Vagues especuladores

7 agost 2010. Ahir a la tarda es van reprendre les converses entre els controladors aeris i Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), per tractar de trobar un acord a les pretensions del col·lectiu.
Tot i que en un primer moment semblava que s'acostaven les posicions en alguns temes, finalment les converses van acabar-se quan els representants de l'ens aeroportuari van aixecar-se de la taula i va indicar que no hi tornarien a seure fins que la USCA (Unión Sindical Controladores Aéreos) no desconvoqui l'aturada prevista, que encara no té data. A més, consideren oportú la figura d'un arbitratge que tanqui el conflicte. És una vergonya que aquest col·lectiu de funcionaris 'jugui' a convocar una vaga per la segona quinzena d'agost, sense fixar el dia, per perjudicar els viatges i el turisme, o sigui, agencies, hotels, restauració, botigues, etc., ja que al no donar a conèixer el dia de vaga, els afecten tots. Cap viatger té ganes de quedar-se un dia o dos tancat en un aeroport, com ha passat.
Ja fa anys que dura aquesta prepotència i xantatge, però els governs no han sabut fer res per controlar aquest problemàtic camp dels serveis aeris, com personal de vol i de control. Inclús el personal de terra es permet el luxe de formular reivindicacions. Ara sí parla el ministre de controladors militars i de promocionar aquestes feines de responsabilitat, però de moment no hi ha una solució raonable que limiti les exigències d'aquests senyors potentats. Potentats perquè amb un sou mitjà com tenen, de 16.000 euros mensuals, 12 vegades més que un sou 'normal', no entren dins del concepte de treballadors. Realment, són uns interessats especuladors laborals. I volen que els atengui el ministre!
Cal repassar la llei del dret de vaga, per molt de dretes que això soni. Els col·lectius que treballen pel públic no poden fer aquests abusos que només fan que trasbalsar la vida de la gent, perjudicar l'economia i produir un distanciament entre els seus sous i condicions de feina i els dels currantes que no tenen cap possibilitat de reivindicar millores.