Res va bé

10 Octubre 2008. Costa trobar una notícia 'agradable', que no transmeti neguit. Res sembla anar bé. Les borses de valors van caient, els governs van buscant solucions, els bancs no tenen diners, tothom diu que les mides per fer front a la crisi són dolentes, que ells en tenen de millors, altres polítics van venent peix amb el rio revuelto, el Tribunal Constitucional hi és però no hi és, el ministre d'economia té les cordes vocals fotudes i les idees confuses, els espanyols estan espantats i els catalans emprenyats. (I Rodalies continua amb problemes diaris).
De tota aquesta col·lecció de contrarietats, la que em fa més 'gràcia' és que l'Estat (nosaltres) tingui que facilitar diners als Bancs i Caixes, quan fa una setmana érem la millor Banca mundial. Dir això i veure's obligats a garantir els dipòsits als clientes va ser tot una. Només hagués faltat que els desconfiats s'emportessin la xavalla que els hi queda i els deixessin en pilotes.
Se suposa que els bancs són per ajudar a la gent i a les empreses en els moments que ho precisin. Però, realment, mai ha estat així. La feina de les entitats financeres són ara acaparar les nòmines, pagar els rebuts i les targes i cobrar comissions. Concedir crèdits ara no toca. Les inversions a la trama social i de consum ja no els hi interessa. Treuen més rendiments invertint en les societats de serveis primaris, que guanyen el que volen i en multinacionals que dominen tot el mercat i no tenen competència.
El Banc d'Espanya és l'encarregat de controlar inversions i disponibilitats monetàries dels bancs, però aquí també tenim que reconèixer que quelcom falla.
I sigueu ben pensats i estigueu segurs de que els diners que rebran els bancs de l'Estat no serviran per tapar el seus forats i sortiran al carrer. Que ja os conec!