dissabte, 31 de gener del 2009

Barcelona turística

31 Gener 2009. La nova societat Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (IEASA) ha adquirit el 80,1% de la companyia aèria Spanair a Scandinavian Airlines (SAS). L'accionariat d'IEASA estarà format per Catalana d'Iniciatives, Consorci Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, Volcat 2009 (altre nova entitat), un grup d'hotelers i del sector turístic català i altres empresaris de la resta de l'Estat.
L'operació suposa una ampliació de capital per un import de 100 milions d’euros.
La nova direcció d’Spanair establirà Barcelona com a plataforma de creixement, potenciant la nova terminal Sud del seu aeroport, en un projecte que es gestaria en un termini de dos anys.
La companyia ha explicat que en les pròximes setmanes es determinarà la composició definitiva de l’accionariat.
No deixa de ser molt important el risc que assumeixen Generalitat, Ajuntament i hotelers al adquirir una empresa deficitària, que ningú vol ni regalada, amb l'idea de donar més moviment a un aeroport que té molts problemes per competir amb el de Madrit, que gaudeix del recolzament de la majoria de línies internacionals.

Sarkozy 1, sindiats 0

30 Gener 2009. Els sindicats no van aconseguir ahir paralitzar França, però la jornada de vaga ha significat una seriosa advertència per a la política econòmica amb què el president Nicolas Sarkozy es vol enfrontar a la crisi, amb un pla centrat en la inversió i en les ajudes a les empreses i sense mesures en favor dels assalariats per estimular el consum.
Contant totes les principals ciutats franceses (París, Marsella, Tolosa, Bordeus, Lió), la policia parla de més d'un milió de treballadors secundant les aturades, xifra que el sindicat CGT eleva a 2,5 milions.
El temut 'dijous negre' no va arribar a tal perquè els transports públics van funcionar amb relativa normalitat i els ciutadans no van trobar dificultats insalvables per traslladar-se a la feina. El metro de París va funcionar en un 75% i els autobusos en un 85%, gràcies a la llei de serveis mínims aprovada l'agost del 2007, que obliga els treballadors a anunciar amb antelació si pensen participar o no en la vaga, cosa que permet a l'empresa organitzar la feina. En l'educació, la incidència va ser de gairebé la meitat i en els altres serveis públics només van parar la quarta part dels funcionaris.
Sarkozy ha confirmat que rebrà els sindicats el proper mes, com estava previst, per tractar de les reformes que hi ha pendents.

Melic amunt

29 Gener 2009. El president del PP, Mariano Rajoy, ha aprofitat la presentació de la conferència al Club Siglo XXI del candidat del PP a la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per donar un toc d'atenció als dirigents del seu partit davant la crisi interna que s'ha obert pel presumpte espionatge a Madrid, demanant, entre línies, que no parlin més de l'assumpte.
El líder dels populars ha dit 'Es el momento para ofrecer grandeza y altura de miras, es el momento para demostrar que lo único que debemos atacar en política son los problemas de los ciudadanos, es el momento de que todo el PP de España se eleve por encima de su ombligo y ofrezca su apoyo incondicional a nuestro candidato gallego'.
Això de 'elevar-se per sobre del seu melic' no s'entén gaire. Es té que interpretar melic com un sinònim d'interessos personals? O és una paraula clave pels seus 'espies'?

Bancs sense recessió

28 Gener 2009. Per un costat, el Banc d'Espanya anuncia l'entrada oficial de l'economia espanyola en recessió (cicle caracteritzat per una disminució de l'activitat econòmica), al patir dues caigudes trimestrals consecutives el 2008, accentuant el seu deteriorament amb una baixada del producte interior brut del últim trimestre de l'any en l'1,1 per cent.
En canvi, per altre costat, els dos principals bancs de l'Estat, el Santander i el BBVA, han presentat uns beneficis multimilionaris el 2008. El Santander ha aconseguit 8.876 milions d'euros de benefici, i el BBVA 5.020 milions, xifres que han fet que les seves cotitzacions a la Borsa d'avui pujessin. El Banco Santander puja el 13,39%, la pujada més alta de l'Ibex, i el BBVA, guanya el 7,87%.
La gent no compra, Espanya es queda sense industria i els aturats s'incrementen dia a dia. Però els gloriosos bancs espanyols segueixen obtenint guanys i repartint substanciosos dividends. Com es pot entendre? ¿Per què tinc la sensació de que els banquers ens estan prenent el pel?

Va la quinta

28 Gener 2009. El govern català ha aprovat la creació de una Delegació del govern a Argentina, amb l'objectiu d'enfortir la presència de Catalunya als països de l'Amèrica Central i del Sud. La d'Argentina serà la cinquena delegació a l'exterior de què disposarà l'executiu, després que ja n'hagi obert a França, el Regne Unit, Alemanya i Nova York.
Aquestes delegacions depenen orgànicament del Departament de la Vicepresidència, que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira.
El primer partit polític que ha criticat aquesta decisió del govern ha estat el PPC, que en un comunicat de la seva portaveu parlamentària, ha denunciat l'obertura d'una nova delegació dient que 'És intolerable l'espiral de malbaratament del tripartit en el moment actual de crisi econòmica'.

Pregunti, pregunti

27 Gener 2009. Dins del programa de tele 'Tengo una pregunta para usted', el president de govern ha tractat d'infondre ànims als espanyols per sortir de la crisi el més aviat possible. El programa era complicat per en Zapatero, ja que els ciutadans que preguntaven no eren ciutadans contents, sinó tot el contrari. Però ha aconseguit actuar amb valentia i credibilitat.
Està clar que l'opinió de la premsa espanyola queda dividida. Els diaris progressistes diuen una cosa i els conservadors o separatistes altre.
La Vanguardia posa: Zapatero deja sin respuesta los reproches por la crisis, i l'ABC: Zapatero recibe un severo correctivo. En canvi, El Periodico diu Zapatero es defensa i demana confiança. I el Público: Zapatero aguanta el chaparrón de la crisis y el paro. Per altre banda, L'Avui: Zapatero punxa.
Com sempre, ens podem quedar amb la versió que més ens agradi.

Europees

26 Gener 2009. L'executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha aprovat que l'historiador Oriol Junqueras sigui el candidat del partit a les eleccions europees que s'han de celebrar el pròxim mes de juny. Junqueras és independent i va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i, tot i no ser militant, és regidor per ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Junqueras és llicenciat en història moderna i contemporània, i doctor en història del pensament econòmic. És professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i col·labora en diversos mitjans de comunicació.
Amb aquesta elecció, ERC també ha optat per un perfil independent com a candidat del partit a les eleccions europees, tal com va fer la direcció de CDC fa unes setmanes amb l'elecció de l'economista Ramon Tremosa.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha exposat les virtuts del candidat triat pels republicans, del qual ha dit que és un 'sobiranista de debò, no de saló', i que és un independent 'd'obra nova, no una rehabilitació', en una comparació implícita amb el candidat de CiU.

Refundar o malmetre

25 Gener 2009. El govern del president bolivià, Evo Morales, ha obtingut el triomf del sí en el referèndum de ratificació d’una nova Constitució que el mandatari considera fonamental per 'refundar' Bolívia sobre lògiques 'indígenes' més 'justes i equitatives', i que permetrà a Morales presentar-se a una única reelecció en uns comicis anticipats previstos pel desembre d’aquest any.
Però, a la part oriental de Bolívia, sobretot al poderós departament de Santa Cruz, la zona que actua com a motor econòmic del país, l’oposició autonomista va aconseguir que guanyés el no.
El triomf del 'sí' a la Constitució no amaga la divisió de Bolívia. Més bé al contrari, l'accentua.

Vendaval fatal

24 Gener 2009. Un fort vent ens ha portat la desgracia. Conseqüència del vendaval que avui ha assolat Catalunya, s'ha enfonsat una instal·lació esportiva a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), i ha ocasionat la mort de quatre menors d'entre 9 i 12 anys. I ahir una dona va morir xafada per la tapia d'un solar. I dotze persones continuen ingressades en estat estable en diferents hospitals de la província de Barcelona a conseqüència del temporal de vent.
No estem preparats per combatre una sequera ni estem preparats per si plou molt. Ni estem preparats per superar una nevada fora de lloc. I avui comprovem que tampoc estem preparats per aguantar molt de vent. Quatre gotes i els semàfors no van; tres trons i la llum fa pampallugues; fem l'Ave i ens carreguem Rodalies. Pressiona la competència i tenim que tancar les fàbriques.
Que una pared que aguanta una coberta, o que una torre de cables d'alta tensió o que una tapia de dos metres no aguantin l'empenta d'un vent de 120 q/h. vol dir que la professionalitat dels nostres tècnics, operaris i serveis (inclosos els polítics) deixa molt que desitjar.
No estem preparats per a res que se surti de una certa normalitat. I amb aquestes perspectives, tenim que superar la crisi.

Madridgate

23 Gener 2009. Fa 37 anys l'equip electoral del president Richard Nixon va muntar una operació per espiar i desacreditar el seu rival demòcrata i aplanar així el camí cap a la reelecció. Va 'petar' quan un cap de l'FBI va facilitar material comprometedor a reporters del diari Washington Post. Aquell escàndol va passar a la historia amb el nom de Watergate.
Des d'aleshores, sempre s'ha especulat amb espies polítics, imaginaris o no tant imaginaris, en teoria entre candidats rivals de diferents partits, inspirats en una mala còpia de l'operació Watergate.
Aquí a Espanya precisament vivim are un altre cas, que té l'incentiu de què es produeix dins del mateix partit, el PP. La señora Esperanza Aguirre i el señor Alberto Ruiz-Gallardón són els titulars de l'afer, si bé encara no se sap qui és l'espia i qui l'espiat. Inclús pot haver-hi un tercer implicat, com a les bones pel·licules. Només li faltava això al PP. Aquí sí que podriem dir alló de 'y parió la abuela'.
Però podem estar segurs d'una cosa; 'el què passa' mai ho sabrem. Viurem entre suposicions, com sempre....

Contra la guerra

22 Gener 2009. La participació del conseller d'Interior Joan Saura a la manifestació del dia 9 en protesta contra els atacs d'Israel a Gaza ha generat polèmica, degut a les queixes de la comunitat jueva i, com es 'natural', a la dels partits de l'oposició.
Es torna a plantejar la qüestió de si un càrrec polític pot expressar-se individualment, al marge de la seva responsabilitat com representant del poble i de la ideologia del govern en que participa.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat amb rotunditat al conseller, així com el seu dret a manifestar-se. 'No sóc partidari a limitar el dret a la manifestació a ningú', ha declarat en el Parlament.
El conseller d'Interior i president d'ICV ja va declarar que va anar a la manifestació per imperatiu ètic, perquè era una manifestació contra la guerra, no contra l'antisemitisme.
Aquesta experiència no resolt la qüestió, però deixa clar que el millor és no ficar-se en situacions complicades.

Pujades

21 Gener 2009. Els pensionistes percebran enguany una pujada del 2,4% i durant aquest mes de Gener rebran una paga única del 0,4% del total cobrat el 2008, corresponent a la desviació entre el IPC previst pel Govern, un 2%, i el real al novembre de 2008, un 2,4%. Ha estat una sort pels pensionistes que al novembre el IPC estigués en el 2,4%, perquè si hagués quedat per sota del 2% previst pel Govern, tindrien que tornar quartos.
Estem apanyats!. Les pensions pugen un 2,4%. Els jornals un 2%. Però, el diari, per exemple, ha pujat un 10%, i el tabac, per exemple, ha pujat un 6%. Etcètera, etcètera.

Esperança sense color

20 Gener 2009. El dia d'avui passarà a la història. Barack Obama s'ha convertit en el president 44è d'Estats Units, amb una expectació sense precedents. Entre dos i tres milions de personas s'han desplaçat pels voltants del Capitoli per estar presents a la cerimònia. La parafernàlia ha estat de primera.
La responsabilitat i la pressió que li cau a aquest home a les espatlles és immensa. Deu ser molt divertit que a un el nombrin president del país que diuen que és el més gran. Però aquest no és el cas. Els americans, a l'igual que al reste del món, estan travessant una etapa molt delicada. Tal com estan les coses, no m'imagino que ni Obama, ni els seus familiars, ni els del seu equip, tinguin cap motiu per està contents amb el nomenament, per molt d'optimisme que hi posin.
Tothom, de dins i de fora, espera una reacció positiva, però res dona la sensació de que el canvi viscut a Washington sigui ni la solució ni la panacea de tots els mals que ens envolten.
Per acabar-ho d'adobar, avui mateix la borsa de Nova York queia més de 3 punts i les accions del Bank of America perdien el 21% i els Citigroup i JPMorgan el 16%, en relació al tancament del passat cap de setmana. Molts bancs nord-americans estan en una Uci ja plena de entitats sense capital i sense credibilitat.
L'esperança flota sobre el nou president i se'l veu prenyat d'un fort esperit de superació. Serà suficient? Confiem en que tingui una vareta màgica molt poderosa.

Per quants dies?

19 Gener 2009. Una treva fràgil i incerta es va imposar des d'ahir a la matinada a Gaza després de 23 dies de guerra, que ha deixat 1.300 palestins morts i més de 5.000 ferits. Devant l'alto el foc d'Israel, Hamàs va cedir a les necessitats del seu poble i va declarar també un cessament unilateral d'hostilitats.
Malgrat les crides de la diplomàcia internacional per convertir aquesta treva temporal en una mena de pau duradora, la cosa no queda clara. Israel ha aconseguit no establir cap acord que l'imposi condicions i ha obingut l'ajuda internacional per evitar que els palestins rebin armament. I a més, prolonguen l'aïllament de Hamàs negant-se a negociar amb ell.
Sota aquest escenari tan desequilibrat, Israel podrà seguir actuant segons la seva santa voluntat i en canvi, als fonamentalistes no els hi quedarà cap més opció que tornar a llançar un parell coets cada cop que vulguin reclamar res.
Avui les forces policials que resten de Hamàs han reprès el control a la franja de Gaza, i les tropes israelianes continuen el seu replegament. Desenes d'agents de la policia de Hamàs, que han estat objectiu de les tropes israelianes durant les últimes tres setmanes, han surgit aquest matí de sota terra i han tornat als carrers principals de Gaza capital.
Les primeres evaluacions de danys xifren el nombre de cases totalment destruïdes en unes 4.000, i el de danyades, en més de 20.000.
La majoria de les faccions palestines i els seus braços armats van acceptar el cessament de les hostilitats durant una setmana, però alguns grups, com el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina' (PFLP), van rebutjar deixar de lluitar abans que les tropes israelianes abandonin totalment el seu territori. Massa faccions i massa criteris.

diumenge, 18 de gener del 2009

El que hi ha que fer


18 Gener 2009. El diari El Mundo treu aquest cap de setmana, en el seu Magazine, una entrevista a Soraya Sáenz de Santamaria, portaveu del Partit Popular en el Congrés, amb una foto amb molt de glamur, i que no guarda cap relació amb la política. Las opinions són de tots colors.
Però el que crida més l'atenció de la 'pose' abellidora és la manera en que la titular posa la cama esquerra, allargant-la tot el possible, posant els dits del peu a l'altre costat de l'habitació. No es diu res de si es va dislocar el turmell amb l'esforç.
Suposo que no farà falta dir-li a la senyora portaveu que canvi d'estilista o que es concentri exclusivament en la seva feina.

Estratègia

18 Gener 2009. El secretari de Convergència Democràtica (CDC) i propulsor de la Casa Gran del Catalanisme, Artur Mas, va situar al segons ell independent Ramon Tremosa, de perfil soberanista, professor de Economia a la Universitat de Barcelona, com cap de llista de Ci/oU per a les pròximes eleccions europees, en substitució de l'actual eurodiputat Ignasi Guardans, de tendència moderada.
L'idea del secretari i propulsor és donar la impressió de què, a la Casa Gran hi cap tothom, sobre tot independentistes independents. Però poc s'ha trigat a saber que el proposat Tremosa va ser militant de CDC durant disset anys, de 1985 a 2002 i anteriorment havia estat afiliat quatre anys a les joventuts del partit. També xoca saber que va deixar el partit al no estar conforme amb el segon pacte amb el PP i que estava en contra de l'aprovació de l'actual Estatut.
El fitxatge s'emmarca dins de l'estratègia electoral de 'sumar'. Sumar nombres és fàcil. Sumar persones es més complicat.

La pressió del gas

17 Gener 2009. El xou del gas europeu continua. Després de 10 dies d'interrupció total per part de Rússia del subministrament del seu gas a la UE i els països balcànics a través del gasoducte ucraïnès, la presidència txeca i la Comissió Europea han decidit esgrimir per primer cop l'amenaça de sancions polítiques contra Rússia i Ucraïna.
El problema sembla ser que Rússia no vol donar més gas a Ucraïna fins que no pagui el que deu i accepti les noves tarifes. Però no pot fer passar el gas cap Europa sense que Ucraïna se'l quedi, ja que el gasoducte passa per Kiev.
La solució que persegueix Rússia és que la CE accepti pagar o avalar el deute ucraïnès, condició que al final aconseguiran, ja que 15 països europeus han tingut que establir restriccions periòdiques de gas a la ciutadania, malgrat totes les protestes i reunions polítiques que s'han dut a terme i que no han servit de res.

De comiat a comiat

16 Gener 2009. L'encara president de EE UU. George W. Bush, es va acomiadant. Fa uns dies ho feia dels seus principals 'aliats' en la seva invasió d'Iraq, els ex-primers ministres del Regne Unit i d'Austràlia, Tony Blair i John Howard, i de la seva pòlissa de assegurança a llatino-amèrica, el president colombià Alvaro Uribe, condecorant-los al tres amb la medalla de la Llibertat, que és l'honor civil més gran que pot concedir el president nord-americà (si bé ja n'ha concedit 78 durant el seu mandat). El gran absent d'aquest 'adiós muchachos...' va ser l'expresident espanyol Aznar. Deuria estar donant alguna conferència.
I ahir, en el seu últim discurs televisat a la nació, el mandatari, sense cap autocrítica, va reiterar els seus vells arguments, es va vanagloriar d'haver mantingut la seguretat al país des de l'11-S, va dir que ara l'Afganistan és una jove democràcia que lluita contra el terrorisme i que l'Iraq és altre democràcia en el cor del Pròxim Orient. Menys mal que ha repetit que algunes coses ara les faria d'una manera diferent, que no deixa de ser un reconeixement dels seus errors.
Els nord-americans esperen a l'Obama com l'aigua de maig. I potser tot el món.

Tornar a néixer

16 Gener 2009. 151 persones van tornar a néixer ahir a la nit sobre les aigues del riu Hudson, a Nova York. Eren els passatgers i la tripulació del vol 1549 de la companyia US Airways, un Airbus 320 que feia el trajecte entre l’aeroport de La Guardia i Charlotte (Carolina del Nord).
Quan l’aparell portava només sis minuts enlairat, va impactar amb un o diversos ocells, que es van ficar dins els motors, cosa que va obligar el pilot a intentar retornar a l’aeroport, però va aconseguir fer amarar l’avió sobre l’aigua del riu i no es van haver de lamentar víctimes.
Abans de que l'aparell s'enfonsés, els equips de rescat van recollir a passatgers i tripulants que estaven ja fora, de peu, sobre les ales.

dijous, 15 de gener del 2009

Missió impossible

15 Gener 2009. L’embarcació 'Spirit of Humanity' amb la que la ONG 'Free Gaza' tenia intenció de trencar el bloqueig del Port de Gaza i proveir d’ajut humanitari a la població ha hagut de suspendre la seva missió perquè l’exèrcit israelià l’ha obligat a retrocedir. L''Spirit of Humanity' va sortir del Port de Xipre carregat amb cinc tones de medicaments i material sanitari d’urgència i amb 30 metges, diversos periodistes, activistes i polítics, d’onze països diferents, i ha hagut d’abandonar la seva missió davant de cinc vaixells de la Marina israeliana, que l'han amenaçat amb disparar. Entre els polítics figurava el senador d’EUiA, Joan Josep Nuet.

Contaminació i multes

15 Gener 2009. Els accessos a Barcelona per la C-31 autovia de Castelldefels i la C-32 autopista del Garraf han estrenat avui el polèmic nou model de velocitat variable, que limita entre els 80 i els 40 quilòmetres per hora la velocitat dels vehicles en funció de la contaminació, la congestió, els accidents i el clima. Hi ha hagut moments en què a l'entrada a Barcelona per la plaça Cerdà s'ha prohibit anar a més de 50 per hora, quan realment només es podia anar (com sempre) a 20 o a 10 q/h.
El Servei Català de Trànsit (SCT) ha fet un balanç positiu del funcionament tècnic de l'estrena de aquest control dinàmic, si bé, diuen, encara s'haurà d'esperar setmanes o mesos per comprovar la incidència real en el trànsit d'aquesta mesura, que ha aixecat una forta controvèrsia ja que no s'aplicarà flexibilitat per anar a més de 80 per hora, com demanaven alguns consellers i alcaldes, l'oposició, el RACC i molts conductors.
La majoria de la gent pensa, amb raó, que el els cotxes, per carretera, contaminen per la quantitat de quilòmetres que fan i no per la velocitat que porten i que el que persegueix l'administració és 'forrar-se' amb les multes que capten els radars. Un negoci rodó.
Té que ser més considerable la contaminació que es produeix dins de la ciutat, amb marxes curtes i parades tot sovint. I la dels autobusos. I la de les calefaccions. I la dels avions. Quan i com es controlen?

Mala escalada

14 Gener 2008. Està clar que una cosa és criticar la feina d'una persona, encare que sigui amb fins partidistes, i altre és criticar les seves condicions oratòries. I més, quan la crítica pot afectar a un important col·lectiu que parla semblant. Però aquesta lògica no la tenen en compte molts polítics o aspirants a polítics. La qüestió per ells és 'figurar'.
Mira que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, té infinitat d'aspectes per qualificar, que com Déu mana aprofita tota l'oposició. Però ficar-se amb el seu 'accent' té delicte.
El PP català va decidit dimarts obrir un expedient a la seva parlamentària Montserrat Nebrera després que manifestés el passat dissabte en una tertúlia radiofònica que la ministra de Foment 'té un accent que sembla d'acudit i això és un problema de comunicació'. També va dir Nebrera en referència a la ministra que 'alguna vegada he trucat a Cordoba i no els he acabat d'entendre". Consell: Quan es vol clavar un pitó es té que escollir bé el lloc perquè sinó es corre el risc de què no aguanti l'estrep i te la foti's altre cop.

No treballar o vaga?

13 Gener 2009. Els jutges no estan contents i han convocat un acte de protesta el pròxim 18 de febrer si no es compleixen les seves reivindicacions, (més personal i més mitjans), i amenacen amb una vaga per al 26 de juny si no es solucionen els problemes que pateixen els jutjats. (El problema de los oficines judicials és que un expert en lleis no té per què ser un expert en ofimàtica ni en recursos humans).
El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va assegurar que les seves reivindicacions intenten encarrilar el moviment de base que ha tingut l’origen en el cas Tirado, el jutge multat només amb 1.500 euros per no haver lliurat, durant tres anys (2005/2008) l'ordre de captura d'un convicte, que mentre, va matar una nena de cinc anys. El ministre diu que els jutges no poden fer vaga, ja que són els titulars d'un Poder de l'Estat.
Altre batalla entre el Poder Judicial i el Govern. La guerra continua.

De moment, radars

13 Gener 2009. La ministra de Fomento i el ministre d'Interior han firmat un acord per senyalitzar a les carreteres els punts negres o els Tramos de Concentración de Accidentes (TCA), con els hi diuen ara, i després millorar-los. A aquest plan de tractament dels TCA es destinaran 1.200 milions d'euros en actuacions que se executaran fins el 2012.
Per començar, s'han col·locat tres senyals a la província d'Alacant. Pero una cosa és posar un lletreret i altre és arreglar aquests trams per fer-los menys perillosos. De moment, tres ja tenen lletreret, que per alguna cosa es tenia que començar.
En el total de 166.000 quilòmetres de carreteras existents a Espanya hi han catalogats 776 punts negres o TCA. (Altre anagrama per la col·lecció).

Creients i ateus

13 Gener 2009. Dos autobusos de línia que circulen per Barcelona llueixen des d'ahir una campanya 'publicitària' finançada per la 'Unió d'Ateus i Lliurepensadors' i 'Ateus de Catalunya'. Porten pintat el lema 'Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida'. El Comitè de Autoregulación de la Publicidad ha donat també llum verda a la sol·licitud de l'Associación Madrileña de Ateos y Librepensadores per instal·lar el mateix lema a autobusos municipals de Madrit.
La polèmica està servida i ja han sortit detractors. L'Observatori Antidifamació Religiosa considera il·legal la iniciativa i ha demanat als responsables que la retirin, ja que resulta ofensiva i danya els sentiments dels creients.
Ara els evangèlics faran una contra-campanya en una línia de Madrit, en què es podrà llegir l'eslògan: 'Dios sí existe. Disfruta de la vida en Cristo'. Prescindeixen del 'probablemente', que els hi deu sortit més econòmic.

Justificació o projecte

12 Gener 2009. La Seat, la filial espanyola de Volkswagen, ha vist reduïdes les seves vendes del 2008 en un 14,6%.
Avui, Seat ha presentat a Martorell un projecte (embrionari, que la Volkswagen no ha tirat endavant) de desenvolupament d'un vehicle híbrid, que combina un motor elèctric de curta autonomia (50 km.), amb un motor de combustió per trajectes llargs, que podria estar al carrer el 2012. Segons Seat, és un pas previ cap un cotxe 100% elèctric. Amb aquest projecte Seat confia obtenir ajuda de l'Estat dins del Plan Integral para la Automoción, que li permeti intentar mantenir la competitivitat dins del mercat amb l'etiqueta de fabricació de cotxes menys contaminants.
Potenciar la tecnologia per contrarestar el preu de la ma d'obra és l'idea de l'industria automobilista espanyola. El desenvolupament dels híbrids sembla una sortida (excusa?) per evitar (de moment) acomiadaments que incrementin l'atur. Però... invertir diners públics en una industria en què no tenim cap avantatge, és la solució correcte? La Nissan s'ha decantat ja per el cotxe elèctric i la Ford ja els ha tret al mercat nord-americà.

Propaganda

12 Gener 2009. L'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA) ha atorgat a la pel·lícula de Woody Allen 'Vicky Cristina Barcelona' el Globus d'Or a la millor comèdia, en la cerimònia celebrada a Los Angeles. Aquest premi és l'únic que ha aconseguit la cinta. Javier Bardem, nominat a millor actor de comèdia, Penélope Cruz, candidata a millor actriu de repartiment, i Rebecca Hall, nominada a millor actriu de comèdia, s'han quedat sense guardó.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha expressat la seva satisfacció pel premi que ha obtingut la pel·lícula perquè considerar que aquest reconeixement millorarà la projecció exterior de la capital catalana i amortitzarà, per tant, la discutida 'inversió' que l'Ajuntament de Barcelona va destinar en el seu dia a la productora de la pel·lícula. 'Aquell esforç econòmic ja està començant a donar fruits', ha dit referint-se a la promoció de la ciutat de Barcelona.

dilluns, 12 de gener del 2009

Totalment desproporcionat

11 Gener 2008. L'ofensiva israeliana a Gaza entra en la seva tercera setmana sense que s'albiri el final.
La resolució del Consell de Seguretat de l'ONU no ha servit de res. La iniciativa egípcia marxa poc a poc. Els Estats Units continuen apostant per donar la raó a Israel. I Europa, dividida com sempre, tranquil.litza la seva consciència empenyent diplomàticament sense recórrer a cap mesura de pressió real per aturar el conflicte.
La població sobreviu sense llum, aigua ni gairebé aliments després d'enterrar més de 800 víctimes i amb més de 3.000 ferits. De la banda israeliana, es compten 13 morts, 10 d'ells soldats. Una desproporció impossible de justificar.
El Govern israelià continua negant-se a posar data al final de l'ofensiva. Més aviat al contrari. El seu primer ministre, Ehud Olmert, aposta per continuar fins a enderrocar Hamàs.
La societat catalana ha sortit al carrer per mostrar el seu rebuig a l'ofensiva israeliana a Gaza. Milers de persones, 30.000 segons la guàrdia urbana, es van congregar ahir a Barcelona en resposta a la convocatòria impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra, la comunitat palestina a Catalunya i la coordinadora Amb Palestina al Cor. S'hi van adherir sindicats i partits polítics del govern català. Han reclamat la fi de la violència contra els palestins de Gaza i han cridat al boicot a Israel.
També s'han efectuat protestes a Amposta, Cervera, Figueres, Sant Llorenç Savall, Tarragona, Torredembarra, i també a Elx, Palma i València. I a Europa, milers de persones han sortit als carrers de Bòsnia, Dinamarca, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Noruega, Polònia i Suïssa.

Neu camuflada

10 Gener 2009. Madrit va viure ahir un caos. Una tempesta de neu imprevista va obligar a tancar completament durant gairebé cinc hores l'aeroport de Barajas i va paralitzar carrers i carreteres que van patir, entre totes, més de 400 quilòmetres d'embussos.
La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va admetre que tots els responsables havien fallat, inclosa, per descomptat, la comunitat madrilenya. 'Hem fallat tots, nosaltres, la comunitat, l'ajuntament, l'aeroport...' ha dit.
Les culpes al final han anat a caure a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) que va anunciar lleugeres precipitacions de neu, però la borrasca va patir un canvi de trajectòria de 50 quilòmetres, segons ha explicat el portaveu d'aquesta entitat. Però totes les institucions donen una justificació diferent.
La magnitud del desconcert, augmentat pel retard en l'activació dels plans d'emergència, l'ha aprofitat el PP per carregar contra el Govern central. Ara, cada dia, en Zapatero, abans d'anar a dormir tindrà que treure el nas per la finestra per veure si nevarà poc o molt.

Inici i fi

9 Gener 2009. S'ha iniciat en el Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV) el judici per acusació popular de les glorioses, úniques, grans i lliures associacions Fòrum de Ermua i Dignidad y Justicia, contra el lehendakari Juan José Ibarretxe i els dirigents del PSE Patxi López i Rodolfo Ares, per haver tingut converses amb Batasuna buscant un acord de pau. També processats, però separats dels primers, estan Arnaldo Otegi, Rufi Etxebarria, Olatz Dañobeitia, Pernando Barrena i Juan José Petrikorena, relacionats amb la dissolta organització.
El judici no tindria que tirar endavant, doncs no hi ha acusació particular ni cap perjudicat en concret. Només hi ha l'acusació popular. Tampoc hi ha acusació de la Fiscalia, que demana l'absolució dels processats i l'arxiu del cas.
Ibarretxe, en canvi, vol que es celebri la vista per arribar 'al fons de la qüestió' i per demostrar que ell va fer el que havia de fer per buscar una solució des del diàleg a la 'qüestió basca'.
Aquesta actitud, davant les pròximes eleccions autonòmiques, sona a demagògia. Però tot val!

En boca tencada...

8 Gener 2009. Feia temps que el ex-president del govern espanyol Aznar no feia de les seves. Fa un dies va fitxar per la seva fundació-fàbrica d'idees conservadores, la FAES, a l'expresidenta del PP basc, María San Gil, la que va plegar perquè no estava d'acord amb el pensament centriste d'en Rajoy.
I ahir, en una entrevista per la revista Vanity Fair va dit que la victòria de Barack Obama a les eleccions dels Estats Units és un 'exotisme històric'. (Exotisme vol dir que té la condició d'exòtic i exòtic vol dir que és de fora, estranger, especialment si és d'un país llunyà i poc conegut). L'únic que pot tenir Obama relacionat amb l'exotisme és la seva raça negra.
Amb aquest comentari i altres en contra del futur president nord-americà i a favor del seu amic Bush, el señor Aznar s'assegura altre tanda de conferències a la Universitat republicana Georgetown.

Turisme de risc

7 Gener 2009. El passat 28 de desembre una esllavissada de roques provocada pel temporal que va viure Catalunya va bloquejar l'accés al monestir de Montserrat (Bages) per carretera i per cremallera, sense causar ferits. La Moreneta va evitar que el despreniment de pedres no agafés a cap vehicle ni persona.
Els 215 turismes i cinc autocars que estaven aparcats al peu del monestir van quedar sense possibilitat de sortir. Els visitants, unes 1.500 persones, van ser rescatades amb viatges del telefèric, l'únic mitjà d'accés.
Ahir, al cap de deu dies de l'incident, s'ha iniciat la sortida dels vehicles que estaven atrapats al pàrquing, a través d'un camí provisional que s'ha pogut obrir per a emergències i serveis.

Rebaixes del segle

6 Gener 2009. El ritme de les compres es va accelerar a final del 2008 i aquesta primera setmana del 2009, gràcies als regals de reis i a que molts establiments, des de finals de novembre, van optar per retallar els preus fins al 40% en una estratègia de descomptes i promocions contra la crisi.
I demà comença l'època de les rebaixes, on es parla del 60 i el 70% de descompte. Segur que es reactivarà en bona part el consum, sobretot de roba i complements, però tots els botiguers estan d'acord en que les rebaixes no impediran que el balanç de la temporada sigui negatiu.
Demà és el dia de les cues per entrar als magatzems i les carreres per ser de les primeres en triar. (És el dia en què la novia del Buenafuente es va quedar enterrada dins d'un contenidor de bragues).

Curiositats de la Cambra

5 Gener 2009. Dels 135 diputats de la Cambra catalana, 59 han declarat una segona ocupació al marge de la seva tasca parlamentaria, en activitats compatibles amb la funció de diputat.
D'aquests 59 'pluriempleats', 39 exerceixen càrrecs municipals, 23 de regidors i 16 d'alcaldes d'ajuntament. Altres 4 diputats tenen un càrrec en el Govern, José Montilla, Antoni Castells, Joaquim Nadal i Joan Saura. I els 16 diputats restants declaren altres oficis, com professors universitaris, advocats, metges, economistes, assessors fiscal, enginyers i empresaris.
Per partits, Ci/oU té 25 dels seus 48 diputats amb altre treball fora de l'hemicicle; PSC, 18 dels 37; ERC, 8 dels 21; PPC, 5 dels 14; i ICV, 3 dels 12. Cap dels tres diputats del grup Ciutadans-Partido de la Ciudadanía ha declarat altres tasques.
Sort que hi han 76 parlamentaris que tenen plena dedicació i es conformen amb un únic sou, segons diuen.

Pressió energètica

4 Gener 2009. L'empresa de gas de Rússia, Gazprom, va advertir fa dies que tallaria el subministrament a Ucraïna si aquesta no pagava els seus deutes abans de que acabés l'any. El deute és superior als 2.000 milions de dòlars.
El 80% del gas que Rússia exporta a Europa passa per territori ucraïnès i el tall a Ucraïna representaria el tall a Europa. Aquesta 'guerra del gas' ja es va produir el gener del 2006, quan el tall de subministrament a Ucraïna per part de Gazprom va afectar les exportacions als països de la Unió Europea.
Enmig del clima gèlid que aquests dies ataca tot Europa, els possibles paísos que podrien resultar afectats per la manca de subministrament han demanat a la Unió Europea mesures d'urgència per evitar la catàstrofe que representaria quedar-se sense calefacció.
Alemanya, França, Polònia, la República Txeca i Eslovènia tenen, de moment, el subministrament garantit però estan buscant fonts alternatives. Ja fa temps que els paísos europeus estan projectant altres gasoductes que no passi per Ucraïna i a ser possible, que arribin a l'orient asiàtic, per escapar de la forta pressió energètica actual de Rússia sobre Europa.

A marxa lenta

3 Gener 2009. Continua el culebrón del finançament autonòmic. Des de Madrit van fent propostes i els partits catalans van dient la seva, no junts sinó per separat i com és lògic, tots demanant el màxim, segons l'Estatut. I l'Estatut continua sota el microscopi del Tribunal Constitucional, esperant el no se sap què, o sí que se sap, o al menys s'intueix. El moment 'oportú'.
Ja no es concreta cap data... per què? si no es respecten. La 'cosa' es va allargant i per enredar més la troca, don Pedro o qui sigui s'han inventat nous conceptes per segons quines condicions que afectaran a segons quines comunitats.
Moltes reclamacions, moltes variacions, moltes reunions, però al final ningú quedarà content. I mentre, la locomotora catalana sense fusta per cremar.

Més moneda única

2 Gener 2009. Eslovàquia s'ha convertit aquest primer d'any en el setzè Estat de la Unió Europea que adopta l'euro com la seva moneda de canvi. Aquesta jove república que va accedir a la independència l'any 1993 operava amb la corona eslovaca.
Amb la entrada d'Eslovàquia a la zona comunitaria, un total de 328 milions persones passen a pagar amb euros en els seus països, als quals cal sumar diversos Estats que l'admeten, com Montenegro, Mònaco, San Marino, Ciutat del Vaticà, Andorra i Kosovo.
Algun dia, algú ens tindria que explicar què es guanya amb aquest invent de la moneda única. Anglaterra no hi va picar i ben contents que estan. Tu miris per on tu miris, tot són inconvenients, com per exemple estar sotmesos a les disposicions del Banc Central europeu, sense cap avantatge ni consideració.

Tornem-hi

31 Desembre 2008. Una furgoneta bomba ha esclatat a les deu del matí a Bilbao davant de la seu d'ETB, la ràdio i televisió del País Basc. Una hora abans, un comunicant anònim ha trucat en nom d'ETA per alertar els bombers de la col·locació de l'explosiu. L'atemptat no ha causat cap dany personal, però sí importants i nombroses destrosses materials.
Rebut l'avís, la policia basca ha desallotjat l'edifici de la televisió pública basca i les instal·lacions adjacents, així com immobles d'altres mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, El Mundo, Deia, Antena 3, Expansión i Onda Cero.

Bon any... o no!

30 Desembre 2008. El 2009 arriba amb una pujada de preus superior a la inflació en diversos serveis. La llum, els segells, el bitllet de tren, els peatges d'autopista, les trucades telefòniques, etc., augmentaran de preu per sobre del 3%, xifra que supera de llarg la taxa anual de l'índex de preus de consum (IPC), situada en el 2,4% al novembre i que tancarà el 2008 al voltant del 1,5%.
Un dels preus que afecta un nombre més gran d'usuaris és el de la llum, amb unes tarifes bàsiques que augmenten entre el 3,34% i el 4,1% per al gruix dels clients, i els titulars de tarifes amb discriminació horària, substitutes de l'antiga tarifa nocturna des de juliol passat, veuran que la seva factura registrarà una alça entre el 6,1% i el 12,2% en funció de la potència que tinguin contractada. I la llum podria tornar a pujar durant l'any altre cop.
En el capítol de transport destaquen les pujades dels bitllets de Renfe, que registren una alça del 6,28% a Rodalies, un dels serveis amb més quantitat d'usuaris. Els viatges en trens d'alta velocitat (AVE) i de llarga distància s'encareixen el 4% i els de mitjana distància, com ara els regionals, el 5%. A Barcelona, metro i bus inicien l'any amb les tarifes un 4,75% més cares i els taxis ja les van pujar abans de festes.
Els peatges de les autopistes dependents de l'Estat registren una alça del 4,46% de mitjana, mentre que les que són concessionàries de la Generalitat augmenten una mitjana del 4,24%, encara que per als usuaris d'automòbils, que són la majoria, la pujada és del 4,6%.
No són els únics encariments que es produeixen, ja que Altadis, el principal productor de tabac, va anunciar també un augment mitjà del 4% en els seus cigarrets, que costaran 10 cèntims més.
Amb aquestes perspectives, quan desitges o et desitgen 'Bon Any', queda molt clar que estem parlant d'una utopia.

Comparacions odioses

29 Desembre 2008. Les dades estadístiques recents de França parlen d'una economia molt més estable que l'espanyola, tant en les fases expansives com en les de crisi aguda, com l'actual. Això és degut al fet que el model econòmic francès és més consistent que l'espanyol, perquè aquí ens hem basat excessivament en la construcció i els serveis, mentre que França és una potència agrícola i té un sector industrial dels més avançats del món.
Això explica també que les oscil.lacions en la taxa de desocupació siguin menys brusques que les nostres. Espanya va ser líder en creació de llocs de treball durant la fase alta del cicle però ara té el dubtós honor de ser campiona pel que fa a la destrucció de llocs de treball.
La comparació amb França indica que l'orientació de l'economia espanyola només pot anar en la direcció d'un canvi de model en benefici de la indústria i de l'agricultura. Però a la gran banca que domina el país, l'interessa que les coses continuin com estan i anar explotant les empreses de serveis.

Mínims frenats

28 Desembre 2008. El Consell de Ministres ha aprovat unes pujades del 4% en el salari mínim i un 6% en les pensions mínimes. O sigui que el salari mínim, que és ara de 600 euros/mes passarà el 2009 a 624 euros i la pensió mínima als més grans de 65 anys, ara de 527 euros/mes passarà a 561 euros.
Malgrat que aquest any l'increment del salari mínim es fixa només en un 4% degut al període de crisi, el Govern manté el compromís de què arribi l'any 2012 als 800 euros. Lo que vol dir que es tindria que pujar més d'un 8% cadascú dels tres anys que resten.
En quan a les pensions de caràcter general pujaran un 2'4%, la xifra d'inflació que va registrar l'IPC el mes de novembre passat. Els pensionistes sense conjugue que viuen sols rebran un increment del 6,4%. Las de viduïtat pujaran 5,84%, i les vídues menors de 60 anys cobraran un 7,22% més.

Innocents

28 Desembre 2008. El dia dels innocents es va perdent. Només a Madrit l'han tingut present. Davant desenes de milers de persones arribades a la capital del regne de tot el ídem amb autocars subvencionats, el president de la Conferència Episcopal del regne, cardenal-arquebisbe de Madrit, Antonio María Rouco Valera, acompanyat de 22 bisbes i 300 capellans, ha celebrat el dia per a la Família i la Vida. El cardenal Rouco, Rouco Varela, ha defensat el matrimoni tradicional indestructible, ha vaticinat una vida desgraciada als infants educats fora d'aquest context i ha criticat la despenalització de l'avortament i l'assignatura d'educació per a la ciutadania. A Barcelona també s'ha fet un acte semblant, fent costat al de la capital del regne. Al meu poble, el dia dels innocents tampoc ha tingut quasi transcendència.

Petons i bombes

27 Desembre 2008. Mentre en el món occidental ens desitgem cada cinc minuts felicitat i bones festes, a l'Orient Pròxim esclata altre cop la guerra descarada (i no precisament per recollir or, encens i mirra).
Israel ha bombardejat massivament la franja de Gaza i ha causat una veritable carnisseria. Segons fonts mèdiques palestines hi han més de 200 morts i prop de 1.000 ferits.
Segons diuen les noticies, les milícies palestines han llançat desenes de granades de morter i de coets en territori israelià, trencat la treva entre Hamàs i Israel que fa sis mesos es va establir amb la mediació d'Egipte. Des de llavors, Israel amenaçava amb una gran represàlia, que ha complert.
El consell de Seguretat de les Nacions Unides, en reunió d'emergència, i la Unió Europea, es limitem a demanar el cessament immediat de la violèaelncia. A Espanya, el ministre Moratinos condemna la provocació de Hamàs i la desproporcionada resposta israelí. En canvi, Israel diu que continuarà atacant i el president Bush (encara no ha plegat) afirma que Hamàs té que deixar d'atacar a Israel.
L'operació militar hebrea a la franja contra els palestins és la més sagnant des de la guerra dels sis dies de 1967.

Tots contents

24 Desembre 2008. Segons ha confirmat el president Zapatero al president valencià Francisco Camps en la reunió que tots dos han mantingut avui a La Moncloa, el govern espanyol té gairebé enllestida la seva segona proposta de finançament i la presentarà a les Comunitats Autònomes la pròxima setmana. I a tots els presidents que ha convocat, la proposta els hi sembla bé (?).
Zapatero manté la voluntat de construir un acord 'global' amb totes les comunitats autònomes dins de la 'multilateralitat', però 'amb elements de bilateralitat', recollint 'les singularitats de les diverses autonomies'. Sona complicat... ningú ho enten... Deu ser algun invent com aquell de la quadratura del cercle.

Com disfruten...

24 Desembre 2008. Els estudiants que continuaven tancats des del 24 de novembre passat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en protesta contra el Procés de Bolonya, han decidit en una reunió (assemblea diuen ells), desocupar l'edifici fins després de les vacances de Nadal.
Han convocat per al dia 7 de gener una altra assemblea en la què prendan decisions de cara al futur, per continuar reclamant la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la paralització de l'aplicació del pla Bolonya, que unifica l'espai universitari europeu. A més, demanen la retirada dels expedients i les imputacions, i la dimissió de la degana de la facultat de Filosofia i Lletres.
Altres estudiants tenen intererés en passar el Nadal en el rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) i continuaran tancats.

Més augments

23 Desembre 2008. El departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir augmentar les tarifes de les autopistes de la Generalitat, amb un increment mitjà del 4,24%, per damunt de l’IPC, que el mes d'octubre era de 3,6%, al novembre el 2,4% i al desembre se suposa que estarà sobre el 2%. Igual va passar amb l'increment del preu de les targetes de transport de Barcelona.
El govern ha justificat aquesta pujada dels preus dels peatges per sobre de l'IPC a través del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que ha assegurat en roda de premsa que l'increment mitjà del 4,24% en els peatges es deu a les 'factures de l'IVA' impagades que havia deixat el govern anterior (CiU). Aquests impagats han fet incrementar els peatges en més d'un 2% del previst.
Sona a conte xinés i més, quan les explicacions les dóna el conseller de la sequera.
Mal anem quan els serveis bàsics pugen més del 4% i els sous i pensions només un 2%. I pitjor anem si pensem que algunes autopistes tindrien que haver passat a lliures ja fa molts anys.

No n'hi han prous de burros?

23 Desembre 2008. Una granja del Berguedà ha posat en marxa una campanya d'apadrinament de rucs de raça catalana, que es troba en perill d'extinció. Amb el lema 'Un català n'apadrina un altre', aquesta granja proposa apadrinar 91 dels 150 exemplars que tenen. Diu el seu responsable que la situació econòmica dolenta fa necessari demanar el suport de la societat per mantenir els burros.
Els apadrinaments es poden fer des de 100 fins a 500 euros anuals, recursos que es destinaran tant a l'alimentació com a l'atenció veterinària dels ases.
No hi ha constància de que darrera d'aquesta noticia hagi ficada cap comunitat autònoma, ni es refereixi a la classe política.

Sempre als altres

22 Novembre 2008. Avui ha tingut lloc el sorteig més important de l’any, el de Nadal, el més mediàtic i el que fa jugar a tota aquella gent que durant la resta de l’any no ho fa. I aquest any ha somrigut a Catalunya, que es queda amb 564 milions d'euros de la grossa, venuda a la Rambla de Barcelona i Sant Quirze del Vallés, i amb dos cinquens premis quasi complets i un bon pessic de dos cinquens més, cosa que eleva els premis per Catalunya a prop de 600 milions d'euros. Xifra que no sembla tan gran si tenim en compte que els catalans jugàvem més de 460 milions. En el sorteig de Nadal de l'any passat vam jugar més, 475 milions i en va tocar menys, 217 milions.
No s'ha demostrat amb aquestes dades que la crisi incrementi el joc, com diuen. Al contrari, s'ha jugat una mica menys.
Enhorabona als afortunats que han mullat, fora dels premis menors.

Molt barat

21 Desembre 2008. La companyia aèria Scandinavian Airlines (SAS) ha anunciat que està en contacte amb un grup inversor català per cedir-li la majoria del capital de la seva filial Spanair, la segona línia espanyola per volum de passatgers, amb més de 10 milions de clients (de baix cost) l'any 2007, però que està en venda fa més d'un any i que ve suportant quantioses pèrdues i problemes de personal. El preu de venta seria simbòlic, d'1 euro, si bé incluiria el compromís d'inversió de prop de 300 milions d'euros per aixecar la companyia (més uns 200 milions després per potenciar-la).
El grup inversor català interessat en Spanair està liderat per dos entitats semi-públiques: Turisme de Barcelona, organisme de promoció exterior de la capital catalana participat por la Cambra de Comerç i la seva fundació (60%) i l'Ajuntament de la ciutat (40%), i Catalana d´Iniciatives, societat de capital risc que compte amb la participació minoritària del Consistori de Barcelona i de la Generalitat, un 27% entre les dos, i una quinzena d'empreses (73%). Aquest interès per part d'institucions catalanes de quedar-se amb Spanair es deu a la necessitat de convertit l'aeroport d'El Prat i la seva nova terminal en un hub (centre de connexió) de vols intercontinentals de gestió pròpia, que promocionarien el turisme via Barcelona.
Però... si els 'experts' en el món de l'aviació no volen invertir en Spanair... ¿no si juguen massa els polítics que volen portar a terme aquesta operació de comprar el que ningú vol, en un moment en que minven els viatges per la crisi actual? I per més inri, amb diners públics!

Per on anem?

20 Desembre 2008. Montilla i Zapatero s'han reunit avui a la Moncloa per tractar de desencallar la reforma del finançament autonòmic, però Govern central i Generalitat no s'han posat d'acord per concretar res, ni siquiera un acord de principis.
Han estat reunits durant més de tres hores, amb els seus respectius equips econòmics i segons diuen, només ha servit per deixar constància de la voluntat de resoldre d'una vegada el tema del finançament, que ja fa una mica d'oloreta, a l'igual que l'Estatut català. Però queda clar que si han pres alguna determinació no la poden fer pública, ja que l'acord definitiu tenen que prendre'l totes les autonomies. Tot sembla indicar que el pacte global quedarà altre cop endarrerit fins els primers mesos de l'any.
Aquesta situació provoca que tots els partits, i alguna autonomia que té por de perdre diners, continuin amb l'oportunitat d'anar fent cada dia les declaracions oportunes per tal de promocionar les seves conveniències. Que si galgos, que si podencos. I a la capital del regne donen la sensació de què no sàpiguen per on sortir-se'n.

Democràcia sindicalista

19 Desembre 2008. En el 9è Congrés Confederal de Comissions Obreres (CCOO) ha sortit elegit secretari general del sindicat Ignacio Fernández Toxo, que guanya la batalla al fins ara secretari, José María Fidalgo, que portava vuit anys al capdavant del sindicat. L'elecció ha estat molt igualada. Toxo ha estat escollit amb 512 vots a favor, mentre que Fidalgo n'aconseguia 484, 28 menys.
Ignacio Fernández Toxo va néixer a Ferrol el 1952 i prové del sector naval. Va treballar a Hissar fins que va ser acomiadat durant el procés de liquidació de l'empresa l'abril de 2005, donant-se d'alta com assalariat en el sindicat. Des de 2004 ocupa el càrrec de secretari d'Acció Sindical i Polítiques Sectorials. Un dels objectius de Toxo és millorar les relacions amb UGT i demana una nova articulació de la negociació col.lectiva i reformes legals per reforçar el paper dels sindicats.
CCOO té 1,192.000 socis cotitzant, i això li assegura el primer lloc en el rànquing sindical espanyol. Andalusia és l'autonomia on hi ha més treballadors de CCOO, uns 198.000, seguida de Catalunya, amb 187.000 afiliats. En l'aspecte econòmic, ingressa gairebé 30 milions d'euros a l'any entre quotes i subvencions i el valor del seu immobilitzat arriba als 73 milions.

Estudiants? de què?

18 Desembre 2009. L'equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha fet pública la resolució dels expedients disciplinaris oberts contra 28 estudiants pels incidents que es van registrar a finals de maig passat al campus de Bellaterra, en actes de protesta contra el pla Bolonya. Han decidit expulsar sis estudiants, quatre per un període d'un any, un altre per dos anys i altre durant tres anys. També s'aplicarà una sanció pública a 22 estudiants més. Les expulsions responen a agressions als guàrdies de seguretat, l'assetjament a una degana i la intromissió a l'ordinador d'aquesta mateixa degana.
El seu rector, Lluís Ferrer, ha explicat que 'a la universitat pública d'un sistema democràtic no es poden produir fets que no toleraríem en altres llocs'.
Total, que els expedients encara han revolucionat més als prop de 200 estudiants instal·lats a la seu de Lletres, auto-denominats defensors de l'educació universitària i contraris al pla Bolonya (homologació de les titulacions a tot Europa). Es té que tenir en compte que a la UAB hi han uns 4.000 alumnes que estan ballant al son d'aquesta minoria radical i que no estan d'acord amb l'aturada. Han començat a reclamar els seus drets i volen que es reprenguin les classes. Però la Universitat està convertida en una lamentable comuna, on una de les diversions preferides és tallar la autopista del costat. Caldria comprovar si tots els amotinats són realment estudiants.

Què té que dir...

17 Desembre 2008. En una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha afirmat avui que Catalunya, en aquests moments, no es troba ni en condicions ni amb forces suficients per plantejar-se assolir la independència. 'No aconsellaria que es proclamés la república catalana, simplement perquè no s'aconseguiria'. O sigui, que ara no toca (això no ho va dir, però ho va pensar).
L'expresident català ha fet un sever balanç de la situació en què es troba el país després de cinc anys de tripartit i ha advertit que aspirar raonablement a un horitzó d'independència per a Catalunya només es pot fer després d'haver recuperat la serietat que hem perdut. Pujol vol dir que per proclamar un Estat català té que haver-hi un govern nacionalista i si és Ci/oU millor. Un detall en què ningú havia caigut. Prenem nota, no es preocupi.
Per cert, l'altre expresident, el señor Fraga, ha aclarat que donde dije colgar digo diego.

treballar més?

17 Desembre 2008. El Parlament Europeu ha rebutjat avui per majoria l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals, el límit que van acordar al juny els governs europeus en la revisió de la directiva comunitària sobre el temps de treball.
Per tant, els estats membres tindran ara que negociar un nou text amb el Parlament Europeu. Del total de 785 parlamentaris que formen l'hemicicle, 421 han recolzat l'eliminació de l'anomenat opt-out, la clàusula que, en cas d'acord entre l'empresari i el treballador, permet que es superi el límit de les 48 hores per setmana, clàusula que es va establir de forma 'provisional' l'any 1993.
Amb la situació laboral actual, amb la quantitat de parats que hi han i que hi hauran, només faltaria que els que tenen la sort de treballar treballessin més.

Pressuposstos havemus

16 Desembre 2008. Com era d'esperar, el Parlament català ha aprovat els pressupostos pel 2009, amb els vots a favor dels socis de Govern, PSC, ERC i ICV-EUiA (70) i amb els vots contraris de CiU, el PPC i Ciutadans (62). D'aquesta forma, els comptes han superat l'últim tràmit parlamentari i poden entrar en vigor l'1 de gener, a l'espera que s'arribi a un acord en finançament amb el govern espanyol.
Els pressupostos per al sector públic sumen un total de 37.000 milions d'euros, un augment del 6,4% (2.235 milions) respecte al 2008, gràcies a l'endeutament, que serà de 3.222 milions d'euros pel 2009, amb un total acumulat de més de 21.000 milions d'euros, el 9,4% del PIB. La despesa social és del 51,6% dels pressupostos i a Salut es destina el 25,5%.
CiU, PPC i Ciutadans, òbviament, han carregat durament contra els comptes de la Generalitat i els han titllat com els 'pitjors' possibles, etc. etc. De les 2.545 esmenes de l'oposició només s'han acceptat 22.
El debat de la llei d'acompanyament va comportar discussió al discrepar l'oposició d'una esmena del tripartit que modifica la llei de l'oficina antifrau recentment aprovada, variació que permetrà que la Generalitat pugui participar en les investigacions que la concerneixin a ella mateixa. Aleshores, de què serveix la llei? Esperem que 'participar en' vulgui dir 'facilitar'.

Inspirats desafortunats

16 Desembre 2008. Tal com està la política catalana i la de la pell de toro, amb els seus pressupostos i el finançament autonòmic penjats, s'escolten frases per a sucar-hi pa, que deixen anar polítics eloqüents, però neguitosos.
Hem escoltat dels convergents 'Ja no serà creïble que el PSC no sigui un partit vinculat al PSOE'. La frase no pot ser més enrevessada. Si traiem les dos negacions queda 'Ja serà creïble que el PSC sigui un partit vinculat al PSOE'. Després de llegir-la diverses vegades, s'arriba a la conclusió de què vol dir que 'el PSC deixarà clar que està vinculat al PSOE'. O és que és massa vulgar dir-ho així de senzill. Però la frase admet un altre anàlisi. Els socialistes catalans que van votar al PSC van votar al partit vinculat al PSOE. Va ser en Zapatero el que va venir a Barcelona a presentar Montilla. En Montilla no va caure del cel. Però, pel que es veu, encara hi ha gent que ho ignora per tal de muntar les seves històries.
Altre frase que s'ha sentit és 'el PSC firmarà la seva acta de defunció'. Deu voler dir que el PSC firmarà la seva sentència de mort, perquè ningú pot donar fe de la seva defunció. Però bé, la qüestió es tractar d'anar en contra de l'adversari, dient el que sigui.

Adeu amb sabates

15 Desembre 2008. El president dels Estats Units, abans d'abandonar la Casa Blanca el pròxim 20 de gener, ha viatjat fins a Bagdad per acomiadar-se de l'Iraq, el país que va ordenar envair amb enganys el 2003 i que ha estat el principal detonant de la seva impopularitat. Juntament amb el primer ministre iraquià, Nuri al Maliki, ha ratificat l'acord de seguretat entre ambdós països, que estipula la retirada de l'Exèrcit nord-americà abans del gener del 2012 i de les ciutats iraquianes el juny del 2009.
Una vegada més, el president dels EUA ha justificat la guerra i la ha considerat necessària per la seguretat d'Amèrica, l'esperança dels iraquians i la pau al món. No ha dit res dels centenars de milers de civils iraquians i dels més de 4.200 soldats nord-americans morts en l'aventura.
Però el que marcarà el últim viatge de Bush serà l'incident que va provocar el periodista Al Ziadi, corresponsal del canal de televisió Al Bagdadia, intentant agredir-lo en una roda de premsa, llançant-li les sabates i dient-li 'gos'. (A l'Iraq i en gran part del món àrab, llançar una sabata és una de les majors ofenses que es poden cometre contra una persona). El president ha esquivat el calçat, no s'ha immutat i ha mantingut la calma mentre mostrava un somriure.
Després de l'incident, els xiïtes fan marxes amb sabates a les mans, en suport del periodista que va agredir el dirigent.

Un nou Llamazares

15 Desembre 2008. La coalició de Izquierda Unida (IU), tercera força política espanyola, va elegir ahir el seu nou líder: Cayo Lara, un comunista de 56 anys molt poc conegut fora de Castella-la Manxa. El consell polític federal va acordar una direcció col.legiada amb representants de tots els sectors, entre els quals hi ha el senador Joan Josep Nuet (EUiA), l'alcaldessa de Còrdova, Rosa Aguilar, i el madrileny Ángel Pérez que ostentarà la cartera de Comunicació. Llamazares, no obstant, mantindrà la seva acta de diputat.
El nou dirigent va obtenir un 55% dels vots, Nuet un 17% i un 27% va votar en blanc. Els fidels de Llamazares van intentar mantenir el seu candidat, el balear Eberhard Grosske, però al no poder desbancar Lara, van decidir retirar-se.
Lara és regidor d'Argamasilla de Alba (7.000 habitants), i va ser aspirant impossible a president de la Junta de Castella-la Manxa. Només escollit, va fer una crida als pobres, als aturats, als joves hipotecats i als que anhelen igualtat, que els estan esperant. Els seus primers mitsatges van ser criticar la llei electoral que converteix el milió de vots d'IU-ICV en només dos diputats, i defensar la necessitat d'una vaga general que faci 'girar' als sindicats.

Deu mil només?

14 Desembre 2008. 'Deu Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació', és una iniciativa nascuda de la societat civil el setembre passat que aplega entitats i plataformes sobiranistes, i que intenta mobilitzar 10.000 catalans a la capital de les institucions europees el proper 7 de març, per reclamar que Catalunya sigui un estat de ple dret a la UE.
El portaveu de la campanya deixa clar que no acceptaran que cap partit monopolitzi la campanya o se la faci seva. 'Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació' reclamarà des dels carrers de la capital belga que la Unió Europea consideri Catalunya un estat de ple dret, i que el president del Parlament, Ernest Benach, presenti la petició, però per fer aquest gest necessitaria el suport de la mesa parlamentaria, cosa més que difícil, per PP i PSC.
La campanya entra ara en la fase de planificació, amb la intenció d'implicar personatges mediàtics que puguin impulsar la proposta. Amb el permís del Sr. Mas, no?

Altre escàndol

13 Desembre 2008. Altre escàndol en el món financer dels Estats Units. Un tal Bernard L. Madoff, de 70 anys, una llegenda de Wall Street, exdirector del Nasdaq, el mercat tecnològic més important del món i director d'una firma financera especialitzada en fons d'alt risc o d'inversió lliure, com es coneixen a Espanya, admet haver defraudat 50.000 milions de dòlars (uns 37.000 milions d'euros) en una estafa piramidal. Pagava alts interessos amb els diners de les noves inversions, fins que amb l'actual crisi financera, els inversors van defugir dels fons d'alt risc (hedge funds) i una bona part dels clients de Madoff van reclamar la devolució dels seus diners, que ja havien 'volat'. Ha estat detingut pel FBI i alliberat poc després amb una fiança de 10 milions de dòlars (uns 7,6 milions d'euros). S'enfronta en principi a una pena de fins a 20 anys de presó i una multa de 3,8 milions d'euros.
L'estafa podria tenir un impacte multimilionari a l'Estat espanyol, on la gran banca podria haver invertit fins a 3.000 milions d'euros en la firma d'aquest estafador. El Santander ho ha fet a través de la seva filial Banif, societat que ja es va veure perjudicada amb 500 milions d'euros en el cas de Lehman Brothers.
Però no hi ha problema. No petarà cap banc espanyol. Per quelcom estem nosaltres aquí, per anar pagant les comissions que facin falta i el que digui (xiuxiuegi) el señor Solbes.

Septim art?

12 Desembre 2008. Està clar que el cine i les pel·lícules, en general, han perdut molts enters. No es veu una cinta bona bona des de fa anys. I per tant, és lògic que la gran o ja no tan gran família de productors i interessats en que prosperi el negoci cinematogràfic, o al menys que no declini molt, s'esforçin en fer tota classe de muntatges possibles per donar titulars als mitjans de comunicació i aixecar el sèptim art.
A part de la gran pantomima dels Oscars (quantes pel·lícules premiades no ens han dit res) i dels diferents premis que es munten en no sé quants festivals, els nord-americans, els amos del cine (també) tenen organitzat a Los Àngeles, on sinó, això dels Globus d'Or, que serveix per mantenir calents els ànims fins els Oscars i per anar fent propaganda de les últimes produccions. I resulta que Javier Bardem i Penèlope Cruz han estat nomenats als Globus per 'Viky Cristina Barcelona', per millor actor de comèdia i per millor actriu secundaria. Aquesta pel·lícula de postals de Barcelona, dirigida per Woody Allen, que no és res de l'altre món i que els crítics van assenyalar com el pitjor film del famós realitzador novaiorquès, resulta que ara optarà com a mínim a quatre nominacions. Las de Bardem i Cruz, també la de Rebecca Hall com actriu de comèdia i com comèdia de l'any.
Que no decaigui... Tots són opinions, però jo hi arribat a la conclusió que quanta més propaganda fan de una cinta, menys qualitat té.

Geni i figura

11 Desembre 2008. El president fundador del PP i senador, Manuel Fraga (86 anys), en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa sobre els 30 anys que compleix la Constitució, al ser preguntat per 'la conveniencia de ponderar el peso de los nacionalistas en la política española, ha afirmat que 'habría que ponderarlo colgándolos de algún sitio" i ha afegit que 'el nacionalismo es lo contrario de la defensa de España'.
També ha donat lectura a diversos articles de la Constitució, entre ells el que estableix que una de les funcions de les Forces Armades és mantenir la unitat d'Espanya i el 155, que mai s'ha aplicat, que faculta al Govern central a obligar als governs autonòmics al compliment dels preceptes constitucionals. I que va ser un error introduir el terme nacionalitats a la Carta Magna.
Al menys, el Sr. Fraga té la virtut de dir el que pensa. Vol la Espanya unida i ho declara. No tothom és (o pot ser) tan sincer.

A bones hores

10 Desembre 2008. En compareixença davant la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés per informar del trànsit de vols de la CIA per territori espanyol, el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, ha revelat que el Govern de José María Aznar va autoritzar escales d'avions militars nord-americans rumb a Guantánamo per a casos d'emergència, però ha afegit que aquests avions amb presos talibans no van arribar a aterrar a Espanya. 'No hi va haver escales en territori espanyol de vols amb trasllat de presoners talibans o d'Al-Qaida d'acord amb la informació de què avui disposem', ha assegurat Moratinos.
El que no queda clar és com se sap qui va en els avions militars quan fan escala, si tenen protecció diplomàtica i no es poden inspeccionar. Però fa bé el ministre en sortir del pas jugant amb les paraules.
Veurem a qui li toca ara la contrarèplica i tractar de continuar traient punta (partidista) a tots els afers, els actuals i els oblidats, com aquest cas, que va treure del barret el diari El País.

Viva la política

9 Desembre 2008. El Ple del Senat ha aprovat el veto als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentat per ERC, amb els vots a favor de PP, CiU, ERC i ICV, i els vots en contra del PSOE, PNB i vuit membres del Grup Mixt. O sigui que el text serà retornat al Congrés dels Diputats sense cap de les esmenes presentades a la cambra Alta. En total han estat 135 vots a favor, 127 vots en contra i 0 abstencions.
El veto d'esquerra ha estat l'únic dels quatre presentats al Senat que ha tirat endavant, ja que prèviament havien estat rebutjats els presentats per PP i CiU en no arribar a la majoria absoluta, precisament per no comptar amb el suport d'ERC, que ha votat en contra del primer i s'ha abstingut en el segon. En quant al veto presentat per ICV no ha arribat a ser votat ja que ha prosperat abans el presentat pels senadors republicans. Total, que en el Congrés, el govern no tindrà cap problema per a la seva aprovació definitiva i les esmenes presentades queden perdudes.
Tampoc diu res de bo per la política en general que el PP faci costat a un veto de ERC, simplement per desgastar a l'equip de govern i que es perdin les propostes catalanes de vincular els pressupostos amb el finançament de Catalunya. Viva la política.

Polémica 'borbonera'

8 Desembre 2008. En un acte de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) del passat dia 6, celebrant el 30è aniversari de la Constitució espanyola, el diputat d'ERC Joan Tardà va pronunciar el crit de 'visca la República, mori el Borbó', que ha merescut moltes crítiques dels partits espanyols. Aquesta frase és una antiga consigna cridada durant la Guerra de Successió contra Felip V.
El president del Congrés José Bono s'ha mostrat solidari i condescendent amb Tardà, al qual coneix de la cambra baixa espanyola, el justifica i li recomana que no permeti que el seu tarannà 'emotiu i primari' el porti a faltar al respecte al rei. El PP català, ha reclamat que la fiscalia investigui l'abast de les paraules del diputat republicà i qualifica el comportament de Tardà més propi de Batasuna que d'un partit democràtic. La portaveu parlamentaria del PP ha assegurat que les disculpes del diputat son insuficients, i ha demanat al PSOE i al PSC que expliquin per què governen a Catalunya amb ERC.

Protesta i no guanyaràs

8 Desembre 2008. A Atenes (Grècia), la mort d’un jove de 15 anys per un tret de la policia a la qual s’enfrontava en una manifestació, ha provocat una onada de protestes violentes que s'han estès per diferents punts del país i que han tingut com a objectiu els cossos policials i el que es consideren símbols del capitalisme, com comerços i bancs.
El primer ministre grec, el conservador Kostas Karamanlís, mirava de frenar la violència amb l’anunci de l’arrest dels policies responsables de la mort del menor, però sembla que de res ha servit, doncs els joves continuen amb la seus aldarulls urbans en totes les ciutats gregues.
Hi han joves que creuen que fen servir la violència millorarà de cop i volta la seva vida. No és així com s'arreglen les coses. Sort que són una minoria.

Entrevistes/propaganda

7 Desembre 2008. Josep Sánchez Llibre, portaveu adjunt de CiU al Congrés, fa la seva corresponent propaganda partidista en una entrevista que publica L'Avui.
Com bon endevinador experimentat que és, diu: 'Aquesta crisi arrossegarà Zapatero a l’oposició', 'El PSOE maltracta Catalunya descaradament incomplint la data del finançament', 'Mas és l’actiu més important de CiU per guanyar la Generalitat', 'Entrar al govern és impossible en l’actual legislatura' i 'La coalició Galeuscat ha tingut una efectivitat zero'.
Apart de la propaganda diària de Ci/oU, L'Avui també publica anuncis, aquests cobrant, del Banc de Sabadell, de la Caixa i de TV3.

IPC i increments

6 Desembre 2008. Les administracions han marcat un gol als indefensos usuaris. Em refereixo a les pujades anuals de diverses taxes i serveis. Per exemple, els nous preus de les targetes de transport de Barcelona. L'increment mitjà de tots els títols en els municipis de l'àrea metropolitana serà del 4,7%, l'Índex de Preus al Consum (IPC) que es registrava al mes d'agost. Però resulta que al mes d'octubre l'index era 'només' del 3,6% (i al novembre del 2,4%). I ja no diguem res del preu de la tarja T-10 (deu viatjes), la més popular, que puja un 6,94%, no se sap per què, segons acord de la Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Prediquen l'us del transport públic per un costat i per l'altre graven un producte de consum massiu com la T-10 amb una pujada tan per sobre de la inflació. Aquesta referència a un IPC alt també s'ha donat en les taxes municipals, com el IBI, escombraries, aigua, etc. Pujarà, o sigui pagarem un 4,7% més que l'any passat, quan el IPC al final d'any serà un 2 i escaig per cent. Una diferencia d'un 2,5% o més a favor de les administracions que tindrem que 'tragar' sense cap compensació. Déu n'hi do! I el ciutadà a pagar, quin remei. Un es pregunta si el IPC, en lloc de tirar cap avall, pugés, què farien els enginyers explotadors?

Reforma problemática

5 Desembre 2008. La Constitució compleix 30 anys. La Constitució va ser obra d'un bloc de consens format per UCD, AP, PSOE, PCE-PSUC i CiU. La ponència de set diputats que va elaborà l'avantprojecte, coneguts com els Pares de la Constitució, estava formada per: Gabriel Cisneros (UCD), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Miguel Roca Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya (CiU)), Manuel Fraga Iribarne (AP), Gregorio Peces-Barba (PSOE), i Jordi Solé Tura (PCE).
Tothom està d'acord en que, després de 30 anys, aquesta Carta Magna es té que modificar. Però el problema és que els partits majoritaris, PSOE i PP, es tindrien que posar d'acord per arribar a majoria de tres quarts dels vots, cosa que per ara semble impossible, doncs no coincideixen en res. Els socialistes voldrien reformar el Senat, confirmar les comunitats autònomes, introduir una referència a Europa i eliminar la discriminació de la dona en la successió a la Corona. En canvi, els conservadors demanen blindar les competències de l'Estat, reforçar la independència del Poder Judicial, garantir la igualtat dels ciutadans i donar més força a les Corts sobre reformes estatutàries.
La divisió de les forçes polítiques en dos blocs, conservadors i progressistes, dona com resultat aquesta impossibilitat de millorar, en un sentit o altre. Es podria catalogar com immobilisme. Sort que no només passa a Espanya, i mal de muchos....

Preu dels diners

4 Desembre 2008. El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit avui reduir els tipus d'interès de la zona euro en tres quarts de punt, cosa que representa la retallada més gran del preu del diner adoptada mai per la institució i que situa la taxa en el 2,5%, a nivells del segon trimestre del 2006.
La institució presidida per Jean-Claude Trichet amb la decisió d'avui acumula tres retallades consecutives en el preu del diner que han portat els tipus d'interès des del 4,25% a principis d'octubre fins al 2,5% actual.
Està molt bé que el preu del diner baixi, suposant que els senyors banquers en donin. Però més baixa està la possibilitat d'aconseguir diners treballant. I això sí que és dolent.

Tailàndia amb problemes

3 Desembre 2008. El Tribunal Constitucional de Tailàndia va dissoldre ahir per 'frau electoral' tres dels partits de la coalició de govern i va inhabilitar per cinc anys el primer ministre, Somchai Wongsawat, arrel de una denuncia per corrupció. Els revolucionaris de l'Aliança Popular Democràtica (APD) van anunciar el cessament de les protestes que han col.lapsat el país, especialment el bloqueig de l'aeroport de Bangkok. Però el futur de Tailàndia no queda clar. El projecte és que el Parlament es reuneixi el mes que ve per escollir un nou primer ministre. Però passa que, malgrat les inhabilitacions, la coalició conserva una còmoda majoria i és segura l'elecció d'un candidat continuista, el que faria que l'APD tornés amb les seves revoltes. La conquista per la força de l'aeroport durant una setmana els ha donat ales. I han perjudicat econòmicament al país i a la seva xarxa turística.
Rengló apart mereix la situació que han viscut uns 600 turistes espanyols que es van trobar 'segrestats' a Bangkok, sense avió de tornada. El govern espanyol ha tingut que organitzar vols especials per tornar-los a casa. Això del turisme als paísos asiàtics s'està convertint en un esport d'aventura. Saps quan te'n vas però no saps quan tornaràs. La zona oriental està carregada de problemes i els ensurts estan a l'ordre del dia.
I un altre 'petit' detall, de 'butxaca de contribuent'. Quan ha costat la 'repatriació' dels 600 turistes? Qui ho pagarà?

Víctimes de la ETA

3 Desembre 2008. L'empresari Ignacio Uria Mendizabal, de 71 anys, ha mort tirotejat per ETA aquest migdia a la localitat guipuscoana d'Azpeitia. La víctima era un dels responsables de la constructora Altuna y Uria, empresa participant en el projecte de l'alta velocitat a Euskadi, conegut com la Y basca, projecte que s'ha convertit els últims anys en un dels objectius prioritaris d'ETA. Ha estat la quarta víctima mortal d'ETA des de començament d'any i la vuitena persona assassinada per la banda terrorista des que aquesta va atemptar en plena treva a la T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas. El brigada de l'Exèrcit Luis Conde de la Cruz, de 46 anys, va ser l'anterior víctima de la banda terrorista, quan va morir el 22 de setembre passat en l'atemptat de Santoña (Cantàbria). Anteriorment, l'agent de la guàrdia civil Juan Manuel Piñuel, de 41 anys, va morir el 14 de maig pasat a l'explotar una furgoneta bomba a la caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano (Àlaba). El 7 de març van assassinar l'exregidor socialista d'Arraste (Guipúscoa) Isaías Carrasco disparant-li a l'interior del seu cotxe.

El perillós gas

2 Desembre 2008. Aquesta matinada una forta explosió en un edifici de veins de Gavà (Barcelona), ha produït 40 ferits, 18 dels quals molt greus per les cremades rebudes. Una nova explosió de gas que torna a posar de manifest la fragilitat de persones i béns davant d’aquesta font energètica tant difícil de controlar. I aquí entrem en allò de què, un si que pot tenir tota la cura del món, però... i els que tenen que revisar les instal·lacions, la tenen? i els veins, la tenen?

No toquem res

1 Desembre 2008. El que va ser president de la Junta de Extremadura durant 24 anys (1983-2007), Juan Carlos Rodríguez Ibarra (1948), ha reaparegut a l’esfera pública per presentar el seu llibre 'Rompiendo Cristales. Treinta años de vida política'. Es col·loca d'escriptor com fan tots els polítics quan es retiren per tenir un sobresou que complementi la 'modesta' pensió que cobren.
A la corresponent entrevista es mostra contrari a reformar en aquests moments el finançament autonòmic i creu que les comunitats haurien d’esperar que la 'caixa es tornés a omplir', o sigui, que continués tot igual, el que faria que Extremadura continués amb la seva renta actual. I què més?