26 març 2012.
El caliu que prenen les convencions que celebren els partits polítics acostuma a ser considerable. Els peus deixen de tocar a terra. Enlairats per l'entusiasme, el nivell optimista va pujant, deixant la realitat i les qüestions dominants oblidades en el fons del bagul, fins el dilluns quan es baixi dels núvols.
Per això no és d'estranyar que en el congrés de Convergència celebrat aquest cap de setmana il·lusió i exaltació donguessin peu a frases basades en somnis virtuals, a molts anys vista de poder complir-se.
'Estat propi', 'transició nacional', 'no volem amenaçar', 'Hisenda pròpia', 'catalanisme sobiranista', etc., son els conceptes esgrimits dins de l'habitual ambigüitat de CDC i de CyU, muntats sobre un hipotètic pacte fiscal, una teoria catalana que per ara, és impensable que rebi el vist-i-plau de Madrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada