dilluns, 29 d’octubre del 2012

Nervis a Madrid

18 octubre 2012
  La señora comtessa (no blava) Esperanza Aguirre ha estat molts anys dins de l'all i és lògic que ara, refugiada a la perifèria, senti ganes de tornar a sortir als papers amb el protagonisme que durant tants anys la va envoltar.

   Per això no és gens d'estrany que, superant el seu radicalisme de sempre, manifesti les idees que imperen actualment en el altiplà central: atacar i fer por.
  Aguirre ha dit que 'España es una gran nación, con 3.000 años de historia', i ha recordat que Catalunya 'nunca fue independiente', malgrat el que 'se enseña en algunas escuelas', i per tant no es poden establir paral·lelismes amb Escòcia, que 'durante muchos años' va ser un regne independent de Gran Bretaña.
  Ha senyalat que 'los nacionalistas en general' sempre plantegen 'estas reivindicaciones', amb el pretexte de 'echarle la culpa de todo a un enemigo exterior'.
  Ha defensat que l'educació té que servir per a que els nens 'aprendan a sumar, a leer y la historia verdadera, no la que inventan los nacionalistas'.
  És curiós que els centralistes fassin servir el terme 'nacionalista' per referir-se als demés, quan en realitat ells són nacionalistes espanyols, els més radicals i egoistes. Se'ls hi pot conestar: '¡Y viceversa!'.
  Com estan de nerviosos els de Madrit.