Realitat d'un país

21 octubre 2012
  El ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, continua amb el seu 'culebrón del miedo', tractant de que el president Mas s'espanti i tiri enrere, o potser ho far per poder dir en el seu moment, que 'ya lo había avisado'.
  Ahir, en la clausura del Congrés Internacional d'Arbitratge del Col·legi d'Advocats de Barcelona, va aprofitar l'oportunitat per 'emetre' altre fascicle del seu 'serial de la por', que es podria també nomenar, com els pàrquings, dissuasiu.
  Va advertir que 'cualquier modificación de la realidad de un país... no será ni tan siquiera considerada por la comunidad internacional'.
  Señor Gallardón, anem per pams: La realitat d'un país, qui l'estableix? El Govern, segons sembla. En base a què? A la realitat? No crec. Ignoren la veritat i el fracàs de Madrit, any rere any, en tirar endavant el país. La realitat és la que a vostès els interessa. I per justificar-ho, invoquen a la Constitución Española de fa 34 anys, desfasada, que van votar les persones ara més grans de 51 anys, actualment minoria. Demana reformes a crits!
  I diu que la comunitat de fora no ho considerarà. És lo més fàcil de dir, oi?, però tampoc és la realitat. Per exemple, el cap italià ha demanant a l'Eurozona una comissió sobre aquesta tendència recient. S'estudiarà per deixar-ho tot com ara?
  Podria, ministre, passar-se a l'altre costat de la ratlla i proposar als seus que encarin la 'qüestió' parlant. És parlant com s'arreglen els assumptes, no recitant frases obvies que tots sabem.