dijous, 1 de març del 2012

Caixa màgica


1 març 2012.
Al nens petits se'ls expliquen contes perquè es dormin.
CiU va ser la primera en provar l'invent. Va crear una història, la mar de maca, d'una caixa, amb la què el príncep quedava per fi emancipat del seu pare i podia fer el que ell sempre havia somiat, ser independent. Però la gent ho va considerar una utopia i ni siquiera el va acabar d'escoltar sencer.
El PSC, comprovant que el conte era un bon recurs, però massa irreal, el va modificar i suavitzar per fer-lo més creïble, però tampoc va aconseguir que fos versemblant, perquè també acusava, encare que menys que l'anterior, massa fantasia. A més, era la variació d'un remake sense èxit.
Els dos contes versen sobre una 'clau' màgica que tothom anhela i que el príncep vol posseir, però que està en poder del rei i és molt evident que la té vigilada i mai la deixarà anar. I el príncep no té res per oferir-li a canvi.
O sigui que els ciutadans continuen sense dormir, potser cansats de contes, dubtant dels seus vots i preocupats per saber qui els salvarà dels ogres de l'altiplà.