23 Gener 2009. Fa 37 anys l'equip electoral del president Richard Nixon va muntar una operació per espiar i desacreditar el seu rival demòcrata i aplanar així el camí cap a la reelecció. Va 'petar' quan un cap de l'FBI va facilitar material comprometedor a reporters del diari Washington Post. Aquell escàndol va passar a la historia amb el nom de Watergate.
Des d'aleshores, sempre s'ha especulat amb espies polítics, imaginaris o no tant imaginaris, en teoria entre candidats rivals de diferents partits, inspirats en una mala còpia de l'operació Watergate.
Aquí a Espanya precisament vivim are un altre cas, que té l'incentiu de què es produeix dins del mateix partit, el PP. La señora Esperanza Aguirre i el señor Alberto Ruiz-Gallardón són els titulars de l'afer, si bé encara no se sap qui és l'espia i qui l'espiat. Inclús pot haver-hi un tercer implicat, com a les bones pel·licules. Només li faltava això al PP. Aquí sí que podriem dir alló de 'y parió la abuela'.
Però podem estar segurs d'una cosa; 'el què passa' mai ho sabrem. Viurem entre suposicions, com sempre....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada