6 Octubre 2008. Mira que el negoci bancari està ben clar. Tu em portes diners i et pago una mica i jo deixo els teus diners a altres i cobro molt. Però amb això es veu que no guanyen suficient i venen les inversions i els seus forats.
Després de petar la bombolla immobiliària, ha petat la bombolla bancària. El crac de la construcció es veia vindre i era de domini general. Ja no podien pujar més els preus dels habitatges, quan la meitat estan per vendre. Ara..., lo dels Bancs es portava lo més amagat possible. Era una cosa impensable. On estan els diners?
Si la gent s'ho hagués olorat i els pocs que es poden permetre el luxe de tenir-ne haguessin començat per precaució a treure els seus quartos, s'hauria produït, no un crac, sinó un pataplum. Davant el perill i per donar garanties als benaventurats estalviadors, aquests dies tot són anuncis estatals de projectes per recomprar amb diners públics l'escombraria que el bancs tenen en els seus actius con inversions i per garantir els dipòsits.
Però quelcom hi ha que falla. Desprès de que els Estats Units tiressin endavant, a empentes i rodolons, el famós rescat, es preveia que les borses mundials tornarien al seu nivell habitual. Però no ha estat així. Totes, pel dematí, arrastren més pèrdues. Lo qual fa pensar que no són els governs els que tenen la paella pel mànec. Són els insaciables taurons financers els que mouen la batuta i porten el carro de l'economia mundial a on els interessa. I noi... quant més esbrines, més mala llet t'agafa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada