Maig 2010

31 maig 2010. Una petita flota, amb ajuda humanitària per la franja de Gaza (l'enclavament palestí controlat pels islamistes de Hamàs i bloquejat per Israel), ha estat atacada aquesta matinada per soldats israelians, al no atendre l'advertència que els hi han fet de dirigir-se al port de Ashdod. A bord dels sis vaixells que formaven la flotilla, 3 de càrrega i 3 de passatge, hi viatjaven unes 700 persones. Sembla ser que hi han hagut diversos morts, però la informació és confusa, ja que ve de l'ONG lligades a Free Gaza, patrocinadora del viatge. Israel no ha fet cap comunicat. Davant aquest altercat, ens podem fer diverses preguntes. ¿Què hi fan 700 persones en un viatge d'ajuda humanitària? ¿Per què no s'han seguit les instruccions que Israel té donades per canalitzar les ajudes a la franja? ¿Per què han disparat els soldats israelians? I la més conseqüent: ¿Què pinten les Naciones Unidas i el seu Consejo de Seguridad?

31 maig 2010. Després del suïcidi polític del PSOE seguint les instruccions europees i americanes i vistes les actuals prediccions que treuen les enquestes senyalant que Ci/oU, amb l'ajuda d'algú, guanyarà les eleccions catalanes i municipals i que el PP, amb l'ajuda d'algú, guanyarà les espanyoles, els partits polítics estan pletòrics i exuberants. L'exaltat líder d'Unió, Duran Lleida, l'home que, propiciant l'aprovació de la retallada espanyola, va salvar l'Euro i va evitar que Espanya anés a fer-li companyia a Grècia, va escopetejat. Ha dit que, en Zapatero tindria que destinar el seu cadàver a no sé què, no recordo. També el Trias, que no hi cap en sí, ha encarregat un bastó de comandament a la seva mida. I el líder de Convergència, Mas, va dient que quan ell mani, anul·larà tot el que no li agrada. En canvi, els del PP, serà per lo de València o per què saben que en uns mesos pot canviar tot, no fan les manifestacions habituals.

30 maig 2010. La consulta a Sabadell sobre la independència de Catalunya ha obtingut, diuen els organitzadors, una participació del 13,08%. Han estat convocades 173.423 persones, comptant menors de 16 anys i immigrants. Un 92% ha votat pel sí, segons les primeres dades ofertes aquesta nit pel director de la campanya, que està molt content perquè el percentatge de participació supera el 12,17% de la consulta sobre la Diagonal de Barcelona. La votació ha comptat amb 30 meses, 170 urnes i quasi 1.000 voluntaris. Ja han votat en les diverses consultes sobre la independència de Catalunya més de 500.000 persones.

30 maig 2010. La tisorada catalana va ser aprovada pel Govern ahir, dissabte, dia de la setmana poc freqüent per a les reunions de l’Executiu, perquè es volia aconseguir que les mesures d’ajust ja entrin en vigor al mes de juny. El conseller Castells va confirmar que el decret afectarà de manera directa o indirecta tots els empleats públics de l’Administració o de les seves empreses, que sumen unes 240.000 persones. Els professors de col·legis concertats patiran també una rebaixa salarial del 5%, mentre que la Generalitat reduirà la seva aportació en els convenis o concerts amb empreses de sanitat i altres sectors. A veure qui és el valent que defineix qui són funcionaris públics i qui no. Els problemes de 'qualificació' ja es deixen sentir al carrer. Ningú és empleat públic.
30 maig 2010. El secretari general de Ci/oU i portaveu dels nacionalistes catalans al Congrés, Josep Antoni Duran, emulant el futur soci Rajoy i somiant amb un ministeri, considera ara és el moment de parlar del copagament sanitari, de la durada massa llarga del subsidi d'atur i del manteniment de la prestació a qui rebutgi una oferta de feina. O sigui, vol discutir les bases primordials de l'actual govern socialista. Sobre la reforma laboral, en què govern espanyol, sindicats i patronal s'han de posar d'acord demà, Duran ha criticat Zapatero que, no només ha tardat a acceptar parlar d'aquest assumpte, sinó que l'ha vingut desqualificant acusant-lo de promoure l'acomiadament lliure. Subratlla Duran que Europa podria acabar 'imposant' aquesta mesura i seria convenient que 'alguna vegada' el president s'anticipés 'al que li demanaran des de fora'. Està clar que els de fora no poden admetre que Espanya tingui unes avantatges que ells no volen que existeixin, per evitar comparacions. Unió està a l'ona de la dreta europea. Lo curiós és que la dreta no combrega amb la paraula nacionalisme que fa servir Convergència. O ja saben que és simplement un 'atrapa-tontos marca Pujol?

29 maig 2010. No hi ha com retallar el sou als empleats públics perquè la teva consideració com polític surti greument deteriorada. És una de les normes que està en la primera lliçó dels tractats de Política. Quan parlem de funcionaris estem parlant de més de 3 milions d'espanyols, el què vol dir, uns 10 milions de vots, comptant els dels familiars, els suficients per donar el govern a un partit determinat. Amb el cabreig que porten els que patiran la retallada, no és estrany que en un sondeig fet aquesta última setmana surti el PP com el partit més 'simpàtic' amb quasi majoria absoluta. Quines perspectives... Sortim de Guatemala i ... El pla del PSOE per acabar la legislatura és complicat. Semble únic. Aguantar les vagues que es produiran. Aprofitar l'activació de les vendes que es realitzaran el mes de Juny (perquè el mes de juliol tot pujarà amb l'IVA). Aprofitar la baixada dels aturats que hi haurà per l'estiu. I buscar-se un recolzament per els pressupostos del 2011. I per sobre de tot, que els senyors de la gran dreta de la Unió Europea i el Banc europeu i les poderoses Agencies es donin per contents amb com han quedat de tocats els governs socialistes (Grècia, Espanya i Portugal, oh casualitat) i no vinguin amb noves exigències. El vots dels emprenyats que ara se'n han sortit, amb els temps potser tornin a mare. Per això és imprescindible pel PSOE que no s'avancin les eleccions. És l'esperança que li queda a Zapatero i companyia.

28 maig 2010. El jutge del cas Gürtel veu indicis de delictes, fins a set, del Govern valencià. Però Francisco Camps, president de la Generalitat, ara s’ha fet nacionalista i embolicat amb la bandera valenciana, potser com a mostra de desesperació, ha fet un pas més en la seva desacreditació del procés judicial. 'Vostè s’acull a l’únic que li queda, el Codi Penal. Jo m’acullo a la senyera i als meus conciutadans', va proclamar Camps en resposta al portaveu dels socialistes valencians. Continua amb la seva teoria de la conspiració, i no dóna cap justificació, presentant-se com una víctima de 'l’envit de tot un aparell de l’Estat per intentar generar una ombra de dubte sobre un govern democràtic' i assegurant que ha de lluitar davant d’infinitat d'enemics, com la policia, la fiscalia i el PSOE. Des de les files del PP espanyol no es deu sentir el vol dels voltors sobre els tarongers llevantins. No diuen ni piu. 27 maig 2010. El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat declarar-se incompetent per emetre una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, com demanaven la Generalitat i el Parlament, als quals recorda que la llei estableix que els magistrats han de seguir en funcions fins que prenguin possessió els seus substituts. En mantenir-se el sou sí que es posen d'acord. Per tant, mentre les forces polítiques no decideixen per majoria de 3/4, o sigui PSOE i PP junts, la renovació dels magistrats en funcions del tribunal, aquest, amb la seva actual composició, seguirà deliberant sobre la sentència de l'Estatut, que fa gairebé quatre anys que està pendent. Tot això després que ahir la presidenta del TC, María Emilia Casas, donés per fet que hi haurà una sentència sobre l'Estatut abans de l'estiu, encare que sigui en una votació article per article.

27 maig 2010. El Congrés ha aprovat per un sol vot el reial decret de mesures per reduir el dèficit, la 'retallada' com s'anomena. Han votat a favor els 169 diputats del PSOE, i en contra els 153 del PP, els 5 d'ERC-IU-ICV, els 6 del PNB i 4 del grup mixt, que sumen 168. S'han abstingut Coalició Canària (2), Unión del Pueblo Navarro (1) i CiU (10). A la votació hi han assistit tots els 350 diputats, fet gens habitual, però ja es calculava que aniria la cosa de poc. Menys mal que s'ha superat aquest difícil pas, perquè costa imaginar que hagués passat si no s'hagués aprovat. Del panorama dolent que tenim per davant haguéssim passat a una situació pitjor, que ja és dir. Ara vindran les protestes i les vagues. Es té que anar a aconseguir un acord laboral, sigui el que sigui, ja no ve d'aquí, per baixar els aturats. El que provocarà més protestes i més vagues. Sort que és el que passa a tota Europa.

26 maig 2010. El grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV han registrat avui la petició formal perquè el parlament constitueixi una comissió d'investigació sobre la relació entre els comptes de Convergencia Democràtica de Catalunya (CDC) i el cas del Palau. En saber el suport del PSC a la proposta d'ICV i ERC, Artur Mas ha demanat que s'ampliessin les investigacions parlamentàries a casos com Pretòria i als ajuntaments socialistes implicats, però PSC i ICV ho han refusat. Aquesta comissió augura un final de legislatura i una campanya electoral crispats amb la corrupció i el finançament anormal dels partits. ¡Más madera!

26 maig 2010. El vaixell de guerra sud-coreà Cheonan es va enfonsar, el 26 de març passat, mentre navegava en les seves pròpies aigües territorials, perdent la vida 46 mariners. Estudis d'una comissió d'experts internacionals han comprovat que el vaixell va ser atacat per un submarí nord-coreà, segons restes d'un torpede que es va localitzar en la nau enfonsada. El president de Corea del Sud, Lee Myung-bak, va reclamar al seu veí del nord que es disculpés per l’incident, però el seu homòleg del Nord, Kim Jong-il, continua negant que hi tingués res a veure i va anunciar ahir la congelació de totes les relacions amb el Govern de Seül, amenaçant d’atacar els vaixells de Corea del Sud que violin les seves aigües, en resposta als durs retrets i a la bateria de sancions anunciada pel president sud-coreà. El Govern xinés, única gran potència defensora del règim nord-coreà, prefereix de moment no prendre partit, però els EUA han expressat un 'total suport' a les exigències de Seül i garanteixen la defensa de la meitat sud de la península davant un possible atac militar del nord. La tensió crònica entre les dos coreas es va fen cada cop més greu. La Corea comunista molesta molt als EUA.

25 maig 2010. Segons el 'Boletín Oficial del Estado' (BOE) que es va publicar ahir, avui dimarts entrava en vigor la prohibició a Ajuntaments i Diputacions d'endeutar-se a llarg termini. No podien demanar cap crèdit fins el gener del 2012. Aquesta norma, apareguda per sorpresa, va obligar a diverses administracions locals a convocar plens extraordinaris a última hora d'ahir per tal d'aprovar la contractació de crèdits ja que sense aquests, Diputació i Ajuntaments haurien tingut problemes per tirar endavant els seus projectes. Però molts ajuntaments no es van poder mobilitzar tant ràpidament i van fer una queixa general. La Federació de Municipis de Catalunya va traslladar el trasbals que representava la prohibició al president Zapatero, que ha tingut que rectificar. El BOE que s'ha publicat aquest matí ja informava que finalment, la prohibició no entrarà en vigor fins el gener del 2011. Aquests canvis sobtats no volen dir que el Govern vagi a cops, no, ni que Espanya vagi malament, no,... que va!

24 maig 2010. Després de la compareixença d'avui del president de la Generalitat, José Montilla, al Senat per exigir la renovació urgent del Tribunal Constitucional (TC) el PSOE està disposat a desbloquejar la renovació dels quatre membres del Tribunal amb el mandat caducat i acceptarà, en última instància, els dos candidats proposats pel PP. Així ho ha indicat la portaveu del grup socialista al Senat. La designació dels quatre nous jutges, que correspon al Senat, està paralitzada des del 2007, quan el PP va presentar a totes les comunitats autònomes els dos mateixos candidats. El PSOE no va acceptar aquesta decisió al considerar que desnaturalitzava l'esperit de la llei, dirigit a despolititzar al màxim el TC obrint a tots els governs territorials la potestat de consensuar els candidats. El nom dels dos magistrats elegits pels populars, Francisco José Hernando i Enrique López, també va ser motiu de discrepància al ser considerats pels socialistes com a representants de l'ala més dura del sector conservador de la judicatura i per haver-se manifestat en públic tots dos en contra de la constitucionalitat de l'Estatut. Lo més probable és que el PP faci la mateixa proposta; que el PSOE l'accepti però, un cop nomenats, presentila seva recusació immediata, cosa que portaria el TC a un bucle sense solució que el paralitzaria altre cop.

23 maig 2010. De la rebaixa de sous públics decretat pel Consell de Ministres només se'n salva el funcionari que cobri menys de 950 euros al mes, l'equivalent a 1,5 vegades el salari mínim. Des d'aquesta quantitat cap amunt el govern aplica rebaixes salarials que van des del 0,56% fins al 7%. I a mesura que s'escala en l'administració pública es continua elevant la rebaixa, des del 8% que s'abarateix la nòmina d'un director general fins al 10% de la dels secretaris d'Estat o al 15% de la dels ministres i el president del govern. Es molt fàcil resumir les mesures d'ajust en quatre paraules. Però a l'hora de portar-les a terme els problemes per diferències que es poden crear seran molts. Els sous que cobren, per exemple, els presidents autonòmics, varien molt i per tant, una reducció percentual no afecta en igual als titulars. I l'aplicació de les normes en diferents autonomies podria variar per interpretació pròpia i crear discrepàncies. Veurem si el text que té que aprovar ara les Corts és més concret.

23 maig 2010. Las Caixes començen a petar. El Banc d'Espanya ha ordenat la intervenció de Cajasur, que no va poder fusionar-se amb Unicaja, i l'injectarà, mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) més de 500 milions d'euros perquè pugui sortir del furat en que es troba i complir els requisits mínims de solvència. Quan Cajasur amb sede a Còrdova s'hagi estabilitzat, es vendrà, parcial o totalment. Aquesta ha estat la segona intervenció del Banc d'Espanya a una caixa amb problemes, després de fer-ho amb Caja Castilla-la Mancha. I no serà l'última. Hi han moltes caixes carregades de crèdits i hipoteques de l'eufòria del 'tocho'!

22 maig 2010. Els partits polítics catalans demanen una comissió d’investigació al Parlament del cas Fèlix Millet i, especialment, dels possibles pagaments a tercers amb el Palau com a pont, segons les anotacions fetes públiques aquesta setmana, que vinculen entregues de Ferrovial al Palau per concessions del Govern de CiU a aquesta empresa. El PPC ja va apostar per la investigació parlamentària després de l’estiu passat, quan es va destapar el cas, i aquesta setmana, després de conèixer les noves dades, demana per carta a la resta dels grups que recolzin la comissió, ja que ells van reclamar la comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, el què els impedeix sol·licitar-ne una altra en el mateix any. Els socialistes, en canvi, creuen que hi ha poc temps per desenvolupar la comissió i temen que es converteixi en un nou camp de batalla amb CiU, accentuat per la proximitat electoral. Artur Mas, de CiU, malgrat la constatació de pagaments fins ara desconeguts del Palau a proveïdors de CDC i del mateix Palau amb diners de Ferrovial, diu que atribueix el rebrot del ‘cas Palau’ a la imminència electoral i afirma que el tripartit 'amplifica sospites' per intentar perjudicar CiU a les urnes. La qüestió és que es van descobrint nous desviaments i el Millet i companyia estan en llibertat. Què hi ha darrera?

21 maig 2010. El líder del PP, Mariano Rajoy, altre cosa no tindrà, però disposa de bons guionistes. No hi ha la certesa de que siguin els del Buenafuente. Però són graciosos. En un acte sobre institucions celebrat a Còrdova, ha censurat les mesures d'estalvi contingudes en l'últim decret llei del Govern, ja que 'donen una estacada al feble' i revelen la 'degradació' en què ha caigut l'Executiu i el 'travestisme' del president Zapatero. També demana amb urgència es procedeixi a 'una dieta d'aprimament' de totes les administracions i una llei que obri la porta a la privatització de les televisions públiques autonòmiques. Que bo. Quan totes les cadenes nacionals de TV estan amb l'aigua al coll, qui invertirà en unes problemàtiques TV regionals?

20 maig 2010. Avui a Grècia està prevista una vaga general de 24 hores, convocada pels sindicats majoritaris, contra les mesures d'austeritat adoptades pel govern. Tot el país es quedarà sense serveis de vaixells, de trens i de transport públic. La vaga, la cinquena general en aquest any, ha estat organitzada pel sindicat de funcionaris estatals i per la Confederació de Treballadors, que aglutinen dos milions d'afiliats. Els serveis de trens de rodalia i de tramvia funcionaran avui a partir de les 10.00 hores fins a les 16.00, només per a facilitar l'accés dels manifestants al centre d'Atenes on els treballadors es congregaran en dos punts per a dirigir-se després cap al Parlament. Els sindicats rebutgen les mesures d'estalvi en el sistema de seguretat social, que afecta als treballadors i jubilats i, especialment, a la gent jove. A més denuncien l'alt índex d'atur, que va arribar el 12% al febrer. Si estiguessin al 20% com aquí, que passaria? Podem anar prenent el grau d'humitat de les barbes del veí. 20 maig 2010. Nova demostració d'ineficàcia del Tribunal Constitucional (TC). El ponent conservador Guillermo Jiménez no va aconseguir sumar una majoria en el ple que donés suport a la seva proposta de sentència contra l'Estatut, el més dur contra la carta catalana fins ara, ja que anul·lava una vintena d'articles i en reinterpretava una vintena més. Ni tan sols va fer falta sotmetre-la a votació per l'evidència que seria derrotada. Els conservadors la consideraven tou i els progressistas la trobaven dura. Després que la retirés, la presidenta del TC, María Emília Casas, va anunciar que redactarà un altre esborrany 'tan aviat com sigui possible'. Cal esperar que el dictamen arribi abans de les eleccions de la tardor. S'agreuja encara més la profunda crisi que afecta el Constitucional, amb quatre magistrats amb el mandat caducat des de fa més de dos anys, i es reforçen les tesis del govern i dels partits catalans que han emprès una ofensiva al Senat per reformar la llei de l'alt tribunal i evitar que dicti sentència.

19 maig 2010. La cimera Unió Europea-Amèrica Llatina que es va celebrar ahir a Madrid aspirava a ser la reunió destacada del semestre de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), però els problemes econòmics en els mercats i el pes de la recessió s'emporten el protagonisme i ajornen qualsevol negociació, a l'espera de millors circumstàncies. Els únics acords concrets de la cimera es limiten al terreny comercial: s’han desbloquejat les negociacions entre la UE i Mercosur (integrat per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai), que estaven congelades des del 2004, s’ha aconseguit un acord d’associació amb Centreamèrica, el primer que firma la UE amb una regió integrada per diversos països i avui es firmaran dos acords comercials més amb Colòmbia i Perú. Suposa un pas endavant, però res concret. La panoràmica internacional no està per fer moltes piruetes.

18 maig 2010. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mantingut fins ara la declaració d’alerta pandèmica pel H1N1 (grip A). Es resistia a desactivar aquesta situació en previsió que l’epidèmia rebrotés de forma agressiva. L’assemblea general que aquest organisme va iniciar ahir a Ginebra (Suïssa), en presència de 60 ministres de Sanitat i delegats de 193 països, va revocar el màxim nivell d’alerta, que està destinat a les situacions de risc absolut per a la salut humana. Que el món doni així per tancat aquest capítol, que degut a la fluixa penetració de la grip, va crear acusacions d’alarmisme i va parlar de favors a la indústria farmacèutica. Tot lo qual no vol dir que, d'aquí un parell o tres de mesos, s'obri altre capítol, es crei una nova amenaça i es tingui que tornar a fabricar milions i milions de vacunes, ja que les velles no servirien.

18 maig 2010. El Barça ha guanyat la lliga. La supremacia de dos equips per sobre dels restants ens ha portat a una final amb suspens, amb un guió que hagués firmat el propi Hitchcock (i en Zapatero, per amagar la crisi). Acabada la competició, comprovem que els equips que més quartos tenen, perquè tenen més socis, són els que tallen el bacallà. Hi ha gent que diu que els 'pobres' també compten, però amb la classificació final, amb aquesta trentena de punts que treuen uns als altres, poc es demostra la 'força' dels dèbils. Mentre hi hagin dos equips amb avantatge econòmica, l'interès es manté, però que manin els diners, no és gaire esportiu. Ja han començat a córrer les exorbitades quantitats que es pagaran (o que diuen que es pagaran) als millors. I arribes a la conclusió de què així, qualsevol. Esport? Negoci? On està la diferència? La sensació de què es treu profit a l'afició es va fent patent.

18 maig 2010. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ho té 'tot preparat' per si al juny fa el salt a la política després de finalitzar el seu mandat al capdavant del club, i ha reiterat que l'única opció amb què treballa en aquests moments és la creació d'una nova formació política, descartant així sumar-se a Reagrupament. Laporta ha dit i ha fet tantes coses, que una de més ja no té cap importància ni credibilitat.

18 maig 2010. Les assemblees de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa, per una banda, i les de Sabadell, Terrassa i Manlleu, sota el nou nom d'Unnim, per altra, van donar l'aprovació definitiva al seus respectius processos de fusió, i els dos grups començaran a operar el 1er. de juliol. Del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la nova Caixa Catalunya utilitzarà 1.250 milions d'euros i Unnim demanarà 350 milions. Neixen, així, unes caixes de dimensions més grans que poden accedir amb més garanties als mercats internacionals de finançament, alhora que aconsegueixen unes sinergies que els permeten retallades de despeses. Altre problema que tenen que resoldre és la gran quantitat de immobles que, conseqüència de l'impagament de hipoteques, tenen en el seu actiu. Fins que el preu de l'habitatge no s'estabilitzi, el seu patrimoni atípic no podrà transformar-se en liquiditat.

17 maig 2010. Després de la desfeta patida per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per la fracassada consulta sobre la remodelació de la Diagonal, la direcció del PSC li ha fet costat i ha proclamat rotundament que té tot el seu suport per continuar com a cap de llista a les eleccions municipals de 2011. L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona ha nomenat a Jordi William Carnes com a primer tinent d'alcalde, en substitució de Carles Martí, que va ser destituït com cap de turc del referèndum.

16 maig 2010. El govern de Tailàndia, malgrat haver renunciat a imposar el toc de queda a la capital, ha donat un ultimàtum als camises vermelles perquè abandonin el centre de Bangkok avui mateix. Els protestants estan atrinxerats des de fa cinc setmanes. I l’executiu tailandès va declarar ahir l’estat d’emergència en cinc províncies de la regió nord-est del país, bastió del front dels camises vermelles. Ara per ara, ja són 22 les províncies que, juntament amb Bangkok, han aplicat aquesta mesura.

15 maig 2010. L'Executiu ha ajornat l'aprovació de la retallada per l'ajust de la despesa fins el consell de ministres del proper dia 20, ja que a part de la complexitat tècnica del decret, la Moncloa tem quedar-se per primer cop sense cap aliat en el Congrés, per la impopular congelació de pensions contributives. Les pensions són 'afer més sensible' del lot d'ajust dràstic, i el repte es trobar els set vots que el PSOE necessita al Congrés per no ser derrotat. L'alarma ha saltat abans que el decret es redacti. Tot i l'esperança que PP, CiU i PNB avalin el PSOE per convalidar les mesures al Congrés que abracen l'austeritat i lamenten fins i tot les falles comunicatives d'una congelació que no afecta les pensions mínimes i les no contributives. De la llista d'aliats al Congrés fins i tot podrien caure PNB, Coalició Canària i el diputat d'UPN Carlos Salvador, les tres crosses amb què José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar l'últim pressupost que recollia l'alça de l'IVA. No seria res d'estrany que ara diguessin que en lloc de Diego hi ha que dir digo.

14 maig 2010. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, ha estat suspès cautelarment avui en les seves funcions pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ). El CGPJ ha aplaçat la decisió sobre el trasllado temporal a la Corte Penal Internacional de L'Haya, tal com el jutge té demanat. Garzón porta vint anys en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, si bé s'ha acollit a dos excedències els anys 1993 i 2005. Entre altres, ha instruït casos d'àmplia repercussió mediàtica, com el del GAL, el del dictador Pinochet o la suspensió d'activitats de Batasuna. Se l'acusa de prevaricació per iniciar diligencies sobre desaparicions en l'etapa del franquisme, atribuint a persones mortes delictes que haurien prescrit o estarien amnistiats per la llei d'Amnistia de 1977 i que no serien competència de l'Audiència Nacional. Acusació presentada per Manos Limpias, un pseudo-sindicat dirigit per un responsable del partit d'ultradreta Fuerza Nueva i per L'associació Libertad e Identidad. La querella presentada també per Falange Española es va retirar del procés, per ser presentada fora de termini.

13 maig 2010. Vivim uns dies molt transcendents en la història espanyola. Potser sí que tenia raó l'amic d'en Bush quan deia fa anys que 'España va bien'. Queda molt clar que ara no va bé, més aviat va força malament, o més aviat, senzillament, no va. El govern, amb la retallada d'ahir, queda desacreditat. ¿Com es possible que en Rajoy, a base de repetir que no es fa res, s'hagi carregat el país i el seu partit quedi com únic recurs? El PP no és més que un grup de viejos roqueros ansiosos de 'recuperar' el poder, però amb camuflades baralles internes, i que es troba altre cop amb el cas Gürtel que no deixa clara la seva integritat. Les forçes judicials estan immerses en una lluita contra el jutge Garzón que va delatar corruptes i en una divisió inacceptable que deixa l'Estatut català i altres per simpatia, tocats i sense possibilitats de desenvolupament. Hi han molts treballadors a l'atur que tindran que acceptar qualsevol condició laboral que tinguin a bé donar-lis i els que tenen ocupació perdran, com els pensionistes, poder adquisitiu. Bancs i caixes no tenen ni cinc. On estan els nostres diners? I la nostra força? On anirem a parar?

13 maig 2010. El cop de timó que ha donat el govern ha estat massa fort. Ha tirat la protecció social que portava a terme per la borda. Ja ho ha dit el cap de l'oposició. Ni ell mateix s'hagués atrevit a prendre les mesures que ha pres el govern socialista (socialista ?). Només han quedat contents els empresaris, que ara encare demanen que s'abordi el conveni laboral amb més avantatges per les empreses. Que estigui content el president de la patronal, el Gerardo de Air Comet i Viajes Marsans, és clar exponent del viratge que ha donat Espanya. Adéu, senyors socialistes. Els sindicats han donat per trencat l'acord laboral i ja han anunciat una vaga al sector públic pel dia 2 de juny.

13 maig 2010. Després de quatre dies de procés, el 8,54% del cens (Inclosos imberbes i estrangers) ja ha votat en el referèndum sobre la reforma de l'avinguda Diagonal, segons xifres que dóna l'Ajuntament de Barcelona. Queden tres dies i per tant, el percentatge de vot no arribarà al 20%, una xifra que deixa ben clar que els únics que es preocupen de la Diagonal són els que hi viuen aprop, sobre tot els comerciants. Males llengues diuen que el vot amagat C, que proposa cap de les dos variants suggerides, és el que rep més vots. El sistema ha patit moltes incidències i 'xous' i l'oposició (CiU i PP) han fet públiques nombroses queixes pel servei deficient que han rebut i demanen l'anulació de la consulta. Podrien demanar l'anulació, amb més raó i sentit, pels moments actuals de l'economia, que no es presta a fer grans inversions en infraestructures. Val més guardar els diners per actuacions socials. Però l'alcalde està molt ficat amb aquest projecte i amb els jocs olímpics, que tampoc han rebut recolzament públic i segur que no el para.

12 maig 2010. El president del Govern, Rodríguez Zapatero, en la seva compareixença avui davant el Congrés dels Diputats, ha anunciat les mesures que adoptarà l'Executiu per aconseguir la reducció addicional del dèficit públic en 15.000 milions d'euros que la Unió Europea exigeix a Espanya. Aquestes mesures, molt impopulars, comporten, entre altres coses, la reducció del 5% 'de mitjana' del sou dels funcionaris a partir del mes que ve i congelació salarial per al 2011. També suspendre la revalorització de les pensions el 2011, excloent les no contributives i les pensions mínimes. El president ha reclamat als espanyols 'un esforç nacional i col·lectiu' per aconseguir la reducció del dèficit i ha dit (amb la boca petita) que no descarta la possibilitat d'apujar els impostos a les rendes més altes. Però, de moment, a pagar els de 'sempre'. Les mesures seran aprovades passat demà pel Consell de Ministres per a la seva entrada en vigor immediata. Els sindicats ja han anunciat una resposta sindical contundent contra la retallada del poder adquisitiu de funcionaris i pensionistes.

12 maig 2010. El conservador David Cameron, de 43 anys, es va convertir ahir en el primer ministre més jove que té el Regne Unit des del 1812. L’encàrrec que formalment li va fer ahir a la nit la reina per formar Govern posa fi a 13 anys de laborisme i obre una nova era en la vida política del país. Però els conservadors no arriben al poder sols. Cameron ha hagut de cedir i resignar-se a compartir un Govern de coalició amb els liberal-demòcrates i el seu cap Nick Clegg, nomenat vice-primer ministre, després d’unes llargues i crispades negociacions.

12 maig 2010. El Tribunal Suprem ha anunciat la seva decisió de reobrir la causa dels vestits regalats per la trama Gürtel a diversos alts càrrecs del PP de València, inclòs Camps, el cap del Govern autonòmic, que està acusat d'acceptar regals de l'empresa Orange Market, una de les més actives en la trama Gürtel. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va arxivar la causa oberta contra Camps al considerar que no hi havia relació entre els regals i l'adjudicació de contractes públics a Orange Market, la societat d'Álvaro Pérez, el Bigotes. El tribunal valencià ni tan sols va entrar a estudiar un contundent informe policial referit a la facturació de l'empresa, però en canvi l'instructor del cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), sí que ho ha inclòs en el sumari. Camps ha assegurat que segueix comptant amb el suport de Mariano Rajoy per ser el pròxim candidat del partit a la reelecció. No deu recordar Camps que Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, també comptava amb el suport d'en Rajoy, fins que li van ensenyar on estava la porta.

11 maig 2010. A l’Iraq la violència no para. Una nova onada d’atacs ha causat 102 morts i centenars de ferits en la jornada més sagnant de l’any. Dos cotxes bomba esclaten a Bagdad, al pàrquing d’una fàbrica tèxtil al sortir els treballadors. També Bàssora i Hil·la pateixen altres atacs semblants. Fa dos mesos de les eleccions generals però el país continua sense nou govern, degut a l'impossibilitat de posar-se d'acord xiïtes i sunnites. I els plans dels EUA de retirar el seu Exèrcit a finals del 2011 es van endarrerint, ja que no volen deixar l'Iraq igual o pitjor que quan el van envair.

11 Maig 2010. Desprès de que la Unió Europea i el Fon Monetari Internacional acordessin crear un diposit de fins a 750.000 milions d'euros per donar liquiditat als paísos membres amb problemes de solvència i també per defensar l'euro dels atacs manipulats dels especuladors, les borses de valors han pujat com mai i han recuperat el que han perdut els últims dies. La borsa espanyola va experimentar ahir un enlairament sense precedents, guanyant el 14,43% sobre el tancament del divendres passat. Però avui, de matí, ja tornava a baixar. No sembla que hi hagi relació entre la fluixa marxa de l'economia espanyola i els cops que dóna la borsa a conseqüència de les martingales dels taurons nacionals i internacionals.

10 maig 2010. Segons diu la responsable d'organització nacional del PP, a tot Espanya el partit compten amb uns 800.000 adscrits, tots amb el seu carnet amb gavina inclosa. Lo curiós és que, a part de València, Galícia i Madrid, que són les autonomies on més 'normal' sembla que hi hagin més adeptes, és Andalusia el territori amb més nombre d'afiliats. Aquesta dada dóna que pensar... Encara es manté el caciquisme de la Espanya rància? o és casualitat?

10 maig 2010. L'ultim baròmetre del CIS del mes d'Abril revela que el PSOE recupera recolzament electoral i aconsegueix el 38%, retallant 1,5 punts a l'avantatge que li treia el PP, que continuaria sent el partit més votat, amb el 39,5%. L'enquesta apunta les classificacions obtingudes pels polítics, tots suspensos> (notes sobre un màxim de 10). Josep Antoni Duran Lleida, es converteix por primer cop en el líder polític millor valorat, amb una nota de 3,74. El president de Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, amb 3,71 punts, igualat amb la dirigent de UPyD, Rosa Díez. (Està clar que no és el mateix dirigir un país sota la crisi internacional que buscar un bona ombre on refugiar-se). Rajoy, ha baixat al 3,09 de classificació. Els ministres van una mica millor. El titular del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, segueix sent el millor valorat, amb un 4,67 de nota. La ministra de defensa, Carme Chacón, treu 4,46. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, es queda amb 4,22. I la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, continua sent la que pitjor puntuació registra, un 2,89. El PP ja ha justificat la davallada acusant el Govern, que porta el CIS, d’haver fet coincidir el treball de camp de l'enquesta amb l’aixecament del secret de sumari del cas Gürtel i amb el cas Matas.

9 maig 2010. Els ministres d'Economia de la Unió Europea (UE) es reuneixen avui a Brussel·les, de manera urgent, per ratificar la posada en marxa d'un mecanisme permanent d'assistència financera, sobre les bases que s'han seguit per rescatar Grècia. El mecanisme, aprovat ahir pels setze caps d'estat i de govern de la zona euro, té per objectiu defensar l'euro, estabilitzar el mercat del deute públic i frenar el contagi de la crisi d'endeutament grec. Aquest fons de rescat s'activarà demà mateix amb l'obertura dels mercats. L'esperança de la UE és que les borses europees 'captin' la seguretat que representa la creació d'aquesta garantia i no continuin a la baixa. 9 maig 2010. El president de CiU, Artur Mas, ha evitat pronunciar-se sobre la proposta de fa dos dies del seu soci, líder d'UDC, Josep Antoni Duran, que demanava un govern de concentració a Espanya per recuperar la confiança dels mercats i convocar eleccions, encara que ha opinat que PSOE i PP haurien de rellevar José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per la seva 'falta de sentit d'Estat'. No menciona la moció de censura que demana Duran Lleida, ni la realitat de que el únic partit que pot presentar una moció contra el govern és el del senyor Rajoy. Ara resulta que en Rajoy es té que rellevar. Continua CiU la seva política indefinida. Un diu una cosa i l'altre, altre.

8 maig 2010. < Totes les persones empadronades a Barcelona més grans de 16 anys podran votar entre els dies 10 i 16, a través d'internet i en els 108 punts de consulta, sobre el futur de la Diagonal. Poden triar per un dels dos projectes que es presenten o per cap dels dos. L’alcalde, Jordi Hereu, molt interessat en aquesta remodelació, apel·la a l’esperit solidari dels barcelonins i exposa que un dels motius 'fonamentals' per reformar l’avinguda és la necessitat que 'l’artèria principal de la ciutat guanyi l’accessibilitat que ara no té', mentre que el líder de CiU al consistori, Xavier Trias, insisteix que l’alcalde ha d’explicar 'el cost real de la consulta abans que els barcelonins comencin a votar'. Es parla de 3 milions d'euros. Dóna la sensació de que, votin el que votin els ciutadans, l'alcalde tirarà endavant amb el seu projecte.

7 maig 2010. A les eleccions legislatives britàniques celebrades ahir cap partit ha aconseguit la majoria absoluta. Els conservadors 'tories' d'en David Cameron obtenien 306 escons (106 més que en els comicis del 2005), els laboristes d'en Gordon Brown 258 (98 per sota) i els liberals d'en Nick Clegg 57 (4 per sota, quan esperaven un important avanç). Altres partits es repartien 29 escons més. O sigui que el primer ministre Gordon Brown haurà de dimitir, fins i tot en l’escenari aritmèticament encara possible, que una coalició de laboristes amb liberals i demòcrates pogués aconseguir la majoria absoluta, que són 326 escons. Nick Clegg ha rebut dues temptadores ofertes dels dos partits principals dels Comuns, el Conservador i el Laborista, per entrar en el nou govern. Només faltarà que el partit que vulgui governar accepti les seves exigències.

7 maig 2010. Les intencions de CiU, mica en mica, es començen a fer patents. El seu programa és que el senyor Mas arribi per fi a presidir la Generalitat i que el senyor Duran i Lleida arribi per fi a ministre de l'Estat espanyol. Però, com? Doncs amb el recolzament del PP, aquí i allà. S'ha acabat lo dels notaris i lo de la casa gran. Així ho demostren les manifestacions que el president de UDC i secretari de general de CiU i portaveu al Congrés, ha fet en la seva carta als militants d'Unió, plantejant presentar una moció de censura a l'actual executiu per substituir-lo per un 'govern ampli' de diversos partits que actuï contra la crisi i que després convoqui eleccions anticipades. Està clar que per fer possible una moció de censura necessita el PP. Opina ara que el president Zapatero 'no és capaç de liderar Espanya en aquests moments difícils' i que també ha demostrat 'ser un fracàs a l'hora de dirigir Europa'. Portem el camí de que Catalunya, a model de Galícia i Euskadi, es converteixi, per un plat de llenties, en altre feu espanyol, amb consellera Camacho inclosa.

6 maig 2010. José Montilla i Mariano Rajoy han mantingut una reunió al Palau de la Generalitat, que com era presumible, no ha servit de res. No s'ha trobat cap punt d'encontre pel que fa a la pretensió del president de la Generalitat de renovar el Tribunal Constitucional que ha de sentenciar l'Estatut. Montilla advertia un cop més sobre la 'fractura difícilment reparable en relacions entre Catalunya i Espanya', mentre el líder del PP li ha demanat 'pedagogia', després de subratllar que 'no s'ha de tenir por al TC'. El president català ha demostrat interès per evitar la retallada de l'Estatut i Rajoy ha demostrat que amb els vots dels seus incondicionals que viuen a Catalunya i la cooperació de CiU ja en té prou per portar els seus plans endavant.

5 maig 2010. La vaga general a Grècia, convocada pels sindicats majoritaris contra les mesures d'austeritat aprovades pel govern, ha paralitzat el trànsit aeri, marítim i ferroviari del país. Milers de persones s'han concentrat davant del Parlament i els antidisturbis han respost amb gasos lacrimògens als llançaments d'objectes. Un grup de manifestants han cremat una sucursal bancària al centre d'Atenes i tres persones han resultat mortes. Funcionaris i empleats de diversos sectors privats també s'han afegit a la protesta, que suposa la quarta vaga general d'aquest any. Però Grècia no ha trobat altre solució que aplicar mesures d'estalvi com la reducció de sous dels funcionaris, l'augment dels impostos i una flexibilització de la legislació laboral, afectant principalment a la clase treballadora i pasiva.

5 maig 2010. El líder del PP i el president de l'executiu espanyol s'han reunit aquest matí a la Moncloa per tractar el rescat de Grècia i la situació econòmica espanyola. Rajoy demana actuar ja, mentre Zapatero insta a confiar en tot allò que el seu govern està duent a terme. Han acordat agilitzar el procés de reestructuració del sistema financer i la reforma de la llei de les Caixes, perquè aquestes es puguin acollir al FROB abans del 30 de juny. L'altre punt d'acord ha estat el suport al rescat de Grècia, que suposarà que l'Estat aporti, dins del pla global dels paísos membres europeus, un crèdit d'uns 10.000 milions € (a tornar en còmodes terminis). En quan a altres assumptes de la política econòmica espanyola i la seva recuperació, es mantenen les discrepàncies. I en quant el TC, ni s'ha insinuat.

5 maig 2010. Un quadre del pintor malagueny Pablo Picasso (1881-1973) s'ha convertit en l'obra d'art més cara de la història al ser adjudicat en una subhasta a Nova York per 106,5 milions de dòlars (82 milions d'euros). El quadre, que es titula 'Nu, fulles verdes i bust', que l'artista va pintar en un sol dia al març de 1932, va ser adjudicat per la casa de subhastes Christie's a un desconegut que va participar per telèfon. Aquesta venda converteix el quadre en l'obra de art més cara adquirida en una subhasta, i el quart quadro més car de tots els temps. Ha pres el títol a l'escultura d'Alberto Giacometti, 'L'Homme que marche', que va ser venuda al mes de febrer passat a Londres per 104,3 milions de dòlars (80,4 milions d'euros). La riquesa està mal repartida. Déu continua de vacances. (Veure els quadres més cars)

4 maig 2010. Una carta subscrita per 84 entitats sobiranistes catalanes demana al president del Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra que 'renyin' Espanya per negar el dret a l'autodetermianció de Catalunya. L'acció és el preludi de la concentració d'aquest dissabte davant la seu de l'ONU a Ginebra per reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Els promotors de la marxa a Ginebra pel dret a decidir de Catalunya volen que el Consell dels Drets Humans de l'ONU tingui en compte el 'conflicte pacífic' entre Catalunya i Espanya. Molt demanar. 4 maig 2010. L'atur a Catalunya ha experimentat durant el passat abril un descens de 10.382 persones, un 1,72%, la baixa més important entre les comunitats autònomes, deixant la xifra total de desocupats catalans un altre cop per sota de les 600.000 persones, segons dades fetes públiques aquest dimarts pel ministeri de Treball i Immigració. Al conjunt de l'Estat s'ha registrat una reducció de 24.188 aturats, un 0,6%, i el nombre de desocupats s'ha situat en 4.142.425 persones. La dada de l'atur de l'abril trenca la tendència alcista i és la primera caiguda que registra la desocupació en els últims nou mesos.

4 maig 2010. En una entrevista a RAC1, l'encara president del FC Barcelona va assegurar ahir que si finalment decideix dedicar-se a fer política i presentar-se com a cap de llista a les eleccions catalanes al front d'un partit, serà 'per ser president de Catalunya i per dirigir el país, no per ser diputat o conseller'. (El 'Llum de gas' encare no estava obert). Avui, Laporta ha assegurat en un esmorzar que la situació de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya han demostrat la impossibilitat de l'Estat de les autonomies, per la qual cosa aposta per 'anar directes a una Constitució catalana' situant com a únic horitzó possible la independència de Catalunya. Menys mal que reconeix que la política és més complexa que presidir un club de futbol (amb el Guardiola darrere).

3 maig 2010. El sindicat espanyol de maquinistes i ajudants ferroviaris (SEMAF), ha convocat tres dies de vaga, avui, dimecres i divendres, exigint més mesures de seguretat, que sona a tòpic, i 50 places al pàrquing subterrani de l'estació de Sants, de Barcelona. La conselleria de Treball i el ministeri de Foment han fixat els serveis mínims essencials. Per als trens de Rodalies s'ha establert el 66%, entre les 6.00 i les 9.30 hores i entre les 17.00 i les 20.30 hores. Per a la resta de la jornada seran del 33%. Això representa que molts viatgers perdran mitja hora o més en els viatges d'aquests dies. Els serveis públics abusen de la seca condició! Es tindrà que fer una nova regulació del dret de vaga. Els senyors volen aparcar gratis, a cobert, a prop del tren, per no caminar gaire. No poden anar al treball com fan tots els treballadors, amb metro o amb bus? Els demés són tontos? I lo dolent del cas és que ho aconseguiran.

2 maig 2010. Degut a les ordres rebudes de la Moncloa, ha canviat l'ambient socialista català amb relació a promoure en el Senat de l'altiplà central que el TC, després de cinc intents, es declari 'incompetent' per pronunciar-se sobre el text. Montilla contradiu el seu director electoral, Jaume Collboni, i garanteix que convidarà Zapatero als mítings. I per altre part, Miquel Iceta 'matisa' les declaracions del conseller d'Economia Castells criticades per la Moncloa. Ara l'assumpte s'ha convertit en un 'no', 'sí', 'ja veurem'. Els de CiU han dit que ja sabien que passaria això.

1 maig 2010. L'explosió i posterior enfonsament d'una plataforma marítima de perforació de British Petroleum (BP), al golf de Mèxic, va causar un important vessament de fuel, que el vent porta cap les costes dels estats sud de Nord-Amèrica, Florida, Alabama, Louisiana i Mississipí, amenaçant amb pèrdues milionàries a pescadors i turisme de la zona. La taca gegant de fuel ha començat a arribar a la costa de les illes del delta del riu Mississippí de Louisiana i el risc per a les espècies d'aus, tortugues i mamífers marins podria créixer a mesura que avanci. Malgrat que s'està lluitant contra la marea negre, el dipòsit de petroli de la torre, que s'ha enfonsat a una profunditat considerable, continua deixant escapar fuel en quantitat i no es pot taponar. Aquest vessament es pot convertir en l'atac ecològic més gran de la història.

1 maig 2010. Bona l'ha va armar ahir el conseller d'Economia Antoni Castells, al tornar a criticar l'aptitud de José Luis Rodríguez Zapatero que, segons ell, defensa amb escassa energia la Carta catalana davant el risc d’una retallada per part del tribunal. Castells s'ha convertit en el socialista més catalanista. També el cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, va qualificar de poc prudent que el president espanyol vingui a Catalunya a recolzar la candidatura de José Montilla en les eleccions autonòmiques. Han reaccionat ràpid a la Moncloa i fonts del Govern central van reconèixer el seu malestar per les declaracions i van reclamar al PSC que col·labori tensant menys la corda i garantint la 'lleialtat institucional'.