La tele mixta

20 Abril 2009. L'anunci del govern d'una reducció dràstica de la publicitat a RTVE sembla el preludi de l'anunciada futura llei audiovisual. Hi ha raons per sospitar que el Govern es proposa, simplement, carregar la factura de RTVE als pressupostos generals de l'Estat, una opció que resultaria impopular i inacceptable. Però que el finançament de la tele es faci amb copagament o amb la imposició d'un cànon, com el que regeix en alguns països europeus, tampoc sembla la solució. Si no hi ha premsa estatal, quin sentit té que hi hagi televisió estatal? La seva existència només es pot mantenir amb sòlids arguments culturals que són respectables si s'utilitzen justament i no com a simple pretext: l'alta penetració de l'audiovisual es pot aprofitar per a fins educatius, de difusió cultural, de proselitisme democràtic, de plataforma general electoral, de difusió de valors ètics, d'informació i divulgació, etcètera. Però no es pot mantenir l'enorme despesa que representa el monstre de la tele oficial (i les autonòmiques) només per fer uns programes d'entreteniment, menys o més encertats, per molt populars que vulguin ser. Les noves normes amb les quals la UE pretén reestructurar el mercat audiovisual europeu van encaminades al doble finançament: les televisions públiques haurien de sostenir al seu càrrec les seves emissions d'oci i entreteniment mentre que els seus programes de servei públic estarien subvencionats. A França no hi ha intenció de canviar el model audiovisual mixt. Es preveu compensar la pèrdua d'ingressos per reducció de publicitat amb un nou impost sobre els operadors de telecomunicacions (telefonia i internet) i amb un gravamen sobre la facturació de les televisions privades. El cost de la televisió pública passaria dels anunciants a empreses del sector privat. Res està clar. Ara les televisions privades es queixen de que les estatals els hi treuen anunciants. Quan les estatals donin una pel·lícula sense tallar-la amb anuncis, també es queixaran. Difícil papereta...