4 Febrer 2009. Quin ensurt! La notícia comença dient que el conseller d'Educació proposa que el curs escolar s'avanci una setmana, perquè s'inicia molt tard. Com s'atreveix Maragall a desafiar les regles de l'ensenyament dictades per les associacions de professors, de pares i de centres? Però després continuo llegint i recupero l'alè. A canvi d'una setmana de vacançes al Febrer.
(L'últim canvi que es va realitzar en el període lectiu va ser en el curs 2005-2006, que es va avançar tres dies l'inici del curs).
Es tracta de regular la duració del segon trimestre del curs, que es fa molt llarg al no haver-hi dies festius fins Setmana Santa, i al mateix temps reduir el període de vacances d'estiu, 12 setmanes, el més llarg d'Europa. Els dies lectius anuals quedarien igual, uns 170, sense comptar vagues. (Quan sigui gran, vull ser professor).
La proposta de reforma del calendari escolar ha agafat per sorpresa la majoria dels responsables polítics, inclosos els del tripartit. Tots els partits parlen de precipitació, però Educació treu importància a aquestes crítiques i recorde que el més important és el que opini el Consell Escolar de Catalunya, òrgan de consulta de la conselleria, on està representada tota la comunitat educativa.
Educació decidirà si tira endavant el canvi de calendari i quan entra en vigor, si el setembre que ve o s'espera al curs 2010-2011, l' opció més factible davant la necessitat de compassar la reforma a altres canvis, com la necessitat d'avançar el tancament del procés de matriculació i la definició de les plantilles dels centres, un tasca indispensable per començar el curs més aviat sense sobresalts.
El problema ara serà: ¿Qui organitzarà activitats extra-escolars durant la setmana de festa de Febrer, per 'ocupar' als nens? ¿Qui les pagarà? Se suposa que el mateix que paga ara els dies de vacances de Setembre que es treuen. Bé, amb tantes sindicats i associacions, segur que trobaran la resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada