19 juliol 2010. El sistema sanitari públic espanyol és un pou sense fons en el què, per més augments pressupostaris que es destinin, sempre es queda sec. I posar ordre i concert en el conjunt ja es dona per impossible.
El Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF) debat, fa setmanes, l'aplicació d'un copagament per part dels pacients, una solució per salvar una assistència de qualitat amb una finançament sempre insuficient. En aquest consell hi participen totes les comunitats autònomes, per prendre una determinació que afectaria a totes per igual.
Com que la paraula copagament desagrada, els responsables d'Economia reunits al CPFF parlen de fixar 'taxes d'ús' de petita quantia: un o dos euros per visita mèdica, més un euro per cada recepta de fàrmacs, i dos euros més quan un usuari recorri al servei d'urgències d'un hospital sense patir una emergència que ho justifiqui. També estudien cobrar de dos a cinc euros per cada cinc dies d'ingrés hospitalari. Unes mesures gens populars que l'Executiu central no considera convenient posar en marxa en aquests moments. Desprès de les eleccions, millor.
Però no hi ha dubte que, a la llarga, acabarem pagant. El monstre sanitari s'ha fet tan gran que no hi ha qui el pugui controlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada