Empipament

9 Octubre 2008. La Vanguardia publica una exclusiva amb la que tracta d'esperonar a tots els catalans emprenyats, amb l'habilitat que la caracteritza. Deixa anar que el Tribunal Constitucional podria retallar l'Estatut, i que si la llengua, i que si la negociació bilateral, però sense afirmar res, perquè no hi ha res en ferm.
És el toc suficient per donar peu a que els convergents tinguin ocasió de propagar, una vegada més, les seves reivindicacions. Està clar que cada dia no poden esbravar-se sols, pot ser contraproduent, i més desprès de dir que ara tocava estar callats amb l'entesa catalana recolzant al govern d'en Montilla.
Però dins la dreta catalana tots es fan favors... Un dia per tu, altre dia per mi. -Et va bé l'exclusiva, Arturo...!
Es tracta de pressionar a Madrit? Més aviat no. O al TC? Seria pitjor.
Tots recordem l'etapa Pujol i la seva campanya catalanista blandant la senyera, que després de molts anys de viure d'esperances, no ens va portar a enlloc. Ara la bandera és l'estelada, però la cançó del deixeble que l'oneja té la mateixa tonada. És l'avinentesa dels convergents aprofitar la crisi i aconseguir per fi assaltar la Generalitat. Però, és l'oportunitat dels catalans? La primera part del pla s'entén molt clarament. I la segona part, quina és? En què es té que confiar? I a més, un cop a dalt, el panorama canvia.
Ens deixem portar? ¿Sabem realment quin percentatge de catalans volen ser independents? Anem a pams, amb els peus a terra i esperem què diu el TC, amb certesa, de l'Estatut. No vindrà ara d'uns mesos...