30 juny 2010. Després de la sentència sobre l'Estatut, la situació catalana està molt embolicada. El president Montilla té que protestar perquè hi han molts socialistes catalans enfadats per la retallada i no vol perdre la seva confiança (vot), i per tant, es posa a l'altre costat de lo que pregona el govern central, que diuen que l'Estatut 'viu'. El PP de Madrit, en canvi, diu que es té que assumir la sentencia i obrar amb serenitat, una versió light d'allò de 'agua y ajo'. Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas, s'han reunit aquest matí al Parlament i han decidit ajornar la cimera de partits i el ple extraordinari fins a conèixer els detalls de la sentència de l'Estatut, que serà a finals de la setmana que ve.
29 juny 2010. La immobiliària Grup Sacresa, controlada per la família Sanahuja, va presentar ahir concurs de creditors (suspensió de pagaments) amb un passiu de 1.800 milions d'euros. Es tracta del tercer concurs més important presentat en el sector immobiliari espanyol, només superat pel de Martinsa, amb un passiu de 7.000 milions i el d'Habitat, amb 2.800 milions. El principal creditor de Sacresa és el banc anglès HSBC (Hong Kong and Shanghai Banking Corporation), amb un deute de 680 milions, si bé aquesta quantitat no s'ha inclòs en el concurs perquè Sacresa li ha ofert al HSBC un 10% del capital de Metrovacesa com a garantia de pagament. A la llista de creditors hi figura el Royal Bank of Scotland (RBS), seguit del BBVA (220 milions) i el Banco Popular (213 milions). També deu 82 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), òrgan creditici de la Generalitat. Els problemes de Sacresa provenen del mal negoci que va fer comprant Metrovacesa l'any 2008. La immobiliària era la primera d'Espanya el 2007, amb més de 1.000 milions de beneficis, però només un any més tard, l'empresa es convertia en una de les 'víctimes' de la bombolla immobiliària i ja tancava l'exercici amb pèrdues.
29 juny 2010. Ahir al vespre, el Tribunal Constitucional (TC) va aconseguir pactar una resolució sobre l'Estatut Català, després de quatre anys de tenir-lo al calaix. I com era d'esperar, anul·la 14 articles i en reinterpreta 23 més, que afecten la llengua, la justícia, el finançament i el Síndic de Greuges. Alló de l'España de las Autonomías ha passat a la història. Perquè autonomia vol dir criteri propi i comporta certa llibertat. I una cosa és controlar i l'altre és ordenar i administrar com si fóssim uns estúpids inútils. L'España conservadora necessita de Catalunya i no vol deixar-li corda. Té por que s'escapi. Però ves a saber què és pitjor. Aquest nacionalisme espanyol encrespa els ànims i cada cop hi ha més gent pensant amb la independència.
28 juny 2010. La reunió del G-20 que es va celebrar el cap de setmana passat a Toronto (Canadà) s'ha acabat amb un comunicat que es resumeix amb la consigna que cada país actuï d'acord amb les seves circumstàncies, o com es diu en similars circumstàncies, amb un 'sálvese quien pueda'. Per quarta vegada s'han reunit els líders de les 20 economies més importants del món, les més riques, del G-8, i els grans països emergents. S'ho deuen haver passat la mar de bé, però de bones idees, cap ni una. Espanya hi ha assistit com a convidat permanent, per intentar trobar una sortida coordinada de la crisi.
27 juny 2010. Per salvar els pressupostos per al 2011 i aconseguir així esgotar la legislatura els socialistes només compten amb el PNB i Coalició Canària, com a conseqüència del calendari electoral català, amb CiU molt ocupada en barallar-se amb els socialistes d'aquí. Però les coses han canviat is'ha generalitzat la creença que unes eleccions anticipades només agreujarien la caòtica economia i s'ha estès la percepció que l'atac dels mercats i les mesures de retallada també afecten la resta dels països europeus. La responsabilitat del que passa no recau només sobre les espatlles de Zapatero. Així ho ha entès el PNB, que es presenta com a salvavides del Govern i s'ha mostrat disposat a negociar no només els pressupostos, sinó la mateixa continuïtat de la legislatura. El preu d'aquest recolzament serà alt i conscient del valor dels seus vots, el president del PNB, Iñigo Urkullu, ha condicionat el suport a un acord satisfactori sobre l'autogovern basc, com demanar més competències per a Euskadi, mantenir el termini de construcció de l'alta velocitat basca i fins i tot podria tenir a veure amb l'evolució política del conflicte basc. Però, a més d'aquests aspectes, l'interès del PNB és mantenir les diputacions forals en que ara governen, després de les eleccions locals de 2011, i per això exigirien als socialistes que incompleixin el pacte amb el PP basc i no li prengui la Diputació d'Àlaba, l'única que en principi podria perillar. Això no és extorsió ni xantatge, no us equivoqueu. Se'n diu coalició puntual.
26 juny 2010. Els advocats de l'entitat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música van entregar ahir al jutge Juli Solaz, que investiga fa gairebé un any el saqueig de milions d'euros de la institució, proves s'han trobat als ordinadors de les secretàries dels dos exdirectius, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. D'aquesta documentació es desprèn que els dos directius controlaven des dels seus despatxos obres públiques adjudicades pels governs de CiU, era Jordi Pujol, especialment la línia 9 del metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i, segons algunes fonts, obres hidràuliques. Els documents comprometedors també detallen suposades comissions del 4% i un presumpte desviament de fons a persones vinculades a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i a la Fundació Ramon Trias Fargas (ara CatDem), lligada al mateix partit. Deixem de banda si aquests ordinadors ja van ser registrats des del primer moment i el seu contingut figurava ja en el jutjat. És més important comprovar com començen a sortir a la llum més documents, fins ara silenciats, amb noms, fins ara només suposats. Quan trigarà el jutjat en prendre mides? O encare no toca. Per la seva part, Convergència Democràtica, en un comunicat, lamenta un cop més aquestes 'conjectures'.
26 juny 2010. El G-20 es reuneix aquest cap de setmana a Toronto (Canadà) per debatre les mesures de sortida de la crisi financera mundial. Dos anys després del crac, encare segueixen discutint, el què vol dir que no tot està controlat i que hi ha perill de tornar a caure. A la reunió entre les grans economies mundials és previst que es debati sobre la conveniència de retirar els estímuls fiscals per limitar el seu impacte en l'encara incipient recuperació. Aquesta mesura provoca la discrepància entre la UE i els EUA en les estratègies per sortir de la crisi. Europa (Alemanya, França, Grècia, Espanya, Portugal i, ara el Regne Unit) han dirigit les seva política econòmica en la retallada de la despesa pública. En canvi, els EUA insisteixen a mantenir els estímuls a l'activitat econòmica, perquè consideren que la seva retirada prematura podria precipitar una recaiguda i posar en risc la tornada al creixement.
25 juny 2010. En contra del que s'esperava i anunciava, la tarifa elèctrica no pujarà aquest mes de juliol. El Govern i el PP van arribar ahir a un principi d'acord per negociar un Pacte d'Estat en matèria energètica, de moment amb l'únic resultat de suspendre l'encariment del preu regulat de l'energia previst per al mes que ve. Les butxaques de les famílies ho notaran, perquè es parlava d'una alça d'entre el 5% i el 7%. Amb tot, la llum no quedarà congelada, perquè l'IVA pujarà del 16% al 18%. Però la pujada serà més forta, segurament a primer d'any, con li agradaria al PP, o després de les eleccions generals, com voldria el PSOE. Quan més trigui, més increment. Els taurons elèctrics necessiten pagar als seus consellers i als seus accionistes.
24 juny 2010. Un greu accident de tren ha commocionat la nit de revetlla i la diada de Sant Joan. Aquesta nit, a l'estació de Castelldefels-platja, 13 persones han mort atropellades per un tren. L'accident s'ha produït quan una trentena de viatgers, la majoria joves, que havien baixat d'un tren de Rodalies i que es dirigien a la platja per celebrar la revetlla de Sant Joan, van optar per travessar les vies en lloc d'utilitzar un pas inferior de l'estació, moment en què passava un tren Euromed, que els ha atropellat. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha declarat un dia de dol oficial després de visitar aquest matí Castelldefels. Malgrat el terrible impacte del succés, no trigarem gaire en veure com es transforma en altre afer polític.
23 juny 2010. El PSOE va salvar el primer tràmit de la convalidació al Congrés, el decret de reforma laboral que fa uns dies va aprovar el Consell de Ministres, gràcies a l'abstenció dels tres principals partits de l'oposició, el PP, CiU i el PNB. Tots els partits de l'esquerra minoritària (ERC, ICV, IU, BNG i Na-Bai) van votar en contra, de manera que no seran els interlocutors de l'Executiu en les negociacions en què Zapatero i el ministre Corbacho, hauran de buscar aliances, que tindran que venir dels tres partits hegemònics de la dreta parlamentària.
22 juny 2010. El conseller Antoni Castells ha anat al despatx de la jutge de Rosa Palacio per declarar com testimoni i ha reconegut que en la tramitació de l'hotel del Palau es van cometre errors administratius i ha atribuit la responsabilitat en la poca cura a la directora de Patrimoni, Inmaculada Turu. Castell aclareix que el conveni que va firmar amb Fèlix Millet el març del 2006 era un protocol d'intencions que no comportava drets i obligacions immediats i que només podia tenir conseqüències a posteriori. Subratlla, en contra del que li retreuen els partits de l'oposició, que ell no és responsable del seguiment dels convenis que firma i que l'Administració té garantida la compensació econòmica, que segons els seus càlculs, arriba als 5,6 milions d'euros. Sembla que s'allunya el perill d'una imputació contra Castells, que hauria comportat conseqüències polítiques impredictibles, però no serà gràcies a l'oposició, que segur que continuarà burxant.
21 juny 2010. Juan Manuel Santos, el delfí del president sortint, arrasa a la segona volta i es converteix en el successor d'Alvaro Uribe a Colòmbia. L'exministre de Defensa, candidat de la dreta, ha obtingut un 69% dels vots, derrotand així el seu rival, el candidat dels verds Antanas Mockus, amb el 27%.
20 juny 2010. Els obrers xinesos ja s'han cansat de l'explotació a que viuen sotmesos. Una onada de vagues ha obligat a diverses firmes estrangeres a apujar els salaris, mentre les nacionals s'ho pensen. En els últims 30 anys, Xina s'ha convertir en la segona economia mundial. Tot ha canviat a la Xina menys els seus treballs alienants i robòtics de llargues jornades i curts salaris. Els obrers, combustible de la fàbrica global i artífexs del miracle xinès, diuen que ja n'hi ha prou. L'absència de sindicats no governamentals s'està acabant. S'anuncien protestes mentre els treballadors no tinguin sous dignes ni mecanismes vàlids per resoldre les disputes amb les empreses, opina Geoffrey Crothall, de China Labour Bulletin, que des de Hong Kong defensa els drets dels treballadors xinesos.
19 juny 2010. Un mes i mig després que Espanya comencés a registrar enormes especulacions sobre la seva solvència com a país amb les conseqüents tensions financeres, el Fons Monetari Internacional (FMI) va recolzar i fins i tot va elogiar amb autoritat les mesures anticrisis del Govern. El director gerent d'aquest organisme, Dominique Strauss-Kahn, va destacar després d'entrevistar-se ahir amb el president José Luis Rodríguez Zapatero l'enorme confiança que es desprèn d'unes mesures eficaces per a la reducció del dèficit i que, va sentenciar, 'posen les bases per a dues dècades de creixement'. La visita de Strauss-Kahn a Madrid –atenent una invitació del cap de l'Executiu– es va produir en el context més favorable per aplacar la ira dels mercats i amb un Zapatero instal·lat en un ambient econòmic i financer més confortable. A veure quan dura la tranquillitat.
18 juny 2010. Ha mort l'escriptor portuguès José de Sousa Saramago, amb 87 anys, Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Va residir a Lisboa, fins l'any 1991, en què, al vetar el govern portuguès la presentació de la seva novel·la 'L'Evangeli segons Jesucrist' al Premi Literari Europeu, al·legant que ofenia als catòlics, Saramago abandona Portugal com a acte de protesta i s'instal·la a l'illa de Lanzarote, Canàrias, on ha mort. Altres títols seus coneguts són: Levantado del suelo (1980), L'any de la Mort de Ricardo Reis (1984), Assaig sobre la ceguesa (1995), El viatge de l'elefant (2008) i l'últim publicat seu, Caïm (2009).
18 juny 2010. En Millet i companyia copa tots les portades dels diaris. Que l'hagin engarjolat quan ja ningú creia que això fos possible, té la seva gràcia. Van anar pel dematí al jutjat mig rient, i per la nit anaven, de franc, a la presó, però, està clar, sense somriure. Serà per pocs dies, però ja tot és diferent. Quinze dies sense llibertat segur que ensenyaran a aquests senyors respectar els diners que no són seus. Curioses i gracioses són les declaracions d'un dels seus advocats, el més fatxenda, que per recusar la presó provisional que se'ls hi ha impost per no influir sobre els testimonis que tenen que declarar, justifica que els seus clients són uns marginats a qui ningú fa cas. El mateix guapet es permet recomanar públicament al conseller Castells que vagi a declarar un cop desdejunat. Segur que el conseller es posarà nerviós.
18 juny 2010. Els que gaudeixen llegin obres literàries de qualitat tenen l'ocasió d'adquirir l'últim èxit editorial. Es tracta de l'obra de l'escriptora Alicia Sánchez Camacho, que porta per titul 'Temps de dones', i que l'autora va presentar abans d'ahir a l'hotel Casa Fuster de Barcelona, acompanyada per la periodista Pilar Rahola. Doneu-vos pressa en comprar-lo, doncs és fàcil que la primera edició s'esgoti ràpidament.
17 juny 2010. Mira per on, la jutge ha ordenat presó provisional, comunicada, incondicional sense fiança per Millet i Montull, pel cas de l'hotel del Palau, al considerar que hi han indicis suficients de delictes molt greus i per risc evident de destrucció de probes. Els acusats ingressaran aquesta mateixa nit a la Model de Barcelona. Buuueeeno...! És veritat que, quan es compleix el que un està desitjant (al menys per uns dies) se sent una grata joia interior.
17 juny 2010. El Tesoro Público ha adjudicat avui Deuda del Estado per valor de 3.479 milions d'euros en bons a 10 i 30 anys. Està clar que, per col·locar-la sense problemes ha tingut que elevar l'interès marginal de les dues denominacions fins al 4,911% i el 5,937%, respectivament. Amb aquesta bona rendibilitat, la demanda ha superat les previsions, ja que les entitats han sol·licitat 5.600 milions d'euros en obligacions a 10 anys, de les quals finalment es van adjudicar 3.000, mentre que la demanda de deute a 30 anys s'ha elevat a 1.100 milions d'euros, i se'n van adjudicar 480. Des de l'abril del 2009, en què l'agència d'avaluació de riscos Standard & Poors (S&P), (la que talla el bacallà en el món de les especulacions), va rebaixar la qualificació del deute a llarg termini d'Espanya fins al nivell AA, es tenen que oferir interessos més alts per compensar el risc denunciat. El deute alemany, en canvi, surt amb uns interessos mes baixos al haver-hi, diuen, menys risc pels compradors.
16 juny 2010. Com que de economia no es pot parlar, perquè la gent es posa de mal humor, i d'independentisme tampoc, ja que el tema es va refredant, malgrat les aspiracions dels Reagrupats, el burca i el cas Millet/Palau són ara les noticies mediàtiques diàries. Amb aquests dos assumptes els diaris van omplin fulles i fulles. El desitjat protagonisme d'alguns ajuntaments han convertit l'intranscendent ús de les burques i dels vels integrals en un problema social, creant una muntanya de opinions favorables i en contra. L'obligació natural de que tothom vagi amb la cara descoberta per motius de seguretat l'han convertit molts partits en un atac a les creences religioses dels immigrants, amb motius clarament demagògics. El cas Palau, amb la investigació de la comissió parlamentaria i amb noves dades i càrrecs, ha incrementat la incomprensió sobre la decisió judicial de que els implicats no estiguin a la presó. I amb relació al caire polític que ha pres el cas, tampoc es descobrirà res, ja que després de tants anys, tot ha quedat amanyat i ningú declararà a aquestes altures que van aplicar diners negres a una organització política a canvi de quelcom. No queda gent que vagi amb el lliri a la mà. Se l'han vengut. Però d'alguna cosa es té que discutir, sobre tot en temps de crisi.
16 juny 2010. El maquiavèl·lic Artur Mas va descartar el convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya en la pròxima legislatura si per fi por ser elegit president de la Generalitat. 'El país no està madur per fer-ho', va afirmar ahir en l'última sessió d'una sèrie de set en què CiU ha volgut analitzar, amb un nou format, els problemes i els actius de Catalunya. Al final no li ha quedat més remei que posar ordre a les idees de la federació Convergència-Unió, i donar la raó a Duran Lleida, malgrat el desencís que patiran molts del seus seguidors. Ara no toca independència. El concert econòmic, serà el seu 'tema estel·lar'. Però encare queden molts dies per les eleccions i sempre cap la possibilitat de que es tingui que canviar, oi?
15 juny 2010. Tardarà molt temps en ser controlat el desastre ecològic pel gran vessament de petroli al golf de Mèxic provocat per l'explosió d'una plataforma petroliera el 20 d'abril passat causant la mort d'11 treballadors. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha incrementat la pressió sobre British Petroleum (BP) perquè es faci càrrec de les indemnitzacions pels danys provocats pel vessament, el més greu de la història del país. Demana que s'obri un fons de compensació que es gestionaria de forma independent amb 20.000 milions de dòlars (gairebé 16.230 milions d'euros) per pagar indemnitzacions i neteges. Obama també vol limitar les noves llicencies per extracció de cru.
14 juny 2010. El govern central va filtrant globus sonda amb les condicions que regiran la reforma laboral que demà passat volen decretar. Però ningú està conforme, ni sindicats ni patronal. Els sindicats estan buscant data per la vaga general per després de vacançes. A l'estiu les vagues es veu que no surten bé. I la patronal, està clar, totes les ofertes els hi semblen poc. I els partits s'amaguen amb excusas, ja que ells no votaran una llei que perjudiqui els treballadors amb les eleccions tan pròximes. És qüestió de matemàtiques. Hi han més treballadors que empresaris. I el govern, buscant la manera de que el decret tiri endavant. Patètic tot plegat, si tenim en compte que es imprescindible una nova regulació de les normes d'ocupació per beneficiar els contractes i reduir l'atur.
14 juny 2010. Sandro Rosell Feliu, de 46 anys, barceloní, serà el nou president del C.F. Barcelona a partir del 1er. de juliol i amb un mandat de sis anys. A les eleccions celebrades ahir al Camp Nou, a las què estaven convocats 118.665 socis, van votar el 48'09% (56.581), i el 61'35% (35.021) ho van fer a favor de Sandro Rosell, el 14'09% (8.044) per Agustí Benedito, el 12'29% (7.014) per Marc Ingla, i el 10'80% (6.168) per Jaume Ferrer, el cap del projecte de continuïtat protegit per el president sortint Laporta.
14 juny 2010. Les eleccions generals de Bèlgica van tornar a demostrar ahir que entre flamencs i valons hi ha una divisió enorme. Els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), de Bart de Wever, van obtenir una victòria històrica, amb el 28% dels vots. A la zona francòfona de Bèlgica i a la capital, Brussel·les, el que es va imposar va ser el Partit Socialista (PS), que va obtenir un 35% dels vots. Els uns i els altres ara hauran d'emprendre unes negociacions difícils per formar el govern, que amb sort durarà nou mesos, com l'últim. Des de l'abril de 1993 el Regne de Bèlgica, amb el rei Albert II al capdavant, és integrat per tres comunitats (francesa, flamenca i alemanya) i tres regions (Flandes, Valònia i Brussel·les), les primeres amb competències relatives als individus (ensenyament, sanitat i cultura) i les segones amb competències de caire territorial (polítiques econòmica, industrial i agrícola). Comunitats i regions tenen una autonomia molt àmplia, i poden arribar a signar tractats internacionals. Tot lo qual fa dificultós que es posin d'acord per formar el govern federal i fer-lo durar.
13 juny 2010. Unes 20.000 personas van participar ahir a la tarda en una manifestació que ha recorregut el centre de Barcelona convocada por la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) per reivindicar el dret a la independència de Catalunya. A força de reivindicar, algú es donarà per assabentat. Però es corre el perill de caure en la monotonia de reivindicar massa sovint i restar-li importància al fet.
12 juny 2010. Ja està en marxa la nova querella presentada per la fiscalia contra Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i Jordi Montull, la seva mà dreta, per irregularitats en l'operació urbanística per construir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. Un dia ha trigat la jutge de Barcelona Miriam de Rosa Palacio a admetre la denuncia i ja ha citat a declarar el proper dia 18 els exdirectius de l'entitat com a imputats per un presumpte delicte de tràfic d'influències (pressió a diversos càrrecs per persuadir-los de portar a terme el projecte) i un altre d'apropiació indeguda. Com a testimoni, el dia 21, declararà el conseller d'Economia, Antoni Castells, que va firmar un conveni amb Millet el març del 2006 sobre la permuta d'ús d'uns terrenys, i el dia 23, el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramón García-Bragado. Aquesta jutge, titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona, al què li va tocar per repartiment la querella presentada el passat dia 10 pel fiscal especial de delictes urbanístics Antoni Pelegrín, ha decidit assumir-ne la tramitació i no inhibir-se, com se suposava, a favor del jutge Juli Solaz, el que investiga des de fa gairebé un any el saqueig del Palau pels mateixos implicats i que ha estat catalogat, inclús des de determinats àmbits judicials, de lent. No es 'normal' tanta rapidesa en les tramitacions jurídiques. Es deu a la diligencia pròpia d'aquesta jutge? Cal tenir present que l'Artur Mas està molt content per la implicació del conseller Castells en aquesta vessant del cas 'Palau'. 11 juny 2010. Celebrar el centenari del PSOE, commemorant el dia aquell en què el primer i aleshores únic diputat socialista, Pablo Iglesias, va entrar per primer cop a l'edifici de la Carrera de San Jerónimo, ha estat l'excusa perquè l'ex-president González i president Zapatero es reunissin en el Congrés, amb centenars de parlamentaris i ex-parlamentaris socialistes. Ja Felipe González havia aclarit que el que havia dit de 'rectificar es de sabios y hacerlo cada dia es de necios' no anava per Zapatero. Ahir tot cohesió i força de partit.
11 juny 2010. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anat a Roma, perquè s'avorria per falta de feina i, ha matat d'un tret dos pardals. Primer ha estat rebut pel papa Benet XVI en un clima 'molt positiu' i de 'gran cordialitat', segons fonts vaticanes (o sigui que no els hi ha demanat quartos). Després de rebre la vendició papal, ha anat a veure al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que li ha pispat l'aureola. El primer que ha fet el president ZP al tornar ha sigut aparcar la llei de llibertat religiosa, una de les promeses estrella del programa electoral del PSOE que l'Executiu s'havia compromès a presentar abans de l'estiu. Aquest objectiu queda aparcat fins que vinguin temps millors. Influencia papal o massa problemes per crear-ne més?
10 juny 2010. L'última reunió que s'havien fixat el Govern central, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT per pactar la reforma laboral ha acabat aquesta matinada sense acord, després de més de deu hores de discussió.Segons fonts sindicals, el desacord es deu a les grans diferències que existeixen per la posició de la patronal, sobre l'abaratiment de l'acomiadament i en especial les causes i la supervisió judicial dels processos de rescissió de contractes. Mentre els sindicats atribueixen el fracàs de la negociació a la patronal que 'vol aprofitar la conjuntura de crisi per aconseguir les seves antigues aspiracions', els representants dels empresaris ressalten la falta de flexibilitat sindical per permetre a les empreses reduir plantilla amb facilitat i costos més baixos. Quan el que necessita el país és ampliar plantilles per pal·liar l'atur, la patronal només pensa en reduir-les. El Govern té previst aprovar la reforma, amb o sense l'acord dels agents socials, el pròxim 16 de juny.
10 juny 2010. CiU va recolzar fa dos dies que el Parlament tramiti una consulta independentista. Ahir, Duran Lleida, el cap de la federació CiU en el Congrés deia que en el seu programa no contempla la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. 'Això ho dono com segur' va declarar. El líder dels nacionalistas, Artur Mas, mai ha renunciat a la independència, e inclús flirteja amb ella, però no ho aposta tot a una carta per no perdre vots. Altre episodi de l'ambigüitat que ja fa temps que dura. CiU o Ci/oU? 9 juny 2010. L'ex-president Jordi Pujol, amb motiu de complir 80 anys, ha escrit una carta sense destinatari, que publiquen alguns diaris, en la què potser vol justificar els seus 23 anys al front de la Generalitat amb els resultats que tots coneixem. Però ell diu que està content. Ah!, i també diu que no vol que li facin cap celebració per l'aniversari. Lo més curiós del cas és que la Vanguardia la publica, però amb castellà. Un detall que es pot considerar molt representatiu de la tasca de Pujol, de sí però no. I estrany, perquè La Vanguardia publica cartes en català de lectors. Per què no de ex-presidents? Qui ha ordenat la traducció? El mateix diari o el gabinet de premsa de l'ex? I per què? Cosas veréis, Sancho...!
9 juny 2010. El pròxim dia 14 tindrà lloc la presentació d'un llibre de la FAES-Aznar sobre la lluita contra ETA, escrit pel portaveu d'Interior del PP, Ignacio Cosidó. La peculiaritat és que l'ex-president reunirà en l'acte els que van ser els seus ministres d'Interior, o sigui Jaime Mayor Oreja (1996-2001), Mariano Rajoy (2001-2002) i Angel Acebes (2002-2004), que van gestionar durant els seus mandats la lluita contra l'organització terrorista, gràcies a la qual es possible la derrota de la banda. (Veure notícia) Tindrem ocasió de sentir, altre cop, com el señor Mayor Oreja desenvolupa la seva tesis preferida de que l'actual Govern està negociant amb ETA. (Segur que TV Intereconomía ho dona en directe)
8 juny 2010. Amb el lema 'No a la retallada de pensions i salaris. Que la crisi la paguin els especuladors', la manifestació de treballadors del sector públics ha aplegat unes 30.000 persones a Barcelona. També s'han registrat concentracions a les principals capitals.El govern de la Generalitat estima que la vaga de funcionaris convocada aquest dimarts ha tingut un seguiment d'entre un 13 i un 15% de mitjana a Catalunya. Les dades de l'executiu contrasten fortament amb les donades pels principals sindicats, CCOO i UGT, que han situat la xifra de seguiment de l'aturada en el 75 per cent. Semblants xifres s'han registrat a Espanya.
8 juny 2010. La Mesa del Parlament ha acordat aquest matí la tramitació d'una iniciativa popular per celebrar un referèndum vinculant el 2011, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA. Han rebutjat la proposta PSC, PPC i Ciutadans. La iniciativa persegueix la convocatòria de la votació sota el paraigua de la llei de consultes, aprovada recentment per la Cambra, que obre la porta a celebrar referèndums vinculants, encara que sempre amb l'autorització prèvia de l'Estat, l'obstacle més important. El front de les consultes independentistes ha superat el primer pas. Ara la iniciativa passarà a ser debatuda en comissió. 8 juny 2010. La Conselleria de Salut de la Generalitat emprendrà accions legals pels insults proferits pel periodista Eduardo García Serrano contra la titular del departament, Marina Geli, en el programa 'El gato al agua' del canal de TV Intereconomía. (Veure notícia) El tertulià, fill de l'escriptor falangista Rafael García Serrano i amb les mateixes tendències, va qualificar a la Consellera de guarra, puerca i de fabricar degenerados, i va dir 'Esta tipa es una zorra repugnante', tot amb relació a la campanya d'educació sexual per a adolescents, promogut per l'Institut Català de Salut.
8 juny 2010. Fa poc Felipe González va advertir el Govern de les conseqüències de 'rectificar diàriament'. Ara ha estat el president d'Extremadura, el socialista Guillermo Fernández Vara, que va manifestar per radio que 'Espanya té un problema de credibilitat a l'estranger i ... s'ha d'analitzar si alguns dels membres del Govern tenen aquesta capacitat en aquests moments. I si la resposta és que no, serà necessari posar al capdavant d'algunes institucions gent a la qual es cregui, per tant, fa falta gent que, quan digui coses a fora, sigui creguda'. S'acosten els comicis autonòmics i desmarcar-se del president Zapatero, que no gaudeix ara de gaires simpaties, hi han barons socialistes que ho consideren oportú. D'això se'n diu confiar en el partit.
7 juny 2010. L'auditoria elaborada por la empresa Deloitte y el despaig de advogats Garrigue sobre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música exposa una de les táctiques que el seu expresident Felix Millet i el seu equip feien servir per desviar diners dels recaudats per a les obres de remodelació de la seu de l'Entitat. Feien servir la mateixa factura per aconseguir subvencions de diferents administracions, a part de la justificació irregular de les ajudes rebudes. Així van lograr un desviament de fons per sobre dels 9 milions d'euros cap a fins particulars. Uns artistes!
6 juny 2010. Els cooperants pro-palestins Laura Arau i Manuel Tapial, viatgers de la 'Flota de la llibertat' que va rebre l'atac d'Israel fa una setmana, van criticar, al arribar a Barcelona, la manca de suport del govern espanyol durant la seva detenció per part de l'exèrcit israelià i durant el seu viatge de tornada. Ahir, els dos activistes van reiterar el propòsit d'emprendre accions judicials contra l'Estat d'Israel. Consideren que el moviment social que s'ha generat a nivell internacional, després de l'atac de dilluns que van produir 9 morts, suposa el començament d'una lluita pacífica per aconseguir 'el principi de la fi d'Israel'. Es té que estar molt eufòric per parlar del final d'Israel.
5 juny 2010. La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va passar ahir al Consell de Ministres un informe amb noves dades estadístiques europees que justifiquen 'la necessitat' de prohibir fumar en 'espais públics tancats'. L'últim euro-baròmetre, va explicar la ministra a la roda de premsa posterior, constata que l'exposició al fum als bars i restaurants espanyols (entre un 85% i el 93%) duplica la mitjana de la UE, mentre que la inhalació de fum dels cambrers (40,2%) dobla la dels treballadors de la construcció i quadruplica la d'altres sectors. Amb aquestes dades europees, Jiménez ha optat per la via ràpida que ofereix la proposició de llei negociada pels grups parlamentaris per endurir la llei antitabac, davant del projecte de llei elaborat pel Govern, més laboriós. Aquesta enquesta europea també revela que l'entrada en vigor fa quatre anys de la llei antitabac no ha aconseguit reduir el nombre de fumadors (que ha passat del 34% al 35% de la població) si bé, les estadístiques del Govern proven que el percentatge de fumadors s'ha estabilitzat al voltant del 27%. Tampoc els constants augments del preu del tabac (l'últim un 7% aquesta setmana) han dissuadit al personal. Jiménez va sentenciar 'La meva responsabilitat és protegir la salut. Per això seria una greu irresponsabilitat que no actués per evitar les 166 morts diàries que provoca el tabac. Aquests 166 morts no va aclarir si són segons les estadístiques europees o segons les espanyoles. Tampoc diu si són fumadors actius o passius o neutres. Europa no deu registrar aquest detall. Tampoc fa cap comparació, per exemple, amb els morts que provoca la contaminació urbana. No deu interessar. La proposta de llei prohibirà fumar a partir del gener del 2011 a tots els espais públics tancats, excepte en algunes habitacions d'hotel (un 30% del total), les presons, els centres psiquiàtrics i els clubs de fumadors. (Els fumadors tindrem que anar a la presó o al manicomi a fumar). El sector de la restauració, per la seva part, calcula que amb la reforma tancaran 40.000 negocis. I es que el cafè, sense el cigarret, no sap igual.
5 juny 2010. Semblava que el Partit Popular català estava tranquilet, descansant, però no era així.Entonant la seva cançó preferida de
4 juny 2010. Els diaris acusen la crisi i van perdent compradors. Tothom no disposa de 40 euros al mes per gastar-se'ls en conèixer desgracies i veure anuncis, que és el que normalment llueixen els diaris. Per compensar la baixada de vendes, han optar per fer pagar les consultes on line a la xarxa. Ja fa temps, a la web de La Vanguardia només es pot consultar el diari del dia, però si en vols un dels 30 dies anteriors, tens que pagar. En canvi, si el vols més endarrerit, no. Ara, el Periodico també agafa la mateixa norma. Abans deixava les noticies tres o quatre dies. Ara, aprofitant un nou format, ja no. Només les del dia i si vols consultar les anteriors, a passar per caixa. Que ho provin, però em fa l'efecte que ho tenen cru.
3 juny 2010. La comissió constituïda ahir al Parlament per investigar el cas Palau o Millet tractarà de descobrir les males pràctiques polítiques que han aflorat durant la indagació judicial al voltant del saqueig d'aquesta institució, indagació que es veu que va xino-xano, sense preses, amb els implicats al carrer. Es podria donar el cas que la comissió parlamentaria tragués conclusions a las que el senyor jutge no ha 'pogut' arribat. La pregunta del milió és: ¿van servir els tripijocs de Fèlix Millet, a part de per al seu lucre personal, per finançar il·legalment activitats de CiU o del seu entorn a canvi que el Govern convergent adjudiqués obres públiques a una constructora? Tan aprop dels comicis autonòmics, es fa difícil creure que els partits no sucumbiran a la temptació de treure el corresponent rèdit polític de l'assumpte.
3 juny 2010. Les caixes d'estalvi ja no poden aguantar més sense compartir les seves penes. Caixa Penedès i Sa Nostra van aprovar ahir la constitució d'una 'fusió freda', sota el Sistema Institucional de Protecció (SIP), amb Caja Murcia i Caja Granada. Caixa Girona, que s'havia despenjat de diverses fusions anteriors, ara aprova ser absorbida per la Caixa. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), per la seva banda, va aprovar fa una setmana constituir també per la via del SIP 'fusió freda', una nova societat amb Cajastur (Astúries), Caja Cantabria i Caja Extremadura. El passat dia 17 ja es van aprovar definitivament a les assemblees generals els dos processos de fusió que afecten la major part de caixes del país: la fusió més gran, entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa; i una altra sota el nom d'Unnim, que aplega Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Amb els milions d'euros de crèdit, que per la seva integració rebran del FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) podran anar tirant uns quants anys més i els seus directius i consellers podran percebre els esplèndids sous (i pensions) que tenen assignats. Altres caixes que encara no s'han pogut fusionar són: Bancaixa, Caixa Ontinyent, Caixa Pollença i Caixa Laietana.
2 juny 2010. L'OTAN condemnà l'operació militar d'Israel, d'abans d'ahir, contra la flota que duia ajuda humanitària a la franja de Gaza, en la què van resultar morts 9 activistes. Després que el Consell de l'Atlàntic Nord celebrés una reunió d'urgència a Brussel·les a instàncies de Turquia, el secretari general de l'OTAN va demanar 'una investigació ràpida, imparcial, creïble i transparent' de l'incident, tal com també demanen les Nacions Unides i la Unió Europea. Israel ha començat a alliberar els 680 activistes segrestats de la 'Flota per la llibertat', però mantindrà el blocatge a Gaza, segons manifestés el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que considera 'fonamental' mantenir la franja blocada per evitar l'entrada d'armes.
1 juny 2010. Ahir expirava el termini fixat inicialment per Zapatero per assolir un acord de negociació d'una reforma laboral. Govern, els sindicats CC OO i UGT, i les patronals CEOE i CEPYME es van reunir però com era d'esperar, la reunió es va acabar sense cap acord concret, tot i que van anunciar que continuarien la negociació aquests dies vinents. Els principals esculls de la negociació són, com sempre, la rebaixa de les cotitzacions, els models de contractació i l'abaratiment dels acomiadaments. El govern central es veurà obligat a emetre un decret i els sindicats amenacen amb una vaga general, ja anunciada per el dia 8. Mentre, els senyors de les patronals es freguen les mans, mirant cap el PP, dient 'que bé ho fem, eh?'
1 juny 2010. Ha dimitit el president de la República Federal Alemanya, Horst Koehler, que plega després d'haver fet unes declaracions en què lligava la presència alemanya a l'Afganistan amb interessos econòmics del país. No es poden dir les coses pel seu nom. Koehler no va aprendre la lliçó de que a l'Afganistan si va per política hu-ma-ni-tà-ria. El president d'Alemanya té un paper més aviat simbòlic en la vida del país. La direcció dels afers polítics recau en la cancellera Angela Merkel, la que ha convertit Berlín en capital d'Europa i la mateixa que no ha parat fins que s'ha carregat l'economia d'en Zapatero i la que encara clama perquè es retallin les pensions espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada