El passat 1 de juliol la policia del port de Barcelona arrestava al ciutadà de Mònaco Hervé Falciani, per una ordre de detenció internacional procedent de Suïssa, que l'acusava de robar secrets bancaris.
Una detenció 'casual', ja que Falciani viatjava en un vaixell procedent de França dins del territori Schengen, però la policia va fer un control 'rutinari'.
Resulta que Falciani, de 40 anys, era un enginyer informàtic que treballava des de l'any 2000 al banc HSBC (Hong Kong and Shanghai Banking Corporation) a Ginebra i que al 2006 va tenir ocasió de copiar uns fitxers amb dades de mils de dipòsits secrets del banc. L'any 2008 va tractar de negociar la venta dels fitxers, però el van descobrir i va tenir que amagar-se a França, tocant la frontera amb Itàlia.
A principis del 2009, la policia francesa 'confisca' a Falciani l'ordinador amb la llista de dades bancàries, que passen a les autoritats franceses, a l'aleshores ministra de Finances, Christine Lagarde, avui cap del Fons Monetari Internacional. D'aquestes dades es va elaborar el 2010 la coneguda com a 'llista Lagarde' de presumptes defraudadors internacionals, que es va publicar a Grècia i 'corre' per internet, més o menys manipulada per la premsa sensacionalista.
L'Audiència Nacional, que tramita l'extradició a Suïssa de l'informàtic, l'ha deixat avui en llibertat condicional mentre pren una decisió, valorant que a Espanya no existeix el delicte que reclama Suïssa i que la fiscalia recomana que es tingui en compte que Falciani coopera amb les autoritats en diversos països europeus en les investigacions sobre impostos, blanqueig de diners, corrupció i finançament terrorisme.
Aquesta 'historia' explica moltes gestions fiscals i amnisties que s'han desenvolupat últimament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada