13 Febrer 2009. Jutges i magistrats tenen prevista una aturada o una vaga el pròxim 18 de febrer. Ben mirat, tal com estan els jutjats, no té gaire importància que deixin d'anar a treballar un dia.
Els cinc sindicats de l'ensenyament públic català han declarat la guerra al conseller Ernest Maragall i han anunciat la convocatòria d'una nova vaga en escoles i instituts per al 19 de març (un divendres, està clar), contra la política del seu departament. Serà la tercera aturada que es registra a les aules catalanes en poc més d'un any. En aquest cas ja no es pot dir que no tingui importància un dia de vaga, doncs perjudicarà les famílies usuàries de l'ensenyament públic, afegint pressió a la feina de pares i mares.
I en aquest punt, tenim que remarcar les 'diferencies' espanyoles. Mentre la majoria de treballadors, enmig d’una crisi desbocada, veuen pendent d'un fil el seu lloc de feina, si encare el mantenen, i diuen a tot que sí davant les notícies d'acomiadaments i congelacions salarials, altre col·lectiu, amb feina segura i amb sous que sonen avui dia a privilegi, es poden permetre fer protestes laborals i muntar-se un cap de setmana de tres dies, deixant els alumnes sense classe.
Cada cop es va fent més ampla aquesta 'diferencia' entre afortunats funcionaris que es poden permetre el luxe de demanar millores i el reste d'assalariats quasi tots ells amb un contracte precari. En aquest aspecte, la paraula igualtat no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada