25 abril 2012.
El portaveu de Convergència i Unió al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, en el debat defensant la seva esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat a Madrid, va elevar el to per avisar Mariano Rajoy que la ciutadania de Catalunya 'està farta, i cada dia que passa n'està més' del tracte que els dóna el govern de l'Estat perquè no responen als interessos catalans.
El ministre Montoro, en la seva resposta al portaveu de CiU, va assegurar que 'Cataluña tiene tota la prioritad del Govierno' perquè 'España necesita Cataluña para salir de la crisi'. Ho deuria dir de conya.
Va combatre l'idea de que Madrid abandona econòmicament Catalunya. 'Pintan una España que no existe', va dir el ministre al representant d'ERC, que havia intervingut prèviament. 'No existe la España que expolia". Va carregar contra l'independentisme: 'No estamos para construir paises artificiales'. 'Estamos para superar el concepto de los estados nacionales de la edad media', va dir amb un to marcadament nacionalista espanyol.
Montoro ha reclamat 'luces largas' per què 'cada uno deje de mirarse el ombligo' i només així, ha dit, es pot fer 'más España y más Europa'.
El que es té que aguantar! El ministre, sota el lema de 'l'herència rebuda' i emparat amb la majoria del seu partit, es mostra molt segur. Però és un home de xerrameca dominant que només parla del que li convé i no contesta el que no li interessa, donant-li la volta a la pregunta, fent-se l'orni quan té problemes, tracta de difuminar les realitats adverses i fent servir un sentit fals de l'humor que adorna amb un somriure entre burlesc i cínic. Com que no serveix per dialogar, és un magnific mur on tot rebota. El que precisava Rajoy!
Amb un parell de dies, Montoro ha exhaurit la seva segona etapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada