Algunes comunitats autònomes (Extremadura, Andalusia, Canàries, Astúries i potser Catalunya -hi ha una proposta d'ERC-), havien aprovat o tenien pensat crear un nou gravamen per les entitats financeres.
L'idea és, era, que els bancs aportessin un mínim percentatge sobre els dipòsits dels seus clients, entre el 0,3% i el 0,6%. Així les comunitats es feien amb uns ingressos diferents dels habituals, per complir amb un dèficit molt més estricte del que es reserva per a sí l'Administració central, i atès que els serveis socials i l'encara anomenat Estat del benestar depenen de les autonomies (fins que Madrit no les forçi a renunciar).
Però vet aquí que el Govern s'anticipa a la jugada i treu el nou impost sobre els dipòsits bancaris, amb el qual, es bloqueja qualsevol possibilitat que les entitats de crèdit aportin un cèntim a les arques públiques autonòmiques, ja que els impostos estatals prevalen sobre els autonòmics i dues administracions no poden gravar el mateix concepte.
Però el curiós és que l'Executiu central crea l'impost al tipus del 0%. Zero patatero. O sigui, no creen una taxa, sinó que simplement es fan protectors dels pobres bancs, els preferits de l'economia espanyola.
I després, des de Madrit demanaran als governs autonòmics que compleixin amb el dèficit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada