24 Març 2009. La crisi mundial passa factura als líders polítics per no tenir la vareta màgica que la solucioni. Primer va ser Islàndia la que va patir la dimissió del seu primer ministre, Geir Haarde. A finals de desembre va ser el de Bèlgica, Yves Leterme, el que se'n va anar a casa. A mitjans de Febrer el primer ministre de Letònia, Ivar Gdmanis, va dir 'aquí us quedeu'. Ara és el primer ministre d'Hongria, Ferenc Gyurcsany, el que vol plegar i demana una moció de censura contra el seu propi govern perquè surti un 'voluntari'. I la coalició que governa la República Txeca, encapçalada per Mirek Topolanek, ha caigut per un vot de diferència en una moció de censura iniciada per l'oposició socialdemòcrata i secundada pels comunistes. Malgrat això, Topolanek continuarà presidint aquest semestre la Unió Europea.
La recessió amenaça a tots els governs, siguin del color que siguin i dóna força a les oposicions, que tenen la feina ben fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada