Anys vuitanta

30 setembre 2010. La jornada de vaga general convocada ahir pels sindicats va tenir un seguiment important, centrat en les grans fàbriques dels polígons industrials, especialment les del sector de l'automòbil que es van paralitzar per complet. En canvi la vaga va tenir una incidència molt menor en el sector serveis de les diverses ciutats. La presència de piquets informatius feia tancar botigues però en general el comerç va obrir les portes de forma majoritària.
Però el motiu principal pel què els treballadors no van anar a la feina va ser el reduït transport públic. Tot i que els serveis mínims dels mitjans de transport es van complir, van resultar insuficients per atendre a tots els que volien treballar. Talls a les vies d'entrada a Barcelona van contribuir a impossibilitar els viatges a la feina. Aquesta manca de mitjans de desplaçament va contribuir a que sectors com l'educació, la sanitat i el judicial registressin un ample seguiment de la vaga.
La manifestació al centre de Barcelona ha estat molt concorreguda tot i que els greus incidents amb grups radicals han dificultat la seva normalitat.
La vaga és un dret, però un transport públic suficient, també. I la coacció és un delicte. No es lògic que en aquest aspecte estiguem com en els anys vuitanta.