30 juny 2012.
Mentre la Merkel insisteix que totes les ajudes tenen les seves 'condicions', referint-se al rescat directa als bancs, en Rajoy reitera que no comportarà contrapartides i també declara que no demanarà a la Unió Europea que no compri deute espanyol en el mercat secundari.
Ja va dir que no es podia finançar a un interès alt, que puja quan hi han inversions.
(Per cert, aquest home quan s'arreglarà la boca? Cada cop que riu en fa vergonya. No guanya prou?).
Gràcies als acords (?) europeus d'ahir a la matinada, la borsa va pujar més d'un 5%. Feia dos anys que no tenia un alça tan gran. I la prima de risc ha baixat.
Però ja tenim comprovat que això no vol dir res. Perquè el que decideix l'Eurozona, com ha dit el president Mas, molt sovint s'ho emporta un vendaval i queda distorsionat.
Ara tenim 'acordat': Un rescat a la banca fins a 100.000 milions d'euros, que s'endarrerirà fins a final d'any; Una inversió de 120.000 milions per activar el creixement; I la compra pel Fons Europeu de rescat de deute sobirana italiana i espanyola.
Quan trigaran aquestes gestions en passar a temps real?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada