diumenge, 30 de desembre del 2012

Queixes de rics

29 desembre 2012
  A França, una de les mesures estrella defensades pel president francès, François Hollande, amb el suport de la majoria d'esquerres, és (era) l'impost del 75% sobre les rendes superiors a un milió d'euros, que tindria que haver entrat en vigor en els pressupostos del proper any.
  El Consell Constitucional de França, s'ha pronunciat davant el recurs presentat el passat dia 20 pel principal partit d'oposició, la conservadora Unió per a un Moviment Popular (UMP), i ha invalidat la mesura per no respectar la igualtat davant les càrregues públiques.
  El Govern francès ja ha anunciat  que rectificarà la llei segons les consideracions de la decisió del Consell.

Només lo dialogable

28 desembre 2012
  El president del Govern, Mariano Rajoy, manifesta que està disposat a entrevistar-se amb el senyor Mas quan ell vulgui, com ha fet sempre, i parlar de la situació catalana 'sempre en el marc de la Constitució'. I assegura que dialogarà de tot allò dialogable.
  El conseller de Presidència, Francesc Homs, havia anunciat que el Govern català està disposat a fer un 'primer pas' per reunir-se 'quan convingui' amb el president de l'Executiu central, Mariano Rajoy, per plantejar-li la convocatòria de la consulta sobiranista.
  Doncs queda clar que no fa falta que es reuneixin. Ni la consulta sobiranista entra en el marc de l'intocable Constitució, ni flexibilitzar el dèficit autonòmic és dialogable.
  El señor Rajoy només sap 'parlar' de centralisme i conservadorisme.

No són tants

28 desembre 2012
  La secretaria general del PP, María Dolores Cospedal, ha criticat que el president de la Generalitat, Artur Mas, estigui demanant diners al Fons de Liquiditat Autonòmic i dient que 'no pot pagar els deutes' de Catalunya i 'a la vegada munti una conselleria d'Afers Exteriors', que 'no té per què tenir'.
  El flamant conseller Francesc Homs ha tingut que aclarir que no hi ha una conselleria d'Exteriors, sinó que dins de Presidència hi ha un departament dedicat a Exteriors, que ja existia anteriorment.
  Cospedal acusa a la Generalitat de 'dedicar quantitats importants de diners a fer una política que beneficia exclusivament els que pensen d'una manera determinada a Catalunya, que no són tants'.
  I com que no es pot fer cap consulta, mai se sabrà quants som, Oi!, señora?

Cap a la privatització

28 desembre 2012
  Es va aprovar ahir a l'Assemblea de la Comunidad de Madrid la llei que obre la possibilitat de privatitzar la gestió de 6 hospitals i 27 centres sanitaris.
  L'Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM) ha desconvocat la vaga indefinida que mantenia des de fa un mes, però advertint que no aturaran les seves mobilitzacions i que estan disposats a anar als tribunals en defensa de les seves reivindicacions.
  'Defensarem aquest sistema sanitari que és de tots els madrilenys', subratllen.
  La Sanidad espanyola, malgrat estar fragmentada per autonomies, s'ha convertit en un gegantesc conglomerat difícil de controlar i administrar. Aprofitant aquesta teoria i seguint les seves ideologies, el partit al govern tracta de trossejar mica en mica el servei públic i anar privatitzant seccions, perseguint la seva divisió i centralització.
  També a Catalunya s'està desenvolupant aquesta tendència.

Diviertt

28 desembre 2012
  La Policia Nacional va detenir ahir Miguel Ángel Flores Gómez, responsable de l'empresa 'Diviertt', encarregada de la festa de Halloween al recinte Madrid Arena en què van morir aixafades cinc noies.
  El jutge encarregat d'investigar el cas ha donat l'ordre d'arrest com una mesura cautelar judicial per evitar que l'empresari pugui fugir del país.
  Avui ha estat interrogat i el jutge ha decretat presó provissional, però ja està al carrer, després de fer efectiva la fiança imposada de 200.000 euros.

Joies netejades

27 desembre 2012
  La banca intervinguda per l'Estat ja ha traspassat els seus actius tòxics al banc dolent, la Societat d'Actius (SAREB).
  Les quatre 'joies' bancaries, Bankia, NCG Banco, Catalunya Banc i Banco de Valencia, s'han tret de sobre, per sanejar els seus balanços, un total de més de 36.000 milions d'euros en habitatges, solars i deutes de promotors.
  Segons el Fons de Reestructuració, el banc dolent arribarà a 'tenir' uns 55.000 milions en actius tòxics.  
  Si s'agafa un llapis i es fan números, veiem que, calculant una mitjana de 250.000 euros per 'assumpte', hi han penjats al banc dolent 220.000 afers 'escombraries' del sector immobiliari, que ningú vol comprar, ni siquiera en subhastes, on operen els oportunistes.
  Si tenim en compte que per 'vendre' quelcom, el SAREB tindrà que baixar els preus (però no molt per no perjudicar el sector)... com podrà mantenir el seu 'capital'? I qui pagarà les 'diferències'? Els de sempre?

Jugant

27 desembre 2012
  Dos diputats del PP, Bartolomé González i María Isabel Redondo han estat enxampats jugant a 'Apalabrados' amb els seus tablet i mòbil, durant una Asamblea de la Comunidad de Madrit.
  Un diputat ras de la Asamblea de Madrid cobra 3.503,46 euros bruts al mes com salari base (49.000 a l'any).

Han assegurat que no ho farant més.

Segona ronda

27 desembre 2012
S'ha designat el nou Govern català d'aquesta nova etapa, sense gaires canvis sobre l'anterior.
  Francesc Homs passa de Portaveu a la Conselleria de Presidència, nova.
  Ramón Espadaler de UDC, agafa la cartera d'Interior i Felip Puig passa a Empresa.
  Germà Gordó, que ha treballat a la ombre dins del partit CDC, agafa la conselleria de Justícia.
  Santi Vila, alcalde de Figueres, rep la cartera de Territori.
  Neus Munté, advocada i sindicalista, passa a Benestar.
  No renoven en el càrrec Francesc Xavier Mena (Empresa), Pilar Fernàndez Bozal (Justícia), Lluís Recoder (Territori) i Josep Lluís Cleries (Benestar).
  Hi hauran dotze Conselleries, una més que abans.

dijous, 27 de desembre del 2012

Viva la banca!

26 desembre 2012
    El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha xifrat en un total de 36.968 milions d'euros la recapitalització de les entitats que han de rebre la injecció de fons de Brussel·les (a compte de tots els espanyols) i que són  BFA-Bankia, NCG Banc, Banco de Valencia -que és adquirit per CaixaBank- i Catalunya Banc, segons l'informe encarregat per la institució a tres expertes assessories independents.
  Al grup BFA-Bankia el 'nou' forat patrimonial es xifra en 10.444 milions, dels quals 4.148 milions corresponen a Bankia.
  Catalunya Banc, que dóna com a resultat negatiu 6.674 milions.
  En el cas de NCG Banco, els números vermells es situen en 3.091 milions d'euros.
  Finalment, en el cas del Banc de València, adjudicat fa poques setmanes a Caixa Bank, el valor negatiu és de 6.340 milions.
  Les injeccions de capital es faran abans de fi d'any, mitjançant reduccions de capital al mínim i ampliacions amb els diners públics.

Marimorena normal

26 desembre 2012
  Un ex-coronel de l'exercit de terra, Amadeo Martínez Inglés, de 76 anys, ha revifat la polèmica de la consulta sobiranista a Catalunya, però en sentit contrari a l'habitual parer que ve de l'altiplà central.
  En un article publicat fa dos dies a Canàrias-semanal.com, critica que 'es munti la marimorena política' perquè el Govern català vulgui consultar als seus ciutadans sobre les seves aspiracions polítiques futures.
  L'ex-coronel va ser expulsat de l'Exèrcit el 1990 per mostrar-se partidari d'un exèrcit totalment professional en el seu llibre 'España indefensa', advocant per la formació d'un Exèrcit professional i per suprimir el servei militar obligatori (que finalment es va adoptar el 2001).
  Senyala Martínez Inglés que una cosa és un referèndum, consulta vinculant supeditada al article 149.1 de la Constitució, i altre, una simple consulta democràtica del què volen els ciutadans, que no pot ser il·legal.
  Sort que ja no poden tornar-lo a expulsar!

Govern sense crèdit

26 desembre 2012
  El president Rajoy, quan era candidat, va assegurar que no pujaria l'IVA. I el va pujar.
  Ara surt el ministre d'Economia, Luis  Guindos, afirmant que el Govern no té previst una baixada de les cotitzacions socials per a l'any que ve, perquè la situació no lo permet, però tampoc té previst una nova pujada de l'IVA.
  Qui s'ho creurà això de l'IVA? La credibilitat del Govern és zero.

Cotitzacions fantasmes

26 desembre 2012
  El ministeri d'Hisenda va anunciar ahir, dia de Nadal, que en el termini de tres mesos restituirà als funcionaris les cotitzacions a la seguretat social de la paga extraordinària de nadal, que han estat descomptades de la nòmina de desembre, malgrat no incluir l'extra.
  El govern espanyol havia 'explicat' que era legal la cotització dels funcionaris per la paga extra de Nadal encara que aquest any no la cobrin, perquè la suspensió d'aquesta paga és independent de la quantia de les cotitzacions anuals d'aquests treballadors. ???
  O sigui que la cotització a la seguretat social, que ara sembla que es diu 'quota per drets passius', no és un tant per cent del que cobra el funcionari. Va per real decret?
  Amb aquest 'invent', calculant que hi han uns 600.000 afectats, i que la mitjana de la quota és de uns 100 euros, la compte de la Seguretat Social tindrà a final d'any 60 milions d'euros cobrats de més. Que bé! El 2013, Déu dirà.

Vies democràtiques

26 desembre 2012
  El Monarca espanyol, en el missatge de Nadal, sense mencionar Catalunya directament i amb un exemplar de la Constitució sobre la taula del despatx, ha demanat 'respeto a las leyes y a las vias democráticas', pocs dies després que el nou president de Catalunya hagi decidit la consulta sobiranista pel 2014.
  El cap de l'Estat demana a tots els polítics que mirin 'hacia delante' i facin el possible 'para cerrar las heridas abiertas'.
  Els polítics ja miren, ja, cap endavant, però només veuen el que a ells els hi interessa. Els catalans miren cap endavant i ho veuen tot negre, sense possibilitats de millora. I tancar les ferides, perquè? Per a que ens les tornin a obrir?
  Està clar que el rei tampoc vol perdre la gallina del ous d'or.

Sona malament

24 desembre 2012
  L'encare ministra de Sanitat, Ana Mato, ha assegurat avui  que "el próximo año se seguirán aplicando las reformas necesarias para que España salga adelante y para garantizar un sistema de sanidad público, de calidad, gratuito, universal y para todos los ciudadanos".
  Que algú li digui a aquesta señora que si es té que pagar per recepta, pel fàrmac, per l'ambulància i per les crosses, qualificar el sistema de gratuït sona malament.
  I que quan hi han cues de més de dos anys per operar-se, parlar de qualitat sona malament.
  I a nivell 'cultural', dir universal i per a tots els ciutadans és una redundància i sona malament.
  A part, quan diu les 'reformes necessàries' vol dir 'les retallades necessàries que convenen al PP per la recentralització i la privatització'.
  Bé, tenim el que tenim... El que hem triat... i és que no hi ha res més.

Feina en tenen

23 desembre 2012
  L'acord de governabilitat entre CiU i ERC preveu un ambiciós programa de noves lleis i de nous plans per elaborar o aprofundir.
 El pas inicial és l'aprovació d'una 'declaració de sobirania del poble de Catalunya', què el programa electoral de CiU prometia pel primer ple del parlament. Es tracta d'una confirmació del compromís de la cambra amb l'exercici del dret a decidir dels catalans.
 La llei que ha de permetre la convocatòria és, sens dubte, l'estrella de les iniciatives legislatives contingudes en l'entesa, i el govern no l'aprovarà directament com projecte de llei, sinó que la norma es tramitarà a través d'una ponència parlamentària, permetrà la participació de la resta de forces favorables al referèndum. La normativa preveu fixar un cens propi que inclouria els més grans de setze anys i els nouvinguts censats al país.
   El sanejament de les finances públiques, la recuperació econòmica i la preservació dels serveis públics són els compromisos de l'entesa entre CiU i ERC i, es concreten en lleis com seran la simplificació de l'activitat econòmica, la de suport al treballador autònom, la del SOC (Servei d'Ocupació Català), la de la formació professional, la de reforma de la renda mínima d'inserció i altres.
  Programa n'hi ha.

Rifa de Nadal

23 desembre 2012
  La tradicional rifa de Nadal d'ahir ha deixat pocs premis a Catalunya. Els catalans només recuperem uns 50 milions dels 393 jugats. Mal negoci.
  Però no s'ha confirmat la teoria de que els bombos dels premis estesin teledirigits pel ministre d'Hisenda MonWert, ai!, vull dir Montoro, de qui depenen les loteries estatals. Per tant, la mala sort no es pot incloure en l'habitual escanyament econòmic a Catalunya del que 'gaudim'.
  La venda de dècims ha baixat un 9% sobre 2011, el què vol dir que no hi han 'peles' ni per comprar 'esperança'.

El Papa perdona

22 desembre 2012
  El papa Benet XVI ha indultat el seu ex-majordom personal, Paolo Gabriele, condemnat el passat mes d'octubre a divuit mesos de presó per haver robat i filtrat documents confidencials del Vaticà.
  El pontífex ha anunciat personalment la seva decisió a Gabriele (de 46 anys i conegut amb el sobrenom de 'El Corb'), en una visita d'un quart d'hora a la cel·la de la gendarmeria vaticana on l'antic empleat estava reclòs.
  La Santa Seu s'ha compromet a buscar a l'ex-majordom un lloc de treball i un habitatge per començar una nova vida, però fora de la Ciutat del Vaticà.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Mas repeteix

21 desembre 2012
  El líder de CiU Artur Mas ha estat reelegit com President de la Generalitat, amb 71 vots a favor, de CiU i ERC, i 63 en contra de la resta de grups parlamentaris
  Prendrà possessió del càrrec el pròxim dia 24 i els membres del nou executiu català, que Mas assegura encara ha de definir, el dijous 27 de desembre.
  Mas afronta un segon mandat al capdavant de la Generalitat amb dos reptes principals: treballar per fer front a la crisi econòmica i fer realitat la consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya.
  Per la nova legislatura compta amb un govern en solitari, però amb el suport d'ERC, des de l'oposició.

Acord i impostos

19 desembre 2012
  El candidat a la presidència de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han formalitzat aquest migdia, al Parlament, la firma de l'acord d'estabilitat parlamentària entre les dues formacions.
  Amb aquest pacte, el president en funcions, Mas, podrà ser reelegit aquesta mateixa setmana. L'acord d'estabilitat inclou celebrar una consulta d'autodeterminació el 2014, si bé amb una clàusula que permetria posposar-la de mutu acord per causes justificades.
  CiU i ERC han pactat la creació de nous impostos amb els quals estimen es podran recaptar uns 1.000 milions d'euros.
  Es tracta la recuperació d'alguns tributs eliminats per CiU, com el de successions i donacions i el de transmissions patrimonials i d'altres nous, com un impost que grava l'emissió de gasos contaminants, un altre sobre la producció de residus nuclears, un altre sobre les begudes de refresc amb excés de sucre, i tenen en estudi un nou gravamen sobre els pisos desocupats per incentivar-ne el lloguer i la implantació de l'anomenada Eurovinyeta que grava els vehicles pesants en vies nacionals.
  En paral·lel està l'impost sobre dipòsits bancaris que el Govern va crear ahir desafiant el Govern central i el tribut sobre grans superfícies comercials. A part, es comprometen a suavitzar l'euro per recepta i l'augment de les taxes judicials i universitàries, amb nous límits i exempcions que redueixin el seu impacte.
  L'acord de governabilitat estableix la transformació per llei de l'Institut Català de Finances en 'el banc públic de Catalunya', i establir la Hisenda Catalana.

Nou cap japonés

18 desembre 2012
  En les eleccions al Japó, el conservador Partit Liberal Demòcrata (PLD) ha arrasat a les urnes amb majoria absoluta (290 de los 480 seients de l'hemicicle) i suposa el retorn de la vella guàrdia política japonesa que va governar durant més de mig segle, fins el 2009 en què va patir una devastadora derrota per diversos escàndols de corrupció.
  El exprimer ministre Shinzo Abe, que ja va governar entre 2006 i 2007, i que va dimitir per problemes de salut, serà el nou cap de Govern de Japó en substitució de l'actual, Yoshihiko Noda, del Partit Democràtic (PD), que l'any passat va haver de bregar amb la crisi nuclear de Fukushima i que ha sofert una davallada a les urnes obtenint poc més de 50 escons, quan en les eleccions del 2009 en va aconseguir 308.

Secrets bancaris i amnisties

18 desembre 2012
  El passat 1 de juliol la policia del port de Barcelona arrestava al ciutadà de Mònaco Hervé Falciani, per una ordre de detenció internacional procedent de Suïssa, que l'acusava de robar secrets bancaris.
  Una detenció 'casual', ja que Falciani viatjava en un vaixell procedent de França dins del territori Schengen, però la policia va fer un control 'rutinari'.
  Resulta que Falciani, de 40 anys, era un enginyer informàtic que treballava des de l'any 2000 al banc HSBC (Hong Kong and Shanghai Banking Corporation) a Ginebra i que al 2006 va tenir ocasió de copiar uns fitxers amb dades de mils de dipòsits secrets del banc.   L'any 2008 va tractar de negociar la venta dels fitxers, però el van descobrir i va tenir que amagar-se a França, tocant la frontera amb Itàlia.
  A principis del 2009, la policia francesa 'confisca' a Falciani l'ordinador amb la llista de dades bancàries, que passen a les autoritats franceses, a l'aleshores ministra de Finances, Christine Lagarde, avui cap del Fons Monetari Internacional. D'aquestes dades es va elaborar el 2010 la coneguda com a 'llista Lagarde' de presumptes defraudadors internacionals, que es va publicar a Grècia i 'corre' per internet, més o menys manipulada per la premsa sensacionalista.
  L'Audiència Nacional, que tramita l'extradició a Suïssa de l'informàtic, l'ha deixat avui en llibertat condicional mentre pren una decisió, valorant que a Espanya no existeix el delicte que reclama Suïssa i que la fiscalia recomana que es tingui en compte que Falciani coopera amb les autoritats en diversos països europeus en les investigacions sobre impostos, blanqueig de diners, corrupció i finançament terrorisme.
  Aquesta 'historia' explica moltes gestions fiscals i amnisties que s'han desenvolupat últimament.

Parlament constituït

18 desembre 2012
  Ja s'ha constituït el Parlament de Catalunya de la X legislatura.
  La demòcrata-cristiana Núria de Gispert, com estava previst, va ser reelegida com presidenta de la cambra i en la mesa figuraran com vicepresidents Anna Simó (ERC) i Lluís M. Corominas (CiU), i com secretaris Miquel Iceta (PSC), Pere Calbó (PP), Josep Rull (CiU) i David Compañón (ICV-EUiA).
  Els 135 diputats tenen una mitjana d'edat de 45 anys, 58 (un 43%) són nous, i 54 (un 40%) són dones.
  Ara només falta convocar el ple d'investidura del president. Es pot esperar, com a màxim, fins al 3 de gener.

Fora petits

17 desembre 2012
  El consell d'administració del Santander ha aprovat l'absorció de la seva filial Banesto i de la marca Banif, que es dedicava a la gestió de grans patrimonis.
  El Santander obtindrà amb aquesta absorció, a partir del 2015, un estalvi de 420 milions d'euros anuals amb el tancament de 700 sucursals i un increment de ingressos d'uns 100 milions que procediran de la integració de serveis, segons ha informat l'entitat.

PSC navegant

17 desembre 2012
  L'executiva del PSC va celebrat ahir un tens consell nacional, just un any després que Pere Navarro fos escollit primer secretari del partit.
  Per primera vegada en els últims mesos, els socialistes catalans sembla que començen a reflexionar amb serenitat com afrontar el futur en el seu òrgan deliberatiu i directiu.
  La resposta que Navarro va propiciar per apaivagar les veus que reivindiquen la refundació del PSC, va ser la celebració d'un consell nacional extraordinari al mes de gener, per reconstruir el partit en un curt termini. 

Espanyol-Madrid

16 desembre 2012
  Ja era hora de que l'Espanyol li fes un favor al Barça. Avui, els blanquiblaus han empatat al camp del Real Madrit, fent que perdi dos punts molts valuosos.
  El nou entrenador perico demostra que és un mestre de la psicologia.
  El Barça, 46 punts de 48, deixa a 9 punts a l'Atlètic Madrid i a 13 al Realíssim. Lliga ja decidida?

Lleis i trampes

16 desembre 2012
  El Govern basc pretenia donar la paga extra de Nadal als seus 67.000 funcionaris, desafiant al reial decret del Govern de Rajoy. Però el Tribunal Constitucional ha decretat la suspensió de la temptativa.
  La Diputació Foral de Guipúscoa, governada per Bildu, ha abonat una paga extra als seus 1.900 treballadors, total de set milions d'euros i, per eludir la norma, han considerat l'abonament com 'complement retributiu'.
  La Diputació de Biscaia, en mans del PNB, no abonarà aquesta paga als seus funcionaris per no vulnerar la legislació nacional, si bé avançarà l'extra del juny 'a primers de gener' i la de desembre al juliol.
  En canvi, a Àlaba, on governa el PP, els empleats públics perdran aquesta retribució.
  Aquestes 'discrepàncies' només fan que enrarir el clima laboral. La discriminació 'partidista' només pot portar a comparacions i complicacions.

Pasava per allí

15 desembre 2012
  La frase de la setmana, o potser la del mes o la de l'any, és la que el vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández Álvarez, li va dir al magistrat de l'Audiència Nacional que investiga el cas Bankia.
  Arturo Fernández està imputat en el cas perquè era conseller de l'entitat quan al març del 2012 es van aprovar els comptes amb uns beneficis de 309 milions d'euros, i quan, al cap de dos mesos, es van declarar unes pèrdues de prop de 3.000 milions.
  Les primeres comptes diu que no se'ls va mirar ja que havien estat avalats per una auditoria externa.
  Les segones, amb els 3.000 milions negatius, ha dit que les van aprovar "para quitárselas de encima de la forma más rápida posible".
  No és res estrany que a Espanya, el concepte més buscats a Google aquest any sigui Bankia. Els espanyols miren de saber que ha passat, ja que ni el Govern ni el Banc d'Espanya no han aclarit on han anat a parar els seus actius 'no escombraries'.
  Ho descobrirà la investigació de l'Audiència Nacional?

Dol a Newtown

15 desembre 2012
  Ahir, a Newtown, una localitat de menys de 30.000 habitants, situada a 100 quilòmetres de Nova York, a Connecticut, un noi introvertit de vint anys va entrar armat en un col·legi de primària de la localitat i va matar 26 persones, 20 d'elles nens menors de 7 anys.
  L'assassí, que ja havia matat a casa a la seva mare, es va treure desprès la vida.
  El succés ha horroritzat els Estats Units i al món. Ha entrat en la història com el pitjor tiroteig en un centre educatiu després del de Virginia Tech el 2007.
  La cultura de les armes, tant nord-americana, passa inexorable la seva tràgica factura.

Quines perspectives!

14 desembre 2012
  Segons dades del Banco de España, el deute de Catalunya es va situar en el tercer trimestre d'aquest any en 45.754 milions d'euros, un 23% del PIB, el què suposa una lleu reducció del 0,48% amb relació amb el trimestre anterior.
  Però Catalunya continua sent la comunitat més endeutada, superant en 20.000 milions el deute del País Valencià, la segona autonomia més compromesa.
  En termes de deute sobre el PIB, Castella-la Manxa se situa en primer lloc, amb un 25,7%, seguida del País Valencià amb un 25%, i amb Catalunya al tercer lloc.
  En termes globals de tota Espanya, el deute del conjunt de les administracions públiques ha crescut un 1,55% en el tercer trimestre de l'any respecte al segon i ha arribat als 817.164 milions d'euros, el nivell més alt mai registrat, que equival al 77,4% del PIB (que ara es suposa per sobre d'1 bilió d'euros).
  Per cancel·lar aquest deute, cada espanyol tindria que pagar 17.380 euros. Esgarrifant i inconcebible.
  El govern preveu acabar l'any per sobre del 85% del PIB al computar-se el rescat bancari de 40.000 milions d'aquesta setmana.
  L'administració central incrementa el seu deute fins a 695.519 milions d'euros, el 65,9% del PIB. Les comunitats autònomes baixen a 167.460 milions, (15,9%), i els ajuntaments a 43.802 milions, (4,1%).
  Els números vermells espanyols no paren de créixer perquè els interessos que paguem pel deute i les ajudes bancaries del FROB pugen més diners dels que recapta l'Estat.
  El Fondo Monetario Internacional preveu en el seu informe de octubre que l'endeutament es situi el 2014 en el 100% del PIB i que fins el 2017 no registri baixa.
  Quines perspectives!

Tot cap a Madrid

14 desembre 2012
  El Govern ha decidit recorre davant el Tribunal Constitucional (TC) les taxes que cobra la Generalitat de l'euro per recepta i de les taxes judicials.
  El Consejo de Estado va dir que les autonomies no tenien potestat per cobrar l'euro per recepta, perquè hi ha d'haver una unitat mínima a tot l'Estat en els productes farmacèutics, amb independència d'on resideixin els seus usuaris.

  I tampoc les taxes judicials perquè ja estan en la llei estatal i no es pot gravar el mateix fet dues vegades (l'I.R.P.F. deu ser una excepció).
  El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ha dit avui que l'euro per recepta es mantindrà pel seu valor sanitari i econòmic (uns 125 milions d'euros a l'any).
  Algú de Madrit ha dit que si no es treu 'estaríem incomplint una decisió jurisdiccional'.
  D'on té que treure els recursos la Generalitat per rebaixar el dèficit?

TV3 a València

14 desembre 2012
  El Tribunal Supremo (TS) ha anul·lat la prohibició de las emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana, acceptant el recurs de cassació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra la sentencia del TSJ de València.
  Senyala el TS que la Generalitat Valenciana no té competències per sancionar la repetició de emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana i que ha de ser l'Estat qui reguli el mapa radioelèctric espanyol.
  La reacció del govern valencià no s'ha fet espera. El vicepresident José Ciscar ha fet saber als interessats que qualsevol acord amb la Generalitat de Dalt (com els hi agrada dir per referir-se a Catalunya) sobre la televisió catalana es condiciona a l'ús correcte de 'les senyes d'identitat del poble valencià'.
  Volen dir els senyors del PP de la 'Generalitat de Baix' que no els hi agrada que TV3 faci servir l'expressió 'País Valencià' en les seves informacions, ja que la 'Comunitat de València' no és cap país, que de país (o nació) només n'hi ha un.

PNB i ajuda

13 desembre 2012
  El líder del PNB, Iñigo Urkullu, ha estat designat lehendakari de la dècima legislatura del Parlament basc per majoria simple, després de que en la sessió d'investidura celebrada ahir, ni ell ni la candidata d'EH Bildu, Laura Mintegi, aconseguissin la majoria absoluta necessària per ser elegits en primera volta.
  Urkullu ha rebut els 27 vot del seu partit, Laura Mintegi els 21 d'EH Bildu, mentre que els 27 escons que sumen PSE (16), PP (10) i UPyD (1) han optat per l'abstenció. El nou lehendakari necessitarà per governar ajuda d'altres forces, ja que no té majoria.

També la Justicia

13 desembre 2012
  Els jutjats de tot l'Estat es van aturat ahir una hora com a mesura de protesta contra les mesures del ministre Gallardón.
  A la Ciutat de la Justícia, un centenar de jutges, fiscals, advocats i funcionaris s'han concentrat a les seves portes i han demanat la dimissió de Gallardó.
  El ministre, però, ja s'ha manifestat dient que les queixes es basen en l'anulació de la paga de Nadal del sector, no de les seves recents disposicions.
  Per altre costat, la vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Margarita Robles ha emès un informe en què considera inconstitucional la reforma del Codi Penal promoguda pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, fonamentalment en relació a la presó permanent revisable.

Dreta i esquerra

12 desembre 2012
  CiU i ERC sembla es troben a punt de rubricar un acord global per garantir l'estabilitat del nou govern d'Artur Mas i fixar el 2014 com l'horitzó per celebrar la consulta d'autodeterminació.
  El pacte encara s'ha de reflectir per escrit i requereix dues condicions. Concretar la data de la consulta d'autodeterminació i canviar la tendència en la fiscalitat catalana i orientar-la cap a postulats socials.
  Veurem què en surt!

dijous, 13 de desembre del 2012

Divideix i guanyaràs

12 desembre 2012
  Segons un estudi del 2011 de l'organisme internacional IEA, publicat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, els alumnes espanyols de quart de primària, és a dir, de 9 anys d'edat, estan per sota de la nota mitjana de la Unió Europea (UE) i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en Lectura, Matemàtiques i Ciències.
  En la millora d'aquestes deficiències es vol basar 'en teoria' l'esborrany del projecte de la futura llei orgànica de la qualitat educativa (LOMCE) que planteja el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, però una cosa és l'efectivitat de l'educació i altre, la llengua vehicular i les compatibilitats.
  En el Congrés, pel matí, i en una sessió de control, els diputats catalans, menys PP i Ciutadans, han defensat l'actual model educatiu català i han rebutjat les noves mesures que proposa Wert.
  I aquesta tarda s'ha celebrat al Palau de la Generalitat una cimera en defensa de la immersió lingüística i de l'escola en català, amb la participació de representants de totes les forces polítiques amb representació parlamentària, excepte Ciutadans i el PPC, i amb el recolzament també de la permanent del Consell Escolar de Catalunya, en què estan representats sindicats de mestres i estudiants, pares, patronal de l'escola concertada i Administració.
  Ha quedat clar el suport català al sistema actual d'ensenyament a Catalunya. Però segur que el govern central continuarà burxant en el tema per dividir els catalans

Viabilitat qüestionada

11 desembre 2012 
   La patronal catalana Cecot, associació empresarial integrada per gran diversitat de gremis, Pimes, micro-empreses i autònoms, amb seu a Terrassa, demana al Govern que rescati les empreses i no la banca.
  Cecot considera que l'últim tram del rescat dels bancs (Bankia, CatalunyaBanc, NovaGaliciaBanco i Banco de Valencia) valorat en 37.000 milions d'euros, és absolutament 'irrellevant i del tot innecessari', ja que la viabilitat de la majoria d'aquestes entitats és més que qüestionable, i implica un altíssim risc per a l'Estat.
  Proposa la patronal el tancament ordenat d'aquests bancs, el què molt probablement requeriria menys recursos i injectar el romanent en les entitats bancaries sanes, amb el condicionant exprés i explícit que s'apliquin directament en el sector empresarial per donar sortida a projectes de negoci que ara estan aturats per falta de finançament, amb molt bones expectatives de futur, i que crearien ocupació.
  La patronal ha iniciat a les xarxes socials una campanya d'adhesions per sol·licitar al ministre d'Economia que es faci un exercici de transparència i s'analitzin els costos reals de sanejar entitats financeres o bé destinar la inversió a reactivar l'economia productiva i el teixit empresarial.
  Però es desperten tard. Avui, les entitats nacionalitzades i el 'Banc Dolent' han rebut els diners del fons de rescat permanent (ESM) de la Zona Euro i, Bankia, amb el seu pla de reestructuració aprovat per Brussel·les, s'ha permès el luxe de pujar un 4% a Borsa.
  El Govern té com prioritat 'tapar' la carcoma bancaria i les termites de dos potes. Més endavant, ja parlaran de l'industria i de l'ocupació, amb més 'tranquil·litat'.

La caverna ataca

10 desembre 2012
  La caverna mediàtica madrilenya continua demostrant el seu 'interès' per l'independència catalana.
  Els diaris de la capital d'Espanya, titulen en portada:
  La Razón - La policía investiga Oriol Pujol en el caso Campión.
  La Gaceta - El imperio de los Pujol se tambalea.
  I El Mundo - Cospedal: 'Me apesta que Mas considere normal tener dinero en Suiza'. (Doncs a mi em fan fàstic els que diuen públicament que els hi fa fàstic que Mas consideri normal tenir diners a Suïssa).
  El ABC avui 'descansa'.
  ¿Per què no posen en portada el què succeeix a la seva ciutat? Com les manifestacions 'marea blanca' contra la privatització de Sanidad, o la responsabilitat de l'Ajuntamiento en la tragèdia del Madrid-Arena, etc.

Concretant data

10 desembre 2012
  Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), --l'organització que va convocar la manifestació de l'Onze de Setembre--, en una entrevista radiofònica ha dit que CiU i ERC, abans de la investidura d'Artur Mas, haurien de pactar la data de la consulta independentista, però no donar-la a conèixer.
  ERC vol concretar una data amb Convergència abans d' investir Artur Mas com a president, pactar els pressupostos i donar estabilitat parlamentària. CiU no veu necessari fixar ara una data i s'ha compromès a convocar la consulta dins dels 4 anys de legislatura.
  Per Forcadell, la consulta s'hauria de fer en els dos anys pròxims, 'com més aviat millor', però amb tot ben lligat, perquè Catalunya 'viu tensions que no es poden prolongar', ja que l'Estat cada vegada 'ens estrangula més' i això és 'insostenible'.
  I també quan 'estigui tot preparat', com el disposar d'una agència tributària catalana i altres estructures d'estat i comptar amb el 'reconeixement internacional' per tal que la consulta tingui el pes que ha de tenir.
  Nacionalistes i republicans han començat a planificar el desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que substitueixi l'estatal, però sona a utopia degut als equips i personal que necessitaria i, a més, mai Madrit facilitarà les dades dels contribuents.
  El conflicte amb el govern espanyol agreuja la dependència financera de Catalunya. I és que Madrit cada cop ens donarà menys almoina.

Egipte dividit

9 desembre 2012
  El president egipci, Mohammad Mursi, obligat pel clamor popular, ha modificat l'acta en que s'havia atribuït, mitjançant un decret, poders absoluts.
  Les forces polítiques reunides en el diàleg nacional convocat pel president egipci han decidit avui formar una comissió per modificar la discutida acta constitucional.
  De moment, s'atura el plebiscit previst per al pròxim 15 de desembre, fins que hi hagi un ampli consens nacional sobre la Carta Magna.

Quarta cirugia

9 desembre 2012
  El president veneçolà, Hugo Chávez, ha anunciat que se li ha reproduït el càncer i viatja avui a Cuba per sotmetre's a una nova operació, la quarta cirurgia en 18 mesos.
  Per primera vegada, preveu la possibilitat d'un escenari polític en el qual ell no hi sigui i nomena el vicepresident, Nicolás Maduro, com el seu successor.
  Nicolás Maduro és el vicepresident de Veneçuela des del passat 10 d'octubre i ministre d'Exteriors des del 2006.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Justificant-se

9 desembre 2012
  Ens queixem amb tota la raó de que no hi han polítics de talla. Però no serà perquè els que tenim siguin ximples... El que passa és que es preocupen més de les seves ideologies partidistes que de resoldre les necessitats reals dels ciutadans.
  I a més, hi han massa interessos creats que no es poden ni tocar.
  No es pot tocar una Constitució obsoleta, imposada en una etapa de transició, que, ignorant l'evolució, fa aigues per tots costats. Però millor no obrir opcions.
  No es pot tocar el sistema institucional de municipis, diputacions, consells territorials i provincials, autonomies i govern central, perquè ningú vol ser el responsable de suprimir llocs de comandament inútils, i deixar sense 'poder' i sense sou als companys de partit, malgrat que estigui més que comprovat que les despeses en aquest àmbit són insostenibles.
  No es pot tocar el sistema econòmic perquè els bancs es troben tots en una situació tan crítica que qualsevol imposició els faria trontollar i amb ells, tota l'economia.
  No es pot tocar el sistema europeu marca 'merkel', basat en la retallades i la recessió, perquè els d'Europa no ens farien costat, si és que realment ens en fan.
  I no poden, ni siquiera, seguir el seu programa electoral perquè a l'hora de la veritat, no s'atreveixen.
  I que fan, doncs, els polítics? Apedaçar i justificar-se.

Fins la sepultura

9 desembre 2012
  En Silvio Berlusconi, --el que va ser primer ministre italià del 1994 a 1995, del 2001 a 2006 i del 2008 fins fa un any en què va dimitir per donar pas al govern seriós que demanava Europa--, ha confirmat oficialment la decisió de presentar-se a les pròximes eleccions de l'any vinent, malgrat que quan va plegar i fins fa poc va dir que mai més es presentaria.
  ¿No té res més que fer un ric empresari, de 76 anys (per molt midó que es posi), amb la fama i l'historial negatiu que porta a sobre, que pensar en tornar a dirigir Itàlia? No hi ha cap persona jove més fiable?
  El primer ministre, Mario Monti, hores després que Berlusconi informés de la seva tornada a la política, ha expressat al cap d'Estat, Giorgio Napolitano, que no veu possible completar el seu mandat i que presentarà la dimissió després d'intentar aprovar la llei de pressupostos, degut a la retirada de la confiança del partit de Berlusconi 'Partit de la Llibertat' (PDL) al Govern.
   Greu papereta, mai millor dit, tindran els italians en les eleccions de l'abril.

Cànon digital duplicat

8 desembre 2012
  El consell de ministres va aprovar ahir el reial decret que regula el pagament dels drets d'autor, un dret reconegut en la llei de propietat intel·lectual de 1987.
  Fa un any es va eliminar l'anomenat 'cànon digital' que gravava tots els aparells tecnològics que compraven els ciutadans (CD, DVD, MP3, MP4, gravadores, escànners, memòries, impressores i telèfons) i que tributaven els fabricants.
  El nou procediment de compensació per còpia privada serà una quantitat que procedirà dels pressupostos generals de l'Estat, que per ara tenen establerta una partida de 5 milions d'euros.
  O sigui que aquest cànon es duplicarà, perquè el pagarà l'usuari que compri els aparells, que no han baixat de preu, i el pagarà el contribuent amb els seus impostos, tant si ha fet 'copies' com si no.
  Les entitats de gestió, que han arribat a rebre 115 milions, ja s'han mostrat contràries, lògicament, a aquest nou sistema de compensació. I és que de 5 a 115 milions hi ha una 'petita' diferència.
  A més, el reial decret aprovat especifica que el 40% de l'import que rebin les associacions de gestió s'haurà de destinar a activitats de promoció i formació d'autors i intèrprets.
   Les entitats de gestió de drets d'autor (AGEDI, AIE, AISGE, DAMA, EGEDA, SGAE i VEGAP), agrupen un milió de creadors. Quants 'creadors' que tenim... que bé!

Sí, no, potser,

7 desembre 2012
  El conseller Felip Puig assegurava al Parlament el dia 3 passat que la policia catalana no havia llançat pilotes de goma la nit del 14 novembre, en la zona on una dona va patir una agressió que li va fer perdre un ull.
  Però ahir, després de difondre un vídeo en el què es veu als mossos disparant amb escopeta, fonts de la conselleria al·leguen que les paraules del conseller van ser incorrectes, i que en realitat intentava explicar que només van disparar projectils a la zona en la qual la dona va patir l'impacte almenys una hora després de que resultés mutilada.
  En el vídeo no es veu l'hora, però ja són molts casos els denunciats i potser sigui oportú deixar de fer servir les perilloses pilotetes.
  La Comisión Europea té recomanat que desapareguin a final d'aquest any 2012.

Salvar els bancs

7 desembre 2012
  Algunes comunitats autònomes (Extremadura, Andalusia, Canàries, Astúries i potser Catalunya -hi ha una proposta d'ERC-), havien aprovat o tenien pensat crear un nou gravamen per les entitats financeres.
  L'idea és, era, que els bancs aportessin un mínim percentatge sobre els dipòsits dels seus clients, entre el 0,3% i el 0,6%. Així les comunitats es feien amb uns ingressos diferents dels habituals, per complir amb un dèficit molt més estricte del que es reserva per a sí l'Administració central, i atès que els serveis socials i l'encara anomenat Estat del benestar depenen de les autonomies (fins que Madrit no les forçi a renunciar).
  Però vet aquí que el Govern s'anticipa a la jugada i treu el nou impost sobre els dipòsits bancaris, amb el qual, es bloqueja qualsevol possibilitat que les entitats de crèdit aportin un cèntim a les arques públiques autonòmiques, ja que els impostos estatals prevalen sobre els autonòmics i dues administracions no poden gravar el mateix concepte.
  Però el curiós és que l'Executiu central crea l'impost al tipus del 0%. Zero patatero. O sigui, no creen una taxa, sinó que simplement es fan protectors dels pobres bancs, els preferits de l'economia espanyola.
  I després, des de Madrit demanaran als governs autonòmics que compleixin amb el dèficit.

divendres, 7 de desembre del 2012

El toro i la lluna

7 desembre 2012
  El polèmic projecte de llei espanyola sobre la recentralització de l'Educació, que vol posar fi a la immersió lingüística, reduir la presència de les llengues no castellanes a l'escola, i preparar la privatització, ocupa al ministre Wert, alies #WertGonya, que es troba ficat en feina i molt content!
  Diu que se sent com un toro i que li va la marxa.
  Però clar!... envestint i banyegant és impossible consensuar millores. El cap serveix per altres coses, però difícils d'entendre per un toro.
  Mal negoci quan a un el fan servir des de dalt i no se'n dóna compte i es pensa que és un volgut cervell privilegiat.
  La llista demanant la seva dimissió es va ampliant.

Artur i Oriol

6 desembre 2012
  El president d'ERC, Oriol Junqueras, reitera que no descarta d'entrar al govern català si es garanteix que es farà un referèndum d'autodeterminació i que canviarà la política econòmica.
  La intenció d'ERC és mantenir-se a l'oposició i garantir l'estabilitat parlamentària des de fora, si bé es mostren oberts a 'altres opcions'.
  La dificultat que s'entreveu és que Ci/oU canviï les seves polítiques econòmiques i socials perquè els que més tinguin més paguin, com vol Esquerra.
  Queden dues setmanes de 'tira i afluixa'.

Aniversari espanyol

6 desembre 2012
  Amb motiu del Dia de la Constitució, unes 7.000 persones segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat aquest migdia pel centre de Barcelona en defensa de la unitat d'Espanya i de la Constitució.
  Organitzava la concentració el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, amb el suport d'once col·lectius cívics i tres partits, PPC, Ciutadans i UPD.
  També per celebrat la Constitució, a Madrid s'ha fet un acte per defensar la unitat d'Espanya i demanar al Govern que actuï amb 'determinació i fermesa' si s'agreugen les pretensions secessionistes a Catalunya o al País Basc.
  Aquesta convocatoria, que no ha aconseguit omplir la plaça de Colón, la feia la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes), dirigida per basc Santiago Abascal, exparlamentari del PP. Han assistit alguns col·lectius de víctimes del terrorisme, polítics de l'ala dura del PP com el famós Alejo Vidal-Quadras, així com representants de Ciutadans.

A pagar o al 'hotel'

6 desembre 2012
  Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE i ex-amo de viatges Marsans, tindrà que dipositar una fiança de 30 milions d'euros per evitar anar a la presó.
  L'Audiència Nacional l'imputa els delictes d'alçament de béns, insolvència punible per l'ocultació patrimonial d' importants quantitats de diners, estafa processal concursal, falsedat documental i blanqueig de capitals.  A la presó madrilenya de Soto del Real es troba també el testaferro de Díaz Ferrán i actual propietari de Marsans i Nueva Rumasa, Ángel de Cabo, que si vol optar per la llibertat sota fiança, tindrà que dipositar 50 milions d'euros, xifra fins ara record com fiança.
  Hi han cinc imputats més detinguts.
  Segur que pagaran el que faci falta i es trobaran al carrer, lliures, amb Matas, Urdangarin, Millet i Gurtel's.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Compensació, paga no

5 desembre 2012
  Els treballadors del metro de Barcelona han decidit aturar les vagues que havien anunciat per Nadal i acceptar l'oferta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) d'una compensació econòmica d'igual valor que la paga de Nadal retallada per l'Estat, a canvi d'incrementar la flexibilitat organitzativa de les vacances durant dos anys. El suburbà, doncs, no farà les aturades previstes els dies 16 i 24 de desembre.
  En canvi, els empleats dels autobusos continuen amb el conflicte obert i els sindicats que no han acceptat l'oferta de TMB continuen endavant amb les protestes, amb vagues per Nadal i pel Mobile World Congress.
  Curiositats: Madrit anul·la, Barcelona compensa, però a uns sí i a altres no. Conveniències?