20 Gener 2009. El dia d'avui passarà a la història. Barack Obama s'ha convertit en el president 44è d'Estats Units, amb una expectació sense precedents. Entre dos i tres milions de personas s'han desplaçat pels voltants del Capitoli per estar presents a la cerimònia. La parafernàlia ha estat de primera.
La responsabilitat i la pressió que li cau a aquest home a les espatlles és immensa. Deu ser molt divertit que a un el nombrin president del país que diuen que és el més gran. Però aquest no és el cas. Els americans, a l'igual que al reste del món, estan travessant una etapa molt delicada. Tal com estan les coses, no m'imagino que ni Obama, ni els seus familiars, ni els del seu equip, tinguin cap motiu per està contents amb el nomenament, per molt d'optimisme que hi posin.
Tothom, de dins i de fora, espera una reacció positiva, però res dona la sensació de que el canvi viscut a Washington sigui ni la solució ni la panacea de tots els mals que ens envolten.
Per acabar-ho d'adobar, avui mateix la borsa de Nova York queia més de 3 punts i les accions del Bank of America perdien el 21% i els Citigroup i JPMorgan el 16%, en relació al tancament del passat cap de setmana. Molts bancs nord-americans estan en una Uci ja plena de entitats sense capital i sense credibilitat.
L'esperança flota sobre el nou president i se'l veu prenyat d'un fort esperit de superació. Serà suficient? Confiem en que tingui una vareta màgica molt poderosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada