el càrrec. Les explicacions del govern no han convençut a ningú.
Tot fa olor a 'gato encerrado', que, com l'afer de Bankia, no interessa que de moment es conegui.
Nou president Egipci
1 juliol 2012.
L'islamista Mohammad Mursi ha jurat aquest dissabte el càrrec de president d'Egipte davant el Tribunal Constitucional, convertint-se en el primer civil que accedeix a la prefectura d'Estat, després de vèncer en els comicis amb un 51,7% dels vots.
El president Mursi vol arreglar molts aspectes, però... dies abans de l'anunci dels resultats electorals, la junta militar que ha governat el país des de l'enderrocament del règim de Hosni Mubàrak, va aprovar unes polèmiques esmenes constitucionals per les quals assumia el poder legislatiu, després de la dissolució del Parlament, i deixava al president les funcions
executives.
Podrà Mursi manar a Egipte sense entrebancs?
L'islamista Mohammad Mursi ha jurat aquest dissabte el càrrec de president d'Egipte davant el Tribunal Constitucional, convertint-se en el primer civil que accedeix a la prefectura d'Estat, després de vèncer en els comicis amb un 51,7% dels vots.
El president Mursi vol arreglar molts aspectes, però... dies abans de l'anunci dels resultats electorals, la junta militar que ha governat el país des de l'enderrocament del règim de Hosni Mubàrak, va aprovar unes polèmiques esmenes constitucionals per les quals assumia el poder legislatiu, després de la dissolució del Parlament, i deixava al president les funcions
executives.
Podrà Mursi manar a Egipte sense entrebancs?
Acords europeus
30 juny 2012.
Mentre la Merkel insisteix que totes les ajudes tenen les seves 'condicions', referint-se al rescat directa als bancs, en Rajoy reitera que no comportarà contrapartides i també declara que no demanarà a la Unió Europea que no compri deute espanyol en el mercat secundari.
Ja va dir que no es podia finançar a un interès alt, que puja quan hi han inversions.
(Per cert, aquest home quan s'arreglarà la boca? Cada cop que riu en fa vergonya. No guanya prou?).
Gràcies als acords (?) europeus d'ahir a la matinada, la borsa va pujar més d'un 5%. Feia dos anys que no tenia un alça tan gran. I la prima de risc ha baixat.
Però ja tenim comprovat que això no vol dir res. Perquè el que decideix l'Eurozona, com ha dit el president Mas, molt sovint s'ho emporta un vendaval i queda distorsionat.
Ara tenim 'acordat': Un rescat a la banca fins a 100.000 milions d'euros, que s'endarrerirà fins a final d'any; Una inversió de 120.000 milions per activar el creixement; I la compra pel Fons Europeu de rescat de deute sobirana italiana i espanyola.
Quan trigaran aquestes gestions en passar a temps real?
Mentre la Merkel insisteix que totes les ajudes tenen les seves 'condicions', referint-se al rescat directa als bancs, en Rajoy reitera que no comportarà contrapartides i també declara que no demanarà a la Unió Europea que no compri deute espanyol en el mercat secundari.
Ja va dir que no es podia finançar a un interès alt, que puja quan hi han inversions.
(Per cert, aquest home quan s'arreglarà la boca? Cada cop que riu en fa vergonya. No guanya prou?).
Gràcies als acords (?) europeus d'ahir a la matinada, la borsa va pujar més d'un 5%. Feia dos anys que no tenia un alça tan gran. I la prima de risc ha baixat.
Però ja tenim comprovat que això no vol dir res. Perquè el que decideix l'Eurozona, com ha dit el president Mas, molt sovint s'ho emporta un vendaval i queda distorsionat.
Ara tenim 'acordat': Un rescat a la banca fins a 100.000 milions d'euros, que s'endarrerirà fins a final d'any; Una inversió de 120.000 milions per activar el creixement; I la compra pel Fons Europeu de rescat de deute sobirana italiana i espanyola.
Quan trigaran aquestes gestions en passar a temps real?
Renovació del TC
29 juny 2012.
Un pacte entre PSC i PSOE ha permès que avui es renovessin quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC). La catedràtica catalana Encarna Roca és nova membre del TC, proposada pel PSC amb l'aval de CiU.
Els socialistes també han proposat Fernando Valdés Dal-Re com a nou magistrat, mentre que Andrés Ollero i Juan Antonio González Rivas han estat els dos magistrats designats pels
populars.
L'alt tribunal està format per 12 magistrats. Ara n'hi havia 11, a causa de la mort, fa anys, de Roberto García Calvo, vacant que no es va cobrir. Quatre magistrats es nomenen a proposta del Senat, quatre més a càrrec del Congrés –que són els que s'han renovat aquest divendres–, dos per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dos que provenen directament del
govern espanyol.
Un pacte entre PSC i PSOE ha permès que avui es renovessin quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC). La catedràtica catalana Encarna Roca és nova membre del TC, proposada pel PSC amb l'aval de CiU.
Els socialistes també han proposat Fernando Valdés Dal-Re com a nou magistrat, mentre que Andrés Ollero i Juan Antonio González Rivas han estat els dos magistrats designats pels
populars.
L'alt tribunal està format per 12 magistrats. Ara n'hi havia 11, a causa de la mort, fa anys, de Roberto García Calvo, vacant que no es va cobrir. Quatre magistrats es nomenen a proposta del Senat, quatre més a càrrec del Congrés –que són els que s'han renovat aquest divendres–, dos per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dos que provenen directament del
govern espanyol.
Llei Reforma Laboral
29 juny 2012.
La reforma laboral 'made in PP' ja és llei. El ple del Congrés dels Diputats l'ha aprovat avui definitivament amb els vots del PP, CiU, UPN i Fòrum Astúries i el rebuig del PSOE, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA, UPD, el PNB, Amaiur, ERC, el BNG, CC-NC, Compromís-Equo i Geroa Bai).
La nova llei fa un pas més en la flexibilització del mercat de treball: estableix l'acomiadament més ràpid i barat --20 dies per any treballat--, devalua la negociació col·lectiva ja que dóna més poder a l'empresari per canviar les condicions de treball i salarials, i regula l'acomiadament i els expedients de regulació d'ocupació (ERO) a les administracions públiques.
La portaveu del PSOE ha justificat el vot en contra perquè és 'un cop dur al model constitucional, al incorporar l'acomiadament sense causa i a cost zero i atemptar contra la llibertat sindical'.
Joan Coscubiela, d'Esquerra Plural, ha estat un dels més durs en les seves crítiques i segons la seva opinió, la reforma ha 'incentivat' l'acomiadament i ha demostrat que l'única flexibilitat assolida és la que permet la 'baixada de salaris'.
Joan Tardà, d'ERC, ha felicitat la CEOE perquè ara poden contractar 'treballadors a preu de basar xinès' i a més 'acomiadar-los quan vulguin'.
La reforma laboral 'made in PP' ja és llei. El ple del Congrés dels Diputats l'ha aprovat avui definitivament amb els vots del PP, CiU, UPN i Fòrum Astúries i el rebuig del PSOE, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA, UPD, el PNB, Amaiur, ERC, el BNG, CC-NC, Compromís-Equo i Geroa Bai).
La nova llei fa un pas més en la flexibilització del mercat de treball: estableix l'acomiadament més ràpid i barat --20 dies per any treballat--, devalua la negociació col·lectiva ja que dóna més poder a l'empresari per canviar les condicions de treball i salarials, i regula l'acomiadament i els expedients de regulació d'ocupació (ERO) a les administracions públiques.
La portaveu del PSOE ha justificat el vot en contra perquè és 'un cop dur al model constitucional, al incorporar l'acomiadament sense causa i a cost zero i atemptar contra la llibertat sindical'.
Joan Coscubiela, d'Esquerra Plural, ha estat un dels més durs en les seves crítiques i segons la seva opinió, la reforma ha 'incentivat' l'acomiadament i ha demostrat que l'única flexibilitat assolida és la que permet la 'baixada de salaris'.
Joan Tardà, d'ERC, ha felicitat la CEOE perquè ara poden contractar 'treballadors a preu de basar xinès' i a més 'acomiadar-los quan vulguin'.
Merkel canvia
29 juny 2012.
Ahir a la nit, a la cambra dels Germans Marx a Brussel·les, Monti i Rajoy, a base de plorar, van doblegar a la fèrria canceller alemanya, Angela Merkel, i van arrancar-li dos pactes importants. A saber, la recapitalització directa de la banca, per un costat, i que el fons de rescat compri deute sobirana dels paísos en problemes financers, per l'altre.
Fins avui la cancellera Merkel sembre havia mantingut que el rescat pels bancs passaria per mans i responsabilitat del govern. Ara canvia de parer i diu que bé, que potser sí.
L'acord ha estat ben rebut per la borsa, que ha pujat més de 5%.
Ahir a la nit, a la cambra dels Germans Marx a Brussel·les, Monti i Rajoy, a base de plorar, van doblegar a la fèrria canceller alemanya, Angela Merkel, i van arrancar-li dos pactes importants. A saber, la recapitalització directa de la banca, per un costat, i que el fons de rescat compri deute sobirana dels paísos en problemes financers, per l'altre.
Fins avui la cancellera Merkel sembre havia mantingut que el rescat pels bancs passaria per mans i responsabilitat del govern. Ara canvia de parer i diu que bé, que potser sí.
L'acord ha estat ben rebut per la borsa, que ha pujat més de 5%.
Retallada de fàrmacs
28 juny 2012.
A punt de entrar en vigor el copagament pels medicaments i quan la gestió no està ben definida, -ja que les farmàcies que tenen que fer de recaptadores diuen que el programa informàtic que els hi ha facilitat el ministeri de Sanitat no funciona-, a la ministra Ana Mato no se l'hi ha ocorregut altre idea que anunciar una nova mesura d'estalvi. Vol retirar del finançament públic (ara parcial) més de 400 fàrmacs d'us freqüent, indicats per patologies 'lleus', segons la ministra. Entre els medicaments exclosos figuren antiinflamatoris, vasodilatadors, antiàcids, laxants, antivírics, anticatarrals, mucolítics, que si bé no curen dolences, alleugeren els símptomes.
La 'retallada' no es fa per un criteri professional, sinó per aconseguir un estalvi de més de 400 milions d'euros.
Veurem que en surt d'aquest invent.
De moment, no s'ha concretat res (com tot el que fa el Govern). Però queda patent que el sistema impositiu per garantir el futur del sistema de salut penalitza als que estan en situació més vulnerable.
A punt de entrar en vigor el copagament pels medicaments i quan la gestió no està ben definida, -ja que les farmàcies que tenen que fer de recaptadores diuen que el programa informàtic que els hi ha facilitat el ministeri de Sanitat no funciona-, a la ministra Ana Mato no se l'hi ha ocorregut altre idea que anunciar una nova mesura d'estalvi. Vol retirar del finançament públic (ara parcial) més de 400 fàrmacs d'us freqüent, indicats per patologies 'lleus', segons la ministra. Entre els medicaments exclosos figuren antiinflamatoris, vasodilatadors, antiàcids, laxants, antivírics, anticatarrals, mucolítics, que si bé no curen dolences, alleugeren els símptomes.
La 'retallada' no es fa per un criteri professional, sinó per aconseguir un estalvi de més de 400 milions d'euros.
Veurem que en surt d'aquest invent.
De moment, no s'ha concretat res (com tot el que fa el Govern). Però queda patent que el sistema impositiu per garantir el futur del sistema de salut penalitza als que estan en situació més vulnerable.
Sanitat no gratuïta
28 juny 2012.
D'aquí tres dies, a primer de juliol, per primer cop, els jubilats hauran de pagar una part del preu dels fàrmacs. Si cobren menys de 18.000 euros anuals pagaran el 10%, amb un màxim de 8 euros mensuals, i 18 euros si cobren més de 18.000.
Els treballadors en actiu pagaran entre el 40% i el 60% de l'import dels fàrmacs, en funció de la seva renda.
Amb l'entrada en vigor d'aquesta nova mesura de Madrit, els catalans hauran d'afrontar un doble
copagament, ja que aquest s'ha de sumar a l'euro per recepta, de collita catalana, que ja fa uns dies que s'està cobrant.
Alló de la sanitat gratuïta ja ha passat a la història.
D'aquí tres dies, a primer de juliol, per primer cop, els jubilats hauran de pagar una part del preu dels fàrmacs. Si cobren menys de 18.000 euros anuals pagaran el 10%, amb un màxim de 8 euros mensuals, i 18 euros si cobren més de 18.000.
Els treballadors en actiu pagaran entre el 40% i el 60% de l'import dels fàrmacs, en funció de la seva renda.
Amb l'entrada en vigor d'aquesta nova mesura de Madrit, els catalans hauran d'afrontar un doble
copagament, ja que aquest s'ha de sumar a l'euro per recepta, de collita catalana, que ja fa uns dies que s'està cobrant.
Alló de la sanitat gratuïta ja ha passat a la història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)