4 setembre 2010. La polseguera que ha aixecat el pròxim 'trasllat' de Corbacho, del ministeri de Treball a les llistes catalanes, ha sigut notable.
El president català Montilla ha dit que està content amb el recolzament, però els rivals del PSC, que veuen en el ministre de Treball un blanc idoni per atacar durant la campanya electoral, ja han començat a disparar. Recordem que promocionar-se atacant el contrari és la primera pràctica en política, sobre tot de la espanyola.
Artur Mas, de Ci/oU, ha relacionat Corbacho amb 'el lideratge de l'atur a Europa i al món desenvolupat', i amb l'enfrontament amb els sindicats per la reforma laboral.
ERC s'ha decantat per explotar el nul catalanisme de l'exalcalde de l'Hospitalet i ha llançat una crida: 'Ens oferim a totes aquelles persones catalanistes i d'esquerres que volen que les decisions que impliquin el país es prenguin des de Catalunya i sense cap lligam a Madrid'.
La presidenta del PP a Catalunya, s'ha aferrat també a l'argument que l'exalcalde de l'Hospitalet és 'el ministre de l'atur' i ha posat en dubte que sigui un esquer a l'àrea metropolitana, on hi ha moltes àrees castigades per l'atur.
Veien aquests atacs, és bo recordar que l'atur espanyol és conseqüència de què, al principi dels primers anys 2000, el govern (PP, 1996-2004) no va saber o no va voler 'parar' el desorbitat creixement immobiliari i la bomba els hi va explotar als socialistes (2007). Tampoc es pot ignorar que Corbacho va ser molt valent al posar-se al front de Treball, un ministeri ja sentenciat com molt problemàtic. I també cal tenir en compte que la patronal no ha fet res per activar la contractació laboral i pal·liar l'atur. Al Cèsar lo que és del Cèsar...
El partidisme s'oblida sovint de les realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada