Pobres i rics

28 agost 2012.
  És lògic que un govern de dretes, com els que tenim ara (aquí, a Espanya i a Europa), es preocupi pel benestar dels rics (els seus mecenes) i la marxa fructífera dels seus negocis.
  Però quan la diferència de rendes entre opulents i pobres és cada dia més pronunciada, s'encrespa l'ambient social i es qüestiona el sistema, lo qual provoca que els de dalt se sentin insegurs. No els interessa que hi hagi massa llibertats, massa comparacions i que la situació pugui variar i resultin perjudicats els seus interessos.
  Per combatre el progrés general, es promou la marxa enrere i s'intenta tornar a les èpoques en que tot estava controlat i ben controlat des d'un únic punt, la capital de l'estat.
  L'actual política del neo-capitalisme és en realitat una dictadura, democràtica en teoria, dominada per les empreses de serveis primaris que influeixen en les institucions financeres i exploten a la classe obrera.
  Per 'desfer' l'estat de benestar fins ara aconseguit,
aprofiten la crisi i tracten de retornar a les tendències conformistes del passat i a la Espanya contraria als governs locals i al desenvolupament de la cultura.
  Tot això és el que un pensa quan veu els plans d'ajust (retallades) que afecten el estatus que fins ara s'havia aconseguit i deterioren el progrés territorial.
  Sembla que vulguin que les autonomies, per manca de finançament, renunciin a les competències que tenen transferides, per no poder-les administrar, i el govern espanyol recuperi el control absolut.
  Amb els diners de tots els espanyols salvaran els bancs i aquests recolçaran a les grans empreses per què els seus accionistes cobrin dividens i els seus directius i consellers bones primes, en detriment de les classes mitjanes i baixes.
  Una visió esgarrifosa que podria ser real.