diumenge, 26 d’abril del 2009

Complicat aixó de parlar

3 Abril 2009. Els espanyols ens cansem de sentir frases recaragolades. Unes vegades perquè el que les diu o escriu no es pren la molèstia de posar-les segons les regles gramaticals i altres vegades perquè es vol fer servir una determinada paraula i no la 'normal'. (I altres, perquè les escrivim els que no en sabem). Però sobre tot són els polítics els que es compliquen la vida i amb certa freqüència diuen frases que no llueixen ni donen esplendor.
En una compareixença de premsa, el president del PP, señor Mariano Rajoy, per defensar al seu tresorer i al seu eurodiputat en la presumpta trama de corrupció, ha assegurat que està convençut que 'nadie podrá pobrar que Bárcenas y Galeote no son inocentes'.
Un persona sense possibles afectacions diria 'nadie podrá probar que Bárcenas y Galeote sean culpables'. I millor, senzillament 'Bárcenas y Galeote son inocentes'. Mira que és fàcil! Però, és clar, no es vol relacionar els cognoms amb la lletxa paraula culpables i se li dóna la volta a l'expressió, emprant el 'no' i el antònim 'innocents'.
I tornant a la frase, també podem analitzar la part que no es diu i que els mal pensats podrien entendre. Que ningú pugui demostrar la seva culpabilitat no vol dir que siguin innocents.
Això de ser polític i tenir que obrir la boca sense una bona chuleta, cada dia és més difícil. Un bon polític vull dir, eh!