diumenge, 26 d’abril del 2009

Atur oficial

24 Abril 2009. Segons l'enquesta de població activa (EPA) difosa avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en el primer trimestre de l'any el nombre de desocupats a Espanya va arribar als 4.010.700, després d'incrementar-se en 802.800 persones en aquest període i la taxa d'atur va augmentar 3,45 punts fins a situar-se en el 17,36% de la població activa, que passa a ser de 19.090.800 persones. Catalunya va liderar l'increment de l'atur, amb 166.900 desocupats més respecte al trimestre anterior, de manera que el nombre total de desocupats es va situar en 622.700 persones, i la taxa d'atur va arribar al 16,16%. La xifra d'ocupats catalans va quedar en 3.230.200 persones. La vicepresidenta segona del Govern, Elena Salgado, ha admès que les dades de desocupació en el primer trimestre són dolentes i pitjors del que s'esperava. El secretari general de la UGT, Cándido Méndez, ha dit que les xifres de l'atur són fatídiques. El president del PP, Mariano Rajoy, ha recalcat que els aturats que hi ha a Espanya són una dada dramàtica. Es fa evident la necessitat de que governs, partits, administracions i agents socials -empresaris i sindicats- coordinin esforços. Però la patronal sembla lluny de cooperar. L'oportunisme lamentable de la CEOE, demanant l'abaratiment dels acomiadaments, avantatjes fiscals i rebaixes salarials deixa clar que aprofiten (i potser provoquen) l'actual situació per aconseguir compensacions al seu favor.

Res d'estrany

23 Abril 2009. Futbol. Després de la victòria blaugrana sobre el Sevilla, l'expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez topa amb un periodista i declara que l'actual equip del Barça supera el dream team de Johan Cruyff, que en la dècada dels 90 va guanyar quatre lligues consecutives i una Copa d'Europa. Núñez considera que, 'si no passa res estrany' el Barça 'pot' guanyar els tres títols a què opta aquesta temporada, la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga de Campions.
Per fer aquestes asseveracions es necessita ser, com mínim, expresident. Està clar que el Barça està en condicions de 'poder' guanyar. El que té que dir, si vol dir quelcom, és que el Barça 'guanyarà'. Núñez també es podia haver estalviat la frase 'si no passa res d'estrany' perquè no es podria considerar 'res d'estrany' que el Barça perdi al camp del València i perdi al camp del Madrit.
Per acabar-ho de arrodonir, diu que el conjunt de Guardiola és un dels millors que el Barcelona ha tingut perquè el valor de la plantilla té un nivell econòmic molt alt. No es treu els quartos del cap.
I és que al senyor Nuñez les cantonades sempre li han anat millor que el futbol.

Roses amb borinot

23 Abril 2009. El president del PP, Mariano Rajoy, ha assistit per primera vegada a l'acte institucional que anualment organitza la Generalitat al Palau Reial de Pedralbes, amb motiu de la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya, i que ha reunit a més de 3.000 convidats.
La presència del líder popular i la seva reunió de 30 minuts amb el president de la Generalitat, José Montilla, ha centrat molts comentaris. Els més optimistes deien que en Rajoy s'atrevia a venir a Catalunya per anunciar que retirava el recurs presentat per el PP contra l'Estatut català. Però era ser massa somiatruites. En realitat deu haver vingut a fer costat a l'Alícia en el país de les meravelles o per aprofitar alguna oferta de l'AVE.
És una llàstima que la festa catalana de la rosa i el llibre s'hagi vist torbada per la presència del principal precursor del nacionalisme espanyol.

De moment, Q-3

22 Abril 2009. El consell rector de la multinacional alemanya Volkswagen (VW) ha assignat la producció, a partir del 2011, d'un model tot terreny compacte de la marca Audi, el Q-3, a la factoria Seat de Martorell. El sacrifici dels 12.000 treballadors de Seat, que han acceptat un any de congelació salarial i un altre amb una pujada mínima, ha obtingut recompensa. Si Catalunya no hagués rebut aquest encàrrec, Seat amenaçava d'acomiadar 1.500 persones.
Però ara es tem que la l'empresa demani més i s'accentui la pressió sobre les condicions laborals en la negociació del conveni col·lectiu, que s'ha d'abordar d'aquí uns dies i sobre els proveïdors.
L'explotació de la multinacional encara no ha acabat. En saben un rato!
També seria interessant saber quants milions d'euros de l'erari públic han promès les institucions a la VW, per fabricar un cotxe de gama alta que els españolitos de a pié no podrem comprar.

Més de la mitjana

21 Abril 2009. El vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ha vingut a Barcelona a entrevistar-se amb el president Montilla i s'ha compromès a que el finançament autonòmic estigui resolt al maig amb un nou model en què Catalunya no rebrà menys de la mitjana espanyola.
O sigui que estem com abans, amb un compromís per el mes de maig, que no seria res d'estrany que es quedés penjat com els anteriors. I per la quantitat, també estem igual, perquè la mitjana espanyola més un euro és més que la mitjana espanyola.
I l'olor a socarrimat es va accentuant i accentuant.

Els primers en cuinar

21 Abril 2009. En la llista dels millors restaurants del món, dels 5 primers, 3 són espanyols. El número u mundial es El Bulli, d'en Ferran Adrià, ubicat a Roses (Alt Empordà). En quart lloc, hi ha el Mugaritz, a Errenteria, Guipúscoa. I en cinquena posició, El Celler de Can Roca, de Girona. A més, en vuitè lloc figura l'Arzak, també basc, de San Sebastià. (Hi mirat si hi era a la llista el de sota casa, el que fa menú a 8 euros, però es veu que no s'ha apuntat). Voldrà dir això que els espanyols en general mengem bé? No crec. Més aviat vol dir que hi han potentats que no saben què fer amb els quartos i viuen per menjar. España va bien!

La tele mixta

20 Abril 2009. L'anunci del govern d'una reducció dràstica de la publicitat a RTVE sembla el preludi de l'anunciada futura llei audiovisual. Hi ha raons per sospitar que el Govern es proposa, simplement, carregar la factura de RTVE als pressupostos generals de l'Estat, una opció que resultaria impopular i inacceptable. Però que el finançament de la tele es faci amb copagament o amb la imposició d'un cànon, com el que regeix en alguns països europeus, tampoc sembla la solució. Si no hi ha premsa estatal, quin sentit té que hi hagi televisió estatal? La seva existència només es pot mantenir amb sòlids arguments culturals que són respectables si s'utilitzen justament i no com a simple pretext: l'alta penetració de l'audiovisual es pot aprofitar per a fins educatius, de difusió cultural, de proselitisme democràtic, de plataforma general electoral, de difusió de valors ètics, d'informació i divulgació, etcètera. Però no es pot mantenir l'enorme despesa que representa el monstre de la tele oficial (i les autonòmiques) només per fer uns programes d'entreteniment, menys o més encertats, per molt populars que vulguin ser. Les noves normes amb les quals la UE pretén reestructurar el mercat audiovisual europeu van encaminades al doble finançament: les televisions públiques haurien de sostenir al seu càrrec les seves emissions d'oci i entreteniment mentre que els seus programes de servei públic estarien subvencionats. A França no hi ha intenció de canviar el model audiovisual mixt. Es preveu compensar la pèrdua d'ingressos per reducció de publicitat amb un nou impost sobre els operadors de telecomunicacions (telefonia i internet) i amb un gravamen sobre la facturació de les televisions privades. El cost de la televisió pública passaria dels anunciants a empreses del sector privat. Res està clar. Ara les televisions privades es queixen de que les estatals els hi treuen anunciants. Quan les estatals donin una pel·lícula sense tallar-la amb anuncis, també es queixaran. Difícil papereta...

Altre Cimera

19 Abril 2009. La cinquena Cimera de les Amèriques celebrada a Puerto España (Trinitat i Tobago) ha reunit el president nord-americà Barack Obama amb els líders de l'hemisferi sud i si bé s'ha acabat sense cap acord, al menys els protagonistes amb tingut raons per anar-se'n contents a casa.
L'embargament comercial de Cuba, des del 1962, ha estat l'assumpte neuràlgic per a tots els llatinoamericans, i Obama va tornar a reconèixer que l'embargament 'no ha funcionat' però va advertir que les relacions no canviaran de la nit al dia, i es va donar per satisfet amb haver acabat amb la prohibició als cubano-nord-americans de viatjar a l'illa i d'enviar diners a les seves famílies. En el seu criteri, el fet que el president cubà, Raúl Castro, hagi inclòs els drets humans en els assumptes que està disposat a debatre amb els EUA representa un senyal de progrés. Però Washington espera alguna cosa més.
L'establiment de la democràcia a Cuba és important i no serà fàcil que els Castro l'acceptin.

Igualtat per cobrar

18 Abril 2009. Alberto Núñez Feijóo (PP) ha pres avui possessió del seu càrrec de president de la Xunta de Galícia. En el seu primer discurs, Feijóo s'ha dirigit al vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, que ha representat l'Executiu central en l'acte i després de recordar la seva etapa com a president d'Andalusia, ha confiat que l'experiència li permetrà defensar 'els principis d'igualtat personal i territorial' en les negociacions del nou model financer.
Que maco. A l'hora de 'cobrar', totes les autonomies s'acullen a la 'igualtat'. Però a la hora de treballar i de fer quartos s'obliden de la igualtat.

Cases grans

17 Abril 2009. Quan Carod tot just acaba d'anunciar un pacte amb Puigcercós que resol el debat intern sobre el cap de cartell per a les pròximes eleccions d'ERC, i el partit semblava que tornava a una relativa tranquil·litat, surt en Joan Carretero, líder del sector crític d'Esquerra Reagrupament.Cat (RCat), i diu que vol intentar liderar la creació d'un nou partit, per les eleccions catalanes del 2010, basat en dos eixos: l'independentisme transversal i l'activitat política.
Carretero (alcalde de Puigcerdà 1995-2003 i Conseller 2003-2006) no es partidari de que Esquerra es mantingui a l'executiu i amb la seva aposta tracta de recuperar 'un referent electoral clar' per a l'independentisme, dins la centre dreta. Es pot interpretar com una crida per sumar complicitats tant de la societat civil com d'altres partits sensibles al catalanisme.
Sistema 'casa gran'. Masses 'cases grans'.

Governador polític

16 Abril 2009. El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha qüestionat la viabilitat del sistema públic de pensions en un comentari que ha inquietat milions de pensionistes i futurs pensionistes, i que ha rebut una irada resposta per part del ministre de Treball, Celestino Corbacho i de la vicepresidenta Fernández de la Vega.
Entre altres discutibles necessitats, demana l'ampliació significativa del nombre d'anys de cotització per el càlcul de la base reguladora, que implicaria una reducció de les pensions.
Miguel Ángel Fernández porta tres anys de governador i li queden tres per complir el càrrec, però per el que es veu, té ganes de jubilar-se, que ja li toca. En els moments actuals de crisi, quan tot depèn de crear un clima favorable de recuperació, quan és l'hora de donar dades positives i pujar els ànims, no es pot sortir amb una possibilitat catastrofista, sistema Rajoy. Que ho faci el cap de l'oposició té la seva explicació demagògica, però que ho faci un alt funcionari que va ser col·locat en el càrrec per les seves anteriors contribucions a l'equip socialista en el govern, no té explicació.
Bé, en deu tenir alguna... amb el temps ja la sabrem.

De vaga en vaga

15 Abril 2009. El president bolivià, Evo Morales, va posar ahir fi a la seva segona vaga de fam després que el Congrés aprovés la llei electoral que permetrà celebrar eleccions generals el 6 de desembre. Durant cinc dies només ha pres fulla de coca, caramels i aigua. En les eleccions de desembre, Morales, pot aconseguir un nou mandat que li permeti consolidar el procés de nacionalitzacions i el seu anomenat 'Estat plurinacional' i 'indigenista'.
Però per seguir avançant, el MAS, partit del president, necessita controlar les dues cambres del Parlament, ja que en el Senat està en minoria. Morales pot començar la carrera electoral. Els seus adversaris conservadors encara no tenen candidat.

Paciència

14 Abril 2009. L'anunci del president Zapatero de que el nou finançament autonòmic és imminent va ser aprofitat pel president José Montilla per fer l'advertiment, altre cop, de que el Govern català no farà 'ni un gram de rebaixa' en les seves exigències, ratificades per l'Estatut. El nou anunci de Zapatero assegura que l'acord final és qüestió de 'poques setmanes'. Anem millorant... fa uns dies era qüestió de mesos.
'La nostra paciència no és infinita, però a aquestes alçades de la negociació amb el Govern central ja no vindrà d'una setmana més o menys', ha dit Montilla. 'Res, ni la urgència extrema, justificaria l'acceptació d'un mal pacte'.
Tindran en consideració els senyors de la capital espanyola aquestes advertències?

Les mones surten

13 Abril 2009. Estarem de crisi. Però 660.000 mones de Pasqua, (quasi una per cada deu catalans) s'han vengut avui a Catalunya seguint la tradició, a un preu mitjà d'uns 50 euros.
Això demostra que no hi ha crisi, al menys pels que tenen una feina i no tenen el risc de perdre-la. Potser la crisi existeixi per altres, pels que no tenen una feina fixa, o no tenen feina i es tenen que guardar els 50 euros per comprar el pa i la llet de tot el mes.
La societat cada cop està més dividida. Hi han els potentats, els que viuen bé, els que van tirant, els que van malament i els que no van.

Més ritme?

13 Abril 2009. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha reunit avui amb els seus tres vicepresidents al Palau de la Moncloa per acordar reduir els terminis per implantar les mesures previstes contra la crisi econòmica i s'han compromès a donar un impuls definitiu al nou model del finançament autonòmic.
Després de la cadena d’incompliments nascuda el 9 d’agost, la renovada pressa de Zapatero obeeix al 'canvi de ritme' que vol personificar en el combat de la crisi davant un 7-J que el PP planteja com un plebiscit espanyol. I també a l’interès de convocar una conferència de presidents per implicar els líders autonòmics contra la recessió, si bé l’equip d'economia de la ministra Salgado atenua les presses en espera de que el govern gallec del PP es formalitzi.
És d'esperar que el canvi de ritme sigui per anar més ràpid.

Emprenyats

13 Abril 2009. Es va celebrar ahir a Bilbao l'Aberri Eguna (Dia de la patria basca) i el PNV va deixar patents les dificultats que atravesa per asumir la seva possició a l'oposició. Els nacionalistas (bascos) han estat la força més votada i per tant, la que té més escanys en el Parlament de Vitoria i això de que el socialista vasc Patxi López amb el beneplacit del PPV sigui lendakari no ho acaben de tragar i els hi senta com un tret. Però es compren, ja que portaven 30 anys celebrant aquesta exaltació patriotica en el poder.
El president del PNB, Iñigo Urkullu, va proclamar que el nou Govern d'Euskadi 'naixerà de la trampa i l'engany'.
ETA, per la seva part, en un comunicat difós pel diari Gara, es va sumar a la festa de l'Aberri Eguna al declarar objectiu prioritari per a les seves accions assassines l'Executiu que es disposa a formar Patxi López, i titlla el líder del PSE de 'cabdill' i de 'feixista' i li ni nega qualsevol 'legitimitat democràtica'.

Olé la subcultura

12 Abril 2009. Per completar la propagació de tele-basura que acostuma a fer Tele 5, ahir per la tarda va retransmetre una corrida de toros des de Màlaga, amb la mort cruenta de sis animals, a mans de tres 'famosos' dins del món de la subcultura i de l'historia rosa i casposa espanyola.
Li costa molt a Espanya treure's de sobre les imatges arcaiques de la pandereta i el toro i adquirir un prestigi de poble modern. Només falta que es promocioni i fomenti aquest tipus d'espectacles que acontenten a una minoria però que contribueixen a mantenir aquest estereotip de bàrbars i atraçats.
És emprenyador que fora, quan dius que ets espanyol, et parlin de toreros i de baile flamenco.

Data amunt, data avall

12 Abril 2009. El flamant ministre de Foment, José Blanco, ha anunciat que es desplaçarà a Barcelona la setmana que ve per parlar amb el president Montilla sobre la data del traspàs a la Generalitat de les competències del servei ferroviari de Rodalies. El ministre ha anticipat que, gràcies a un estreta cooperació amb la resta del Govern, l'acord sobre el traspàs serà qüestió de mesos.
(Malament. Quan et diuen que una cosa és qüestió de dies vol dir que trigarà setmanes; quan et diuen qüestió de setmanes vol dir que trigarà mesos i quan et diuen qüestió de mesos, és té que interpretar que trigarà anys).
Però el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha fet com si no captés lo de 'mesos' i ha celebrat que el traspàs de Rodalies sigui una prioritat per al ministre de Foment. Ha dit que espera accelerar la negociació, subratllant que la Generalitat ja havia arribat amb Magdalena Álvarez, l'anterior ministra, a un 95% d'acord i quedava un 5%, el que s'ha donat en conceptuar com els famosos 'serrells'.
Amb aquesta 'comunicació' entre PSOE i PSC, com sempre a través de premsa i radio, el tripartit fa front altre cop a les crítiques d'estancament de l'oposició catalana. De moment caldrà veure si el ministre ve la propera setmana.

Acudit

11 Abril 2009. Ara no en ve a la memòria cap acudit de l'Eugeni, però en puc explicar altre. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en una entrevista, ha demanat a PSC i CiU que 'prenguin nota' del pacte de govern entre PP i PSE al País Basc i posin fi al 'discurs de l'exclusió' que practiquen contra el PP a Catalunya. Vol, diu, que els socialistes catalans donin per finalitzada l'etapa del pacte del Tinell i que CiU enterri el seu compromís de no pactar amb el PP. Ha recordat que CiU i PSC haurien d'establir ponts amb formacions com el PPC, que podrien decidir la futur govern de Catalunya".
La senyora Alícia, que sembla que estigui en el país de les meravelles, tindria que saber que la més mínima insinuació de pacte per part de PSC o de CiU amb el PP, faria perdre a aquests partits catalans molts votants (de aquí ve lo del 'notari'), vots que no anirien a parar precisament al populars. Tindrà que consultar amb el conill!
Altre cosa seria que en Zapatero ho ordenés. Però amb això passariem a un altre acudit.

Italia acomiada

10 Abril 2009. Itàlia s'ha acomiadat avui, amb un emotiu i solemne funeral d'Estat, de les gairebé 300 víctimes que ha deixat el terratrèmol que va sacsejar el centre del país dilluns passat. Han assistit el president de la República italiana, Giorgio Napolitano, el president de la Cambra dels Diputats, Gianfranco Fini, el primer ministre, Silvio Berlusconi i el secretari d'Estat del Vaticà, que ha traslladat el missatge del Papa. 'Només la solidaritat pot permetre superar proves tan doloroses' ha dit entre altres frases.
El terratrèmol ha provocat fins ara 289 víctimes. Una tragèdia que no ha finalitzat, ja que els sismes segueixen sacsejant el centre d'Itàlia mentre es busquen una vintena de desapareguts.
La sort és quasi impossible de trobar. Però amb la desgràcia podem topar-hi en qualsevol indret. I la mort ens pot cridar en qualsevol moment.

Vaga de fam presidencial

9 Abril 2009. Gràcies, segurament, a una vaga de fam que el president Evo Morales ha mantingut durant deu hores, el Congrés de Bolívia ha aprovat finalment aquesta matinada, després de 24 hores de negociacions ininterrompudes i de dies de paralització a causa de la falta de consens entre les formacions polítiques, la llei Transitòria del Règim Electorals que permetrà convocar eleccions el pròxim 6 de desembre, si bé ha de ser confirmada en una segona votació.
Que el president del país tingui que fer vaga de fam explica clarament la difícil situació de la política boliviana.

40 anys de Solbes

9 Abril 2009. Fora ja del govern, en Pedro Solbes respira tranquil, somriu (habilitat que desconeixíem) i, fins i tot s'entén el que diu. Ha estat 40 anys al servei públic, entre els seus períodes de funcionari, alt càrrec, ministre (Agricultura i Economia) i comissari europeu.
La seva substituta (ull: substituta), Elena Salgado, també té mèrit, només pel fet d'acceptar la cartera d'Economia en les circumstancies actuals. Semblava que entraria dins la línia de continuïtat del equip que tenia en Solbes, però avui, el secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, ha comunicat que presentarà la seva dimissió d'aquí a un mes 'per raons personals'.
Alguna cosa del relleu no li ha agradat a Vegara, català de 42 anys, mà dreta de Solbes. Ha manifestat que acompanyarà la vicepresidenta Salgado en pròximes cites internacionals, com l'Assemblea del Fons Monetari Internacional (FMI), els pròxims dies 25 i 26 d'abril, i la reunió dels ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin), a principi de maig, però que després passarà a l'empresa privada.
Per cert, la ministra Salgado, en la seva presa de possessió del càrrec, va fer una crida a la Banca per ajudar a superar les dificultats de les empreses, autònoms i famílies. Repeteix el recoble de sempre, però està clar que els bancs no són institucions benèfiques i no ajudaran a qui no estigui en condicions de retornar els diners. I els que estan en condicions, ja no en demanen.

Corporatiu

8 Abril 2009. El primer que ha fet el flamant equip de Govern espanyol és dir als catalans que no demanem tant. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, ha fet un advertiment clar: 'Hemos de pasar de un Estado reivindicativo a un Estado cooperativo', i això de reivindicatiu segur que va per Catalunya.
O sigui que ara passem a ser un estat cooperatiu, que sona a lo de sempre, a 'Camarero, la cuenta', i per si hi ha algun dubte, De la Vega afegeix que la cooperació és especialment necessària en moments de crisi.
Amb el nomenament de Manuel Chaves com nou ministre d'Administracions Territorials, ara Cooperación Territorial, el cap de Govern no fa altre cosa que ajornar o aplaçar (o tancar) aquell model d''España plural' del què parlava quan l'interessava. En les seves primeres declaracions, Chaves ha dit que buscarà un sistema de finançament que sigui satisfactori per als interessos 'legítims' de les comunitats, però que serveixi per a totes i per a tots els ciutadans. Paraules que sonen molt bé però que en realitat ens portaran a la imposició d'un model 'cooperatiu' i 'anti-crisi' amb el segell d'inqüestionable.

sis sobre divuit, la mitat

8 Abril 2009. Quan s'exagera es perd credibilitat. És clar que a La Vanguardia (Española) no l'importa gaire perquè l'exageració agrada als seus lectors, normalment espanyols i la qüestió és disparar contra els socialistes.
Posar a primera plana (perquè ho vegin no només els assidus, sinó els que agafen al quiosc el diari del costat) que 'Zapatero refà mig govern' es pot atribuir a dos causes. O que el que sap comptar està de vacances o que no saben quants ministres hi han a l'executiu.
Sort que els que tenim que fer números per arribar a fi de mes sabem que sis sobre divuit no són la meitat. Són una tercera part.

Nou impuls

7 Abril 2009. Ja s'han produït els canvis al Govern espanyol. Cinc noves cares passen a figurar dins l'executiu.
* Manuel Chaves González (Ceuta 1945) agafa el nou ministeri de Cooperació Territorial i la tercera vicepresidència.
* Angel Gabilondo Pujol (San Sebastià 1949) al ministeri d'Educació-Universitats.
* Trinidad Jiménez García-Herrera (Màlaga 1962) al ministeri de Sanitat i Política Social.
* José Blanco López (Lugo 1962) al ministeri de Foment.
* Angeles González Sinde (Madrid 1965) al ministeri de Cultura.
Deixa Sanitat i passa a Economia Elena Salgado Méndez, que serà segona vicepresidenta.
I reben la gratitud por los servicios prestados Pedro Solbes, Magdalena Alvarez, Mercedes Cabrera, César Antonio Molina i Bernat Soria.
El president Zapatero ha justificat la remodelació buscant un canvi de ritme i per afrontar els reptes del futur amb un nou impuls i més fortalesa.

Fort seisme

6 Abril 2009. Aquesta matinada un terratrèmol ha sacsejat el centre d'Itàlia. De moment es calcula que hi han 150 morts, segons han informat fonts hospitalàries citades pels mitjans italians. El sisme, que ha estat de 5,8 graus a l'escala de Richter, ha tingut el seu epicentre a pocs quilòmetres de la ciutat medieval de l'Aquila, de 70.000 habitants, situada a 85 quilòmetres al nord-est de Roma i ha provocat greus danys humans i materials en aquesta ciutat i en unes 26 poblacions pròximes. Els ferits serien més de 1.500 i les persones que s'han quedat sense casa podrien arribar a la xifra de 30.000.

Déu i ajuda

6 Abril 2009. Per fi s'ha inaugurat la plaça de Lesseps de Barcelona. Més de 5.000 persones van assistir ahir a la gran festa d'estrena d'una remodelació que ha estat marcada per la polèmica des dels més de tres anys en què s'ha dut a terme. Gràcies a la democràcia, les obres s'eternitzen. Tres anys de discussions i més i més projectes per tractar de deixar a tothom content, cosa impossible.
La plaça ha guanyat amb la reforma 6.000 metres quadrats de superfície, fruit de la reducció del trànsit i de l'ampliació de les voreres. Però com sempre passa, el resultat, tot i haver estat consensuat amb els veïns, no agrada a tothom.
Una vintena de joves han muntat el numeret de costum. El grup portava pancartes on posava 'Menys ciment i més zones verdes'.
Quelcom semblant a Lesseps, però més accentuat, és el que ha passat amb el polèmic túnel de Bracons, inaugurat fa dos dies. Inclòs el seu projecte en el pla general de carreteres de 1985, aquest eix Vic-Olot no es va aprovar fins a l'any 2000. I ha costat nou anys que es pogués inaugurar, degut a interminables debats polítics i d'ambientació.
Volem fer les coses tan bé, que ens passen de pares a fills. Per cert, a la inauguració tampoc van faltar les queixes dels ecologistes, malgrat que es va reduir al mínim l'impacte ambiental. Les reivindicacions fàcils estan a l'ordre del dia.

Aliança amb copa

6 Abril 2009. Espanya ja va millor. El president Zapatero, des d'Istanbul, ha donat una nova empenta al seu II Fòrum de l'Aliança de Civilitzacions, que copatrocina juntament amb Turquia i avui dia ja és una iniciativa assumida per l'ONU.
Zapatero ha manifestat que l'Aliança comença a ser la casa comuna de la tolerància i el respecte (això de la 'casa' està de moda), amb projectes dirigits, entre altres, als mitjans de comunicació per posar-los en contacte amb experts en diàleg de civilitzacions perquè els orientin quan sorgeixin conflictes motivats per diferències religioses o culturals.
A la reunió hi assisteixen l'elegit recentment secretari general de l'OTAN, el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen, el secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, i altres dirigents mundials.
Qui no ha anat a Istanbul, però sí a Ankara (a 300 quilòmetres) ha estat el president Barack Obama, durant la primera jornada d'una visita a Turquia en què busca acostar-se al món musulmà, recolzant, de lluny, a l'Aliança. Ha dit davant el parlament turc que els Estats Units no estan en guerra amb l'islam'. I després ha anat a prendre una copa amb el Zapatero i els de l'Aliança.
Espanya va millor. No?

Remodelació

6 Abril 2009. Espanya no va bé. Ara resulta que s'està ultimant una remodelació del Govern. S'ha filtrat que Elena Salgado substituirà Pedro Solbes a Economia i José Blanco podria rellevar Magdalena Álvarez a Foment i que Manuel Chaves deixa la Junta d'Andalusia per ocupar una nova cartera dedicada a política autonòmica.
El govern en crisi i el president, per Europa fen-se fotos.
Preguntat Zapatero per aquests canvis, ha evitat confirmar-los, si bé tampoc els ha desmentit.

Amic

5 Abril 2009. Espanya ja va millor. El cap de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha mantingut aquesta tarda a Praga la seva primera entrevista amb el president dels Estats Units, Barack Obama. La trobada ha durat uns 45 minuts i ha estat la primera de Zapatero amb un president nord-americà des que va arribar a la Moncloa el 2004, després de cinc anys de fredes relacions.
'Estic content de poder-li dir amic', ha assenyalat Obama de Zapatero.
Espanya ja va millor. No?

Molt parlar, però...

4 Abril 2009. La reunió econòmica mundial a Londres dels caps d'Estat del G-20, i altres, s'ha tancat sense res en clar. Moltes rialles i moltes abraçades i moltes fotos, però només un acord: Augmentar la capacitat de crèdit del FMI (fins als 750.000 milions de dòlars), que permeti assistir països en dificultats. I parem de comptar. Per tot lo demès, ha estat la cimera dels desacords, com totes les anteriors.
El capitalisme continuarà igual, això sí, amb més controls, que es prendran quan i com déu vulgui i dintre de les fracassades normes. Es tracta d'anar posant diners i més diners, que realment no existeixen, a disposició de institucions que van tractant de tapar forats que realment són un pou sense fons. El president nord-americà a vingut a Europa a menjar el coco al reste del món, amb l'ajuda del seu col·lega anglès i sembla que ho ha aconseguit, si bé francesos i alemanys mantenen les seves idees i ningú s'atreveixi a parlar de fracàs, per no deixar el 'sistema' més en entredit.
Els senyors polítics i acompanyants ara continuaran les reunions per Europa, per acabar de passar les vacances de Setmana Santa.

Apartheid italià

4 Abril 2009. La premsa italiana ha reaccionat amb indignació davant la decisió de l'Ajuntament de Foggia, al sud del país, d'inaugurar dilluns una línia d'autobusos que, a la pràctica, faran servir només els immigrants.
Es tracta de desdoblar una línia ja existent, que uneix Foggia amb la barriada popular de Mezzanone, però amb recorreguts diferents: una, la vella, continuarà anant a la zona central i comercial d'aquest barri i l'altre, la nova, tindrà el seu origen i final en el centre d'acollida per a sol·licitants d'asil situat a Mezzanone. O sigui que, encara que no sigui 'obligatori', una línia la faran servir els italians i l'altre, els immigrants.
Aquesta decisió de 'reforçar' la línia de busos es deu als problemes que han sorgit últimament entre immigrants i residents de Mezzanone. S'han viscut episodis d'intolerància per part dels residents del barri, cansats de robatoris i molèsties per part dels immigrants. També nombrosos conductors d'autobusos han demanat escolta policial després d'haver patit agressions.
No és d'estranyar que, amb les lleis dictades per el Cavaliere Berlusconi en contra dels immigrants, es produeixin aquestes situacions, que segur es multiplicaran amb el temps.
Crear aquest clima segregacionista no sembla lo més adient. Autoritats d'esquerra han denunciat la iniciativa com un acte de racisme i en contra de la integració. Tornarem al apartheid dels anys 50?

Complicat aixó de parlar

3 Abril 2009. Els espanyols ens cansem de sentir frases recaragolades. Unes vegades perquè el que les diu o escriu no es pren la molèstia de posar-les segons les regles gramaticals i altres vegades perquè es vol fer servir una determinada paraula i no la 'normal'. (I altres, perquè les escrivim els que no en sabem). Però sobre tot són els polítics els que es compliquen la vida i amb certa freqüència diuen frases que no llueixen ni donen esplendor.
En una compareixença de premsa, el president del PP, señor Mariano Rajoy, per defensar al seu tresorer i al seu eurodiputat en la presumpta trama de corrupció, ha assegurat que està convençut que 'nadie podrá pobrar que Bárcenas y Galeote no son inocentes'.
Un persona sense possibles afectacions diria 'nadie podrá probar que Bárcenas y Galeote sean culpables'. I millor, senzillament 'Bárcenas y Galeote son inocentes'. Mira que és fàcil! Però, és clar, no es vol relacionar els cognoms amb la lletxa paraula culpables i se li dóna la volta a l'expressió, emprant el 'no' i el antònim 'innocents'.
I tornant a la frase, també podem analitzar la part que no es diu i que els mal pensats podrien entendre. Que ningú pugui demostrar la seva culpabilitat no vol dir que siguin innocents.
Això de ser polític i tenir que obrir la boca sense una bona chuleta, cada dia és més difícil. Un bon polític vull dir, eh!

Nova etapa basca

3 Abril 2009. Arantza Quiroga (PP) ha estat escollida presidenta del Parlament basc per majoria absoluta (38 vots) gràcies al recolzament del seu grup i el del PSE-EE, fruit de l'acord entre populars i socialistes per a la investidura de Patxi López (PSE) com a lehendakari, que es celebrarà a principis de maig.
PNB ha volgut presentar la candidatura d'Izaskun Bilbao a la reelecció, que ha rebut 36 vots de recolzament, els del PNB, EA, EB i Aralar. UPyD ha votat en blanc.
El nou Parlament basc, presidit per primera vegada per un nacionalista espanyol representant del PP, i per segona vegada per una dona, tindrà en aquesta novena legislatura com a grup majoritari el PNB (30 parlamentaris), PSE (25), PP (13), Aralar (4), i EA, EB i UPyD, amb un representant cada un. Arantza Quiroga Cia, nascuda a Irun el 1973, llicenciada en Dret, casada amb un empresari, amb 4 fills, fa 15 anys que va entrar al PP de la ma de Antonio Basagoiti, que la va col·locar en primera línia de la política. Ha ocupat diversos càrrecs públics en el País Basc i ha liderat la llista del PP per Guipúscoa, cobrint la marxa de Maria San Gil.
La nova presidenta ha manifestat que la legislatura s'enceta amb una Cambra 'plenament democràtica' reflex d'una societat plural. En canvi, el PNV ha dit que és una imposició judicial, davant l'absència de representants abertzales.

Silenci

2 Abril 2009. Ha mort el músic català Rudy Ventura (Jaume Ventura Serra, natural de Canet de Mar), el trompetista del Barça, a l'edat de 82 anys. Recentment havia estat operat d'un càncer de pulmó.

Formula 1 per un tubo

2 Abril 2009. Els lleons del circ de la Fórmula 1 (que alguns qualifiquen com esport) es posen malalts. El pilot de Renault Fernando Alonso ha hagut de tornar a l'hotel i ha suspès la conferència de premsa que tenia programada per a aquesta tarda afectat d'una otitis.
No obstant, no està en dubte la seva participació en el Gran Premi de Malàisia, que es disputa aquest cap de setmana. Ah!... menys mal... Podrem dormir tranquils.
I més màrqueting. L'actual campió mundial, Lewis Hamilton, de McLaren-Mercedes, ha estat desposseït de la tercera plaça que va aconseguir al Gran Premi d'Austràlia perquè els comissaris de la competició han dictaminat que el pilot va proporcionar informació falsa de l'incident que va patir amb Jarno Trulli (Toyota) a la cursa.
Molt bé... Un lleó castigat per dolent! Que no decaigui l'espectacle... Vinga publicitat!

Transformació o apany?

1 Abril 2009. Continua el debat sobre l'economia mundial. Els líders mundials es reuneixen demà a la cimera del G-20 a Londres, dividits sobre la fórmula a aplicar. Les negociacions per acostar posicions entre els EUA i el Regne Unit d'un costat i Alemanya i França de l'altre seran difícils, perquè uns volem arreglar-ho tot a base de diners i altres volen normes noves i menys endeutament. Apart està l'emergent Xina, que es mira amb escepticisme els arranjaments entre americans i europeus.
L'anterior cimera de Washington només van haver-hi declaracions i bones intencions. En aquesta es vol arribar a determinar el què es té que fer. També s'espera l'aprovació de milers de milions de dòlars que han d'anar destinats a préstecs per als països més pobres. Així mateix, els líders haurien d'atorgar a les economies emergents un paper més rellevant a les institucions financeres internacionals com l'FMI.
Espanya, a través del president de Govern que assistirà a la cimera, demanarà als membres del G-20 que els sindicats i les patronals tinguin veu permanent en les reunions i que participin en la transformació del sistema financer que es pretén emprendre.

Inútil

31 Març 2009. El Govern català ha aprovat el projecte de llei de consultes populars, cosa que converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que impulsa una llei que li permetrà sol·licitar a l'Executiu espanyol una convocatòria de referèndums sobre 'qüestions d'especial transcendència política', sempre que ho reclama el 3% de la població catalana, o sigui uns 221.000 habitants.
El Parlament haurà d'aprovar per majoria absoluta qualsevol proposta de consulta popular, i el Govern espanyol, en compliment de la Constitució, tindrà sempre l'última paraula i decidirà si autoritza o no la consulta, la qual no tindrà força vinculant.
La llei, diuen, augmenta la 'qualitat' de la democràcia a Catalunya. Es pot demanar per decidir. Ara, altre cosa serà que ens fotin cas.

Més a la dreta

30 Març 2009. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha estat elegit per unanimitat president del nou partit Poble de la Llibertat (PdL), que integra Força Itàlia (liderada pel Cavaliere) i la post-feixista Aliança Nacional.
El gran líder de la dreta italiana clama per canviar la Constitució i demana ampliar els seus poders, que considera 'gairebé inexistents'. Vol la reforma de la Constitució perquè segons ell és necessari modificar la segona part de la Carta Magna, perquè actualment 'a Itàlia el primer ministre té uns poders ficticis, mentre que a l’estranger, a les grans democràcies, gaudeix de poders reals'.

Hipoteques i fusions

29 Març 2009. El Banc d'Espanya ha decidit intervenir Caja Castilla-La Mancha (CCM), el que suposa la primera intervenció d'una gran entitat financera des de la de Banesto el 1993. Aquesta Caixa tenia projectat fusionar-se amb UniCaja, però ha arribat tard.
Caja Castilla-La Mancha té prop de 600 oficines i més de 2.500 empleats. Al final del 2008, comptava amb crèdits concedits per import de 19.500 milions d'euros i amb dipòsits de clients per valor de 17.200 milions d'euros, que estan garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits. Va declarar el 2008 uns beneficis de 92 milions d'euros, 30 del quals de beneficis consolidats, lo que demostra que no té res a veure els beneficis que es declaren amb la falta de liquiditat, que mantenen en secret fins que el Banco de España ho denuncia.
Moltes de les caixes que per captar promotors immobiliaris i clients van concedir hipoteques a tothom, inclús al 110% del valor inicial de venda, es troben ara sense els promotors i amb quotes impagades que es mengen la poca disponibilitat que els hi quedava.
A rel de la intervenció, la CCM passarà a ser gestionada per tres administradors mancomunats. El Govern ha demanat que 'no cunda el pánico' (amb altres paraules), però la cua que es formarà demà a totes les seves sucursals (si obren) serà de telediario.
Segur que ara començaran a petar altres Caixes que ja no tindran el recurs 'fàcil' de fusionar-se. I és que d'hipoteques basura aquí també en tenim un fotimer.

Canviar és de sabis

28 Març 2009. El president dels EUA, Barack Obama, ha presentat finalment la seva estratègia per a l'Afganistan i el Pakistan, i ha donat un fort accent internacional a buscar solucions per a una situació 'cada vegada més perillosa'. Ha dit que 'aquest no és un problema només dels EUA. És un repte de seguretat internacional de primer ordre', i que aquesta realitat 'demana un nou sentit de responsabilitat compartida'. Es refereix al terrorisme d'Al-Qaida.
L'anunci del desplegament de 4.000 soldats nord-americans més fet ahir per Obama se suma a l'enviament anunciat el mes passat de 17.000 més, acció que acostarà la presència nord-americana a l'Afganistan als 60.000 homes.
Després de dos mesos a la Casa Blanca, Obama ha passat a pensar con el seu predecessor, substituint a Hussein per Al-Qaida i les armes químiques per talibans. El terme 'insurgents' continuarà igual.
Deu ser que no vol que hi hagin tants aturats a l'Inem americà, a part, és clar! de continuar potenciant el negoci nacional de l'armament. (Els cotxes no es venen).

Guerres de segona

27 Març 2009. El director de teatre Albert Boadella, en una intervenció al Fòrum Nueva Economía, com teloner de la presidenta de la Comunidad de Madrit, Esperanza Aguirre, ha assegurat que té molt clar a qui votarà en les pròximes eleccions europees. Votarà la formació UPyD, que lidera Rosa Díez, perquè és 'la continuación de Ciutadans, pero en el conjunto de España'.
L'anunci del renegat va dirigit al partit Ciudadano's, i deu formar part de la nova picabaralla dins de l’'españolismo'. En unes dures declaracions, el candidat de Ciudadano's a les eleccions Europees, acusava el partit de Rosa Díez de pretendre la 'desaparició' de Ciudadano’s abans de les properes autonòmiques per 'evitar una confrontació electoral que els d’UPyD consideren perduda'. En resposta, el portaveu d’UPyD a Catalunya (el que es queixa del català en les aerolínies) va acusar ahir Ciutadano's 'd’arrogar-se fal·laçment la representació com a únic partit a Catalunya que combat el nacionalisme'. Un nou episodi de la pugna entre dos partits que lluiten per un espai electoral virtualment idèntic, i que amenaça de fer-se més intensa a mesura que s'aproximin les eleccions, amb juglares inclosos.

Anem trucant

26 Març 2009. Paguem les tarifes de telèfon mòbil més cares de tota la Unió Europea.
Brussel·les va tocar ahir el crostó a les telefòniques espanyoles denunciant que els preus que cobren per les trucades i els missatges de text doblen la mitjana comunitària. I això parlant d'euros. No del sous dels europeus, tant diferents, i en els què Espanya figura a la cua.
Igual passa amb la línia fixa i amb la banda ampla de connexió a Internet.
'Espanya té un problema de competència', va declarar la comissària europea de Telecomunicacions, o sigui, que a Espanya no hi ha competència entre les operadores. Sistema monopoli. Sistema taurons.
Telefónica passa de tot i, a sobre, es queixa. Critica que institucions públiques instal·lin xarxa de fibra òptica per portar connexions a llocs on resulti rendible el mercat privat. Vol que la xarxa pública arribi només a petits nuclis en els què no surti a compte que la iniciativa privada porti línia.

AntiBolonya i protagonistes

25 Març 2009. Els senyors estudiants volen demà per la nit anar a passejar per la Rambla. I les autoritats han dit que nanay, que per la Rambla no passa cap mani.
El perill és que al carrer, amb els estudiants s'uneixen grups radicals, antisistema i violents, que res tenen que veure amb la comunitat educativa i que només volen gresca. Les autoritats no volen que l'emblemàtica Rambla es converteixi en un escenari de enfrontaments i saqueig, com altres vegades ha passat. ¿Seran els senyors estudiants tan savis com per canviar d'idea i anar per la Via Laietana? Ja veurem. Mentre, un centenar d'aquests senyors estudiants que volen ser protagonistes i passar per la Rambla s'han tornat a tancar a diversos centres universitaris, impedint en algun d'ells les classes. Això de ser 'anti-Bolonya' es veu que els hi fa gràcia. Clar... la qüestió és ser algo més que talla-carrers.
I els polítics entretinguts discutint si els mossos d'esquadra s'han passat o no i, si s'han passat, qui té la culpa. Ci/oU i PPC tenen altre tema per anar explotant les seves habilitats demagògiques.

Crisi contra els governs

24 Març 2009. La crisi mundial passa factura als líders polítics per no tenir la vareta màgica que la solucioni. Primer va ser Islàndia la que va patir la dimissió del seu primer ministre, Geir Haarde. A finals de desembre va ser el de Bèlgica, Yves Leterme, el que se'n va anar a casa. A mitjans de Febrer el primer ministre de Letònia, Ivar Gdmanis, va dir 'aquí us quedeu'. Ara és el primer ministre d'Hongria, Ferenc Gyurcsany, el que vol plegar i demana una moció de censura contra el seu propi govern perquè surti un 'voluntari'. I la coalició que governa la República Txeca, encapçalada per Mirek Topolanek, ha caigut per un vot de diferència en una moció de censura iniciada per l'oposició socialdemòcrata i secundada pels comunistes. Malgrat això, Topolanek continuarà presidint aquest semestre la Unió Europea.
La recessió amenaça a tots els governs, siguin del color que siguin i dóna força a les oposicions, que tenen la feina ben fàcil.

Polítics

23 Març 2009. El conseller d'Economia, Antoni Castells, va i confirma que el que va revelar el conseller d'Interior, Joan Saura, sobre les xifres que ofereix el Govern espanyol en la negociació del finançament no eren una filtració sense fonament sinó la pura realitat, 1.200 milions. El secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha dit que l'oferta de finançament autonòmic per a Catalunya no hauria de baixar dels 3.500 milions d'euros el primer any. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha advertit a CiU que no es pot demanar 'la lluna' ni 'quantitats impossibles'. El president de la Generalitat acusa CiU de fer de tot, menys el que necessita Catalunya i li recrimina que es negui a col·laborar fent pinya. ERC i ICV han demanat al PSC i CiU que es mostrin ferms davant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en les negociacions sobre el finançament autonòmic.
No és un diàleg de besucs... És com funcionen els polítics catalans.
I ara surt el ministre d'Economia i diu que lo important no és la quantitat, sinó el model a seguir. Id, id, els polítics centrals.

L'aigua, futur petroli

22 Març 2009. Avui és el dia Mundial de l'Aigua. A Istambul s'ha celebrat el Fòrum Mundial de l'Aigua, una reunió de representants de tots el paísos que es realitza cada tres anys i en el que els experts comenten i denuncien els problemes que crea (i crearà) aquest element i les mesures que es tindrien que prendre.
L'any 2050 serem 9.000 milions de persones a la Terra, 2.200 milions més que ara. Però la quantitat d'aigua continuarà sent la mateixa. Tothom coincideix en senyalar que els recursos hídrics seran el focus de conflicte més importants els pròxims anys. L'aigua passarà a ser el petroli del segle XXI.
Els territoris més propensos a tenir problemes seran, entre d'altres, el Mediterrani, el Pròxim Orient, el sud de l'Àsia, el sud dels EUA i sobre tot, les conques hidrogràfiques compartides per dos o més països, fet que produeix litigis i friccions entre els estats, que se'n aniran incrementant i agreujant. El Fòrum no ha aconseguit consens per declarar l'aigua com un 'dret humà', degut a l'oposició del Brasil, els Estats Units i Egipte, que han bloquejat aquest reconeixement i no han permès tampoc l'ús del terme "dret bàsic" en la declaració final, que es limita a considerar l'aigua com una 'necessitat'.
El sistema de desenvolupament imposat per les institucions financeres internacionals, es basa en convertir-ho tot en mercaderia. L'aigua representa diners i poder. El que la vulgui, encara que caigui del cel, la tindrà que pagar. I amb IVA, que és un luxe. Home!, faltaria més!

El poder no desgasta

22 Març 2009. Segons el Baròmetre polític de Catalunya elaborat per a El Periódico pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), la coalició formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA perdria en unes hipotètiques eleccions actuals, la majoria parlamentària que va aconseguir el 2003 i que va revalidar el 2006, al registrar ERC una davallada de 6-7 escons. Ci/oU guanyaria 6-7 escons i podria formar majoria amb el PPC, que perdria 1-2, o amb ERC.
Malgrat que diuen que el poder desgasta, a Catalunya no succeeix això. Malgrat la crisi i la fins ara no negociació financera, el socialistes guanyarien 1-2 escons més.

Tots, ai!... Tots i Totes

21 Març 2009. Un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) apunta que es patent la sub-representació de la dona en la informació política .
El treball, que analitza els informatius de sis televisions catalanes en l'últim trimestre del 2008, revela que la presència femenina solament ocupa el 15,5% a les notícies polítiques i que la durada mitjana de les seves intervencions és d'un minut i 12 segons. El temps mitjà de paraula dels homes és de dos minuts i un segon, gairebé el doble.
Les que més hi intervenen són María Teresa Fernández de la Vega; les conselleres Mar Serna i Montserrat Tura, i la líder del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, l'única dona al capdavant d'un partit a Catalunya.
Natural, si tenim en compte que el caps de govern central i autonòmic són homes. O és que tenen que delegar en una secretaria per estar tots i totes contents?

Vol un banc que funcioni

20 Març 2009. El president veneçolà, Hugo Chávez, torna a insistir en tirar endavant amb el procés d'estatalització del Banco de Venezuela, el que representa desvincular-lo del seu propietari, el grup espanyol Santander. Ja ho va anunciar fa més d'un any.
En una aparició televisiva, el president va negar els rumors al voltant del fet que el seu Govern desistiria de la compra del Banco de Venezuela, valorat en uns mil milions d'euros, per l'advers clima econòmic internacional que afecta el país pel descens dels preus del petroli, d'on provenen 93 de cada 100 dòlars.
El Govern veneçolà compta amb 13 bancs públics i tots arrastren pèrdues. Es veu que en volen un que funcioni...

dissabte, 25 d’abril del 2009

Compensació andalusa

20 Març 2009. L'acord entre el govern central i l'andalús de fer efectiva el deute històric d'aquesta comunitat, per 1.200 milions d'euros, escalfa, encara més, l'assumpte del nou model de finançament de les autonomies, pendent des de fa mesos i posa més llenya al foc polític català. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, en una roda de premsa sobre els possibles excessos dels Mossos d'Esquadra, i sense venir a conte, va revelar que el Ministeri d'Economia, en la seva última proposta sobre el finançament autonòmic, parlava de 1.200 milions d'euros per al 2009; 1.600 per al 2010 i 2.000 per al 2011, oferta que la Generalitat havia rebutjat. Més feina per el portaveu i el secretari de Ci/oU, que un dia sí i l'altre també, van senyalant tot el que el tripartit català fa malament i la manera en que es tindria que fer, no perdent ocasió per llançar les corresponents andanades contra el govern, com bon partit de l'oposició que són. El tema està tan trillat que ja no val la pena llegir o escoltar el que comenten des d'un i altre costat, perquè ja s'ha dit de tot.
Des de Brussel·les, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, en referència a les quanties revelades pel Govern català al voltant del finançament, no dóna per vàlides 'ni xifres ni filtracions', perquè la negociació continua i només hi haurà dades oficials quan es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), reunió que es té que esperar que es constitueixi el govern gallec. Ja no ve d'un mes.

Vaga i protesta escolar

20 Març 2009. Una nova jornada de vaga a l'escola pública es va registrar ahir, la tercera en poc més d'un any, convocada per els sindicats USTEC-STEs, UGT, CCOO, CGT i ASPEPC-SPS, associada a una manifestació pel centre de Barcelona per protestar contra les polítiques educatives de la conselleria d'Educació de la Generalitat, que dirigeix Ernest Maragall. També es van adherir el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Sindicat d'Estudiants (ES), l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP).
A la protesta es calcula hi han participat 23.000 mestres i 3.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana (80.000, segons els sindicats). Amb el mateix propòsit s'han fet mini-mobilitzacions a Lleida, Tarragona, Tortosa i Girona.
Professors i estudiants volen denunciar que la conselleria està aplicant actualment alguns articles del projecte de la llei d'Educació de Catalunya (LEC), encare en tràmit parlamentari, text que a més rebutgen de front. També es queixen de la proposta d'ampliació voluntària de la jornada lectiva del professora, de que es solucioni el dèficit de construccions i la massificació de les aules i demanen que s'acabi amb les 'restriccions' en la dotació de recursos econòmics i humans i, molt especialment, exigeixen la dimissió del conseller Ernest Maragall.
La primera gran manifestació contra les polítiques educatives del Govern va ser el 14 de febrer de 2008, mentre que la segona va tenir lloc el 13 de novembre passat. Maragall, per la seva banda, després de lamentar els perjudicis que la convocatòria hagi pogut causar a les famílies, va reiterar la voluntat de continuar amb la mateixa fermesa la seva estratègia educativa i va recordar que en aquests moments és el Parlament qui té la paraula sobre la reforma. Aquests actes només fan que incrementant la desigualtat que hi ha en el món laboral. Els que tenen la feina garantida (per ara) no volen canvis i es permeten el luxe de que els hi rebaixin del sou un dia de vaga.
Altres van cada dia a l'INEM buscant alguna possibilitat de treball.

Koso... què?

19 Març 2009. La ministra de Defensa Carme Chacón ha visitat les tropes espanyoles destacades a Kosovo i els hi ha anunciat la tornada a casa abans d'aquest estiu. La ministra ha dit que desprès de deu anys, s'han completat els objectius fixats. La seva missió, dins de l'OTAN, per consolidar la pau i l'estabilitat a la zona, és participar en la reconstrucció d'infraestructures i protegir els refugiats serbis. Recordem que Kosovo es va convertir fa un any, unilateralment, sense el consentiment de Sèrbia, en país independent i que Espanya no l'ha reconegut, però sí altres 54 països, entre ells els Estats Units i la majoria de la Unió Europea (UE).
El Govern de Kosovo ha aprofitat l'anunci de la retirada com una mostra de que el país està guanyant estabilitat i per això es pot reduir la presència militar estrangera. En canvi, l'OTAN critica que la decisió no hagi estat debatuda al si de l'Aliança, però la posició del govern espanyol està clara: No mantindrem forces militars d'ajuda en territoris d'un país del que no acceptem la seva independència. Queda clar que Espanya no podrà mai acceptar la independència forçada d'un estat (i menys europeu), doncs donaria ales als moviments nacionalistes autonòmics, amb el perill de que el centralisme espanyol se'n anés en orris.
A Kosovo hi han 630 militars. (Al Líban n'hi han 1.100; a l'Afganistan 778; a Somàlia 395; a Bòsnia Hercegovina 258; al Txad 100; i a Geòrgia 10).

Vagin passant

18 Març 2009. El 'vagin passant' que promou la 'Casa Gran del Catalanisme' del senyor Mas, com és lògic, va donant peu a que en el seu interior es crein els respectius 'grupets'. Els liberals de CDC han decidit agrupar-se junt a les ja diverses plataformes sobiranistes que funcionen en l’òrbita convergent, amb un grup que portarà el nom de 'Llibergència' (ja no queden noms presentables), i que compte entre els seus promotors amb membres de l’executiva de CDC com David Madí i Antoni Fernández Teixidó. Ja existeix 'Convergais', que agrupa persones interessades en els drets homosexuals, així com 'Dones d’avui.cat', de caràcter feminista. Artur Mas és partidari de desplegar aquests grups de persones, reunides per sensibilitats, per funcionar junts.
Però les segones 'inquietuds' de les agrupacions, a la llarga es convertiran en condicionaments problemàtics, que no poden portar a res de bo. Un nucli de barreges mai es consolidarà ni deixarà de ser fràgil.

A tranques i barranques

17 Març 2009. 'Els sindicats tenen dret a defensar les seves posicions, però ni l'escola és seva ni es pot consentir que ningú s'apropiï de l'educació'. Així s'ha manifestat el conseller d'Educació Ernest Maragall en una entrevista que publicava el diari Avui, d'actualitat perquè hi ha anunciada una vaga de professors el dia 19. També deia: 'Castigar els ciutadans amb una vaga en nom d'una discrepància política no em sembla acceptable' i 'Al costat de les veus discrepants, n'hi ha d'altres que em diuen que no afluixi'.
Es produeixen massa sovint aquestes 'discrepàncies' entre els que estan nomenats per les urnes per decidir què es té que fer per millorar la societat i els grups laborals o civils, com sindicats i associacions, que opinen diferent i no es conformen amb que l'executiu tingui en compte les seves propostes i consideracions i, fent servir el dret de vaga i manifestació, es mantenen en les seves idees i impedeixen que es tirin endavant els projectes de millora que els governants consideren d'interès prioritari.
L'Educació és un dels apartats socials que més necessita una remodelació. Però tal com van les coses, s'està convertint en una missió impossible. I altre dia els nens a casa.

Antibolonyesa

16 Març 2009. No tinc gaires records dels meus temps d'estudiant... Han passat tants anys... Però recordo que el recinte de la Universitat era sagrat. Si el vulneraves, al cap d'uns minuts tenies els grisos a la porta, esperant-te. I no et podies amagar o posar-te a córrer, com fèiem al carrer. Era un joc contra la imposició. Un joc que en molts sentits, s'ha acabat.
Però avui dia, en qüestions universitàries, estic desplaçat. Serà perquè en lloc de dictadura ara tenim democràcia. No entenc el que passa. Llegeixo dels diaris: Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquesta matinada un grup de 27 estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, que estaven tancats des d'aquest diumenge en la biblioteca del centre universitari 'per la seva necessitat d'estudiar' i que mantenien una 'vaga a la japonesa'. També a la Universitat de Barcelona hi han 'tancats' fa mesos una colla d'estudiants.
I em pregunto: Estan obertes universitats i biblioteques nit i dia, inclús diumenges? Què es guanya amb auto-tancar-se? Què vol dir necessitat d'estudiar? Es pot fer vaga, encara que sigui a la japonesa, quan no es treballa? ¿No tenen els queixosos un canal obert (com tot fill de veí) per deixar constància de les seves idees i reivindicacions? Mi quedat endarrerit... És clar que també podria ser que alguns joves no han estudiat o no han entès encara què és la llibertat.

Per nassos

15 Març 2009. El director general de Turisme de la Generalitat ha indicat que aquesta setmana 25 inspectors faran 500 reconeixements a bars, restaurants i hotels de zones turístiques catalanes per veure si compleixen la llei de política lingüística, segons la qual han de retolar almenys en català i una persona de la plantilla ha de ser capaç d'entendre en català els clients.
Serà una campanya informativa que tindrà una segona fase, d'aquí tres mesos, en què es començarà a sancionar els locals que incompleixin la llei amb multes d'entre 300 i 600 euros per cada infracció. El primer que un pensa és 'pobres inspectors', que en 5 dies tenen que fer 20 reconeixements, o sigui 4 visites al dia. Ja tindran prou temps? O els hi posaran ajudants? No s'herniaran? O és que les visites inclouen donar classes de català? I lo segon que un pensa és que amb aquesta inspecció, segur que no quedarà 'res arreglat'. Continuarem anant al bar i ens continuaran contestant '¿cómo dice?'
Per cert!... Quant gastem en propaganda i en inspeccions tractant d'imposar el català a la força? Per nassos!! No és contraproduent?