24 Octubre 2008. El republicà Joan Ridao, va retreure ahir que els 25 diputats del PSC han tingut l’oportunitat de fer-se valer, cosa que no han fet, en referència al paper dels seus socis en el govern català en el debat sobre les esmenes a la totalitat que s’han votat aquesta setmana al Congrés. I el dirigent d’Esquerra afegeix que 'ara tenen oportunitat, mitjançant les esmenes d’ERC, no només d’ensenyar les dents, sinó, si convé, de mossegar i demostrar que estimen més Catalunya que Rodríguez Zapatero i el mateix PSOE'.
El mateix esgrimeix Joan Herrera d’ICV, emplaçant els socialistes a demostrar que els diputats del PSC al Congrés no són un xec en blanc per a Zapatero.
I aquesta cançó l'han aprés del compositor Artur Mas de CiU i de la Casa Gran, que l'ha cantat infinitat de vegades intentant trencar de forma barroera, sí, barroera, el tripartit català dins de la Generalitat per sortir ell guanyant.
Serà que els arbres no els hi deixen veure el bosc? ¿O és que no poden concebre que encara quedi gent que conserva i respecta els seus principis ètics i morals?
Cal recordar que el PSC es va presentar a les eleccions a Catalunya amb el suport del PSOE i que els vots que va rebre els va rebre, no per la cara maca de Montilla, sinó per ser filial del PSOE.
Que el PSC no renegui dels seus principis i que no faci cas d'aquestes provocacions partidistes és lògic i conseqüent. I natural que no recolzi un projecte que en res els beneficiaria i que aniria en contra dels seus votants, que van escollir socialisme, no sobirania.
Prou fa el president català amb discutir i exigir al govern espanyol, el seu partit central, el que espera Catalunya d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada