31 març 2012.
Cent dies de govern i Espanya continua en el punt de mira de la crisi europea. Baixen els sous i pugen els preus dels serveis bàsics, com llum, aigua, benzina i gas. I de resultats positius, cap.
El que és graciós és que en el govern del PP, com que no hi ha ningú que els hi digui que ho fa molt bé, s'ho tenen que dir ells mateixos. S'han convertit en especialistes en el do de auto-pregonar-se i vendre.
En un principi criticaven l'herència rebuda, després retreien la feina desastrosa de l'anterior govern i últimament, com es veu que no tenen avia, proclamen lo difícil que és la feina de governar i lo bé que la fan. Glorificant amb lletanies reiterades les seves decisions.
En les files populars hi han verdaders comunicadors experts en teories. Hi han la vice-tot, el ministre de les retallades, i Dolores López Hierro, secretària general.
Deia aquesta última ahir que celebra la 'determinación' amb què ha actuat el govern amb les reformes i que els Presupuestos 'son un acto de responsabilidad para poner freno al estancamiento de la economía' i que 'España ya es un país fiable' i que 'son tiempos difíciles', i que 'se necesitan medidas difíciles', i que 'tiempos extraordinarios que necesitan medidas extraordinarias', i que 'Espanya ja és un país fiable'.
Per la Cospedal, els pressupostos són el més gran 'ajuste de las cuentas de la democracia', un ajust 'responsable' que manté 'aquello que es esencial' i que són 'el camino recto para recuperar el crecimiento'.
O sigui que per frases maques no ens podem queixar. Ara! Per resultats, per un millora, tenim que esperar. Arribaran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada