Abril 2010

30 abril 2010. El president xinès, Hu Jintao, ha inaugurat l'Expo 2010 de Xangai, que serà l'Exposició Universal més gran de la història. Ocupa uns 5,3 km quadrats (unes 200 illes de l'eixample barceloní) i és com una ciutat dins del mateix Xangai. La Xina inverteix diners i esforços per demostrar el seu poder emergent en l'escena internacional. L'Expo de Xangai ja té el rècord de participants, amb 189 països i 50 organitzacions internacionals, i serà la més visitada. Si es compleixen les expectatives dels seus organitzadors, aconseguirà, almenys, 70 milions de visitants durant els prop de sis mesos que dura l'esdeveniment, la majoria dels quals seran xinesos d'arreu del país. Aquesta Expo serà la primera que, sota el lema 'Millor ciutat, millor vida', obra també pavellons propis a les ciutats, a l'igual que els països, abordant el problema de la urbanització de la societat i de com millorar la qualitat de vida a les ciutats. Del 24 al 30 de maig es celebrarà la Setmana de Catalunya. El pavelló espanyol està clarament marcat per l'empremta catalana, ja que l'ha dissenyat Benedetta Tagliabue inspirant-se en Gaudí. Es tracta d'un edifici de vímet i acer que s'assembla molt a un cistell, de parets i porta gaudinianes. Xangai es converteix amb aquesta Expo en punt d'atracció del turisme internacional. Han invertit uns 400 milions de yuans (40 milions d'euros), més que en els Jocs Olímpics de Pequín del 2008. Però els resultats seran molt positius.

30 abril 2010. Ha mort aquesta matinada a Barcelona el locutor, presentador i actor de doblatge Jordi Estadella, com a conseqüència d'una llarga malaltia. El periodista, que tenia 61 anys, presentava actualment el programa gastronòmic L'aperitiu de boca en boca, a COM Ràdio, però era més conegut per la seva tasca al capdavant de coneguts programes televisius, com Un, dos, tres, No te rías que es peor i El semáforo. Els més grans el recordem com el creador del personatge Tito B. Diagonal, un pijo que se'n reia dels xarnegos i pobres de la Barcelona del Movimiento, i que va destacar en la dècada dels 70 a Radio Joventut.

30 abril 2010. El Parlament català va aprovar ahir finalment la resolució de suport a l’Estatut, l’embat unitari que des de Catalunya es vol enviar a l’escenari polític espanyol per frenar la retallada que prepara el Tribunal Constitucional. La iniciativa va prosperar amb els vots del tripartit i de CiU. La resolució 'insta totes les institucions de l’Estat' a respectar i fer complir l’Estatut, compromet el Parlament a promoure que el TC, després de cinc intents, es declari 'incompetent' per pronunciar-se sobre el text. A la tarda el president del Parlament va comunicar la decisió del ple al Congrés i al Senat. Aguantaran els socialistes catalans la seva posició a Madrit, en contra dels seus companys del PSOE? Ho dubto.

29 abril 2010. Grècia fa públic el seu pla d'austeritat i anuncia severes mesures econòmiques com a primer pas per rebre les ajudes de la Unió Europea. Aquest pla d'estalvi, que tindrà una durada de tres anys, comprèn fortes retallades dels sous dels funcionaris i la congelació salarial en el sector privat. També preveu retallades en les jubilacions i una congelació de la contractació en el sector públic, amb excepció de l'ensenyament, sanitat i defensa. A més, el govern preveu augments de diversos impostos, com l'IVA, el tabac, alcohol i gasolines, entre altres. 'L'economia està a prop de l'abisme a causa dels governs anteriors', ha dit el primer ministre grec Papandréu als representants d'empresaris i sindicats. I els diners que el Fondo Monetario Internacional o el Banco Central Europeo deixin als hel·lènics pagaran uns interessos d'aproximadament un 15%, perquè hi ha l'alt risc de que Grècia no pugui pagar els crèdits. Com podrà un país sense recursos fer front a les amortitzacions i els interessos tant alts, malgrat retalli sous i pensions? És aquest el recolzament que la UE ofereix als paísos membres? La història de l'ampliació de la UE es podria resumir així: Ens deixen entrar a la gloriosa comunitat, ens xafen les fonts de recursos propis, com la llet, el vi i l'oli, ens venen tots els seus productes, i quan ja no tenim quartos, ens en deixen als interessos que fixa algun tauró internacional. Quin negoci tenen muntat! Es pot baixar a la pròxima parada i tornar a les pessetes?

28 abril 2010. Interessants manifestacions de la presidenta del PP a Catalunya, traient importància al fullet contra la immigració elaborat pel regidor i cap del seu partit a Badalona, Xavier García Albiol, en el què hi havia fotos de gitanos romanesos. Ha aclarit que les fotos no les va fer el PP, si no que havien estat publicades per alguns diaris. Ah!... bueno. Es tracta d'un díptic xenòfob però econòmic. La Sáchez Camacho ha demanat disculpes pel pamflet i ha assegurat que la comunitat romanesa és 'molt estimada' al seu partit (no faltaria més!). I ha continuat tant tranquil·la (és un dir) amb la loquacitat que la caracteritza, criticant la política d'immigració del govern socialista que ha deixat més de milió i mig d'immigrants irregulars, i criticant el president Montilla i el líder de l'oposició Mas, per haver-se posat d'acord per demanar al Tribunal Constitucional (TC) una sentència sobre l'Estatut i no per solucionar la crisi econòmica de Catalunya i criticant l'absència de visites del president Zapatero a Catalunya, quan el líder del PP, Mariano Rajoy, hi ve molt sovint. Algú li podria contestar que en Zapatero té aquí a un bon representat.

27 abril 2010. Grècia demana un cop més accedir amb rapidesa a un paquet d'ajuda internacional de 45.000 milions d'euros per fer front a l'asfixiant pressió del mercat, agreujada per la decisió de l'agència Standard & Poor's (S&P) de rebaixar la qualificació del seu deute a nivells mínims, convertint-los en bo escombraries. A mitjans d'abril, la UE va acordar ajudar Grècia amb 30.000 milions si el país ho demanava. Ho va demanar i es va pactat l'ajut amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, però Alemanya i França no tenen presa. El ministre alemany de finances va assegurar que l’ajut està subjecte a la continuació, per part de Grècia, del compliment d’un estricte programa d’estalvi durant uns anys i en termes semblants es va expressar la ministra francesa d’Economia, que va assegurar que les negociacions encara no estan tancades. Espanya està (estava) disposada a donar a Grècia un crèdit de 3.670 milions d'euros. Però tot està frenat. Els problemes de Grècia afecten al euro i per contagi poden tocar a Portugal i a Espanya. El govern grec promet noves mesures d’estalvi mentre els mercats penalitzen el seu deute. Però res.

26 abril 2010. La tercera tanda de consultes sobiranistes, caracteritzada per l’assalt a ciutats grans, es va saldar amb una nova punxada de participació. Els organitzadors han situat la xifra provisional en el 20%, un punt menys que en la segona onada i més de set per sota del primer envit. El compromís sobiranista (o les ganes de fer quelcom diferent) és més alt als nuclis petits i rurals, i va minvant a mesura que creix la població i s’acosta a l’àrea metropolitana de Barcelona (on ja hi han més 'diversions'). El sí a la independència dels que van anar a les urnes, lògicament, va arrasar de nou (92%). Quan el resultat es tant clar l'enquesta deixa de tenir cap valor. Els diaris cataloguen així a consulta: Avui: El sí a la independència s'acosta al mig milió (en total), però la participació cau per les dificultats de mobilització a les ciutats; El Periodico: Punxada sobiranista; La Vanguardia: Más de 260.000 catalanes votan sobre la independencia; ABC: La consulta soberanista solo interesa al 20% de los catalanes. Público: Las consultas sobiranistes tienden puentes entre ERC y CiU; La Razón: Nuevo fracaso de los independentistas catalanes. El Mundo: Se trata de la oleada más amplia y que peor resultado ha registrado. El que trobo més graciós de la jornada és que per validar la correcta aplicació de la democràcia en les votacions han intervingut una cinquantena d'observadors internacionals, que venien d'orígens tant curiosos com Còrsega, Escòcia, Flandes, Euskal Herria, Sardenya, Sicília, Cabília, Quebec, Nova Caledònia i Puerto Rico. O sigui, de tots els llocs on reivindiquen la independència. Tots han dit que la consulta ha estat correcta, està clar.

25 abril 2010. Els jugadors i simpatitzants del Barça estan molt animats i decidits a guanyar l'eliminatòria amb l'Inter, el dimecres, anulant la desventatja del 3 a 1 que porten en contra. Els jugadors culers diuen que hi deixaran la pell. Ara només faltarà que els italians es quedin mirant com deixan la pell.

24 abril 2010. El jutge de l'Audiència Nacional Baltazar Garzón va presentar ahir a la nit un recurs contra el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela, instructor del cas d'investigació de la memòria històrica, per tenir 'interès directe o indirecte en el plet o causa'. Es refereix a que Varela va reconduir els escrits d'acusació presentats per Falange i Mans Netes perquè s'adeqüessin als requisits legals. Mans Netes va complir el mandat del jutge, però Falange no va presentar un nou escrit d'acusació en el termini indicat. Per això, el magistrat Varela l'ha expulsat del procediment. Garzón sol·licita a la Sala Penal del Tribunal Suprem que substitueixi Varela com a instructor del procés i en nomeni un de nou. Al llarg del dia d'avui, més de 20 ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, València, etc.) han convocat manifestacions en suport al jutge de l'Audiència Nacional, arran del seu processament per presumpta prevaricació en la seva investigació dels crims del franquisme. En Rajoy està negre i diu que això no és democràtic. A la capital se'n fa altre, en contra del jutge, promoguda pel l'extremadreta falangista.

24 abril 2010. L'Executiu francès té anunciat que el mes que ve presentarà un projecte de llei per prohibir el vel integral (burca) (hijab) (nicab) als espais públics, amb l'explicació de que són peces de vestir que atempten contra la dignitat de la dona. Els belgues, quan tinguin govern, també ho faran per motius de seguretat. Les discussions sobre aquesta peça ja venen de lluny i últimament s'estan escalfant, perquè les usuàries o les parelles de les usuàries i col·lectius islàmics justifiquen que és un signe religiós, emparat per la constitució. A Espanya també hi ha debat. Un institut de Pozuelo (Madrit) va expulsar una alumna de 16 anys per anar a classe amb hijab, prohibit en el seus reglaments interiors. El bisbe auxiliar de Madrid, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) també vol dir la seva i va assenyalar que sobre l’ús del vel a l’escola no hi pot haver una solució simplista i va apuntar en la direcció de permetre que la nena de 16 anys torni a les aules amb el mocador islàmic. I el govern espanyol està d'acord amb l'església en aquest aspecte (que deu ser l'únic en que coincideixen). I és que qui no discuteix és perquè no vol.

22 abril 2010. Demà és el dia en què molta gent compren l'únic llibre en tot l'any. I molts el fan servir de regal. Per Sant Jordi el consumisme ha aconseguit que escriptors de tota mena donin al públic la possibilitat de participar en la literatura, amb més o menys encert. Surten llibres 'polítics', com: La màscara del rei Artur, de Pilar Rahola, retrat d'Artur Mas; Descobrint Montilla de Gabriel Pernau; Barcelona vista per un metge, de Xavier Trias; Retrat d'un metge que fa política, de Francesc Orteu, sobre el líder de Reagrupament, Carretero. Jordi Pujol treu quelcom i també Montserrat Nebrera. N'hi han de coneguts, com 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod, no és un llibre polític i Un somni per als meus fills, de Joan Laporta, ni polític ni res. Hi han els llibres dels habituals i dels oportunistes de cada any, autors diversos, com Jordi Évole, Andreu Buenafuente, Boris Izaguirre, Mario Conde, Josep M. Espinàs, Isabel Clara Simó, Quim Monzó, Jaime Peñafiel, Eduard Punset, Xavier Sardà, Màrius Serra, Toni Soler, etc. I estan els recomanats: El somni de Farringdon Road, d’Antoni Vives, el novel·lista que fa política; No hi ha terceres persones, d’Empar Moliner, un recull de contes: i Un país de butxaca, de Joan-Daniel Bezsonoff, la llengua catalana al Rosselló. Quasi 300 escriptors, millor dit autors, es barallaran demà a Barcelona, per dedicar llibres als 'admiradors'.

21 abril 2010. La companyia Gas Natural, que va fer la primera junta després d’absorbir Unión Fenosa, va aprovar una alça del dividend del 10%, fins a 0,80 euros per acció. Aquesta firma està controlada per Criteria-La Caixa i per Repsol, i forma part dels monopolis explotadors dels serveis bàsics (llum, gas, petroli). El seu president va reclamar al govern una nova política energètica que situï el preu de la llum en el seu cost real, que segons ells, requereix un augment per sobre del 20%, ja que al 2009, el dèficit de tarifa va arribar als 4.615 milions i suma uns 20.000 milions en els últims anys, que els usuaris tindran que pagar un dia o altre. Com poden demanar un increment del 20% sobre l'actual preu de consum? En quin cap i cap que sigui raonable fer una pujada del 20%? Tenen que demanar al menys un 30%! Així podran incrementar el pagament als accionistes i en lloc de pujar-lis el 10% podran arribar al 15%. Quines injustícies que es cometen.

21 Abril 2010. Juan Antonio Samaranch i Torelló, 89 anys, ha mort avui a l'Hospital Quirón de Barcelona a causa d'una fallida multiorgànica. El seu caràcter pragmàtic l'ha permès sempre arrimar-se a l'arbre de millor ombra. Es va afiliar a la Falange i va iniciar la seva carrera política com regidor d'Esports en l'Ajuntament de Barcelona (1955-1962). A l'any 1964 passa a ser procurador a les Cortes franquistas durant tres legislatures, fins 1977. El 1966 va ser elegit membre del Comitè Olímpic Internacional (COI). El 1967 va ser designat Delegado Nacional de Educación Física y Deportes. El 1973 va ser anomenat president de la Diputació Provincial de Barcelona i el 1977 ambaixador espanyol a la Unió Soviètica i Mongòlia i el 1984 conseller de La Caixa, passant a president el 1986. President del COI des de 1980. Va aconseguir, al costat de Narcís Serra, Pasqual Maragall i empresaris liderats per Carles Ferrer i Leopoldo Rodés, que Barcelona fos la seu dels Jocs de 1992. El 2001, Samaranch va deixar la presidència del COI. Ara era president d'honor. La capella ardent s'obrirà al públic demà a les 12.00 hores al Palau de la Generalitat i el funeral tindrà lloc a les 18.00 hores a la Catedral.

21 abril 2010. La pols del volcà d'Islàndia ha costat fins ara a les aerolínies més de 1.260 milions d'euros per les cancel·lacions de vols degudes a les restriccions imposades per les autoritats aeronàutiques. Ha afectat a 1,2 milions de passatgers. El director de L'Associación Internacional del Transport Aéri (IATA) ha dit que ara s'han de buscar fórmules per mitigar els efectes econòmics de la crisi generada pel volcà, i ha subratllat que s'ha de plantejar el tema de compensacions estatals. També l'industria hotelera es queixa de que el sector turístic espanyol ha perdut fins avui 252 milions d'euros (42 milions al dia). Doncs a demanar també compensacions estatals. Està clar que si l'amo de la botiga de sota a casa perd vendes perquè fa mal temps i la gent no va a comprar, no se l'ocorrirà demanar compensacions estatals. Ja li tinc dit al botiguer que té que agafar mil empleats i veurà com no li farà falta ni vendre. Només queixar-se!

20 abril 2010. En Rafa Nadal, guanyador fa poc per sisé cop consecutiu del Open de Tennis de Montecarlo, ha renunciat a jugar el Godó de Barcelona, perquè, diu, no es vol cansar amb tants tornejos. ¿Serà perquè el Banc de Sabadell és el principal patrocinador aquest any del Godó i en Nadal té contracte publicitari amb el Banesto? Sigui pel que sigui, farà mal aquesta baixa a les taquilles del Tennis Barcelona. 20 abril 2010. Sonsoles Espinosa, la dona del president Zapatero, passa de política i en molt poques ocasions acompanya al seu marit en actes públics. Ella no vol ser presidenta. Vol ser soprano. Señora, con uno que cante en la familia ya hay bastante! No us sembla.

19 abril 2010. Els temes més en voga són el Tribunal Constitucional, el núvol de cendra que impedeix el tràfic aeri i el jutge jutjat Garzón. Rajoy, en un acte celebrat a Leganés amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, per continuar la campanya del PP contra la pujada de l'IVA prevista pel Govern al juliol, ha afirmat que una renovació ara dels integrants del Tribunal Constitucional, tal com demana Montilla, suposaria 'danyar el crèdit' de la institució 'per sempre' i 'liquidar el seu futur' i ha destacat que el seu partit 'preservarà la independència' dels tribunals. De quin crèdit i de quin futur i de quina independència deu parlar?? Zapatero, pel seu costat, ha dit avui que es té que apel·lar al 'realisme' i la 'prudència' i s'ha posat de la banda de Rajoy i el seu rebuig a canviar ara els jutges. El PSOE i el PSC cauen en una situació incòmoda, al tenir que defensar els seus interessos particulars sense perjudicar-se mútuament. El tràfic d'avions ha millorat, però Anglaterra i Europa central continuen amb els aeròdroms tancats i amb molta gent penjada. El volcà no para de treure cendra i el Barça té que anar a Milà amb autobús. I el Poder Judicial estudia la possible suspensió de Garzón, què rep moltes mostres de recolzament popular.

18 abril 2010. Ahir, a Girona, el consell nacional dels socialistes va proclamar a Montilla, per unanimitat, candidat a la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions autonòmiques. El president es va limitar a pronunciar un discurs de tràmit en la seva estrena oficial com a cap de llista del PSC, instant als dirigents del seu partit a posar-se a treballar per capgirar les enquestes que prediuen la victòria de CiU. Però va aprofitar l'avinentesa per criticar durament al PP i a Rajoy. Va dir que, a rel de l’Estatut català, els populars es van dedicar a recollir firmes per tot Espanya, van presentar el recurs davant el Constitucional i ara impedeixen la renovació de l’alt tribunal. I va subratllar que ha estat també el PP qui ha donat peu a la 'catalanofòbia'.

17 abril 2010. Un helicòpter militar espanyol es va estavellar ahir en un vessant de la frontera entre Haití i la República Dominicana, morint els quatre ocupants. Els soldats coneixien bé la zona del sinistre, ja que hi volaven amb freqüència, en els desplaçaments que feien des de la localitat dominicana de Cabo Rojo, on recollien material logístic enviat per Espanya, fins al vaixell Castilla, al port de la capital haitiana, Port-au-Prince. Els soldats formaven part del contingent de 450 militars enviats per Espanya arran del terratrèmol del 12 de gener i eleven a 160 el nombre de membres de l’Exèrcit que han perdut la vida en missions de pau des del 1987. La ministra de Defensa es desplaçarà a Haití per repatriar els cadàvers.

17 abril 2010. Els núvols de cendres produïts per l'erupció volcànica a Islàndia, s'ha estès cap a l'est i el sud d'Europa, i ha obligat a tancar aeroports, ja que la pols de roca pot arribar a parar els reactors dels avions. Les suspensions de vols van començar el passat dia 14, i van afectar primer els aeroports del Regne Unit i Irlanda, després a Noruega, Dinamarca, Finlàndia, als quals van seguir al dia següent els de Holanda, Bèlgica, Suècia, França i Alemanya. La supressió no sols de les sortides, sinó també de les arribades, va portar al caos els aeroports de tot el món. Es calcula que fins ara s'han suspès uns 7.000 vols, afectant a milió i mig de viatgers. Tants invents i tant desenvolupament i tants projectes que es duen a terme en el món i ens trobem tot sovint amb una mà davant i altre darrera per defendre'ns de fenòmens atmosfèrics o naturals, que ens afecten greument. A part dels milions d'euros que els hi costarà a les aerolínies aquest entrebanc, tenim que pensar que aquesta atmosfera bruta pot causar problemes físics respiratoris quan la pols caigui a terra. Però, és clar, destinar diners a combatre aquests problemes no genera beneficis. Les línies aèries perdran quartos i les ferroviàries en guanyaran. Els meteoròlegs creuen que poden passar diversos dies abans que es dispersi el núvol de cendres. Si ve cap a Catalunya diuen arribarà ja bastant diluït.

17 abril 2010. El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a fracassar a l’hora de resoldre el cinquè projecte de sentència sobre el nou Estatut de Catalunya, després de tres anys i mig des que es va impugnar el PP. Els magistrats defensors del text proposat per Elisa Pérez Vera han perdut per 4 a 6 la votació davant dels més conservadors, que demanen una retallada més àmplia de la llei catalana. La ponència de Vera optava per anul·lar una quinzena d'articles i interpretar-ne una vintena. Ara s'ha de redactar un altre esborrany i tornar a votar, procés que portarà un nou ponent, el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, de l’ala conservadora. Tots els polítics s'han pronunciat, coincidint en que aquest tribunal està caducat i resulta inajornable procedir a la seva renovació. Montilla ha demanat al cap de Govern i al cap de l'oposició promoguin la renovació del TC de forma immediata. Serà molt difícil que es formuli una sentencia abans de les eleccions catalanes.

15 abril 2010. Les empreses, amb esforç, estan contenint la pujada dels preus per adequar-se a una demanda molt debilitada. Però en canvi, l’IPC (Index de Preus del Consum) sorprèn amb una pujada fins a l’1,4% el mes de març, 0,7 punts més que el febrer. Segons diuen, han estat els carburants els que han pujat al març una mitjana del 3,4% respecte al febrer (i del 17,4% sobre el mateix mes del 2009). També argumenta l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que els preus de vestit i calçat després de les rebaixes, han pujat el 3,6% respecte al més anterior. Gràcies als carburants i a les rebaixes, fugim del risc de deflació, però tenim una energia més cara i no apareix la recuperació del consum per cap lloc. I a Catalunya continuem amb 0,3 punts per sobre de la mitjana espanyola.

14 abril 2010. Ara és l'alcalde d'El Vendrell, província de Tarragona (de CiU) qui dona la raó al seu camarada de Vic, (CiU) sobre el tràmit d'empadronament dels immigrants. Demana el de Vendrell que es compleixi el que diu la llei i sinó, que la canviin. Deu pensar que dient això els estrangers no aniran a viure a la seva ciudad, però és molt probable que hi vagin igual, però que no s'empadronin i visquin descontrolats. Sempre hi haurà gent que no els importa provocar problemes socials per tal de sortir a la foto (del seu partit). Sant Cugat (pilota), Vic (immigrants), Lloret (queixes per la nevada), etc. i ara El Vendrell (immigrants). Qui més?

13 abril 2010. El mes passat va sortir el Mayor Oreja dient que el Govern manté, altra cop, converses amb la banda terrorista ETA. A primer de mes, va sortir l'Álvarez Cascos dient que volia tornar a la política. Després va dir que hay una “camarilla de la Policía Judicial dedicada a preconstituir pruebas” sobre el caso ‘Gürtel’. La secretaria general del PP li va fer costat manifestant que algunos mandos policiales han pretendido manipular seguramente algún tipo de informe. Feia jo un comentari (final de pàgina) dient que només faltava que es despengés el manda huevos. Doncs bé, ja s'ha fet present en Federico Trillo. Ministre de Defensa quan la guerra d'Iraq, ara coordinador de Justicia del PP, ha qualificat de 'presión intolerable' i de 'espectáculo bochornoso' les 'algaradas' (tumults) que, al seu entendre, s'han muntat a rel del enjudiciament del jutge Baltasar Garzón per part del Tribunal Supremo. Es refereix als que es queixen dels càrrecs contra Garzón per tractar d'esbrinar sobre el franquisme. Doncs ja hi són quasi tots. L'España rancia i casposa no es jubila.

13 abril 2010. Després del bany bernabeuenc del cap de setmana, el Barça va primer en solitari a la classificació i el Madrit necessitaria quatre punts més que els blaugranes per passar-los davant. Però les lesions continuen afectant els titulars del Barça. Iniesta, el millor descolocador de defenses, passa altre cop a la infermeria, per un mes, a fer-li companya a Ibrahimovic, que igual pot jugar contra els periquitos dissabte. No és lògic que hi hagin tantes lesions. Es té que jugar, però també es té que mantenir una correcta preparació física. Perdre jugadors experimentats a l'hora de la veritat és donar massa peixet als contraris.

13 abril 2010. L'alcalde de Barcelona segueix amb les seves gotes malaies en relació als Jocs d'hivern i a la Diagonal, insistint en una opinió pública poc ficada en els projectes. Només els veins afectats i els empresaris de la neu estan interessats. Hereu es va reunir amb representants de col·lectius d'immigrants (nova ciutadania, ell els hi diu) per demanar la seva participació en la consulta sobre la reforma de la Diagonal. Podran votar els 'nous ciutadans' empadronats, tinguin o no regularitzada la seva residència. La Vanguardia dedica tres planes del Vivir (pàgines grogues) a la notícia com si volgués cooperar amb el projecte, però potser que passi tot el contrari, ja que involucrar als immigrants sembla un subterfugi, un últim recurs que també fan servir els nacionalistes per pujar el percentatge de votants. Per compensar, a la pàgina següent, parla del llibre que el candidat Trias treu per Sant Jordi, que explica l'alarmant diagnostic de la Barcelona d'Hereu. I això que encare no hem entrat en campanya!

13 abril 2010. Xavier Sardà estrenarà pròximament dos programes a Telecinco. Un es dirà Infiltrado, en què acompanya espanyols que treballen a l'estranger i l'altre es dirà Cántame una canción, un concurs per descobrir nens amb talent musical. Els reportatges presentant a espanyols treballant a l'estranger, tenen bona acollida a la tele, en part perquè el presentador no es converteix en el protagonista, fallada en que va incórrer Miki Moto en Afers exteriors (1990) i el mateix Sardà, en Dutifrí (13 capítols 2007). Esperem que ho hagi tingut en compte i es quedi rere la càmera. Està molt vist. I esperem també que els nens cantin a hores 'infantils'. Els programes 'econòmics' estan a l'ordre del dia. Després de gairebé un any allunyat de la televisió, amb el fracàs en 'La Tribu' (6 programes abril-maig 2009) i del poc èxit de Dutifrí, la qualitat 'Sardà' ha baixat molt. El senyor Cassamatjor (radio, 1990-92) i les Cròniques marcianes (TV 1997-2005) ja queden molt lluny. Ara en Sardà està promocionant també un llibre no d'humor que ha escrit per Sant Jordi.

13 abril 2010. El Tribunal Constitucional (TC) va anunciar que aquesta setmana té convocat un ple que podria posar punt final a la pregunta 'què passarà amb l'Estatut català?', que ja porte penjat gairebé quatre anys. Tots els partits, menys el PP, volen queixar-se plegats, fent pinya, però això sí, cadascun amb la seva lletra. Com és lògic, tots estan disposats a demostrar el seu rebuig a qualsevol modificació i aprofiten l'avinentesa per dir la seva i fer propaganda, com venen fent cada dos per tres amb aquesta possible retallada. En una entrevista amb la directora de TV3, el president de CiU va instar a teixir una estratègia conjunta un cop estudiada i va apostar perquè sigui el pròxim govern, 'amb més perspectiva per endavant', el que hi doni resposta. Està molt cregut en Mas que guanyarà les eleccions, encare que sigui amb l'ajuda del PP. Però si necessita els populars (i els unionistes) ja ens podem imaginar quina 'resposta' poden donar a la retallada. Cada dia pren més cos la possibilitat de Mas a Catalunya i Duran Lleida a Madrit, confabulats amb el PP. No és una disjuntiva agradable pels catalans catalans.

12 abril 2010. L'Audiència Nacional ha absolt avui els cinc directius del diari Egunkaria acusats de pertinença a la banda terrorista ETA en un procediment que va suposar la clausura del diari el 2003 per ordre judicial. L'Audiència considera que la seva línia informativa 'permetia descartar que el diari fos instrument per a la comissió de delictes' i que la seva clausura 'no tenia habilitació constitucional directa'. Les acusacions populars van ser presentades per Dignitat i Justícia (DiJ) i l'Asociación de Víctimes del Terrorismo(AVT) que sol·licitaven penes d'entre 12 i 14 anys de presó per als directius del diari, que eren Juan María Torrealdai, José María Auzmendi, Iñaki Uría, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga. Euskaldunon Egunkaria s'editava a Guipúscoa des de 1990 i es distribuïa a les zones bascoparlants dels estats espanyol i francès. La seva línia editorial era d'esquerres, de nacionalisme basc. El va substituir el diari Berria. És lamentable que es triguin set anys per dictar una sentència. I encare pot ser que hagi recurs davant el Suprem.

11 abril 2010. Tailàndia segueix patin una profunda fractura política per la gran divisió entre partidaris i detractors de l'actual govern, que va pujar al poder el 2006 amb un cop d'estat que va derrocar al primer ministro Thaksin Shinawatra. Aquest cap de setmana s'han produït greus enfrontaments entre les forçes de seguretat i els 'camises vermelles', lleials al deposat Shinawatra, en els quals han resultat més de 20 persones mortes i més de 800 ferides. Bangkok, la capital, continua en tensió i es tem que la violència torni a esclatar, ja que els camises vermelles segueixen disposats a mantenir les protestes i a col·lapsar la ciutat fins aconseguir el seu propòsit: la dissolució del Parlament i noves eleccions.

10 abril 2010. Un avió Tupolev 154 en què viatjava el president de Polònia, Lech Kaczynski, la seva dona i diversos alts càrrecs del Govern polonès, ha caigut a terra a dos quilòmetres de la pista de l'aterratge de l'aeroport Severni de la ciutat russa de Smolensk, a l'oest de Moscou. En l'accident han mort 96 persones. Els controladors russos, degut a la boira que hi havia a Severni, han ofert els aeroports de Moscou i Minsk (Bielorússia) com a opcions alternatives per aterrar, però, per una raó desconeguda, el comandant de la nau ha decidit arriscar-se i ha intentat quatre vegades l'aterratge, fins que s'ha estavellat. (Últims accidents aeris) El president del Parlament,Bronislaw Komorowski, assumirà la presidència en funcions, fins noves eleccions. 10 abril 2010. La Comissió Europea (CE) ha advertit Espanya que no es poden inscriure immigrants irregulars al cens. El president de Ci/oU, Artur Mas, ha afirmat avui que no es pot empadronar 'sense més i més' els immigrants sense papers, fent costat al seu afiliat alcalde de Vic, el que va crear la polèmica al gener passat. El president del govern, Rodríguez Zapatero, ha assegurat en la sessió de control al govern, responent a preguntes del portaveu de Ci/oU, Duran i Lleida, que el reglament de la llei d'estrangeria en que treballa l'executiu amb tota rapidesa, aclarirà alguns punts i, per descomptat, tot el que afecta el padró municipal. Trobaran la solució? Per un costat no es poden empadronar els estrangers que no tinguin visat. I per altre, es té que saber qui viu en les poblacions a efectes socials i per seguretat. This is the question!

9 abril 2010. Veiem els titulars de primera plana dels diaris catalans d'avui, per tenir una idea de per on anem. La Vanguardia: El TC busca una fallada de l'Estatut la pròxima setmana (Tribunal Constitucional ho posen abreviat, perquè ja tots els catalans saben, malauradament, que vol dir. I fan servir 'fallada' en singular, quan segur que seran diverses 'fallades'); Rajoy força la dimissió de Bárcenas pel cas Gürtel; EEUU i Rússia segellen la reducció d'armes més ambiciosa en dos dècades; Cruyff, president d'honor (en petit). L'Avui: Laporta canonitza Cruyff; El TC accelera; Rajoy força la baixa temporal de l'ex-tresorer Bárcenas; L'esmena Barcelona al Codi Penal. El Periódico: Rajoy pacta amb Bárcenas una sortida a mitges; Estatut, acte final; Obama i Medvédev segellen una nova era de reducció d'armes; President Cruyff; Els Mossos tenen ja un 20% de dones. Resultats: Estatut 3 points; Cruyff 3; Bárcenas 3; Desarmament 2; Codi Penal 1. Mosses 1. La notícia que sembla més interessant ve precisament de Madrit. És la que fa referència al projecte de llei de modificació del Codi Penal. La ponència del projecte va tancar-se ahir amb la inclusió del pla 'Barcelona' contra la multi-reincidència, que incorpora un nou tipus penal: la integració en grup criminal, com una unió de dues persones que, sense reunir les característiques d'organització, tinguin l'objectiu de perpetrar delictes o faltes. També inclou que es consideri delicte la comissió de tres faltes en lloc de quatre, com s'estipulava ara. El projecte de llei es podria aprovar a la comissió de justícia dels pròxims 21 i 22 d'abril.

8 abril 2010. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, està encaparrat en fer uns Jocs d'Hivern amb canons de neu i en canviar la Diagonal. L'home vol evitar que el pròxim candidat digui que no ha fet res. En quan als dos projectes sobre la nova Diagonal, no han merescut cap recolzament unànime. Tothom troba problemes i inconvenients i més els veins, que es veuen amb l'avinguda potes enlaire molts de temps. Però Hereu no renuncia a deixar la seva empremta en el consistori. Ara, a la queixa de que es tindrien que posar arbres joves si es canvia la ubicació dels que hi han, respon la regidora de Medi Ambient que l'arbrat actual està en mal estat i que es té que canviar tant si es du a terme la transformació com si no. La meitat dels arbres estan tocats i en un termini d'entre deu i vint anys caldrà substituir-los, però diu, cap problema ja que en cinc anys els arbres nous serien frondosos. L'Ajuntament té explicacions per tot. L'Hereu vol deixar el projecte de la 'seva' remodelació com herència. I els Jocs de propina. O al revés, no se sap!

7 abril 2010. El jutge Baltasar Garzón s'asseurà al banc dels acusats del Suprem per un delicte de prevaricació a l'haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme, malgrat estar amnistiats per les corts democràtiques. Així ho va acordar el jutge de l'alt tribunal, transformant en procediment abreujat les diligències obertes contra Garzón per denúncies presentades contra ell el 2009 per els ultradretans Manos Limpias, Dignidad y Justícia, i Falange Española. Aquesta decisió implicarà en dies la suspensió cautelar del jutge Garzón. Els problemes de Baltasar Garzón van començar el febrer del 2009, quan va destapar la trama 'Gürtel' i quan el ministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo va tenir que dimitir per haver coincidit en una cacera amb ell. A partir d'obrir 'Gürtel' va veure com les causes per denúncies presentades contra ell que havien estat arxivades es reobrien i se'n obrien de noves. Hi han altres dues investigacions per possibles conductes delictives del jutge Garzón vinculades amb els abonaments que va rebre per l'organització d'uns cursos a Nova York i amb la intervenció de les comunicacions dels imputats en el cas Gürtel, que farien molt de mal. L'alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, va dir fa 24 anys, que 'la Justicia era un cachondeo'. Què diria ara?

7 abril 2010. Jaume Matas, expresident de les Illes Balears i exministre de Medi Ambient, va pagar ahir al vespre, 24 hores abans del termini fixat, la fiança personal de 3 milions d'euros imposada pel jutge del cas Palma Arena. L'imputat la considera 'desproporcionada' i 'injusta'. Pobret! També es queixa que aquesta fiança i la resta de mesures cautelars dictades pel jutge, com ara la prohibició de sortir de l'Estat i l'obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat, han suposat un 'trastorn irreparable' de la seva vida i s'ha quedat sense la seva feina en una companyia americana, amb la qual tenia un 'molt bon contracte'. Pobret! Potser sí que té raó el jutge quan diu que aquest paio no hi toca.

7 abril 2010. El govern dels Estats Units va anunciar ahir oficialment, després que Barack Obama ho avancés en una entrevista al New York Times, que limitarà l’ús d’armament nuclear a situacions 'extremes' i que renunciarà a fabricar-ne de nou. El govern d’Obama, però, es reserva el dret a fer ús de l’arsenal atòmic davant l’atac de països que no compleixen amb els tractats internacionals sobre la matèria i que suposen una amenaça per al país, com ara l’Iran i Corea del Nord. O sigui, que estem com abans. Qui té que mesurar aquestes 'situacions extremes'? Aquest reconeixement públic de la postura nuclear arriba quan el president Obama rellança la seva agenda política nuclear a les portes de la seva reunió a Praga, demà, amb el president rus, Dmitri Medviédiev, per signar un nou acord que reduirà un terç els arsenals atòmics estratègics, i a poc menys d’una setmana de la cimera de seguretat nuclear que se celebrarà a Washington. Que ningú es pensi que obedeix a un rampell humanitari.

7 abril 2010. Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va disposar l'aixecament parcial del secret sumarial del cas 'Gürtel' i l'ha penjat a internet a disposició de les parts implicades, que tindran les claus per entrar a la web. Però com resulta que la causa ompla 50.000 fulls i l'entrada a la red ha sigut masiva, la majoria d'advocats i procuradors han tingut dificultats per accedir-hi, per problemes informàtics. Infinitat de possibles delictes i implicacions passan oficiosament al domini públic. El Partit Popular rep acusacions amb relació a les seves oficines de Madrid, Valencia i Galicia, principalment. Hi ha implicades unes 70 persones, vint de les quals són càrrecs del PP, com diputats autonòmics, exalcaldes i un senador. Però no passa res. 'Ni rastro de financiación ilegal ni nada de nuevo en el sumario' és la frase més escoltada. La secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal ha asegurat que su partido no considera suficientes los informes policiales y el contenido que reveló ayer el sumario. La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, ha sortit per peteneras: 'Por suerte, no es la Policía del Gobierno la que nos tiene que juzgar'. I el señor Rajoy callat.

7 abril 2010. Mesi 4 - Arsenal 1. L'argentí ahir no va fer un hat trick en el partit de quarts de final de la Champions. No va fer tres gols. En va fer quatre ell solet! Després de veure aquest partit serà difícil no avorrir-se amb els partits 'normals' de futbol.

7 abril 2010. A València l'Ajuntament ha començat a derruir edificis del barri marítim del Cabanyal segons un pla urbanístic que el govern central havia paralitzat per considerar-lo una espoliació del patrimoni de la ciutat. Però la Generalitat valenciana va treure amb urgència un decret llei, emparant les demolicions. Les pales municipals van demolir els cinc immobles sobre els quals l’ajuntament tenia des del gener llicència d’enderrocament, dins del projecte de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar, partint el barri del Cabanyal en dos. Una mobilització veïnal va voler impedir la demolició i es va desembocar en moments de tensió quan la policia municipal va desallotjar a la força, en alguns casos, arrossegant-los, als veins (i alguns polítics) que s’havien concentrat a aquesta zona del Cabanyal, declarada d’interès cultural pel ministeri de Cultura. L’alcaldessa de València, Rita Barberá (PP), i el president valencià, Francisco Camps (PP), han muntat aquesta trifulga mediàtica, mantenint un pols de força amb el govern socialista, en el moment oportú. Quan es fa públic l'expedient 'Gürtel', que no deixa precisament a les institucions valencianes molt ben parades.

6 abril 2010. El primer ministre britànic Gordon Brown es va entrevistar amb la reina Isabel II per demanar-li la dissolució del Parlament. Acte seguit, va anunciar la celebració, el 6 de maig, de les eleccions generals, que coincideixen amb les locals. Els britànics optaran entre la continuïtat del primer ministre laborista, Gordon Brown (59 anys) i el canvi que proposa el líder conservador, David Cameron (43 anys). Segons les enquestes, els conservadors surten amb avantatge, però la còmoda diferència que mantenien, que havia arribat a ser de prop de 20 punts, s’ha vist reduïda últimament. La lluita serà molt igualada i ni Brown ni Cameron aconseguiran majoria suficient per governar en solitari, fet que no ha passat al Regne Unit des del 1974. Tot sembla indicar que serà el tercer partit britànic, el Partit Liberal Demòcrata d'en Nick Cleeg el que decidirà com es forma el nou govern del Regne Unit. Ja ve sent habitual que, en els comicis dels paísos en què no es fa una segona votació entre els dos partits que han guanyat la primera, un tercer grup minoritari distorsioni, hipotequi i reguli al que ha de formar govern. Oi Catalunya?

5 abril 2010. Artur Mas, president de Ci/oU, diu que aspira a atraure electors catalanistes del PSC que estiguin 'farts' del govern tripartit amb ERC i ICV-EUiA. El líder de CiU tira la canya després de comprovar que l'anomenat sector més catalanista del PSC, (representat per Montserrat Tura i Antoni Castells, si bé ell no els menciona), quedin fora del comitè de campanya dels socialistes. Els partits miren cap als potencials votants que podrien contribuir a millorar el seu resultat. Per la mateixa regla de tres, els socialistes i companyia podrien aspirar a atraure electors que estiguin cansats d'una centre-dreta desorientada i indefinida, que només pensa en no fracassar per tercer cop. Per cert, Artur Mas ha dit que de moment no es planteja incorporar figures sense adscripció política a la seva candidatura electoral (Laporta?), encara que sí pensa fitxar independents per a un hipotètic govern presidit per ell. Opinió dels convergents, els de la C. Ara falta saber que opinen els companys de federació, els de la U.

4 abril 2010. El primer ministre rus, Vladímir Putin, va anar a Caracas a parlar amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, i van pactar una aliança estratègica basada en petroli i armes, firmant acords en camps de l’energia, defensa i infraestructures. La intenció de Chávez és obtenir armes a canvi de petroli fins igualar la potencia militar de la veina Colòmbia, principal aliat d'Estats Units a la zona, i així fer front al poder mundial dels nord-americans. Rússia invertirà en l’adquisició per part d’empreses russes d’actius energètics internacionals. Entre els acords firmats destaca un projecte que planteja la inversió de 15.000 milions d’euros perquè Petróleos de Venezuela i un consorci rus explotin el camp petrolífer Junín 6 i negociïn l’entrada de les companyies russes en tres camps més de l’Orinoco. El projecte té una producció potencial de 450.000 barrils per dia d’aquí a quatre anys. Veneçuela comprarà a Rússia tancs S-300 i un avançat sistema de defensa amb míssils antiaeris. Els russos segueixen la mateixa política que els americans: Vendre armament com sigui per comprar energia.

4 abril 2010. Senegal inaugura un grandiós i polèmic monument de bronz, de 50 metres d'alçada, que representa el 'Renaixement Africà', per commemorar el Cinquantenari de la Independència, que marca l'inici d'aquestes celebracions en 17 paísos de l'Àfrica subsahariana que van deixar de ser colònies franceses el 1960. Segons el president senegalès, Abdoulaye Wade, aquest grup escultòric simbolitza "l'Àfrica que s'allibera de tot tipus de dominació per entrar en un món nou" i ofereix al continent un monument emblemàtic, com l'estàtua de la Llibertat de Nova York o la Torre Eiffel de París, i del què confia treure'n rendibilitat com atracció turística. Altres 16 paísos de l'antiga Àfrica occidental i equatorial francesa celebraran aquest any el cinquantenari de la seva independència, abans de altres paísos, antigues colònies britàniques i portugueses, que es van independitzar entre 1961 a 1975. La part negativa del monument és que alguns cercles islàmics (al Senegal hi ha majoria musulmana) s'han mostrat hostils considerant que la seva religió prohibeix las estàtues, i també que el partit de l'oposició denuncia les condicions del seu 'amagat' finançament, que ha costat la burrada de 23 milions d'euros. Senegal és pobre en recursos naturals i els seus principals ingressos provenen de la pesca i del turisme.

3 abril 2010. El Papa pot dimitir? O té que aguantar fins que es mori? Què cal fer? Associacions jueves d'arreu del món i de víctimes d'abusos sexuals han reaccionat amb indignació i perplexitat a les paraules del predicador de la Casa Pontifícia, el pare franciscà Raniero Cantalamessa, que va dir ahir en l'ofici del Divendres Sant a la Basílica de Sant Pere i en presència del Papa i de milers de fidels, que els atacs al Papa i a l'Església sobre la pedofília 'recorden els aspectes més vergonyosos de l'anti-semitisme'. El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, desautoritza les paraules de Cantalamessa i ha afirmat que 'comparar els atacs a Benet XVI pels escàndols d'abusos sexuals de sacerdots a nens amb l'antisemitisme no és la línia mantinguda per la Santa Seu'. 'Ha sigut una cita que pot donar peu a males interpretacions', ha reconegut. I Benet XVI parlant dels avortaments. Cada dia se li lia més la 'feina'.

2 abril 2010. Per reduir la contaminació (i les despeses) que provoquen els camions i furgonetes que distribueixen i reparteixen el correu a domicili, Finlàndia ha anunciat una iniciativa experimental. Es tracta de que Correus obri les cartes, les escanegi i les enviï en format electrònic. El servei es donarà als remitents que ho demanin i ho autoritzin per escrit, per tal que no hi pugui haver demandes de violació de correspondència. Es podrà aplicar a tota mena de correspondència, des de factures fins a cartes d'amor, i només en quedaran al marge els extractes bancaris i les paperetes de vot per correu. Els carters obriran les cartes, les escanejaran i les reenviaran per correu electrònic o al telèfon mòbil del destinatari a través d'un missatge. L'experiència es posarà en marxa a partir del 12 d'abril. No queda clar qui facilitarà el nom del correu electrònic del destinatari de la carta. El facilitarà el remitent? I si el remitent el sap, per què no el fa servir ell? O Correus té registrats els e-mail i els mòbils de tothom? O el enviament electrònic es farà només d'oficina de Correus d'origen fins a oficina de la localitat destinatària per fer el repartiment normal? Els carters s'estalviaran els gossos vigilants... però no podran trucar dues vegades! Bé, ja ens diran els finlandesos, amb més detalls, com munten l'invent.

1 abril 2010. El que fan el señor Rajoy o la señora Aguirre trobo que ja no és notícia i no val la pena comentar-ho. Resulta avorrit. És com navegar en un estany amb un sol embarcador. I no diguem la Camacho. Però hi han novetats relatives al Partido Popular que no es poden deixar de banda. Per exemple, les manifestacions que ha fet Francisco Álvarez Cascos (62 anys). Pels que tinguin la memòria selectiva i no el recordin, cal dir que va formar part del govern espanyol del señor Aznarfriendbush des de 1996 a 2004 i va ser el ministre que va 'resoldre' el problema del Prestige, el petrolier que el novembre de 2002 va chapapotejar tota la costa gallega. Li agrada molt la caça, la pesca i canviar de parella. Doncs aquest señor ja fa mesos que fa corre que tornarà a la política i que està disposat a acceptar la presidència del seu partit en la comunitat asturiana, la seva terra. I ahir, per la Cope (per on, sinó) va dir que 'existe una marea creciente de personas que consideran oportuno mi retorno a la política'. Home!, si es tracta d'una marea creixent, creixent, un li tindria que fer cas. Però... potser a la direcció del partit no l'interessi rebobinar i pensi amb gent més jove, encare que no tingui l''experiencia' del señor Cascos. El señor Cascos va dir, per demostrar que encara està en forma i per defensar al seu col·lega Matas, que hi ha certa comparació entre el cas 'Palma Arena' i el Projecte modificat de l'Ampliació del Port de Gijón, que van portar els socialistes. Volen ressuscitar el Mayor Oreja i el Cascos. Ara només falta que es despengi el del Manda huevos!