dilluns, 25 d’octubre del 2010

Plenari Torredembarra

30 setembre 2010. Ahir nou ple extraordinari de l'Ajuntament, convocat amb urgència, és clar, (en un dia de vaga general), amb dos punts a tractar.
En el primer, el govern demanava una modificació pressupostària per augmentar la partida destinada a les obres de reparació del carrer Antoni Roig i per acabar de pagar la despesa de la brossa, dos problemes urgents de finançament que té el consistori, segons ha explicat la regidora d'Urbanisme. Al final, l'alcalde ha retirat la proposta, per intentar consensuar-la, davant les dures crítiques de l'oposició, en majoria, ja que suposava retallar diverses partides socials.
El segon punt, acceptació de modificació de l'operació del crèdit tou a llarg termini, de prop d'un milió d'euros, formalitzat per la Generalitat l'any 2007 com subvenció per finançar el teatre municipal, s'ha aprovat amb els vots de l'equip de govern, si bé els regidors de l'oposició han lamentat que aquesta proposta s'hagi tingut que presentar l'últim dia hàbil per formalitzar-la, quan la petició d'acceptació de la Generalitat va entrar al registre municipal el 6 d'agost.
Un es pregunta quants documents estaran de 'viatge' per l'ajuntament tractant d'arribar al departament adient.

Crusoe de rodalies

30 setembre 2010. La història te la pots creure o no, com vulguis, però l'interessat així ho explica.
Un empresari madrileny, el dia 24 per la tarda, va llogar un patí de pedals a la platja de Vilaseca i quan era mar endins, va caure a l'aigua i no va poder pujar al patí. Amb el mòbil va fer una trucada avisant que s'estava ofegant. Va aconseguir refugiar-se en unes roques durant dos dies, cridant i demanant auxili, fins que al final, el dia 27, va decidir anar nadant fins a la platja de Salou, on el van localitzar. L'home va està desaparegut 54 hores (tres nits).
Lo onerós del cas és que la seva trucada d'auxili va mobilitzar durant dos dies i mig més de 60 efectius dels cossos d'emergències.
Ara el jutje té que decidir si investiga el cas o si l'arxiva.
Pels fantasiosos que munteu contes i historietes, cal afegir que el nàufrag era casat.

Anys vuitanta

30 setembre 2010. La jornada de vaga general convocada ahir pels sindicats va tenir un seguiment important, centrat en les grans fàbriques dels polígons industrials, especialment les del sector de l'automòbil que es van paralitzar per complet. En canvi la vaga va tenir una incidència molt menor en el sector serveis de les diverses ciutats. La presència de piquets informatius feia tancar botigues però en general el comerç va obrir les portes de forma majoritària.
Però el motiu principal pel què els treballadors no van anar a la feina va ser el reduït transport públic. Tot i que els serveis mínims dels mitjans de transport es van complir, van resultar insuficients per atendre a tots els que volien treballar. Talls a les vies d'entrada a Barcelona van contribuir a impossibilitar els viatges a la feina. Aquesta manca de mitjans de desplaçament va contribuir a que sectors com l'educació, la sanitat i el judicial registressin un ample seguiment de la vaga.
La manifestació al centre de Barcelona ha estat molt concorreguda tot i que els greus incidents amb grups radicals han dificultat la seva normalitat.
La vaga és un dret, però un transport públic suficient, també. I la coacció és un delicte. No es lògic que en aquest aspecte estiguem com en els anys vuitanta.

Sarkozy 1 - UE 0

29 setembre 2010. El duel entre Sarkozy i la Comissió Europea, sobre les expulsions de gitanos romanesos, el guanya el president francès. Després d'un llarg debat, la Comissió ha decidit no expedientar França per les expulsions, malgrat l'anunci inicial de la seva vice-presidenta, Viviane Reding, que va dir que ho faria.
L'executiu comunitari s'ha limitat a anunciar un procediment per infracció contra França sobre una qüestió molt menor: la incorrecta aplicació de la norma de la UE del 2004 sobre la lliure circulació de les persones. Aquest expedient encara es podria paralitzar, si el govern francès donés garanties de corregir la seva legislació abans del 15 d'octubre desprès de haver anul·lat la polèmica circular del 5 d'agost passat que el Ministeri d'Interior va enviar a les forces de seguretat amb l'ordre de desmantellar tots els camps il·legals, especialment els de gitanos.
Un nou exemple de la peculiar línia d'actuació i resolució dels inoperants serveis europeus.

Laics papals pesseteros

28 setembre 2010. Gallecs i catalans estem de sort perquè el mes de novembre podrem veure en persona al papa de Roma. El dia 6 anirà a Santiago de Compostel·la on serà rebut per la vicepresidenta del govern i els prínceps. El dia 7 estarà a Barcelona, on serà saludat pels reis i pel president Zapatero.
La consagració del Temple de la Sagrada Família és el motiu d'aquest viatge papal, que porta de bòlid a Mossos i policia en general, que tenen que prendre totes les mesures possibles per evitar qualsevol incident o altercat.
L'Església catòlica espanyola té molt interès en que la visita de Benet XVI sigui un autentic bany de masses pel pontífex. És per això que l'arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach demana que els ciutadans surtin de casa seva, dels seus pobles, de les seves ciutats, per venir a saludar al papa i participar en els actes. Calcula que seran uns 400.000 fidels els que assistiran a la Sagrada Família i proximitats, perquè tots no hi cabran al temple. Una campanya amb cartells i banderoles s'ha iniciat per la ciutat, per promocionar la visita. Esperem que el papa no faci com va fer fa poc a Regne Unit, i no denunciï l'avanç del laïcisme i l'ateisme a Espanya.
Els que estan contents són els hotelers de Barcelona, que preveuen fregar el ple en els seus establiments durant la visita de Benet XVI i augmentar els seus preus entre un 15% i un 20%, gràcies als viatges organitzats per diferents grups catòlics.
A veure si quedem bé i ens qualifiquen de poble catòlic o, al menys, poc laic i aupem a l'arquebisbe al Vaticà.

Vaga, quin remei!

28 setembre 2010. La vaga general anunciada per demà ompla diaris i ràdios d'opinions de tota mena. Els comentaris a favor més interessats són, lògicament, les de les centrals sindicals, ja que la vaga és considerada per molts com una operació propagandística per netejar la seva imatge i per demostrar als seus afiliats que treuen profit de la quota que paguen.
Queda molt clar que el transport condicionarà el resultat de l'aturada. Tots sabem que als trens, busos i tramvies i ferrocarrils hi han treballadors ferventment enamorats i clàssics seguidors de les vagues i que, actuant de piquets no precisament informatius, sempre ha aconseguit reduir o anul·lar possibilitats de mobilitat.
També el percentatge de serveis en els horaris de mínims senyalats és baix i no hi haurà servei fora d'aquest horari. Aquesta limitació influirà en la gent que vulgui anar a treballar perquè no es podrà desplaçar. També se sent, a les botigues i locals de restauració, parlar de la por que tenen d'obrir, per temor a represàlies dels exaltats.
Doncs farem vaga, oi? Quin remei!

Corrides electoralistes

27 setembre 2010. L'última corrida de l'any a la Monumental de Barcelona va estar marcada pel veto del Parlament als toros a partir del 2012.
La penúltima temporada de braus a Catalunya es va tancar amb una pobre entrada, al voltant d'un terç de la plaça i amb l'assistència de l'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, a qui un matador li va dedicar un toro, del líder de Ciudadanos, Albert Rivera, a qui li van brindar altre i d'un diputat del PP català, que va sortir a collibè de la plaça. D'això, en el meu poble, li diuen oportunisme electoral.
La Camacho ja té anunciat que si el PP forma part del pròxim govern català, (com partit frontissa, com si no), lluitarà per anul·lar la llei contra les corrides de braus.

Tornem amb el Malaia

27 setembre 2010. La pista número u del circ nacional es munta avui a Màlaga, on comença la vista oral del cas Malaia, quatre anys i mig després de intervenir-se l'ajuntament de Marbella.
El procés, que es calcula durarà un any, compte amb 95 imputats seguts a la banqueta d'acusats: dos ex-alcaldes, diversos regidors, un ex-cap de policia local, nombrosos empresaris i quantitat d'implicats en la xarxa de corrupció que hi havia muntada des de els mandats del ja finat, Jesús Gil, l'escandol polític espanyol més gros detectat fins ara.
Juan Antonio Roca, ex-gerent d'Urbanisme i l'únic que està empresonat, Julián Muñoz, ex-alcalde, Marisol Yagüe, ex-alcaldesa, Maite Zaldívar, ex-dona de Muñoz i Isabel Pantoja, ex-novia de Muñoz, són els tristament cèlebres protagonistes del show, que s'enfronten a penes que van dels 10 fins els 30 anys.
No tinguem cap dubte de que els mitjans de comunicació i especialment, la premsa rosa que viu d'airejar intimitats, ens donaran pels i detalls de com es desenvolopa el culebró.

Canvi a l'oposició britànica

26 setembre 2010. El jove polític Ed Miliband, de 40 anys, és des d'ahir el nou líder del Partit Laborista britànic. Ed Miliband, exministre d'Energia, es va imposar als altres quatre candidats que aspiraven a substituir Gordon Brown (59 anys, dimitit el maig passat, al perdre els laboralistes les eleccions generals), inclòs David Miliband, el seu germà gran, exministre d'Exteriors i el seu més directe rival.
Va obtenir una victòria final molt ajustada, sustentada en bona part en el suport decisiu dels sindicats i altres associacions afiliades.
Amb el seu triomf, una nova generació agafa el relleu del laborisme britànic, ara a l'oposició.

Quinieles

26 setembre 2010. Els socialistes i també els seus socis de Govern, Esquerra Republicana e Iniciativa, van pagant els plats trencats pel malestar creat per la crisi econòmica l pel tall de l'Estatut.
En una enquesta de Metroscopia que publica el diari El País (espanyol), la formació que lidera Artur Mas arriba als 61 escons, tretze més que en les darreres eleccions. El PSC, dels 37 escons baixa fins els 28. En la caiguda l'acompanyen ERC, de 21 a 12 i ICV, de 12 a 9.
Els que pugen, a més de CiU, són el PP, de 14 a 17, i Ciudadanos, de 3 a 4. I ja apareixen a les travesses els 'nous' partits. Obtindrien representació les opcions Reagrupament i Solidaritat Catalana, que aconsegueixen dos escons cadascú. Falten dos mesos, en els què poden haver-hi variacions, segur.

Cara a Cara televisiu

26 setembre 2010. Sembla ser (en aquests temps que corren tot sembla ser) que José Montilla i Artur Mas s'enfrontaran en un debat cara a cara un cop el president de la Generalitat dissolgui el Parlament el 5 d'octubre. En un format sense precedents a Catalunya, ahir Montilla es va mostrar disposat a batre's en duel dialèctic amb el candidat de la federació nacionalista, un cop 'o dos', per 'tractar d'arribar a la ciutadania al màxim i per clarificar cadascú les seves propostes' en la cursa cap a les eleccions del 28 de novembre.
La predisposició a la confrontació, per ara, és total i els estrategs de CiU i el PSC es reuniran la setmana vinent per concretar els detalls i l'escenari d'un debat que, just després de ser anunciat, va aixecar les crítiques ferotges d'ERC, ICV-EUiA i el PP, els partits 'frontissa', perquè els deixa fora del joc. Està molt clar que el pròxim president de la Generalitat serà en Mas o en Montilla. El president d'ERC ha aprofitat per fer la seva propaganda. Ha dit 'No sé què aclarirà aquest cara a cara entre Montilla i Mas, si ells estan d'acord en tot', volen deixar palès el seu 'exclusiu' independentisme.
El líder de Ci/oU surt amb avantatge, ja que té més presencia i s'expressa millor en català. Montilla deu confiar en demostrar l'ambigüitat dels projectes convergents.

Magatzem per desembre

25 setembre 2010. La ubicació del magatzem de residus nuclears, el ATC, es un problema. El govern central té la competència de senyalar el lloc del cementiri nuclear. Però la comunitat autònoma a qui correspongui té que concedir la llicencia de obres i altres permisos, el que comporta que es pot decidir el lloc però que pot quedar paralitzada instal·lació per part de la comunitat.
Fa uns dies, el ministre d'indústria va designar la localitat valenciana de Zarra, però al dia següent la vicepresidenta del govern va dir que es tenia que estudiar, que encara no era definitiu, potser davant la negativa de la Generalitat valenciana.
Ara tot apunta cap a Catalunya. A Ascó. Però després de les eleccions, quan no primin els interessos electoralistes i amb un nou Govern català que pot suavitzar l'actual oposició a una instal·lació que porta sota el braç una inversió milionària.

Pressupostos van

24 setembre 2010. El Consell de Ministres ha donat avui via lliure als Pressupostos Generals de l'Estat, que s'han presentat com 'els pressupostos de la recuperació econòmica, de l'estabilitat i la confiança', segons ha definit la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega (alguna propaganda tenien que posar, no?).
La presentació oficial dels pressupostos serà el 30 de setembre al Parlament, dia de sant PNV. Els comptes estatals redueixen el 16% la despesa dels ministeris a costa de congelar les retribucions dels funcionaris (5%), de reduir l'oferta d'ocupació pública (un 10%), i de disminuir les despeses de funcionament (10%) i la inversió pública. Com es 'normal', cap grup polític està d'acord amb les xifres i tots destaquen els inconvenients, però de solucions, ni una.
El comentari més 'intel·ligent' és el de CCOO, que reclama que es pugi el salari mínim interprofessional. Señores míos: Si les empreses no volen o no poden contractar gent amb el salari actual, només faltaria que tinguessin que pagar més per fer-ho. Obviar les conseqüències de les idees absurdes sembla el deport nacional (a part del futbol).

Vaga obligatoria

24 setembre 2010. La Vanguardia ho posa molt clar a primera pàgina, amb tota la raó. El ministre Blanco pacta una vaga 'tranquil·la', que traduït vol dir segons els desitjos dels sindicats. Sembla que hagi dit 'sí senyors, el que vostès disposin'. El govern vol que Espanya es paralitzi. Que els treballadors decideixen. Som socialistes i obrers i espanyols.
Deu voler l'executiu que els sindicats no perdin la poca estima i credibilitat de què gaudeixen i tindre'ls a la contra, sí, està clar, però no gaire lluny. Se sent una veueta que diu: 'Si la vaga fracassa, fotran fora aquests i ves a saber qui vindrà'.
Amb els serveis mínims que s'han establert, el país farà vaga, o millor dit, no podrà fer res i diran que tothom ha fet vaga. I visqui la democràcia.

Llum de luxe

23 setembre 2010. Fa un parell de dies es va deixar anar que el rebut de la llum pujaria entre un 2% i un 4%. La gent deia 'bueno... un dos... vale'.
Ara es confirma que serà un 4,8% més car a partir d'octubre, la setmana que ve. Així ho va anunciar ahir el ministeri d'Indústria espanyol, que ha explicat que aquesta pujada suposarà un increment mitjà d'1,7 euros al mes per llar.
El que no ha explicat és que és la segona pujada de l'any i que representa una pujada anual de més del 9%, comptant la pujada del IVA.
Les organitzacions de consumidors denuncien que en els últims tres anys la llum haurà experimentat una puja del 30% de mitjana i que, amb relació a fa 6 anys, un 50%.
Se suposa que el govern hauria de treballar per reactivar l'economia, però no per introduir factors que redueixen la capacitat de compra dels consumidors. Però ja se sap que els que manen són les multinacionals explotadores de les necessitats primàries dels ciutadans.

Mala sort

23 setembre 2010. El jutge que investiga (o que té la feina d'investigar) el saqueig del Palau de la Música, ha dit que per ara no pensa citar a declarar a l'expresident de l'entitat Fèlix Millet, ni a la seva mà dreta Jordi Montull, ni a la filla d'aquest i exdirectora financera, Gemma Montull, en relació amb el presumpte desviament de fons de la institució cultural cap a Convergència, malgrat que la fiscalia i l'acusació han reclamat l'interrogatori.
El jutge els va contestar ahir dient que no prendrà cap decisió fins que els pèrits que han quantificat aquest presumpte desviament ratifiquin els informes que van elaborar sobre el cas. El jutge ha admès, en part, la petició dels advocats de Millet i Montull perquè s'ajornés la compareixença dels pèrits de Deloitte, contractats per l'actual equip directiu del Palau de la Música, que estava fixada per al pròxim 27 de setembre, acte que s'efectuarà el 18 d'octubre. Els funcionaris d'Hisenda que van analitzar la documentació confiscada pels Mossos el juliol del 2009 al Palau havien de ratificar el seu informe l'1 d'octubre, però el jutge va ajornar la seva compareixença fins al 25 d'octubre.
El mateix jutge preveu que amb aquestes dates pròximes a la campanya electoral, es podria aturar el procés judicial.
Quina 'mala sort'. Fins desprès dels comicis autonòmics no es podrà aclarir l'actuació de Convergència.

Com fa trenta anys

22 setembre 2010. El departament de Treball ha emès l'ordre de serveis mínims per a la convocatòria de vaga general feta pels sindicats per proper dimecres dia 29.
L'ordre estableix entre altres mesures que metro, autobusos, ferrocarrils de la Generalitat, Tram, Rodalies Renfe i els serveis de transport de viatgers per carretera circulin a un 25% de la seva capacitat entre les 6.30 i les 9.30 h del mati i entre les 17 i les 20 h de la tarda. Fora d'aquest horari no hi haurà servei. L'odre també estableix que els centres d'ensenyament infantil i de primària (entre 3 i 12 anys) disposaran d'una persona de l'equip directiu i un docent per cada 6 aules. A més, les llars d'infants, de 0 a 3 anys, tindran una persona de l'equip directiu i el 25% de la plantilla. En l'apartat de Salut, s'exclou de la vaga general els serveis d'urgències i les unitats especials hospitalàries.
A Madrit s'està discutint, encara, els serveis mínims nacionals, de trens i avions. Els senyors dels sindicats estan obstinats en que no funcioni cap mitjà de transport. I així, que tothom tingui que fer vaga a la força. Com fa trenta anys.
Vaga general, malgrat algunes enquestes realitzades senyalen que la majoria de treballadors voler anar a la feina i no perdre un dia de salari, per una vaga que no porta enlloc. Quelcom fa olor de caduc.

Contra els bancs

21 setembre 2010. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a la tribuna de l'ONU, va proposar la recaptació d'una taxa sobre transaccions financeres dels bancs, destinada a lluitar contra la misèria en el món. La taxa també la defensen amb afany, dins de la Unió Europea, Alemanya i França.
De fet, ahir, el president francès, Nicolas Sarkozy, la va reclamar en el seu discurs a les Nacions Unides. 'Les finances s'han globalitzat, per tant ¿per què no demanar que participin en l'estabilització del món mitjançant un impost a cada transacció?', 'va preguntar.
França presidirà l'any que ve el G-8 (el club de països industrialitzats) i Sarkozy s'ha compromès a portar la proposta a aquest fòrum i també al G-20, el grup que inclou altres països (com Espanya) i els emergents.
La taxa per a les transaccions financeres requereix consens, perquè si no es produirien distorsions als mercats i les empreses canalitzarien les seves operacions pels països que no l'haguessin implantat. Entre els detractors més importants d'aquesta taxa hi ha els EUA, el Regne Unit i algunes potències que no han patit la crisi actual i no van fer servir el recat del sistema financer.

Festa?

20 setembre 2010. A la Festa de la Rosa del PSC, a Gavà (Baix Llobregat), a la què va assistir el president Zapatero, Montilla li va prevenir del candidat de CiU, dient-li que 'el 28-N m'enfronto a algú que t'ha negat el vot en dues ocasions per donar-l'hi a Aznar; que intenta per tots els mitjans que no t'aprovin els pressupostos; que vol veure Mariano Rajoy a la Moncloa; i que coqueteja amb les polítiques antisocials dels mateixos que han perseguit l'Estatut i que utilitzen la immigració'.
Per l'altre costat i dins de la 'guerra' preelectoral, Artur Mas va rebutjar que els socialistes centrin el seu missatge a denunciar la deriva sobiranista de CiU i va mostrar a Jaume Sobrequés, un exdirigent del PSC penedit, reformat, com l'home que ha vist la llum i ara és fidel a la federació.

Adéu Labordeta

19 setembre 2010 El polifacètic cantautor, polític i escriptor aragonès José Antonio Labordeta ha mort als 75 anys d'edat, a Saragosa, víctima d'un cancer.
Entre cançons i poemes, va arribar a la popularitat al protagonitzar la serie Un país en la mochila, de Televisión Española, recorregen Espanya amb la motxilla a l'esquena mostrant la cara més desconeguda del país. Ferm defensor d'Aragó i contrari al transvasament del riu Ebre, Labordeta va ser diputat al Congrés durant dues legislatures, de 2000 a 2008, amb la Chunta Aragonesista i es va fer famós per enviar a la merda tot el banc del Partit Popular l'any 2003.
Durant la legislatura de 2000 al 2004, sota la Presidència de José María Aznar, Labordeta va ser la veu que va liderar la lluita contra el transvasament de l'Ebre i contra la guerra de l'Iraq.
Va ser un dels pocs diputats honestos amb el seu electorat i amb si mateix, molt coherent amb el seu pensament i forma de vida.

Protestant

18 setembre 2010. Milers de guàrdies civils s'han manifestat avui pels carrers de Madrid per exigir millores laborals i salarials que equiparin la seva situació a la dels policies nacionals.
La marxa va ser prohibida inicialment per la Delegació del Govern, que va veure en l'acte un 'inequívoc caràcter sindical' vetat per llei a la Guàrdia Civil. Els agents van haver de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que els va donar la raó i va acabar autoritzant la protesta.
El ministre de ­l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha manifestat que manté el seu compromís per seguir millorant les condicions laborals de la Guàrdia Civil, sempre conjugant els interessos dels ­funcionaris amb el manteniment dels nivells de seguretat.

Evangelicant

17 setembre 2010. La històrica visita d'Estat que Benet XVI fa aquests dies al Regne Unit, és la primera d'un papa a aquest país des que Enric VIII va trencar amb l'Església de Roma l'any 1534.
Abans i durant aquesta polèmica visita, el Pontífex s'ha cansat de reconèixer públicament que va faltar rapidesa i fermesa davant els casos de pederàstia. En el primer acte per terres britàniques, durant l'audiència oferta per la reina Isabel II al palau de Holyrood, el Pontífex va denunciar l'avanç del laïcisme i l'ateisme al Regne Unit. Per la tarda, uns 70.000 fidels van oir la missa a l'aire lliure oficiada pel Papa a Glasgow, el mateix recinte en què el 1982 Joan Pau II va reunir 250.000 creients. L'entrada costava 30 euros i una tercera part es va quedar sense vendre's.
Avui ha realitzat una trobada amb el món de la política a Westminster Hall i davant el primer ministre, James Cameron, i els expremiers Gordon Brown, Tony Blair, John Major i Margaret Thatcher, ha assenyalat que la religió 'no és un problema' que els legisladors hagin de solucionar, sinó un factor que contribueix de manera vital al debat nacional, que traduït vol dir que l'estat no té que assenyalar ni afavorir cap religió.
Aquest viatge papal a un país on només el 10% dels habitants són catòlics deu obeir a raons evangèliques, no? Com quan en Rajoy ve a Catalunya.

Seguim a Afganistan

16 setembre 2010. El president del Govern, durant el primer debat al ple del Congrés dels Diputats dedicat al conflicte de l'Afganistan i a la presència de tropes espanyoles al país asiàtic des de fa nou anys, ha reconegut que el contingent espanyol es troba en un 'escenari bèl·lic', realitzant una tasca d'estabilització, cosa que l'acció militar per si mateixa no pot aconseguir. Espanya ha destinat 1.900 milions d'euros a una operació militar en què han perdut la vida 93 dels seus ciutadans. Les últimes víctimes van ser els dos guàrdies civils que van morir al costat del seu intèrpret el 25 d'agost passat, un atemptat pel qual, segons va avançar el cap de l'Executiu, han estat detingudes quatre persones.
Quan es retiraran els 1.500 soldats espanyols destacats a l'Afganistan? Ho faran de la mà de la missió ISAF (Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat), a diferència del que va passar a l'Iraq, Haití i Kosovo, en que Espanya es va retirar de manera unilateral.
El compromís és seguir a l'Afganistan fins que tots els aliats decideixin de manera conjunta deixar el país. Zapatero, no es va referir al pla dels EUA de començar el replegament dels seus militars el juliol de l'any que ve, però va dir que el dia 20 de novembre, durant la cimera de l'OTAN a Lisboa, potser podrà esbossar un calendari de retirada

dissabte, 18 de setembre del 2010

Torredembarra, ple 'ordinari'

17 setembre 2010. Ahir es va celebrar el plenari ordinari mensual del Consistori, que va durar 4 hores i 45 minuts, un 'desgraciat' nou record de duració. Va quedar patent dos coses: l'interès que tenen els polítics en el principal col·lectiu de la vila: la gent gran, pel gran nombre de vots que representen i el que té l'equip de govern en aconseguir un vot de l'oposició per poder aprovar la sol·licitud d'un crèdit i poder sortir del forat.
Es van aprovar, entre altres propostes:
Una moció de ERC proposant la gestió del pàrquing Filadors per administració directa de l'ajuntament (amb l'abstenció de l'equip de govern, que abans demanarà informes per estudiar-ho).
Un dictamen del govern proposant la modificació de l'article 25 de les Ordenances municipals (amb l'abstenció d'ABG).
Una moció de ERC demanant que l'Ajuntament presenti al Jutjat l'execució provisional de la sentència sobre l'adjudicació del contracte de l'aigua, clavegueram i aigues pluvials a l'empresa Aquàlia (amb l'abstenció d'ABG i de l'equip de govern, que abans demanarà informes per saber si es pot fer). Una moció de PSC demanant una Comissió Permanent de revisió bimensual de Comptes (amb l'abstenció d'ABG).
Una moció d'ABG proposant que la ràdio municipal pugui emetre, a part de publicitat institucional i pròpia, publicitat comercial (amb l'abstenció de Laura Pradeda i l'equip de govern, que abans demanarà informes per estudiar-ho).
I una moció de la regidora no adscrita Laura Pradeda demanant la creació de una Comissió Permanent de la Gent Gran (amb l'abstenció d'ABG). Aquesta proposta ha estat la que ha presentat més 'debat'. Resulta que la regidoria d'Urbanisme, oh casualitat!, ha destapat, amb la sorpresa de quasi tothom, que ja té preparada (aparaulada) una modificació puntual del Pla General, per ubicar damunt del pàrquing Filadors, la nova seu de l'Associació de Jubilats i Gent Gran, per la què Pradeda està clamant des de fa més d'un any. La regidora no adscrita no ha caigut en el parany i ha preguntat amb quins diners es pensa finançar el projecte, si ella no pensa votar a favor de cap nou crèdit. La situació ha canviat radicalment. S'han creuat paraules i el president del ple ha acabat retirant la paraula a Pradeda, per faltar-li, ha dit, al respecte (i per xafar-li el pla).
Per altre costat, no s'ha comentat res del recurs que ABG va dir que formalitzaria contra la Corporació per no haver-li deixat canviar el seu vot en la aprovació dels pressupostos, en el ple extraordinari del 15 juliol.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Pocs gols i poca gespa

15 setembre 2010. Ahir el Barça de futbol es va recuperar de la derrota amb el Hércules i va guanyar en partit de la Champions per 5-1 al Paratinaicos grec (o com s'escrigui).
Avui el Madrit ha guanyat al Ajax per 2-0, adormint a les ovelles. Qui ha vist al Ajax i qui el veu...
Per cert, tenim que obrir una col·lecta perquè el Real, pobret, compri gespa, que la té molt fotuda.
I altre per cert... Que hi feia en Rafa Nadal al costat del Florentino, al llotja del Bernabeu. Quina llàstima... Aquest noi em queia bé... Però fins aquí podíem arribar. Ni que hi tingués que ser per propaganda es pot admetre. (El voldran enredar perquè els hi regali la gespa?)

Dret comunitari

15 setembre 2010. La comissària de Justícia de la Comissió Europea, Viviane Reding, va anunciar ahir que proposarà obrir en el termini de dues setmanes un expedient contra el Govern francès per violació de dret comunitari a causa del seu comportament 'discriminatori' contra ciutadans de la Unió Europea (UE) en les expulsions de gitanos romanesos i búlgars. Les autoritats franceses van assegurar que cap grup ètnic havia estat blanc específic de les expulsions, però resulta que el Govern havia emès una circular, creada pel director de gabinet del Ministeri de l'Interior el 5 d'agost, en què s'ordenava a la policia desmantellar els campaments d'immigrants irregulars 'prenent com a prioritat els dels gitanos romanesos'.
No és aquest l'únic problema que té el president Sarkozy. El diari 'Le Monde' va denunciar ahir haver estat espiat per ordre del Palau de l'Elisi, seu de la Presidència francesa, tractant d'identificar la font que filtrava informacions sobre l'escàndol que envolta la multimilionària Liliane Bettencourt i defensar així l'actual ministre de Treball, Eric Woerth. La Federació de Periodistes Europeus (FEP) ha manifestat el seu suport al diari francès 'Le Monde' i ha condemnat els atacs del Govern gal contra els drets dels informadors.

Vaga pro-PP

14 setembre 2010. CCOO i UGT afrontaran la prova de foc de la vaga del proper dia 29. Uns 4.500 delegats d'aquests sindicats van participar a La Farga de l'Hospitalet en una assemblea on els líders Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez van escalfar els ànims i van advertir que Zapatero es veurà obligat a rectificar la seva política social després de la vaga general anunciada. Els convocants donen per feta una aturada total dels transports públics, (metro, autobusos de Barcelona, Rodalies i Ferrocarrils) gràcies a l'àmplia presència sindical en aquestes empreses i al suport d'altres centrals. Que els treballadors no puguin desplaçar-se a la feina és l'objectiu principal.
Pels currantes no és fàcil cridar 'Zapatero dimissió', que ara és el mateix que dir 'Rajoy president'.
Els sindicats tenen que justificar la seva existència i culpar al govern, no als empresaris, de la manca d'ocupació. Però una vaga general en res beneficiarà la crisi.

Vaga amb serveis, porfa

14 setembre 2010. Els treballadors tenen dret a fer vaga, però els ciutadans també tenen els seus drets, com els serveis mínims, emparats igualment per la llei.
Els empleats de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) feien vaga parcial avui queixant-se de la rebaixa en un 5% del sou decidida per la Generalitat al juny, per ser l'única empresa pública de transports a la qual se li ha aplicat un descompte salarial. La vaga era de 7 a 9 del matí i de 6 a 8 de la tarda i tenia prevista un serveis mínims de la meitat dels trens habituals. Però uns 80.000 passatgers s'han trobat amb que, segons l'empresa, han estat boicotejats una vintena de trens, i això ha impossibilitat la circulació de cap comboi.
El sabotatge que s'ha produït és inadmissible i no es pot acceptar com defensa dels interessos legítims dels empleats de FGC. S'agraeix que UGT i CCOO impedissin que en l'aturada parcial de dues hores de la tarda es repetissin els actes de sabotatge que els piquets de vaga havien realitzat pel matí.
Es repeteix la manca de serveis mínims que els mateixos treballadors van provocar durant la jornada de vaga del 30 de juny passat. Esperem que 'algú' faci quelcom al respecte aquest cop. El dimarts que ve anuncien altre vaga...

Joc brut

14 setembre 2010. L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, aposta per líder de CiU Artur Mas com a nou president de la Generalitat en una entrevista a la revista MésCat, un butlletí que es reparteix entre militants i simpatitzants de CDC. Maragall considera que Mas guanyarà 'perquè toca', fent al·lusió, se suposa, a la celebre frase d'en Jordi Pujol.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha qüestionat avui els 'escrúpols' de CDC per haver entrevistat 'ara' a Pasqual Maragall en el seu butlletí intern i deplora el joc brut.

Entesos... o no!

13 setembre 2010. Per 'aclarir' encare més la postura de Ci/oU, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha dit aquest dilluns que la seva formació no es planteja la qüestió de la independència de Catalunya en la pròxima legislatura perquè hi ha altres prioritats com 'l'economia, la reconstrucció de la consciència col·lectiva i l'autoestima del país'.
Puig ha indicat que el seu partit opta en aquests moments pel dret a decidir i no per reclamar, per ara, un referèndum d'autodeterminació: 'No estem d'acord que la prioritat sigui que en aquesta legislatura haguem d'anar cap aquest atzucac que, al nostre entendre, comportaria avui una derrota democràtica catalana i, a més, una fractura social important al país'.
Quan més declaracions fan menys se sap cap on van.
Per altre costat o pel mateix, la president del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat aquest dilluns que el líder de CiU, Artur Mas, vol convertir-se 'en el proper Ibarretxe català' i ha afegit que només el PP pot parar aquest independentisme 'que genera preocupació en molts catalans'. Si ella ho diu...

Dia de Diada

11 setembre 2010. La tradicional acte de l'ofrena al monument a Rafael Casanova per part de partits i institucions ha disposat aquest any d'un nou format, allunyant el públic de l'escenari i per tant 'blindant' als polítics de les xiulades habituals dels 'quatre' manifestants exaltats.
La Diada ha estat utilitzada pels diferents partits en les seves manifestacions, per fer campanya de cara a les eleccions del 28 de novembre. Ja el president, José Montilla, en el seu discurs institucional, es va desvià de la Festa catalana i va alertar de la 'pulsió separadora' que mou els seus adversaris. CiU i ERC han criticat el to 'partidista' del discurs. O sigui que, tot dins de la normalitat que ens envoltarà durant els dos mesos i dies que manquen per els comicis autonòmics. Tots els partits buscant vots entre acusacions mútues. Per altre banda, uns nou mil manifestants van sortir als carrers de Barcelona a reclamar la independència, en una marxa on hi va participar gent de desenes d'entitats sobiranistes, representants de sectors culturals del país, militants de l'esquerra independentista, representants del PSM i d'ACPV, i dirigents i militants de formacions sobiranistes, com és el cas de Reagrupament, Esquerra i Solidaritat Catalana.

Nou anys

10 setembre 2010. Han passat nou anys del atemptat a les Torres Gemelas de Nova York.
Amb motiu de l'aniversari, s'ha generat una polèmica amb el projecte que hi ha de construir a la Zona Zero un centre islàmic, amb mesquita inclosa, que també inclou un centre d'art, una piscina i altres equipaments oberts a tots els ciutadans. Dues terceres parts dels novaiorquesos advoquen per canviar l'emplaçament a més distància del World Trade Center, segons una enquesta publicada per The New York Times.
Dintre dels que consideren el projecte una profanació de l'espai 'sagrat' on l'atac terrorista va segar la vida de prop de 2.800 persones, es troba un pastor evangelista de Florida, que ha anunciat la crema de 200 exemplars de l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, coincidint amb el novè aniversari de l'11-S. Les intencions del reverend integrista Terry Jones han provocat una onada mundial d'indignació i repulsa, i una alerta global pel risc d'atacs terroristes.
Les civilitzacions tenen que arribar a entendre's, però no hi ha cap aproximació positiva.

Reforma

9 setembre 2010. El Congrés ha aprovat avui la reforma laboral del govern Zapatero. Després de dos mesos d'aprovar-se el decret que n'avançava algunes mesures, ha passat l'últim tràmit parlamentari.
Amb el suport de diferents grups de l'oposició i amb la decisiva abstenció del PNB, el PSOE ha aconseguit tombar les principals modificacions incorporades pel Senat, que dificultaven encara més la contractació i facilitaven més l'acomiadament. Per altra banda, s'escurcen el període per a no acceptar una feina en estat de desocupació i els dies d'indemnització per any treballat.
El text final generalitza la indemnització de trenta-tres dies dies per any treballat en lloc dels quaranta-cinc actuals; ara, si l'empresa acredita pèrdues o dificultats econòmiques que la facin perillar, la indemnització serà de vint dies per any treballat. La fixesa laboral serà obligatòria pel sol fet de treballar tres anys seguits en una mateixa empresa.

Tancat per desnonament

8 setembre 2010. La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha anunciat avui que els ajuntaments que tinguin un nivell d'endeutament inferior al 75% del seu pressupost es podran endeutar al 2011 fins a aquest percentatge, per destinar-ho únicament a inversions.
Aquesta disposició rectifica part del decret de mesures de contenció del dèficit aprovat el maig passat pel govern.
La nova 'variació' deixa a una quarta part dels ajuntaments, que ja superen el límit senyalat, igual que abans. Tindran que esperar altre rectificació 'salvadora' o baixar la persiana?

No estem fins

8 setembre 2010. En els quarts de final del mundial de basquet de Turquia, Sèrbia ha acabat amb Espanya, la campiona del món.
Només Navarro, amb 27 punts i Garbajosa amb 18, han estat a l'altura de la confrontació. Sense direcció i sense pivots, l'equip espanyol ha anat a remolc tot el partit, fins que, a falta de vint segons, ha aconseguit empatar. Però un triple des de vuit metres ha donat la victòria a Sèrbia, que ha comptat amb un bon percentatge de triples i amb la efectivitat de la seva gent alta.

Futbolero

8 setembre 2010. Un eurodiputat de CiU, un tal Tremosa, ha assegurat en el seu bloc i al seu perfil de Facebook que Montilla 'és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia' i s'ha preguntat què hauria dit el PSC 'si Jordi Pujol hagués convocat eleccions en un dia de Barça-Madrid'. Es veu que no li agrada que li xafin el partit. O està emprenyat perquè en Mas el pensa posar molt avall de la llista?
El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha criticat que CiU no hagi desautoritzat les declaracions de Tremosa, que ha qualificat de vergonyoses i impresentables i les ha trobat una 'sortida de to tan greu sobre un tema tan sensible'. I ha afegit: 'aquests nens de papa que no van fer res s'atreveixen a dir que el president seria el preferit de Franco'.
El president de la federació, Artur Mas, ha lamentat que Tremosa hagi entrat en el terreny dels 'retrets personals' i que la seva voluntat era 'fer una campanya en positiu i molt constructiva'.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Per Nadal a casa

7 setembre 2010. El president de la Generalitat, José Montilla, ha aclarit per fi la incògnita: les eleccions catalanes se celebraran el pròxim 28 de novembre, diumenge. Encara que legalment podria allargar la legislatura fins al 16 de desembre, el llarg pont de la Constitució ha desaconsellat fixar les eleccions en l'últim mes de l'any.
A l'escollir el 28-N, Montilla deixa prou marge de temps per intentar minimitzar les eventuals conseqüències que puguin tenir per al PSC la convocatòria de vaga general (29 setembre) per part dels sindicats majoritaris contra la política econòmica del Govern i la reforma laboral.
Artur Mas s'ha apressat en dir que, siguin a la data que siguin, aquestes eleccions són les del canvi i que hi han moltes ganes de canvi, i que Ci/oU està preparada per assumir-lo. (A la tercera va la vençuda. Això no ho ha dit, malgrat ho deu tenir trepat al cervell. Ho dic jo).

dilluns, 6 de setembre del 2010

Contes que donen de sí

6 setembre 2010. El candidat de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, ha afirmat avui, a Catalunya Ràdio, que el seu repte és convertir Catalunya en 'l'estat millor del món' i, més concretament, 'en el quart estat europeu'. (Quan se surt d'una convenció, sempre hi ha l'esperit eufòric).
Segons ell, el primer pas seria una 'declaració unilateral d'independència' per construir un estat i que, des de Madrid tindrien 'l'oportunitat de demostrar la seva cultura democràtica'. Per Laporta, l'important seria llavors la reacció de la UE i l'ONU.
Queda patent que una cosa és parlar de futbol quan tens darrera uns bons tècnics que ho fan tot i altre, parlar de política amb utopies impracticables. Perquè tindria que saber el ex-president del Barça (el que tenia al Guardiola per guardar-li la roba quan es banyava), que segons totes les enquestes, només una quarta part dels residents a Catalunya miren cap l'independentisme, i molts d'aquests encara qüestionen a quin preu.
O sigui que el seu 'primer pas' queda a anys vista, per quan els convençuts de que estaríem millor com estat siguin majoria i, en quan al 'segon pas', que els de Madrit ho acceptessin, ja no és de 'somiatruites', és de ciència-ficció.
Bé, està clar que estem ja en període electoral i es pot dir de tot per guanyar adeptes i un parell d'escons.

Pacte unilateral insuficient

5 setembre 2010. ETA ha fet una declaració assegurant 'no portaran a terme accions armades ofensives', un pacte unilateral d'alto el foc però en uns termes decebedors que ni tan sols han satisfet es expectatives creades per l'esquerra abertzale, que va pressionar la banda per aconseguir una treva definitiva i verificable.
El text es limita a fer públic que ETA va prendre 'fa alguns mesos la decisió de no portar a terme accions armades ofensives' amb l'objectiu d'obrir 'un procés democràtic' de 'negociació i diàleg', però no precisa si la decisió de no matar serà temporal, ni sota quines condicions i deixa oberta la possibilitat de continuar amb les extorsions i altres activitats terroristes al marge dels atemptats. Ni la paraula treva ni l'expressió alto el foc figuren en el comunicat.
El Govern i la resta dels partits responen units que el pas fet per l'organització armada és insuficient.

La millor defensa

4 setembre 2010. La polseguera que ha aixecat el pròxim 'trasllat' de Corbacho, del ministeri de Treball a les llistes catalanes, ha sigut notable.
El president català Montilla ha dit que està content amb el recolzament, però els rivals del PSC, que veuen en el ministre de Treball un blanc idoni per atacar durant la campanya electoral, ja han començat a disparar. Recordem que promocionar-se atacant el contrari és la primera pràctica en política, sobre tot de la espanyola.
Artur Mas, de Ci/oU, ha relacionat Corbacho amb 'el lideratge de l'atur a Europa i al món desenvolupat', i amb l'enfrontament amb els sindicats per la reforma laboral.
ERC s'ha decantat per explotar el nul catalanisme de l'exalcalde de l'Hospitalet i ha llançat una crida: 'Ens oferim a totes aquelles persones catalanistes i d'esquerres que volen que les decisions que impliquin el país es prenguin des de Catalunya i sense cap lligam a Madrid'.
La presidenta del PP a Catalunya, s'ha aferrat també a l'argument que l'exalcalde de l'Hospitalet és 'el ministre de l'atur' i ha posat en dubte que sigui un esquer a l'àrea metropolitana, on hi ha moltes àrees castigades per l'atur.
Veien aquests atacs, és bo recordar que l'atur espanyol és conseqüència de què, al principi dels primers anys 2000, el govern (PP, 1996-2004) no va saber o no va voler 'parar' el desorbitat creixement immobiliari i la bomba els hi va explotar als socialistes (2007). Tampoc es pot ignorar que Corbacho va ser molt valent al posar-se al front de Treball, un ministeri ja sentenciat com molt problemàtic. I també cal tenir en compte que la patronal no ha fet res per activar la contractació laboral i pal·liar l'atur. Al Cèsar lo que és del Cèsar...
El partidisme s'oblida sovint de les realitats.

Ministre a les llistes

3 setembre 2010. El president Zapatero ha autoritzat que el ministre de Treball, Celestino Corbacho (Badajoz, 1949), concorri a les llistes del PSC a les eleccions catalanes de la tardor i per tant, abandonarà pròximament el Govern. Corbacho ja va comunicar la seva intenció de tornar a la política catalana en una reunió el passat dia 4 d'agost amb el líder del PSC i president de la Generalitat, José Montilla (Iznájar, Córdoba, 1955).
El que va ser alcalde de l'Hospitalet durant catorze anys i també president de la Diputació de Barcelona ocuparà un lloc destacat en la candidatura de Montilla, possiblement el número tres, ja que el segon lloc sembla ser recaurà en Laia Bonet (Valls, Tarragona, 1972), ara secretària del Govern.
La Vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández s'ha mostrat rotunda a l'hora d'afirmar que la baixa de Corbacho de la cartera de Treball sigui una senyal de què l'executiu espanyol està en crisi: 'No hi ha crisi de govern', ha insistit i ha explicat que la decisió de Corbacho d'anar a Catalunya és d'ell mateix.

Socialistes C i socialistes E

2 setembre 2010. El conseller d'Economia Antoni Castells, ja va anunciar que no aniria a les llistes socialistes en les pròximes eleccions, si bé no ha dit encare què farà. Ahir va ser el conseller d'Educació, Ernest Maragall, el que va remarcar el seu punt de vist crític amb el rumb del PSC i va insistir en dir allò que no acaba de funcionar: la relació amb el PSOE.
Maragall es queixa de no tenir veu pròpia a Madrid i de no haver estat capaços de recuperar l'equilibri polític. I reconeix que no sap si anirà a les llistes i que això dependrà de si el partit 'presenta el projecte que jo crec que ha de presentar'. Ja va remarcar al juliol la necessitat de canvis al PSC i va lamentar el comportament del partit a l'hora de donar resposta a la sentència contra l'estatut.
Quants grups 'socialistes' es presentaran a les eleccions?

Atur amunt

1 setembre 2010. Segons les dades d'agost del ministeri de Treball espanyol l'atur torna a créixer, després d'uns quants mesos de descensos en el nombre de desocupats.
A Catalunya és on hi ha hagut un increment més gran, amb 16.703 desocupats més, un creixement del 3,10% respecte del juliol; ara hi ha 555.894 inscrits a les llistes de l'atur.
Malgrat totes les mides adoptades per el govern, a Espanya continuem rondant els 4 milions de parats.

Congestió a la xarxa

31 agost 2010. Telefónica fa pública la seva 'preocupació per l'ús il·limitat' que alguns clients fan de les tarifes planes per Internet, provocant una congestió de la xarxa, però afirma que continuarà oferint-les als seus usuaris.
Doncs ara serem els usuaris els que estarem preocupats, perquè aquest avis de la Telefónica només té una interpretació... Volen pujar encare més les tarifes.
Un globus sonda, per veure com responen les demés companyies de serveis?
En part, seria lògic que un internauta que rep 3 megas pagués més que un que en rep un, però tindrien que baixar-li la tarifa a aquest últim, cosa que no deu interessar. Seria més 'beneficiós' pujar-li al de tres, però... com resulta que som l'estat de la Unió Europea que tenim més car l'accés a internet, l'increment no és tan fàcil. Hi ha crisi i està la competència esperant una ocasió. Però de ganas, segur que n'hi han!

Mitja volta, ar!

31 agost 2010. Avui finalitza oficialment l'ocupació militar nord-americana de l'Iraq, que va iniciar el març de 2003 George W. Bush.
En un discurs televisat, el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, ha dit aquest dimarts que les forces de seguretat iraquianes estan preparades per afrontar soles tot tipus d'amenaces, ja siguin domèstiques o externes. Maliki ha celebrat la fi de la intervenció militar nord-americana: 'L'Iraq avui és sobirà i independent'.
Aquesta tarda, el president dels EUA, Barack Obama, té anunciat un solemne discurs que segur estarà ple de justificacions i agraïments, però amb l'absència de la paraula 'victòria'.
El futur de l'Iraq no està gens clar, ja que els atemptats terroristes no s'han aturat i el govern és incapaç de garantir la seguretat de la majoria de la població. A part, el bloqueig polític es manté.
Sis mesos després de celebrar-se les eleccions parlamentàries, la coalició xiïta del primer ministre Nuri Kamal al-Maliki i la coalició laica de Ayad Allawi són incapaços de formar govern. I la tensió augmenta.

Temps mort contra interdependents

30 agost 2010. Artur Mas es desganyita reclamant les eleccions pel 24 d'octubre, adduint el desgast del tripartit i la seva agonia i que Catalunya està afectada per un impàs.
Preguntat per les diferents sensibilitats que hi ha a CiU en l'àmbit nacional, Mas ha subratllat que dins de la federació hi ha gent 'clarament independentista', però el terme independentisme 'ha passat a la història' perquè els països ja no són independents, sinó 'interdependents'. Un nou qualificatiu 'clarificador' per liar més la troca. També s'ha declarat 'disposat a qualsevol pacte postelectoral inclòs amb el PP'. Clar!... si no hi arriben...
Per la seva part José Montilla no ha volgut aclarir la data de la convocatòria de les eleccions ja que ha incidit que els primers en saber-ho seran el membres del govern i el president del parlament.
Sembla lògic que els socialistes demanin tots els 'temps morts' disponibles, per veure si se arregla el panorama.

A fer-se el fort

28 agost 2010. Nicolas Sarkozy, el president francés, està fent mèrits per passar a la història com el més bel·ligerant contra els ciutadans d'origen estranger que no respectin la llei.
'La nacionalitat s'ha de merèixer', va afirmar fa poc a Grenoble, on va tenir que anar arran dels disturbis en un barri desafavorit, fent un pas inèdit que li ha valgut dures acusacions de discriminació: va anunciar que es retiraria la nacionalitat als 'francesos recents' que atemptessin contra la integritat d'un membre de les forces de l'ordre. Segons el document legislatiu elaborat pel Ministeri de l'Interior, aquesta mesura s'estendrà als polígams.
Tota l'oposició va denunciar la iniciativa com a 'contrària a la tradició republicana' i als principis recollits en el primer article de la Carta Magna, que garanteixen la igualtat de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió.
Sarkozy, curiosament, és fill d'immigrant. El seu pare procedeix d'Hongria.

Foto oficial

27 agost 2010. Torno a referir-me al diari conservador, que dóna molt de sí. A l'acte oficial organitzat a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) per rebre els cadàvers dels guàrdies civils i el traductor morts en atemptat a l'Afganistan hi han assistit el president Zapatero i el cap de l'oposició, els ministres de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de Defensa, Carme Chacón, així com el cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad), general José Julio Rodríguez.
A la portada de La Vanguardia surten en Rajoy i la seva secretaria petita i en Zapatero.
A El País, surt Zapatero i la ministra Chacón a l'igual que El Mundo.
A l'ABC només surten els companys dels militars assassinats portant el fèretres.
El Periodico ni ho esmenta en portada.
Es d'esperar que el PP doni les gràcies a La Vanguardia, l'únic diari nacional que ha cregut oportú treure'ls en la 'foto', per la seva promoció.

Calor i calor

26 agost 2010. Quan semblava que l'estiu ja tocava a la seva fi, i després d'un agost de termòmetres relativament moderats a Catalunya, l'arribada d'una massa d'aire càlid procedent del nord d'Àfrica ha activat totes les alertes per calor extrema. Tant el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) com la delegació catalana de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) van avisar ahir del risc que algunes zones, en especial del sud de Lleida, de l'interior de Tarragona i pràcticament tot Girona –menys el Ripollès i la Cerdanya– registrin entre avui i demà temperatures extremes, que en alguns casos s'acostaran als 40 graus.
Però tampoc aquest escés de calor guarda relació amb el canvi climàtic, que en realitat no existeix. Oi que no?

Ajuda humanitària

26 agost 2010. Al principi de la invasió d'Afganistan els dolents eren 'insurgents'. Després alguns talibans es van tornar dolents i ara, per el que es veu, tots els talibans són dolents. La proba la tenim en el titular de La Vanguardia, que parla de 'los talibanes matan a tres españoles' i no diu 'unos talibanes', o sigui que ara, per el què es veu, tots els talibans estan en contra dels nord-americans i, està clar, de nosaltres, ficats en l'embolic, això sí, amb missió humanitària.
Tot realment trist, perquè no sabem el què passa a Afganistan. Només el que ens volen dir les agencies americanes. I desgraciadament, també i només faltaria, quan hi han incidents amb les nostres forçes, amb ferits i morts, com el cas d'ahir.
A l'antiga base de Qala-i-Naw, el xòfer del cap de la policia afganesa a la zona va començar disparant al traductor espanyol d'origen iranià, una acció que va ser repel·lida pels guàrdies civils que en aquell moment es trobaven a la base impartint un curs als policies afganesos. L'assassí va tenir temps de matar també a dos agents de la benemèrita abans de ser abatut a trets.

Lliberats

24 agost 2010. Albert Vilalta i Roque Pascual, els dos cooperants catalans segrestats per Al-Qaida a Mauritània el novembre passat, van arribar ahir a la nit, sans i estalvis, a Barcelona. El seu alliberament ha posat fi a 268 dies de captiveri. Recordem que la seva companya, Alicia Gámez, va ser alliberada, no se sap ben bé per què, el 10 de març.
Es parla, en alguns mitjans, del pagament del rescat d'uns set milions d'euros, xifra que mai quedarà confirmada.
El govern i l'alcalde de Barcelona estan molt contents per l'èxit del rescat, com tots, és clar, però ens agradaria saber més detalls del cas, com per exemple, per què ara i no 8 mesos abans. Però només sabrem el mínim de l'expedient.
Doncs, apa! senyors cooperants, a preparar la nova travessia pel desert, que es veu que és molt divertit.

Ajuntaments pelats

22 agost 2010. Els ajuntaments, quasi tots, estan sense un duro.
Potser que algun dia, les lleis obliguin als possibles regidors municipals a tenir algun títol per desenvolupar la seva tasca. Però de moment, ara, molts consistoris estan en mans de persones no preparades, que els han portat a la bancarrota. Ja fa anys que es manté l'idea de 'qui vingui darrere que ho arregli', i tots els governs municipals volen fer-ho millor que els anteriors i la seva deute va creixent i creixent fins límits inassolibles.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, ha llançat un missatge d'alerta (més aviat un crit d'auxili) amb què resumeix la gravetat dels comptes públics dels ajuntaments davant la triple sacsejada que els espera a partir del gener vinent, ja que el 2011, les corporacions locals hauran de començar a tornar els 1.500 milions d'euros com liquidació definitiva de l'exercici del 2008. Aquesta és la quantitat que les corporacions locals van rebre de més el 2008 del Ministeri d'Economia i Hisenda, quan es van calcular les transferències de l'Estat als ajuntaments i les diputacions en funció d'una optimista previsió d'ingressos que després no es va complir per efecte de la crisi econòmica.
A part d'iniciar en pagaments mensuals (a terminis, quin remei) d'aquesta deute, les corporacions locals tenen prohibit endeutar-se a llarg termini, o sigui que no podran finançar cap projecte.
Hi han ajuntaments que estan ja al límit i a punt d'entrar en el col·lapse financer. Com s'arregla això?

Llei d'acollida-Ley de acogida

20 agost 2010. El president Montilla es manté ferm, tant en defensa de l'Estatut com en l'atacada llei d'acollida d'immigrants, que la defensora del poble (i exdiputada del PP), María Luisa Cava de Llano, ha presentat contra aquesta norma per considerar que prima el català sobre el castellà.
Assegura Montilla que el Govern la desenvoluparà i aplicarà perquè és la seva obligació davant una llei que està vigent. 'Mentre no hi hagi un tribunal que digui el contrari', la llei està en vigor, ha dit. El president lamenta que la intervenció de la flamant defensora del poble en funcions s'emmarqui 'en la línia que ha defensat el PP, que és anar contra tot el que significa desenvolupar l'Estatut'.
La llei d'acollida atorga una preferència lingüística a favor del català sobre el castellà, un fet que va en contra de l'article 3 de la Constitució, que es refereix al castellà com a llengua oficial de l'Estat i fixa el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
Total, que si galgos, que si podencos, i els verdaders problemes actuals, atur i economia, desbocats.

Municipis versus Estats

18 agost 2010. L'Amfiteatre Flavio, conegut com el Coliseu de Roma, l'amfiteatre més visitat del món aixecat entre els anys 72 i 80 dC, va rebre l'any 2009 3,5 milions de visites que van proporcionar 30,4 milions d'euros a les arques de l'Estat.
L'ajuntament de la capital reclama ara a l'Estat italià 'almenys un 30%' per reinvertir en projectes de manteniment d'aquest i d'altres béns arqueològics. Aquest any es calcula que es recaptaran 35 milions d'euros, i l'assumpte s'ha convertit en el centre d'una guerra per la tutela dels monuments i les àrees arqueològiques i, descaradament, pels diners que aquests generen. Ja fa anys que hi ha altre disputa per la propietat del David de Miquel Àngel, entre l'alcalde de Florència i el ministre de Cultura, reivindicació que ha ressorgit amb força després d'anys de polèmica.
Els ajuntaments passen mals moments econòmics i s'accentua ara la guerra relativa als drets de gestió dels monuments i els museus italians, que l'industria del turisme, que no minva, manté d'actualitat.

També sous europeus

16 agost 2010. El Govern tira cap un canvi en el model tributari espanyol, a l'alça, està clar, i no només en les rendes superiors.
Ara, el ministre de Foment, José Blanco, es despenja i deixa clara aquesta intenció, i com els impostos espanyols són 'molt baixos', en un futur, que no precisa, s'haurà de pensar a buscar fórmules per 'homologar-los' a la mitjana de la Unió Europea amb l'objectiu d'aconseguir serveis i infraestructures 'de primera'. Lo dolent dels 'globus sonda' és que a la llarga es converteixen en reals decrets.
Abans de homologar els impostos amb Europa, potser podrien començar per homologar els sous... no? No és el mateix pagar el 20% de 100, per exemple, que tributar el 25% de 200. De 80 que resten en el primer cas a 150, que queden dels segon, hi ha una 'petita' diferencia. Els sous de la Europa central són, com mínim, el doble dels espanyols. Malgrat aquesta avantatge per les industries de fora, aquestes no l'aprofiten segurament per la poca estabilitat que ofereix la trajectòria espanyola en matèria laboral i econòmica. A més, hi han altres paísos en què la mà d'obra encara és més barata.
Som els pobres de la pel·lícula i a més, cornuts.

Ara toquen incendis

14 agost 2010. L'estiu passat li va tocar a Grècia patir una onada greu d'incendis. Aquest any, després de Rússia, l'hi ha tocat en torn a Portugal. L'onada d'incendis que assolen el país veí continuava ahir amb 43 incendis actius, la majoria al nord del país. Fins a 700 homes es van desplaçar a la zona per apagar aquests focs que han cremat aquest any 68.000 hectàrees.
Davant d'aquesta situació crítica, el president del país, el conservador Aníbal Cavaco Silva, i el primer ministre, el socialista José Sócrates, van interrompre les seves vacances per reunir-se amb l'Autoritat Nacional de la Protecció Civil (ANPC).
Les flames han arribat als parcs naturals de Peneda Gerés i Serra da Estela, fronterers amb Galícia i Castella i Lleó, respectivament. Els focs també han provocat l'evacuació temporal d'alguns llogarets i el tall de carreteres. La policia portuguesa va anunciar ahir l'arrest de tres pastors acusats d'haver provocat alguns incendis a les localitats de Mogadouro, Tabuaco i Serenancelhe. Amb aquests últims arrestos hi ha un total de 15 detinguts sota la mateixa acusació.
I a Galícia, dos bombers voluntaris de la Xunta van morir dijous a la nit quan participaven en les tasques d'extinció d'un incendi a Fornelos de Montes (Pontevedra). Els sindicats sospiten que les víctimes, de 27 i 35 anys, es van veure sorpresos per un canvi de vent quan es trobaven en un paratge de difícil accés.

Laboratoris beneficiats

12 agost 2010. Fa quinze mesos la Organización Mundial de la Salud (OMS) va recomanar als paísos que es preparessin per fer front a una forta pandèmia de grip A (H1N1). Espanya va adquirir 13 milions de dosis per afrontar-la, si bé, finalment, només se n'han tingut que utilitzat uns tres milions. Quatre milions es van donar a l'Organització Panamericana de la Salut i dos milions es guarden en estoc com a mesura de prevenció.
Els quatre milions de vacunes que han sobrat acabaran en una incineradora. Tenint en compte que cada dosi de vacuna contra la grip A costa 7,3 euros (mentre que la de grip estacional només en val 0,70), es cremaran més de 28 milions d'euros.
Durant molts de mesos, l'OMS es va resistir a acceptar l'evidència que el seu nivell d'alerta excedia de molt la gravetat de la situació, i la seva insistència a mantenir les mesures preventives va afavorir de manera descarada els interessos dels laboratoris encarregats de fabricar la vacuna.
Des que es va detectar la malaltia fins avui, enque l'OMS ha decretat el final de la pandèmia, a Espanya han mort 350 persones a causa de la grip A, un nombre de morts molt inferior a les gairebé 8.000 que cada any provoca la grip comuna o estacional.
Per proper hivern, s'implantarà una vacuna trivalent, que ja inclou una soca contra la grip A. Serà difícil que aquest any ens 'col·loquin' altre 'alarma' de pandèmia. O també toca, senyors taurons farmacèutics?

Com ajudar?

11 agost 2010. La Comissió Europea (CE), l'ONU i els Estats Units s'han compromès a ampliar les ajudes econòmiques a la població del Pakistan afectada per les inundacions, en la que ja es considera la pitjor catàstrofe natural que ha assolat el país. Però els talibans pakistanesos han instat avui el Govern a rebutjar l'ajuda occidental, al entendre que tot el material serà robat per funcionaris corruptes i els diners aniran a parar a les seves comptes.
Segons les xifres aportades avui per l'Autoritat de Desastres del Pakistan, més de 1.300 ciutadans han mort a causa de la catàstrofe i gairebé 1.500 han resultat ferits, mentre que 722.00 vivendes han patit danys i els afecta són almenys 14 milions de persones.

Marea negra

9 agost 2010. La lluita contra la fuga de petroli que ha donat origen a la marea negra del golf de Mèxic està 'quasi' acabada després de la cimentació del pou submarí que va causar la catàstrofe. El tap de ciment sembla haver tingut efecte, ha declarat el president Obama i ha previngut de la necessitat de 'seguir treballant' per netejar les costes del golf de Mèxic, en el que la seva administració va qualificar de la pitjor catàstrofe ecològica de la història dels Estats Units.
Per la seva part, la petroliera BP ha anunciat que ja ha formalitzat un dipòsit inicial de 3.000 milions de dòlars dels 20.000 (uns 15.150 milions d'euros) previstos en concepte d'indemnització pel vessament del petroli, després de les negociacions mantingudes amb el Ministeri de Justícia dels EUA. El fons que ha creat la companyia britànica és per compensar a les víctimes del vessament de petroli.

Climatologia

8 agost 2010. El canvi climàtic deu existir, perquè es van produint fenòmens atmosfèrics cada cop més greus que no es poden catalogar com 'normals', ja que per la seva transcendència, tenen escassos o cap antecedents. L'ona de calor que ve castigant la Rússia central i els monsons del Pakistan i de la Índia són el dos catàstrofes naturals que han assolat grans territoris i s'han cobrat moltes vides.
A Rússia, els focs forestals provocats per una forta onada de calor han pobles sencers al centre de Rússia, on els incendis i les localitats afectades es compten per centenars. Des de principis d'estiu s'han devastat més de 750.000 hectàrees de bosc. El fum i les cendres han arribat a Moscou i la mortalitat s'ha doblat a la capital russa, que dels 360 morts habituals diaris ha passat aquests dies a superar els 700. Al Pakistan, sis milions de pakistanesos estan pendents de rebre ajuda humanitària a causa de les inundacions produïdes per les pluges monsòniques.
A l'Índia, 170 persones desaparegudes a causa de l'allau de fang provocada per les pluges torrencials a la zona turística de Leh.
També a la Xina, un despreniment de terra a la ciutat de Zhouqu, al nord del país, ha deixat almenys 700 morts i més de mil desapareguts.
Hi ha canvi climàtic i no ens ho volen dir? S'amaga per no tenir que forçar els països industrialitzats la lluita contra la contaminació? Tot és possible. I els greus cataclismes es continuaran incrementant.

Vagues especuladores

7 agost 2010. Ahir a la tarda es van reprendre les converses entre els controladors aeris i Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), per tractar de trobar un acord a les pretensions del col·lectiu.
Tot i que en un primer moment semblava que s'acostaven les posicions en alguns temes, finalment les converses van acabar-se quan els representants de l'ens aeroportuari van aixecar-se de la taula i va indicar que no hi tornarien a seure fins que la USCA (Unión Sindical Controladores Aéreos) no desconvoqui l'aturada prevista, que encara no té data. A més, consideren oportú la figura d'un arbitratge que tanqui el conflicte. És una vergonya que aquest col·lectiu de funcionaris 'jugui' a convocar una vaga per la segona quinzena d'agost, sense fixar el dia, per perjudicar els viatges i el turisme, o sigui, agencies, hotels, restauració, botigues, etc., ja que al no donar a conèixer el dia de vaga, els afecten tots. Cap viatger té ganes de quedar-se un dia o dos tancat en un aeroport, com ha passat.
Ja fa anys que dura aquesta prepotència i xantatge, però els governs no han sabut fer res per controlar aquest problemàtic camp dels serveis aeris, com personal de vol i de control. Inclús el personal de terra es permet el luxe de formular reivindicacions. Ara sí parla el ministre de controladors militars i de promocionar aquestes feines de responsabilitat, però de moment no hi ha una solució raonable que limiti les exigències d'aquests senyors potentats. Potentats perquè amb un sou mitjà com tenen, de 16.000 euros mensuals, 12 vegades més que un sou 'normal', no entren dins del concepte de treballadors. Realment, són uns interessats especuladors laborals. I volen que els atengui el ministre!
Cal repassar la llei del dret de vaga, per molt de dretes que això soni. Els col·lectius que treballen pel públic no poden fer aquests abusos que només fan que trasbalsar la vida de la gent, perjudicar l'economia i produir un distanciament entre els seus sous i condicions de feina i els dels currantes que no tenen cap possibilitat de reivindicar millores.

dijous, 5 d’agost del 2010

Pro-toros

5 agost 2010. Un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid, Juan Soler-Espiauba Gallo, amb 50 anys però encara amb ganes de fer-se notar, malgrat sigui negativament, publica en la seu blog que aquells que han prohibit al Parlament les corrides de toros són uns 'necis', els nacionalistes uns 'ridículs' i que la sardana també mata, però 'd'avorriment'. Res important, tractant-se d'un madrilenyo aficionat a les corrides, -sinó de què el seus insults-, i que té l'habilitat de crear controvèrsia barata.
Però altre popular (popular per militar en el Partit Popular), s'ha despertat i també ha dit la seva. A l'agost falten notícies i qualsevol cosa es publica. El vicepresident del Parlament europeu i ex-líder del PP català, Alejo Vidal-Quadras Roca, 65 anys, també s'ha pronunciat sobre la decisió de prohibir les corrides de toros. Considera una qüestió 'd'higiene democràtica' que, en les pròximes eleccions autonòmiques, els ciutadans catalans 'enviïn a casa seva' els polítics 'esgarriacries', entre els quals inclou José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira o Joan Saura, perquè 'molestin únicament' els seus familiars i amics (o que els enviïn al Parlament europeu, un pensa).
Quan la gent falta, és que els hi ha picat quelcom! Els hi deu agradar que es facin patir els braus.

Reparant

5 agost 2010. Ahir van mantenir una reunió a Barcelona el president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, per tractar de recuperar l'afectat prestigi català que tant perjudicat va resultar per l'amputació de l'Estatut per part de l'alt tribunal.
'Hi ha un problema d'índole política, una possible escletxa oberta en el conjunt de la societat catalana que tenim voluntat de tancar', va declarar Chaves.
A quatre mesos per les eleccions catalanes, el pla de rescat socialista no té gaires possibilitats de donar rendiments abans de la cita amb les urnes. S'ha acordat que una comissió bilateral comenci a treballar en l'aspecte tècnic, abordant traspassos pendents, com els aeroports secundaris, les beques i la xarxa de regionals de Renfe.

No passa res

4 agost 2010. La Vanguardia d'avui, en primera pàgina, publica 'Ferrovial hizo pagos al Palau a cambio de obras públicas' i a l'interior diu 'La Agencia Tributaria señala pagos a tesoreros de CDC (Convergencia Democrática de Catalunya) y proveedores del partido', i 'Hacienda confirma que la comisión era del 4%'. Altres diaris també coincideixen. La acusació sembla ven clara, però...
La defensa des de Ci/oU i CDC no s'ha fet esperar. En declaracions matineres, el secretari general de CDC, Felip Puig, ha manifestat que bona part de la informació està treta d'articles de diaris, d'internet i de la Wikipedia i que tot està en condicional, sense poder treure's cap conclusió. Per la seva part, el president de CiU, Artur Mas, qüestiona el rigor i el valor de l'informe, dient que no aporta res que no es conegués i assegura que no hi hauran probes que vinculin a Convergència amb un tracte a favor de Ferrovial.
Hisenda fa els informes agafant el que surt a internet? L'Agència Tributaria no té probes? S'ho inventa? Aquesta és l'opinió de polítics de primera línia catalana?
Altre controvèrsia és la quantitat defraudada. L'auditoria que la firma Deloitte va fer de les comptes de la Fundació i l'Orfeó del període 2000-2009 senyalava un espoli de 35 milions d'euros. Segons els pèrits d'Hisenda, període 2002-2008, són 23 milions.
ERC ha demanat que s'aclareixin les possibles responsabilitats judicials com més aviat millor, abans de les eleccions catalanes.

Crítiques

3 agost 2010. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, els pensionistes perdran 239 euros l'any que ve, de mitjana, per la tisorada, o sigui per la congelació de pensions decretada pel govern.
Ho perdran perquè no cobraran la pujada del IPC que hagi a final d'any, que podria ser d'un 2%.
La congelació de les pensions afectarà 1,2 milions de catalans, i molts estan prop del risc de pobresa. Però les rentes baixes diuen que pujaran quelcom, si bé no s'ha concretat la quantitat.
El sindicat (i tothom) critica que es vulgui reduir el dèficit amb els més dèbils. Però és el més fàcil!

Colors

2 agost 2010. Les reaccions a la renúncia d'Antoni Castells a anar a les llistes del PSC en les properes eleccions catalanes no s'han fet esperar. Els de l'oposició aprofiten la ocasió.
Ci/oU denuncia la pèrdua d'influència del sector catalanista dins dels socialistes i el president de la federació nacionalista, Artur Mas, considera la decisió del conseller d'Economia 'una estocada forta' al socialistes i diu que el PSC té una clara hipoteca amb el PSOE i prefereix defensar els interessos i els equilibris d'aquest últim abans que els de Catalunya. El sector catalanista del PSC, representat per Castells, però també per Ernest Maragall i Montserrat Tura, 'es va perdent', creu el president de CiU.
La portaveu d'UDC posava la renúncia del conseller socialista com a prova de que el PSC ha tirat la tovallola.
El portaveu d'ERC remarca que el PSC i el seu electorat han de saber que res no tornarà a ser igual i que ja no valen les promeses de federalisme.
Hi han ulleres de tots colors però és convenient calcular les diòptries.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Negits

1 agost 2010. El president de Reagrupament, Joan Carretero, va oferir ahir al president d'ERC, Joan Puigcercós, i al promotor de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, trobar-se després de l'11 de setembre per negociar una coalició electoral de cara a les eleccions autonòmiques de la tardor. Es té que reconèixer que Reagrupament és persistent en les seves intencions. Es vol 'casar' amb el Laporta i assegurar-se un bon tercer o quart lloc per ell dins de la possible coalició. Però hi han dubtes de que si dona per tant això de l'independentisme.
Avui mateix en Puigcercós li ha dit que si vol quelcom, que li faci una oferta. I en Laporta també se'n ha sortit, dient que els qui vulguin adherir-se al seu projecte 'votin lliurement, en primàries obertes, a les persones que volen que els representin i dirigeixin'.
Tots volen vots, no intermediaris que condicionin.

Distancies

1 agost 2010. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha anunciat que no anirà a les llistes del PSC en les pròximes eleccions catalanes que se celebraran a la tardor, si bé, diu, no es retira de la política.
Castells ha estat considerat des de fa anys com un dels dirigents destacats de l'ala més catalanista del partit i com un dels consellers més valorats per l'opinió pública.
Pensa que el PSC necessita tenir més independència del PSOE i que hi ha molts socialistes catalans i molts catalans que pensen com ell i creu que a tots se'ls ha de convocar per 'tornar a fer del PSC el partit més representatiu' de Catalunya.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Sondeig a 90 dies

31 juliol 2010. Segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del govern, sondeig elaborat amb un treball de camp de 2.000 entrevistes, del 28 de juny al 8 de juliol (entre la publicació de la sentència sobre l'Estatut i la vigília de la gran manifestació sobiranista), el PSC ha caigut a una distància d'11 punts darrere de CiU en vot directe, 3 punts menys que el sondeig del maig passat. És el pitjor resultat dels socialistes des que existeix el CEO.
També segons aquesta en questa, l'independentisme segueix creixent i arriba ara al 24,3%, quan fa dos mesos estava en el 21,5, segons el mateix institut. En contrast, disminueix el nombre de catalans que creuen que Catalunya s'hauria de mantenir com una comunitat autònoma (33,3%) o que preferirien pertànyer a un Estat federal (31,0%).

Els toros a Spain

30 juliol 2010. El setmanari britànic The Economist, que es titlla de liberal, però amic del conservadorisme i de les tradicions que el mantenen, inclourà en el seu pròxim número un petit comentari sobre Catalunya, a la què es refereix com la 'terra de les prohibicions', i es pregunta què més podem il·legalitzar, després del burca i les corrides de toros.
Considera que prohibir les corrides a Espanya és 'una mica com si un Estat alemany prohibís les salsitxes'. A més, sosté que, a molts catalans els interessa més rebutjar el toro, símbol d'Espanya, que el benestar dels animals, o sigui, la tonada que canten els partits amb seu a l'altiplà central. Després d'aquesta petita ressenya de Catalunya, passa a ficar-se amb el president del Govern, Zapatero, i els malabarismes i equilibris que haurà de fer si vol acabar la legislatura.
Que no es preocupin, que els anglesos que vinguin a Catalunya a veure toros, els enviarem a Madrit, amb anada i tornada pagada i unes beers de regal.

divendres, 30 de juliol del 2010

El que hi ha

30 juliol 2010. Ja ha quedat demostrat que, mai a la vida, patronal i sindicats no es posaran d'acord per establir un regim laboral, com somiava en Zapatero. I menys en els temps actuals, en que els empresaris saben que tenen la paella pel mànec, amb l'atur pels núvols.
Ahir, a la comissió de treball del Congrés dels Diputats, que tenia competència legislativa, va obtenir llum verda el nou marc de relacions laborals amb l'únic vot favorable del PSOE, i l'abstenció de CiU i el PNB, a canvi d'esmenes. Van votar en contra el PP, IU-IC-ERC i el Grup Mixt.
Aquesta normativa afavoreix descaradament a la patronal. Defineix un acomiadament dels treballadors més barat, segons les circumstancies econòmiques de les empreses(que poden variar com a can Barça).
Els sindicats criden a la vaga general, però es té que reconèixer que són els empresaris els que tenen que crear llocs de treball, ja que amb els creats per diverses disposicions del govern, no n'hi ha prou.
CiU ha reconegut que estàvem disposats a assumir el cost polític d'aquesta reforma i acompanyar el Govern, per no crear més incertesa fora d'aquesta cambra.

No passa res

28 juliol 2010. La junta anterior del Futbol Club Barcelona parlava d'11 milions d'euros de guanys i l'actual diu que hi ha pèrdues de 77 milions d'euros. Una diferència de 88 milions d'euros. Les dos comptabilitats estan garantides per firmes auditores de prestigi.
Aquesta és una petita demostració de com les empreses ens poden aixecar la camisa sempre que vulguin. Podem escoltar que bancs, multinacionals, caixes, etc. tenen tant de guanys o de pèrdues, però veien el que passa a can Barça, comprovem que, comptablement, foten el que els hi dóna la gana i els hi interessa i queda clar que els 'seus' resultats no es poden creure.
Altre exemple el tenim amb la Caixa de Catalunya, que malgrat la seva fusió i l'obertura d'un gran crèdit al seu favor, no passa l'examen de la Unió Europea.
Acabarem tots calbs... Ens prenen el pel por tots costats! Amb el vist-i-plau dels respectius governs, per més inri.

dijous, 29 de juliol del 2010

Bé d'interès cultural?

28 juliol 2010. A partir de l'1 de gener del 2012 ja no hi haurà curses de braus a Catalunya. Els turistes que vulguin comprovar si un endarreriment com aquest encare és possible en el segle XXI tindran que anar a València o a Múrcia o a altres comunitats necessitades.

Aquest matí el ple del Parlament ha decidit prohibir les corrides de toros per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La ILP antitaurina, doncs, ha acabat prosperant finalment just per la majoria absoluta, sobirana, de la cambra catalana.

32 diputats de CiU i 3 del PSC han recolzat la ILP antitaurina i s'han sumat als vots dels 21 d'ERC i els 12 d'ICV-EUiA.

El Grup Popular, que ha votat en contra, ja ha dit que presentarà en els pròxims dies a la Cambra Baixa una iniciativa en defensa de la llibertat dels ciutadans d'anar a les corrides de toros i a favor que aquestes siguin declarades bé d'Interès Cultural General. Perquè s'enfaden? Els que vulguin veure toros, que se'n vagin a Espanya.

Vegueries a llarg termini

27 juliol 2010. El Parlament català ha aprovat avui la llei de vegueries. El tripartit tira endavant la normativa amb els vots en contra de CiU, el PP i el grup mixt.
S'establiran set demarcacions territorials a Catalunya per substituir les quatre províncies, que estaran gestionades per consells de vegueria que supliran les diputacions, però inicialment, després de les eleccions municipals del maig del 2011, només seran operatives quatre de les set, les que corresponen a les províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La sentència recent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut 'blinda' les províncies actuals. La vegueria de Terres de l'Ebre es podria constituir només si s'acorda amb el Govern espanyol la modificació d'una llei estatal, i les altres dues (Catalunya Central i Alt Pirineu) s'ajornen per més endavant, ja que requereixen un canvi de límits provincials.
Veurem quan es triga en demanar l'anti-constitucionalitat d'aquesta llei.

Love-Parade-Mort

26 juliol 2010. El balanç de víctimes mortals del passat 24, al festival de música techno Love Parade de Duisburg, Alemanya, s'eleva a 20 després que avui hagi mort una noia alemanya de 21 anys com a conseqüència de les ferides greus que tenia.
Les dos noies catalanes que van morir en aquest accident, Marta Acosta i Clara Zapater, les dues de 22 anys, estaven a Alemanya en un programa d'Erasmus i tenien prevista la seva tornada la primera setmana d'agost.
Aquesta festa de música electrònica té més de 20 anys de vida. Es va iniciar a Berlín, però ara es va desplaçant cada any per ciutats alemanyes.
La policia ha confirmat que les persones ferides van ser més de 500. Les autoritats alemanyes han obert una investigació per saber si hi va haver homicidi per negligència. De moment, ha quedat clar que el lloc de la concentració i l'únic accés disponible eren petits amb relació als espectadors esperats.

dimarts, 27 de juliol del 2010

España unida

26 juliol 2010. El rei Joan Carles I ha assistit a les festes del patró gallec i ahir, a Santiago de Compostel·la, coincidint amb l'ofrena per l'Any Jubileu, va defensar una Espanya unida i el pacte constitucional, després de l'alteració que ha provocat la sentència de l'Estatut.
Ho va fer d'una manera solemne i mística invocant fins i tot ajudes divines com la de l'apòstol Sant Jaume. Una mostra més que des d'Espanya veuen amb intranquil·litat l'auge sobiranista que s'està generant després de la resolució del Tribunal Constitucional (TC).
Rajoy no vol ser menys que el rei i avui, en un d'aquests actes que munta la dreta per menjar-lis el coco als estudiants, s'ha compromès a defensar la Constitució de 1978, que té futur, diu, i ha assegurat que el PP presentarà un gran projecte que afirmi Espanya, tot això està clar, després de demanar la dimissió d'en Zapatero i acusar-lo de la crisi mundial. Però... ell no ha invocat a cap sant.

Altre guerra santa

25 juliol 2010. Als quatre mesos de l'enfonsament de la corbeta sud-coreana Cheonan, que va causar la mort de 46 mariners al mar Groc, i que Seül atribueix a un torpede disparat per un submarí nord-coreà, els exèrcits dels Estats Units i Corea del Sud han començar unes maniobres militars al mar del Japó, de quatre dies de durada, com a demostració de força al règim comunista de Corea del Nord, que ha qualificat el desplegament naval de provocació i ha amenaçat d'utilitzar armes atòmiques en una 'guerra santa de represàlia'.
En les operacions participen vuit mil efectius de les forces armades nord-americana i sud-coreana, a més d'un portaavions i un submarí nuclears, diversos vaixells de la setena flota dels EUA, i uns dos-cents avions de combat.
Les maniobres han provocat dures crítiques de Pyongyang, que dissabte va acusar els EUA i Corea del Sud de portar la situació al límit.
Els americans estan obsessionats en evitar que paísos no 'amics', com Iran i Corea del Nord, enriqueixin urani, encare que sigui per serveis socials. Avui en dia els milionaris del món tenen tot el que volen i moriran de vells-vells, però somien amb les armes nuclears que són l'únic perill que no podrien evitar.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Nou pàrquing

25 juliol 2010. La vila de Torredembarra disposarà a partir de demà del seu primer aparcament subterrani vigilat, que va ser inaugurat ahir.
S'ha construït amb la subvenció del Fondo Estatal de Inversión 2009, amb un pressupost inicial de més de 2,5 milions d'euros, import que s'ha vist incrementat a l'hora de la veritat i malgrat que l'alcalde se n'ha ocupat personalment de la seva construcció, amb 1,2 milions (quasi un 50%) que aniran a càrrec de les arques municipals.
Disposa de 200 places per turismes, i en principi serà gestionat per una firma especialitzada, que cobrarà uns 10.000 euros mensuals, si bé es té la intenció de que, amb el temps, una empresa municipal que es crearà a l'efecte cuidi de la seva administració.
El preu del minut d'estacionament serà de 0,0236 euros, o sigui 1,42 euros l'hora (1,50 ?), i serà gratuït durant la primera setmana, del 26 juliol a l'1 agost, contràriament a l'oferiment inicial que era 'd'entre un mes i tres mesos de funcionament gratuït'.
Es confia que el pàrquing doni servei i potenciï la zona comercial del nucli antic.

Altafulla. Reviurà el Gaià

24 juliol 2010. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa petroquímica Repsol 'ja' han arribat a un acord que permetrà que el curs baix del riu Gaià recuperi un cabal ecològic, que es va tallar el 1977.
Després d'anys de reivindicació i de negociacions, el proper dia 30 està previst que Medi Ambient i Repsol signin el conveni per retornar un cabal a la part baixa del riu, amb un màxim de 124 litres per segon entre octubre i maig, 113 litres al juny, i 90 litres de juliol a setembre, si bé mai no s'alliberarà cap al riu més volum d'aigua que la que es registri a l'entrada del pantà. A Repsol se li compensaran amb aigua tractada procedent de les depuradores de Vila-seca i Tarragona.
La plataforma Salvem el Gaià és la principal protagonista d'aquest restabliment ecológic, que esperem arribi a ser una realitat l'any que ve.

Se'n va el xaval

24 juliol 2010. El capità del Madrid de futbol, el jugador que ha lluït durant les quinze darreres temporades el seu dorsal número 7, el màxim golejador en la història de l'entitat madridista, el veterà jugador Raúl, negocia la rescissió del seu contracte per marxar-se de l'equip d'en Florentino i fixar pel Schalke 04 alemany.
Cristiano Ronaldo està content perquè queda lliure el dorsal 7, que li agrada.
Basten només uns dies per trencar amb una emblemàtica trajectòria d'anys, però és que el Madrid ja té massa veterans 'endollats' i el negoci, ara, no tira.

Corre, corre...

23 Juliol 2010. La manifestació del passat dia 10 a Barcelona segons uns contra la retallada de l'Estatut, o segons altres pro 'decidim', ves a saber!, ha fet pujar l'efervescència de l'independentisme, alegrant la vida a ERC i fen ampliar els objectius de Ci/oU. Només faltava que el Tribunal Internacional digués que la declaració unilateral de Kosovo independent no viola cap llei. Ja molts somien en colors (en castellano, flipar).
Dins de l'eufòria i abans de que es refredi, els d'Esquerra, tant Puigcercós com Ridao demanen arreu avançar ja les eleccions, abans de que la competència s'organitzi i estan com estan enamorats de Convergència. Però Ci/oU té molts pretendents i juga amb avantatge. El seu secretari remarca la 'ingovernabilitat i caos' en què navega l'executiu, i el seu portaveu demana a ERC que aclareixin públicament si descarten reeditar per tercera vegada el tripartit. Que esperi, que s'ho diran!
Els que semblen més pràctics són els d'ICV-EUiA, que critiquen el debat obert per Esquerra en un moment en què la crisi, com apunta Joan Herrera, hauria de ser la prioritat absoluta de l'executiu.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Torredembarra, ple buit

23 juliol 2010. Amb més pena que gloria, com es habitual, es va celebrar el plenari ordinari mensual de Torredembarra, el que es tenia que realitzar el tercer dijous del mes i que va ser substituït per un d'urgent extraordinari per aprovar els pressupostos d'enguany, coincidint amb una baixa per vacançes d'una regidora de l'oposició i amb un error de votació d'altre.
Ahir les baixes eren també favorables al partit de govern, per una a dos, el què va permetre aprovar inicialment un projecte de SOREA de remodelació d'una estació de bombament de residuals, si bé no va quedar clar a sant de què la té que escometre aquesta empresa. També es van aprovar mocions presentades per ABG i es van anular les presentades per ERC, entre elles la sol·licitud de dimissió de l'actual alcalde.
En l'apartat de precs i preguntes l'alcalde va aclarir que els pressupostos es tenien que autoritzar per poder pagar part de les nòmines dels funcionaris i també ens vam assabentar de que no li agrada que les dades que es faciliten als representants del poble les donin aquests a conèixer per blocs d'internet als ciutadans i tampoc li agrada que les mocions que no s'han admet com urgents siguin comentades com precs i tampoc li agrada que ABG vulgui impugnar el últim ple extraordinari i tampoc li agrada que es tracti de difamar, crear dubtes, atacar i qualificar d'il·legítim.

Llenya al foc

23 juliol 2010. El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l'Haia, màxima instància judicial de l'ONU, va concloure que la declaració unilateral d'independència de Kosovo del 17 de febrer del 2008 'no va violar el dret internacional'.
El veredicte del TIJ no té caràcter vinculant, però estableix un precedent jurídic i sens dubte tindrà importants implicacions polítiques. Va en contra dels països que no han reconegut la independència de Kosovo, com és el cas d'Espanya, Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre, dins de la Unió Europea, i d'altres, com Rússia, tradicional aliat de Sèrbia i, Xina, anti-Tibet.
Sèrbia ja ha declarat que 'no reconeixerà mai la proclamació unilateral d'independència de Kosovo', però tal com estan les coses, cal pensar en l'alternativa d'alterar la frontera per incloure a Sèrbia els municipis del nord de Kosovo, de majoria sèrbia, a canvi d'un reconeixement de fet de la independència de la resta.
Al president espanyol li ha caigut damunt altre problema. Ja no ve d'un.

Aniversari

22 juliol 2010. L'escàndol del saqueig del Palau de la Música protagonitzat pel seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, va esclatar el 23 de juliol del 2009, demà farà un any, però el jutge que (diuen que) porta el cas continua esperant (diuen) un informe d'Hisenda, que igual arribarà al seu poder aquest any.
Els presumptes desviaments de milions d'euros per a finalitats particulars dels exdirectius, les presumptes comissions per obres públiques adjudicades pels governs de CiU i els indicis de presumptes traspassos de fons a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CDC i a l'actual responsable d'immigració d'aquest partit, estan penjats.
Les confessions de Millet i Montull el setembre del 2009 i la dilació a l'hora de citar-los a declarar, el 19 d'octubre, gairebé tres mesos després de l'escorcoll, van permetre que els advocats defensors despleguessin la seva estratègia i evitessin que els seus clients ingressessin a la presó tal com demanava la fiscalia i han demorat la nova compareixença dels imputats sobre les noves irregularitats descobertes, que (diuen) arriben al 35 milions d'euros.
Sí van anar a presó el mes passat, 13 dies, va ser per altre cas instruït per altre jutjat, per presumpte tràfic d'influències i l'apropiació indeguda en l'operació coneguda com hotel-Palau, aquesta vegada amb inusitada rapidesa al figurar encausats càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona i al esquitxar un conseller.
Una justícia lenta no és justícia. I potser que tan ràpida, tampoc.

dijous, 22 de juliol del 2010

Houston, we have a problem

22 juliol 2010. El president català, José Montilla i l'espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es van reunir ahir a la Moncloa per parlar de la situació política causada per la sentència del TC sobre l'estatut.
Montilla va dir al acabar que estava 'raonablement satisfet' perquè Zapatero havia entès que l'estat espanyol tenia un problema i que calien 'gestos polítics' de les institucions espanyoles, però no va concretar quins ni quan.
CiU i ERC van criticar durament el PSC per haver anteposat els interessos del PSOE als de Catalunya.

La febre de decidir

21 juliol 2010. Alfons López Tena, jurista valencià, acompanyat per Joan Laporta, advocat i l'expresident del FC Barcelona, i pel diputat d'ERC, Uriel Bertran i Arrué, economista, van proposar ahir en roda de premsa la creació d'una coalició integrada per partits sobiranistes, que es diria Solidaritat Catalana per la Independència.
Avui mateix CiU, ERC i ICV-EUiA han desestimat, amb diferents arguments, l'oferta. El portaveu de CiU, Oriol Pujol, ha respost que, abans de decidir-se a fer qualsevol moviment, ha de comprovar quin suport té a les urnes i ha recordat que CiU ja defensa un 'dret a decidir sense límits' de cara a la pròxima legislatura.
Per la seva part, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha comentat que no hi haurà majoria parlamentària per a la independència sense CiU.
La coalició ICV-EUiA ha estat l'opció política que ha expressat amb més claredat el rebuig a la proposta. La seva portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha retret a Laporta que demani aquesta unitat en roda de premsa en lloc de treballar discretament per aconseguir-la, i ha subratllat que la seva formació és d'esquerres i ecologista, i que per tant 'no farà una aliança electoral amb la dreta'.
Sort que, a part del PSC, està clar, hi ha altre grup català que no s'apunta a la moda de l'independentisme a decidir.

Catalunya Objecte

21 juliol 2010. Ahir, al Congrés, els partits catalans van demostrar la seva incapacitat de posar-se d'acord.
El pla d'acció per fer front a la decisió del Tribunal Constitucional de retallar l'Estatut va fracassar. Ni el grup socialista, incloent-hi els 25 diputats del PSC, va voler afegir a la seva proposta el pacte de mínims aconseguit divendres al Parlament, que recull el preàmbul de la Carta catalana, ni CiU, ERC i ICV van recolzar l'única resolució, la del PSOE, que semblava que podria tirar endavant.
Tots van a la seva i a tractar de complir les seves ambicions. Catalunya només és un dels conceptes de què disposen per aconseguir més vots.

dimecres, 21 de juliol del 2010

De vaga i cobrant

20 juliol 2010. El decret del febrer passat pel qual es va rebaixar el sou i certs avantatges dels controladors aeris està provocant una vaga encoberta amb baixes mèdiques laborals en aquest col·lectiu, com mesura de pressió per negociar el conveni del sector que s'està tramitant.
A conseqüència d'aquestes baixes, que venen a ser d'un quart de la plantilla, els aeroports d'El Prat de Barcelona i els de Balears i el d'Alacant pateixen els últims dies retards d'una mitjana de trenta minuts.
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), l'entitat pública adscrita al Ministeri de Foment que s'encarrega del controls aeris dels aeroports es queixa de que son baixes laborals 'deliberades', mentre la Unión Sindical de Controladores Aéreos (USCA), diu que les baixes són conseqüència d'un excés de pressió per els treballadors.
El ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que demanaria a la Seguretat Social i fins i tot a la fiscalia que investigués les baixes laborals i ha comunicat avui que prepararà els controladors aeris militars perquè treballin en torres de control civils en 'situacions excepcionals'.
Un dret dels treballadors és el dret de vaga. Però anar al metge per demanar la baixa amb una excusa per boicotejar l'empresa no és cap dret. És un delicte.

A 'coapagar'

19 juliol 2010. El sistema sanitari públic espanyol és un pou sense fons en el què, per més augments pressupostaris que es destinin, sempre es queda sec. I posar ordre i concert en el conjunt ja es dona per impossible.
El Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF) debat, fa setmanes, l'aplicació d'un copagament per part dels pacients, una solució per salvar una assistència de qualitat amb una finançament sempre insuficient. En aquest consell hi participen totes les comunitats autònomes, per prendre una determinació que afectaria a totes per igual.
Com que la paraula copagament desagrada, els responsables d'Economia reunits al CPFF parlen de fixar 'taxes d'ús' de petita quantia: un o dos euros per visita mèdica, més un euro per cada recepta de fàrmacs, i dos euros més quan un usuari recorri al servei d'urgències d'un hospital sense patir una emergència que ho justifiqui. També estudien cobrar de dos a cinc euros per cada cinc dies d'ingrés hospitalari. Unes mesures gens populars que l'Executiu central no considera convenient posar en marxa en aquests moments. Desprès de les eleccions, millor.
Però no hi ha dubte que, a la llarga, acabarem pagant. El monstre sanitari s'ha fet tan gran que no hi ha qui el pugui controlar.

diumenge, 18 de juliol del 2010

Atracció mortal

18 juliol 2010. Ahir, una noia de 15 anys va morir al parc d'atraccions del Tibidabo, al desprendre's el braç de l'atracció El Pèndol, on havia pujat amb tres menors més, que van resultar ferits de diversa gravetat. L'accident va passar quan la cistella on anaven muntats va caure a terra.
Aquesta atracció, El Pèndol, de fabricació italiana, puja una cistella amb 4 persones i la deixa caure 40 metres, agafant una velocitat d'uns 100 km/h. És una de les atraccions estrella des de la seva inauguració el 2006, i està autoritzada per a persones d'entre 1,40 i 1,90 metres d'altura. Com totes les atraccions, passa un control diari, un de setmanal i un altre d'extern, una vegada a l'any, que es va portara terme el 9 de juny passat.
Parc d'Atraccions del Tibidabo S. A. (PATSA), empresa explotadora de les atraccions, depèn de l'empresa municipal Barcelona Serveis Municipals.
El grup municipal del PPC al consistori barceloní ha estat el primer voltor que ha sobrevolat El Pèndol i avui ja ha sol·licitat que s'assumeixin responsabilitats. No serà el primer.